Anar al contingut

Santuari de l'Iman Resa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Santuari de l'Iman Resa

El Santuari de l'Iman Resa (en persa: حرم امام رضا‎) es va construir en 818 en l'actual ciutat iraní de Mashhad. El santuari en sí cobrix un àrea de 267 079 metros quadrats, mentres que els sèt patis que ho rodegen cobrixen un àrea de 331 578 metros quadrats, per a un total de 598 657» m², lo que ho convertix en la mesquita més gran del món per àrea.[1] Es tracta d'un complex que inclou el mausoleu del iman Resa, l'octau iman dels chiïtes duodecimanos, aixina com la mesquita de Goharshad, un museu, una biblioteca, quatre seminaris,[2] un cementeri, l'Universitat de Ciències Islàmiques Razavi, un menjador comunal per als peregrins, immenses sales d'oració i atres edificis de servicis.

Este complex és un dels centres turístics d'Iran,[3][4] i ha segut descrit com "el cor de l'Iran chiíta",[5] rebent el santuari anualment la visita d'uns 26 millons de chiís iranís i no iranís, segons estimacions de 2009.[6] El complex està administrat per la Fundació Astan Quds Razavi i actualment està dirigit per Ahmad Marvi, un prominent clerc iraní. Tots els anys se celebra allí la cerimònia de neteja de la pols en el santuari del Imam Resa, durant la qual el santuari sancer és netejat, agranada, llavat i perfumado.

Importància religiosa

Fonts chiís citen varis hadices provinents dels imans chiís i del profeta Mahoma que destaquen l'importància de la pelegrinage al santuari. Un hadiz del Profeta islàmic diu que:

Un de la meua pròpia carn i sanc serà enterrat en la terra de Jorasán. Deu l'Altíssim certament aliviarà de les seues penes a qualsevol persona afligida que peregrine al seu santuari. Deu certament perdonarà els pecats de qualsevol pecador que peregrine al seu santuari.[7]

Història

Primers anys

La fortalea de Donar-ul-Imarah (Residència Real), també cridada "jardí de Humaid ibn Qahtaba al-Ta'i" estava situada en el llogaret de Sanabad. Es remonta a l'época prèvia a la religió islàmica. Estava localisada en l'intersecció dels camins que unien a Sanabad, Neishabour, Sarakhs, Els teus i Radkan. De fet, la fortalea ha segut un lloc per a que els guàrdies fronteriços es posicionen i vigilen la seguritat d'estos camins i regions. Despuix de la mort del califa abasí Harún al-Rashid, va ser enterrat en este lloc. Per este event històric, Donar-ul-Imarah va escomençar a ser cridada el Mausoleu de Harún o Haruniyyeh. L'edifici interior original de Donar-ul-Imarah era de fet un temple utilisat pels zoroastrianos per a adorar. Tal edifici va ser demolit per orde del califa al-Ma'mun, i després va ser reconstruït d'acort en l'arquitectura especial de Jorasán. Al voltant de l'edifici es varen construir quatre murs plans i curts, coberts per una cúpula de poc inclinament. Posteriorment, el nom del mausoleu (Haruniyyeh) va ser canviat i va passar a ser conegut com el de Mashhad-ur-Resa, en honor al Sant Imam duodecimano. Mashhad significa lliteralment un lloc a on s'ha enterrat a un màrtir.[8]

Martiri d'Ali al-Ridha

Santuari de l'iman Resa abans de la seua expansió.

En 818, va morir l'iman Ali al-Ridha (cridat en persa Ali Resa). Segons la tradició chií, va ser assessinat per enverinament per órdens del califa abasí al-Mamún (que va governar entre 813-833) i va ser enterrat junt a la tomba del pare del-Ma'mun, Harún al-Rashid (r. 786-809).[9] Despuix d'este event, el lloc va escomençar a ser cridat Mashhad al-Ridha ("el lloc del martiri del-Ridha"). Chiítes i sunitas varen començar a visitar la seua tomba en pelegrinage. Per eixemple, el sunita Ibn Hibban va escriure en el seu Kitab al Siqqat que sempre que estava en problemes i es trobava en Mashad visitava el santuari per a demanar consol dels problemes que li afligien. A finals del sigle IX es va construir una cúpula sobre la tomba i molts edificis i bazares varen sorgir al seu entorn. Durant els següents mil anys, ha segut devastat i reconstruït vàries voltes.[10]

El célebre viager musulmà Ibn Battuta va visitar Mashhad en 1333 i va informar que era una ciutat gran en abundants arbres frutales, rieres i molins. Va descriure també que "una gran cúpula d'elegant construcció corona el noble mausoleu i les parets estan decorades en rajoletes de colors. Front a la tomba del Imam es troba la tomba del califa Harun al-Rashid, que està coronada per una plataforma en candelabros".[3]

Era moderna

Erro al crear miniatura:
Decoració del mausoleu de l'Iman Resa, agost de 2017.

Va haver alguns canvis essencials al voltant del complex en 1928, quan es va establir la Falakah, un espai obert circular en un radi de 180 metros des de la part superior de la cúpula. Després va començar la construcció del museu, la biblioteca i el saló ceremonial. L'antiga Falakah es va ampliar a un radi de 620 metros abans de la victòria de la revolució islàmica, i una part important de l'estructura històrica del monument sagrat va ser demolida sense tindre en conte la seua antiguetat i elegància.[11]

El 13 de juliol de 1935/11, Rabīʿ al-thānī 1354 d. C., durant la rebelió de la mesquita de Goharshad, les forces armades de Resa Shah (que regnava entre 1925 i 1941), el fundador de la dinastia Pahlaví, varen invadir el santuari i varen massacrar als que s'havien reunit. dins de la mesquita. La gent protestava contra la llei de Resa Shah que prohibia l'us del Hijab (vel) per a les dònes. Durant els dies de la revolució iraní, el 21 de novembre de 1978, les tropes de Mohammad Resa Pahleví varen matar a un gran número de persones dins del santuari.[12]

El santuari de l'Iman Resa en el revers del billet de 10.000 riales iranís.

El santuari apareix en el revers de les monedes de 100 riales[13] aixina com en el dels billets de 10 000 riales.

Panoràmica del pati de Enghelab islami, santuari de l'Iman Resa.

Panoràmica del pati de Enghelab islami, santuari de l'Iman Resa.

Referències

  1. ↑ Imam Resa (A.S.) Network (ed.): «The Glory of the Islamic World» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2010. Consultat el 25 de maig de 2009.
  2. ↑ Imam Resa (A.S.) Network (ed.): «The Islamic Seminaries At The Holy Shrine» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2008. Consultat el 26 de maig de 2009.
  3. ↑ 3,0 3,1 sacredsites.com (ed.): «Sacred Sites: Mashhad, Iran» (en anglés). Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2010. Consultat el 13 de març de 2006.
  4. ↑ «Religious Tourism Potentials Rich» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 de març de 2005. Consultat el 25 de maig de 2009.
  5. ↑ Hafiz, Yasmine. Imam Resa Shrine Is The Heart Of Shi'ite Iran And The World's Largest Mosque-- See It Through A Pilgrim's Eyes (PHOTOS) (in (en-US)), Huffington Post.
  6. ↑ Higgins, Andrew (2 de juny 2007). Inside Iran's Holy Money Machine (in (en-US)), Wall Street Journal.
  7. ↑ Uyun Akhbar al-Ridha (vol. 2).
  8. ↑ Look at the history of Imam Resa's burial ground (Persian).
  9. ↑ A Brief Biography of Imam Ali bin Musa (a.s.): al-Ridha, CreateSpace Independent Publishing Platform, p. 42. ISBN 978-1502834249.
  10. ↑ Zabeth (1999) pp. 12-16
  11. ↑ «Imam Resa Holy Shrine» (en en-us). Persian Touring. Consultat el 2021-04-08.
  12. ↑ Zahar, León Rodríguez (1991-01-01). La revolució Islàmica-clerical d'Iran, 1978-1989, 1 edició, El Colege de Mèxic, p. 76. doi:10.2307/j.ctv3f8pm5.5. ISBN 978-607-628-789-7.
  13. ↑ «Current Iranian Coins and Banknotes». www.iranchamber.com. Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2021. Consultat el 2021-02-05.

Bibliografia

  • Zabeth, Hyder Resa (1999). Landmarks of Mashhad, Alhoda UK. ISBN 9644442210.

Enllaços externs


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Santuari_de_l%27Iman_Resa&oldid=1420526»