Rosa d'Or
.JPG)
La Rosa d'Or és una distinció otorgada pel papa a personalitats catòlicas preeminents, usualment emperadorés, reis, i ducs i a algunes advocacionés de la Verge María, que va ser creada per León IX en 1049, que consistix en un roser d'or en florés, botons i fulls, colocat en un got d'argent renaixentiste en un estuche d'oropel en l'escut papal i que és beneïda el quart dumenge de Quaresma, ungida en el Sant Crisma i l'inciensa, de modo que és un sacramental.
Història
[editar | editar còdic]La singular institució de la Rosa d'Or data de 1049. Es diu que volent el papa León IX posar baix el domini directe de la Santa Sèu el célebre monasteri de Santa Creu d'Alsàcia que havia segut fundat pels seus yayos i sobre el qual tenia drets de patronat, el monasteri es va obligar per un tractat a enviar tots els anys al mencionat papa i als seus successors el quart dumenge de Quaresma una rosa d'or o dos onces del mateix metal. Aixina es va verificar i en este motiu es va establir el ritual de la bendició i de l'unció de la rosa d'or en la que es va voler figurar a Crist representat per l'or, el més noble de tots els metals, i la resurrecció del Salvador, significada pel bàlsem aromàtic. Antigament es pintava la rosa de carmín per a representar la sanc que va derramar pel seu poble Jesús, pero després varen ser d'or bruñido, i el sant pare despuix de beneir-la la duya en processó en la mà esquerra mentres que anava beneint als fidels en la dreta.[1]
El pontífex acostumava a enviar tots els anys esta raó a alguna iglésia particular o be a algun príncip o princesa de la cristiandad. La república veneciano posseïa cinc roses en el tesor de Sant Marcos que han desaparegut durant les guerres d'Itàlia i el papa Gregorio XVI va enviar la que va beneir en 1834 a la ciutat de Venècia.[1]
Destinataris de la Rosa d'Or
[editar | editar còdic]La Rosa d'Or va ser entregada, entre uns atres, a:
Advocaciones de la Verge María
[editar | editar còdic]
- Nostra Senyora de Fátima, Portugal per Pablo VI en 1967, per Benedicto XVI en 2010, per Francisco en 2017.
- Nostra Senyora de Luján, Argentina, per Juan Pablo II en 1982.[37]
- Nostra Senyora de Guadalupe, Mèxic.
- Nostra Senyora de Loreto, Itàlia.
- Nostra Senyora de la Evangelización, Llima, Perú, per Juan Pablo II en 1988.[38]
- Nostra Senyora de Jasna Góra, Częstochowa, Polònia, per Benedicto XVI en 2006.
- Nostra Senyora Apareguda, Brasil, per Pablo VI en 1967, per Benedicto XVI en 2007, per Francisco en 2017.[39]
- Nostra Senyora de Roio, Itàlia, per Benedicto XVI en 2009.[40]
- La nostra Senyora del Cap, Espanya, per Benedicto XVI en 2009.[41]
- Verge del Valle, Catamarca, Argentina, per Benedicto XVI en 2010
- Nostra Senyora del Recobre de Valéncia, Veneçola, per Benedicto XVI en 2010.
- La nostra Senyora de la Caritat del Coure, Cuba, per Benedicto XVI en 2012.[42]
- Nostra Senyora de Guadalupe, Mèxic, per Francisco en 2013.
- Nostra Senyora de l'Antiga, Panamà, per Francisco en 2019.[43]
- Nostra Senyora de Csíksomlyó, Romania, per Francisco en 2019.
- Verge Dolorosa de Šaštín, patrona d'Eslovàquia pel papa Francisco en 2021.[44]
- Nostra Senyora de la Altagracia, República Dominicana, per Francisco en 2022.[45]
- Nostra Senyora de Montserrat (província de Barcelona), per Francisco en 2023.
- Verge Salus Populi Romani, Roma, Itàlia, per Francisco en 2023.
- Nostra Senyora de la Pau i del Bon Viage, Antipolo, Filipines, per Francisco en 2024. [46]
- Nostra Senyora de l'Esperança Macarena, Sevilla, Espanya, per Francisco en 2024.
- Nostra Senyora de l'Almudena, patrona de Madrit, Espanya, i la seua Archidiòcesis, per León XIV en 2026.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Manual enciclopèdic o Repertori universal de notícies interessants, José Vanderlepe, 1842.
- ↑ Gaetano Moroni, "Rosa d'Ore", Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica (Venezia: Tipografia Emiliana, 1852), LIX, 116.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Moroni, LIX, 125.
- ↑ Moroni, LIX, 126.
- ↑ Moroni, LIX, 126.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moroni, LIX, 126.
- ↑ SOSA, Gerónimo de Ord (1676). Notícia de la Gran Casa dels Marquesos de Villafranca... del Exmo Sr. D. Fadrique de Toledo Osorio... (en és), Novelo de Bonis..
- ↑ (1681) La Rosa d'ore pontifícia. Racconto-istorico ... En gli opuscoli d'alcuni autori, che vaig donar essa hanno scritto (en it), Nella Stamperia della Reu. Camera Apostolica.
- ↑ donar-mantova_(Dizionario_Biografico)/ Treccani.it. Ludovico III Gonzaga.
- ↑ Catalina, Sever (1877). Viage de SS.MM. á Portugal; La rosa d'or; Discursos lliteraris (1877) (en és), Imp. de Manuel Tello.
- ↑ Ayala, Ignacio López de (1793). Vida de Gonzalo Fernandez d'Aguilar i Còrdova, cridat el Gran Capitan (en és), En l'Oficina de D. Gerónimo Ortega i Hereus d'Ibarra.
- ↑ Picatoste, Felipe (1889). Compendio de l'història d'Espanya (en és), Libreria de la Viuda d'Hernando i C..
- ↑ Burchard, op. cit., p. 341.
- ↑ Burchard, op. cit., p. 383.
- ↑ Moroni, LIX, 130-31.
- ↑ Moroni, LIX, 131.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Moroni, LIX, 131.
- ↑ Bustamante, Ciriaco Pérez (1 de giner de 1950). Felipe III: semblança d'un monarca i perfils d'una privanza (en és), Real Acadèmia de l'Història.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 19,7 Moroni, LIX, 135.
- ↑ Torquemada, Gerónimo Gascón de (1 de giner de 1991). Gaçeta i noves de la Cort d'Espanya des de l'any 1600 en avant (en és), RAMHG. ISBN 9788460078555.
- ↑ Moroni, LIX, 135-36.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Moroni, LIX, 136.
- ↑ Moroni, Gaetano (1852). Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica dona S. Pietro sino ai nostri giorni ... (en it), Tipografia Emiliana.
- ↑ Young, G. F.: The Medici: Volume 2, E. P. Dutton and Company, 1920, p. 488
- ↑ Rożek, M.: The Royal Cathedral at Wawel, Interpress, 1981, p. 158 and 165
- ↑ 26,0 26,1 26,2 Moroni, Gaetano (1852). Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica dona S. Pietro sino ai nostri giorni ... (en it), Tipografia Emiliana.
- ↑ Moroni, Gaetano (1852). Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica dona S. Pietro sino ai nostri giorni ... (en it), Tipografia Emiliana.
- ↑ Moroni, Gaetano (1852). Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica dona S. Pietro sino ai nostri giorni ... (en it), Tipografia Emiliana.
- ↑ 29,0 29,1 Moroni, Gaetano (1852). Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica dona S. Pietro sino ai nostri giorni ... (en it), Tipografia Emiliana.
- ↑ 30,0 30,1 Moroni, LIX, 144.
- ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 Moroni, Gaetano (1852). Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica dona S. Pietro sino ai nostri giorni ... (en it), Tipografia Emiliana.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 Estudis de platería: Sant Eloy 2016, 2016, ISBN 978-84-16551-44-6, págs. 487-503.Servici de Publicacions.
- 487–503.Consultat el 2022-12-20.
- ↑ Lodovico Antonio Muratori, Annali d'Itàlia dal principi dell'era volgare sino all'anno 1750 (Firenze: Leonardo Marchini, 1827), XXXIII, 33.
- ↑ [1]
- ↑ "Pope Blesses Gift for Queen Elena", New York Claves (March 8, 1937): 12.
- ↑ Bernard Berthod and Pierre Blanchard, Trésors inconnus du Vatican: cérémonial et liturgie (Paris: Editions de l'Amateur, 2001), 300.
- ↑ Honors papals (engonals)
- ↑ «Festa de La nostra Senyora de la Evangelización». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 1 de novembre de 2009.
- ↑ «Rosario del Papa Benedicto XVI des d'Apareguda». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2022. Consultat el 1 de novembre de 2009.
- ↑ PALABRAS DEL PAPA BENEDICTO XVI A LA POBLACIÓN DE L'AQUILA EN LA PLAZA DE COPPITO
- ↑ La Verge del Cap, primera image mariana d'Espanya en rebre la Rosa d'Or del Papa [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ La Raó
- ↑ https://www.metrolibre.com/nacionales/123591-papa-consagra-altar-de-la-catedral-basilica-santa-maria-la-antiga.html
- ↑ [2]
- ↑ Rosa d'Or enviada per Papa Francisco allumena anar de la Verge de la Altagracia per Sant Dumenge
- ↑ «Pope gives “Golden Rose” to Antipolo Churchfor elevation as int’l shrine» (en en-us). Roman Catholic Archdiocese of Manila. Consultat el 2024-09-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosa de Oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.