Bazar
Un bazar (persa:[1] بازار, hindi: बज़ार) és un mercat, moltes voltes cobert, típicament trobat en àrees de la cultura persa, hindú i islàmica, anàlec a l'àrap soc. La paraula deriva de la paraula persa bāzār, l'etimologia de la qual ve de l'antic Dialecte pahlavi baha-char (بهاچار) que significa "el lloc dels preus".
Història moderna
[editar | editar còdic]Bazar
[editar | editar còdic]Com una important força política, econòmica i social, el bazar ha representat una oposició contra les classes favorides i l'èlit política en Iran durant gran part de el XX.
La dinastia Pahlavi va considerar al bazar com un impediment contra la societat moderna que desijava crear, i va tractar de promulgar polítiques que disminuïren la seua importància, ya que consideraven que l'aliança entre les forces mercantils dels bazares i els clercs del chiismo i el fonamentalisme islàmic representaven una séria amenaça contra el govern imperial, tal com va ocórrer en 1890 i de nou durant la Revolució constitucional iraní de 1905-1907. Molts especialistes creuen que el sorgiment de dita aliança en el periodo 1923-1924 va ser lo que va convéncer a Resa Shah de no establir una república, com havia fet Atatürk en Turquia, sino una nova dinastia basada en la seua pròpia família.
Resa Shah va reconéixer el potencial poder del bazar, i aparentment estava determinat a controlar-ho. Aixina com molts dels seus programes de secularisació varen afectar al clerc, moltes de les seues reformes econòmiques varen afectar als bazares. També el seu fill, Mohammad Resa Pahlavi, va tractar de controlar l'influència sobre els bazares. Com a conseqüència, el bazar va mantindre una gran oposició contra abdós Pahlavis. Durant 1978, el bazar va encapçalar els atacs que varen paralisar alguns sectors de l'economia iraní i que varen proporcionar respal per a les accions polítiques del clero chiíta. En essència, l'aliança entre el bazar i el clero va eixercitar un rol fonamental en els canvis polítics en Iran.
La república islàmica ha segut més atenta en el bazar de lo que ho va anar la dinastia Pahlavi. Molts dels primers programes econòmics implementats per la república han beneficiat els interessos del bazar; no obstant, les complexitat de manejar una economia baix l'impacte d'una guerra total han obligat al govern a adoptar polítiques econòmiques que el bazar ha rebujat. Generalment, els líders del govern modern han preferit variants de la regulació de l'estat sobre alguns aspectes econòmics com els preus dels productes bàsics i el comerç exterior. Dits aspectes han segut la causa del sorgiment de dos partixes contendents entre l'èlit política d'Iran.
Bazares famosos
[editar | editar còdic]Alguns eixemples de grans bazares inclouen:
- Gran Bazar de Teheran, el bazar més gran del món
- Gran Bazar d'Estambul
- Bazar de Pozuelo, Iran
- Bazar de Tabriz, Iran
- Bazar de Kashan, Iran
- Bazar de Palika, Índia
- Bazar de Paharganj, Índia
- Bazar Anarkali en Lahore, Pakistan
- Bazar Khan el Khalili en El Caire, Egipte
- Baščaršija en Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Bazar en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «bazar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.