Rugbi
El rugbi[1] també cridat fútbol rugby (o fútbol segons les regles de Rugby), és un deport d'evasió i contacte —en excepció de la modalitat de rugby sense contacte—, en equip, naixcut en Anglaterra. Va ser en eixe país a on va prendre el seu nom a partir de les regles del fútbol elaborades en el colege de la ciutat de Rugby (Rugby School) en el XIX. El rugby es practica a nivell internacional en tots els continents, encara que ha alcançat un important grau de desenroll en les nacions que conformen les illes britàniques (Escòcia, Gales, Anglaterra, Irlanda i Irlanda del Nort), aixina com en Argentina, Austràlia, Fiji, França, Itàlia, Japó, Nova Zelanda, Samoa, Suràfrica, Tonga i Uruguay.
En atres països té variats graus de popularitat i competitivitat internacional. En Àfrica també és popular, per influència anglesa, en Namíbia, Kènia i Zimbabue, i per influència francesa en Tunis, Costa d'Ivori, Madagascar i Marroc. En Amèrica es practica principalment en—Argentina—participant del Rugby Championship—, a on té gran arraïlada i la selecció de la qual ha conseguit importants guanys internacionals; aixina mateix té certa popularitat en atres països americans, com Brasil, Canadà, Uruguay, Chile i Estats Units. En Àsia, l'equip més destacat és el de Japó. En el restant d'Europa, es destaca Itàlia, que participa en el Torneig de les Sis Nacions. Igualment està difòs en atres països del continent europeu, sobretot en Portugal, Espanya i en països de l'est d'Europa, com Romania, Geòrgia o Rússia. En Oceania, per influència australiana i neozelandesa, és un deport molt popular en Fiji, Tonga i Samoa, breçol de jugadors destacats en l'àmbit internacional.
A nivell internacional, està regulat per la World Rugby, associació federativa que conta en 118 membres (plens i associats).[2] Despuix de participar en quatre edicions dels Jocs Olímpics al començament del XX, el rugby va ser reincorporat als deports olímpics a partir de Riu 2016 en la seua modalitat de rugby 7.[3]
Des dels orígens mateixos de el rugby i el fútbol actual, a mitan del XIX, cada u es va definir com el alter ego de l'atre: força contra habilitat; joc net contra joc deslleal, etcétera.[4] Un antic dit britànic diu que: "el fútbol és un joc de cavallers jugat per vilans i el rugby és un joc de vilans jugat per cavallers".[5] En el rugby és característic el respecte a les regles que deuen practicar tant els jugadors com el públic. Les decisions de l'àrbit rara volta són discutides pels jugadors. Ademés, es fomenta la sociabilitat, donant-se generalment entre companyers d'equips i oponents una cordial reunió despuix dels partits, denominada tercer temps, junt en els àrbits, entrenadors i part del públic.
Història

- Artícul principal → Història del rugby.
El rugby modern, de la mateixa manera que el fútbol modern, és una evolució directa del fútbol medieval britànic, també cridat en espanyol fútbol de carnestoltes (en anglés "mob football", equivalent a fútbol multitudinari), un joc de pilota violent reiteradament prohibit, de regles sumament variables, que es practicava popularment en les illes britàniques durant el medievo europeu, en el que s'usaven tant les mans com els peus, aixina com la força per a detindre als competidors.
La tradició atribuïx l'invenció de el rugby a William Webb Ellis, un estudiant de teologia del Colege de Rugby[6] i el trofeu que s'entrega als guanyadors de la Copa del Món de Rugby du el seu nom. El fet és recordat en una làpida mural de la public school de Rugby.
Lleis del joc

Les Lleis del joc de rugby són dictades per World Rugby (International Rugby Board o IRB fins a 2014). El seu cos central són les quatre lleis que regulen el joc: el terreny, la pilota, número de jugadors, vestimenta, temps, oficials, modo de jugar, ventaja, modo de marcar, joc brut, off side (fòra de joc) i on side (en joc), passe forward (passe cap a davant o "avant"), eixides, pilota al sol sense tackle (placaje), tackle (placaje): portador de la pilota derribat, ruck, maul, mark, touch i line-out, scrum (melé), penals i free kicks, tries (ensajos) i drops.[6]
Les Lleis del joc de rugby també estan integrades per un Pròlec, una llista de definicions dels térmens utilisats en les regles, un apartat de variacions per a menors de 19 anys, un atre apartat per a "seven a side" (variant de sèt jugadors per bando), senyals dels àrbits, i un extracte de la Regulació 35, sobre vestimenta dels jugadors. La publicació oficial de World Rugby, aixina mateix, està acompanyada d'un Document del joc, complementari de les lleis, que "cobrix els principis bàsics de el rugby.
En 2009 la IRB aprobó 10 modificacins sustanciales al reglamento, las Experimental Law Variations (Variacins experimentales de las leyes), conocidas por su sigla en inglés, ELV, que fueron puestas en práctica en todos los torneos oficiales del mundo entre el 1 de agosto de 2008 y el 1 de junio de 2009.[7][8]
Diferències terminològiques en els països de parla hispana
- Artícul principal → Anex:Diferències terminològiques del rugby en els països de parla hispana.
En espanyol existixen dos traduccions del reglament:
- La publicada per l'International Rugby Board (IRB) en el seu lloc oficial,[6] utilizada por la Confederacó Sudamericana de Rugby, l'Unión Argentina de Rugby, l'Unión de Rugby del Uruguay, la Federacó de Rugby de Chile, la Seleccó de rugby de Paraguay, la Federacó Peruana de Rugby, la Seleccó de rugby de Colombia, la Seleccó de rugby de México, la Seleccó de rugby de Venezuela y la Federacó de Rugby de Costa Rica;
- La publicada por la Federacó española de rugby (FER) y utilizada por esa entidad.[9]
Com les dos traduccions són distintes, la terminologia reglamentària en espanyol varia segons es tracte d'algun país hispanoamericà o Espanya. Alguns dels principals térmens en que es registren diferències són els següents, segons es tracte d'Hispanoamèrica o Espanya: try/ensaig, conversió/transformació, penal/transformació de colp, scrum/melé, tackle/placaje, hooker/talonador, fullback/zaguero, ala/flanker, wing/ala, etc.
Sobre la forma de denominar en espanyol al jugador practicant del deport, el Diccionari panhispánico de dubtes informa que «s'usa en freqüència en els països del Riu de l'Argent la forma rugbier en el sufix -er propi de l'anglés per a crear este tipo de derivats (encara que en anglés s'usa, en este cas, l'expressió rugby player). La Real Acadèmia Espanyola arreplega en el seu diccionari "rugbi" com a adaptació gràfica a l'espanyol del terme anglés i és el terme que aconsella usar; també recomana l'expressió rugbista per a referir-se al jugador, utilisant el sufix -ista (com en futboliste, golfiste, teniste, etc)».[10]
Referències
- ↑
- ↑ «Member Unions». World Rugby.
- ↑ «El golf y el rugby son olímpicos». Ámbito Financiero (9 de octubre de 2009). Consultat el 6 de agosto de 2015.
- ↑ Galindo, Carlos R.. «Rugby vs. fútbol: caballeros... y villanos.». Diario Sport, España, 23 de octubre de 2007. Consultat el 21-nov-2008.
- ↑ "Football is a gentleman's game played by thugs and rugby is a game for thugs played by gentlemen". Henderson, Charlie. «When is a fight not a fight?» (en inglés). BBC, Reino Unido, 15 de junio de 2005. Consultat el 21-nov-2008.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Leyes del juego de Rugby» (PDF). World Rugby (2016). Consultat el 30 de noviembre de 2016.
- ↑ «Experimental Law Variations (ELVs)». IRB, 2009. Archivat des de l'original, el 18 de octubre de 2021. Consultat el 24 de mayo de 2008.
- ↑ IRB (27 de abril de 2009). «ELV recommendations ratified». IRB.com. Archivat des de l'original, el 2 de octubre de 2009. Consultat el 20 de junio de 2009.
- ↑ trad: por Félix Villegas. «Reglamento de Juego del Rugby». Federación Vasca de Rugby, 2007. Archivat des de l'original, el 4 de marzo de 2016. Consultat el 26-ene-2008.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».