La carrasca de Negrón va ser una carrasca ubicada en Negrón, pedania de Vallanca, província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya). Cinc voltes centenària, la seua bellota va deure germinar en temps dels Reis Catòlics. Es trobava en la «Hoya Tomás» (partida de Somonegrón), en la capçalera de la rambla de Negrón.

Carrasca de Negrón
Vista general de la «Carrasca de Negrón», Vallanca (Valéncia), 2005.

Història

Se li calculava una edat de 500 anys, lo que du a pensar que la seua humil bellota va germinar a finals del XV, principis del XVI: quan Cristóbal Colón (1451-1506) chafava Amèrica, Miguel Ángel (1475-1564) pintava la Capella Sixtina (1526-1541) i Nicolás Copérnico (1473-1543) establia la seua sistema heliocéntrico: De revolutionibus orbium coelestium (1543).[1]

Situació i descripció

Per a anar a Negrón des del Racó de Ademuz cal agarrar la CV-478 en l'eixida sur d'Ademuz, via Vallanca. Arribats a Negrón cal continuar per la mateixa carretera en direcció a les partides del Nogueral i Somonegrón, situades aigües dalt de la rambla de Negrón. Res més travessar el pont de pedra que salva el caixer hi ha un cartell metàlic a la mà dreta, indicant la direcció de la Carrasca de Negrón: cal seguir per un camí de terra, creuar el caixer a l'altura d'unes construccions abandonades i continuar per l'ala oposta. Durant el trayecte vorem jagantesques nogueras en les màrgens de les finques de cultiu, i pala de fusta indicant la direcció a seguir.

 
Vista general de la «Carrasca de Negrón», Vallanca (Valéncia), 2005.

En cert punt del camí podrà vore's una atra senyalisació, invitant-nos a abandonar el camí principal per a internar-nos per una senda en els màrgens de la qual abunden els ginebreres i sabines, junt a pins, carrascas i quejigos. Despuix de superar un talús en atoques de fusta a modo d'escalons, s'aplega a una zona plana; en l'extrem dret hi ha un panel molt deteriorat, en texts i dibuixos ilustrant sobre lo que va anar la Carrasca de Negrón –perque la monumental carrasca ya no existix, va morir-: el vell cartell ubicava la carrasca en l'Hoya Tomás, en les ales orientals de la Serra de Santerón -altitut de 1100 metros-: «Davant nosatres es troba la centenària Carrasca de Negrón, considerada com un dels arbres monumentals de la Comunitat Valenciana» –dia el text.[1]

Vore també

Notes i referències

Bibliografia

  • Estany, Andrés (1566/1994, vol. I). Mathias Gastón (ed.). Pedacio Dioscorides Anazarbeo. Sobre la matèria medicinal, i dels verins mortíferos... (en espanyol), Salamanca/Barcelona. ISBN 84-88865-01-5.