Sabinar de los Pucheros
| Sabinar de los Pucheros | |
|---|---|
| Localisació | |
| Tipos | Espai natural / Bosc |
| Província | Alacant |
El sabinar de les Olles (també, sabinar del parage Les Olles) forma un bosquecillo d'arbres centenaris en el parc natural de Pobla de Sant Miguel, en el Racó de Ademuz (Comunitat Valenciana, Espanya).



Es tracta d'un bosc de sabinas albares (Juniperus thurifera L) ubicat a uns 1000 metros d'altitut; als eixemplars més monumentals se'ls calculen varis sigles de vida: entre els 450 i els 500 anys, són propietat de l'Ajuntament de Pobla de Sant Miguel.





Història
Per la seua monumentalitat destaquen tres eixemplars de sabina: Les Olles I, II i III, que figuren en el número d'inventari 1560, 1561 i 1562 respectivament en «el «Catàlec d'arbres protegits de la Generalitat Valenciana» (2016).[1]-[2]
Segons esta datació, les plàntules de les sabinas més añosas de les Olles varen deure començar la seua existència en la primera mitat del XVI, açò és, entre el començ del regnat de Carles I d'Espanya i el del seu fill, Felipe II d'Espanya.[3]
En els voltants es va descobrir (en 2013) un jaciment arqueològic corresponent a l'Edat de Bronze (III a.JC). Encara que encara en fase d'estudi, l'assentament sembla correspondre a un campament temporal que va poder servir «com a punt de partida per a l'instalació definitiva de poblacions que buscaven el desenroll de tasques agrícoles i ganaderes» a l'ampar de la montanya.[4]-[3]
Ubicació i descripció
El sabinar es troba entre la CV-363 i el barranc dels Tajos (també, barranc de la Cañada de Jorge), açò és, a un centenar de metros del començ del camí de Pobla de Sant Miguel a Biaixa -a 1,5 km de la vila.
El parage està centrat pel Pilón de les Olles, columna de mamposteria en una fornícula que guarda una rajola de ceràmica en l'image de santa Quiteria, valedora contra la ràbia; en els voltants hi ha vàries construccions vernaculares (apriscos, corrals i descoberts...), vestigis de l'intensa activitat agropecuaria que va haver en la zona en temps subactuales. Pel lloc passa el camí tradicional de Pobla de Sant Miguel a Losilla de Llaures (Camí Real de Valéncia a Aragó), que seguien els pueblanos en el seu Romeria a Santa Quiteria, en Hoya de la Carrasca:
Característiques
Els eixemplars més notables es troben a la vora del camí tradicional i en l'ala septentrional del cerro rocós que hi ha a la dreta del mateix:
Sabina de les Olles I
- Nom científic: Juniperus thurifera.
- Nom vulgar: sabina albar
- Propietat: Ajuntament de Pobla de Sant Miguel.
- Altura: 12,00 m
- Diàmetro de copa: 11,80 m
- Perímetro del tronc (a 1,30 m del sol): 3,50 m
- Edat: 500 anys
- Entorn de protecció: 15,90 m
- N.º inventari: 1560
- Coordenades: X 657767 / I 4433261[5]
Sabina de les Olles II
- Nom científic: Juniperus thurifera.
- Nom vulgar: sabina albar
- Propietat: Ajuntament de Pobla de Sant Miguel
- Altura: 9,00 m
- Diàmetro de copa: 11,40 m
- Perímetro del tronc (a 1,30 m del sol): 3,50 m
- Edat: 450 anys
- Entorn de protecció: 15,70 m
- Nº inventarie: 1561
- Coordenades: X -/ I -
Sabina de les Olles III
- Nom científic: Juniperus thurifera.
- Nom vulgar: sabina albar.
- Propietat: Ajuntament de Pobla de Sant Miguel.
- Altura: 9,00 m.
- Diàmetro de copa: 13,30 m.
- Perímetro del tronc (a 1,30 m del sol): 3,70 m.
- Edat: 500 anys.
- Entorn de protecció: 16,70 m.
- Nº inventarie: 1562
- Coordenades: X 657867 / I 4433272[5]
Generalitats
Els sabinares es consideren boscs relictos testimonials, hereus dels esteparios pre-glacials l'esplendor dels quals va tindre lloc en periodos més àrits que els actuals. La seua herència genètica els permets sobreviure en el dur clima continental: baixes temperatures hivernals i sequies estivals.[6]
La coincidència del sabinar en àrees rurals demogràfica i econòmicament deprimides per l'emigració de les últimes décades fa que en estes zones s'haja abandonat l'aprofitament tradicional del sabinar (fusta per a la construcció, aliment per al ganado). Això va en detriment de les sabinas. El despertar de la societat als nous valors ecològics (lluita contra l'erosió i desertificació, fruïment del mig natural: paisage, mig ambient…) fa que es plantege la necessitat de restaurar els antics sabinares. Pero per a assegurar l'explotació sostenible dels sabinares, «és necessari garantisar la seua regeneració». Al respecte existixen importants estudis d'investigació en el municipi de Pobla de Sant Miguel (Racó de Ademuz), en consonancia con l'esperit de l'Estratègia Forestal Espanyola (Ministeri de Mig ambient, 2000).[6]
Vore també
- Anex:Arbres centenaris en Espanya.
- Carrasca de Negrón.
- Chop de Negrón.
- Parc natural de Pobla de Sant Miguel.
- Pique Gavilà.
- Ruta Geològica (Pobla de Sant Miguel).
- Sabinar de les Blanques.
- Sabinar dels Tajos.
- Sabina de la Umbría de Miranda.
Notes i referències
Bibliografia
- Ferrández Palacio, José Vicente(2003).«La sabina albar, Juniperus thurifera L (Cupressaceae) en el Somontano oriental de Huesca (España)».Ecología.España:(17): 123-129.ISSN 0214-0896.Consultat el 24 de octubre de 2018.
- Generalidad Valenciana (2016). «Catálogo de árboles monumentales y singulares de la Comunitat Valenciana» (en español). Generalidad Valenciana: Consellería de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural. Consultat el 24 de octubre de 2018.
- Internet Archive (2007). «Introducción: Los sabinares y el medio rural, en Juniperus thurifera» (en español). Universidad de Valencia. Archivat des de l'original, el 10 de noviembre de 2007. Consultat el 24 de octubre de 2018.
- Europapress, Comunitat Valenciana (2013). «La Puebla de San Miguel da a conocer su poblado de la antigua Iberia del siglo II a.C» (en español). Europapress Comunitat Valenciana. Consultat el 25 de octubre de 2018.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2018-I). «Las sabinas de los Tajos, Miranda y los Pucheros (Puebla de San Miguel, Valencia), I» (en español). Desde el Rincón de Ademuz. Consultat el 25 de octubre de 2018.
Referències
- ↑ Generalidad Valenciana, 2016, p. 15.
- ↑ En Puebla de San Miguel hay 222 ejemplares protegidos de sabina albar (Juniperus thurifera), 5 ejemplares de pino negral o salgareño (Pinus nigra Arnold), 2 ejemplares de pino silvestre o de Valsaín (Pinus sylvestris L) y 3 ejemplares de carrasca (Quercus ilex L). El motivo por el que estos árboles están protegidos es porque alcanzan o superan uno o más de los siguientes criterios: más de 350 años de edad, más de 30 metros de altura, más de 6 metros de perímetro de tronco a 1,30 metros de la base, más de 25 metros de diámetro de copa medida sobre la proyección horizontal: Catálogo de árboles protegidos de la Generalidad Valenciana (2016).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sánchez Garzón, 2018-I.
- ↑ Europapress, 2013.
- ↑ 5,0 5,1 Coordenadas X,Y en la proyección Universal Transversa de Mercator (UTM) y sistema de referencia (DATUM) ETRS 1989 - huso 30 N
- ↑ 6,0 6,1 Internet Archive, 2007.