Ronde Lutherse Kerk

Erro al crear miniatura:

Ronde Lutherse Kerk

La Ronde Lutherse Kerk (espanyol: Iglésia Luterana Redona) o també coneguda com la Koepelkerk (Iglésia de la Cúpula) és una antiga iglésia de cult luterano ubicada a la vora del canal Singel, en Ámsterdam, Països Baixos. Construïda en estil barroc holandés entre 1668 i 1671, els servicis divins varen ser celebrats allí fins a 1935, quan l'iglésia va ser tancada. Actualment opera com a part d'un complex hoteler per a la celebració d'events, concerts i bodas.

Història

Durant l'Edat Moderna del sigle ⅹⅶ, els luteranos eren una minoria religiosa tolerada en les Províncies Unides dels Països Baixos, a on durant la Reforma protestant, el calvinisme va tindre una àmplia acceptació i una alta conversió. En un començ, la comunitat resident va poder construir una iglésia de chicotetes dimensions en la partix sur del Singel, la qual varen cridar Oude Lutherse Kerk (Iglésia Luterana Antiga en neerlandés). Posteriorment en el Sigle d'Or neerlandés, la comunitat luterana resident va aumentar, principalment per l'arribada d'immigrants des de l'Alemània Septentrional, els qui professaven en la seua majoria dita religió, pels que se'ls va fer necessari la construcció d'una segona iglésia unes quadres més dalt per la vora del mateix canal. Per a dita tasca, va ser contractat a l'arquitecte neerlandés Adriaan Dortsman, qui inspirat en la forma del Panteón d'Agripa en Roma, va dissenyar el temple luterano en una cúpula en la part superior, sumat a certes restriccions en el país per a iglésies no calvinistas a construir campanars en aquella época. El 18 de setembre de 1822, un va incendiar produït durant unes reparacions de fontaneria, va destruir gran part de l'iglésia i la va deixar inutilisable. Les obres de reconstrucció varen ser eixecutades per l'arquitecte Jan de Greef, qui va accentuar encara més la similitut en el panteón romà al artesonar l'interior de la cúpula i afegir elements clasicistas. La reinauguración del temple es va produir exactament quatre anys despuix del sinistre, el 18 de setembre de 1826.

Al començament del sigle ⅹⅹ, l'iglésia va ser sèu de concerts corals i d'orgue aclamats i en alta assistència de públic. Al mateix temps, la comunitat va ser disminuint en el seu número de membres, per lo que es feya cada volta més evident que no podien fer-se càrrec de les despeses de mantención del temple. L'últim cult religiós va ser celebrat el 20 de giner de 1935. Posteriorment, la comunitat va posar en lloguer les dependències, conservant la propietat. El 25 de setembre de 1955, va ser celebrat un cult especial com a part d'un congrés internacional de música eclesiàstica luterana que va ser albergat allí. A principis dels anys 1970 es va firmar un acort d'us entre la comunitat religiosa i el grup hoteler Sonesta. En 1975, l'espai de la cúpula es va adaptar a les noves necessitats. Dels elements religiosos, es varen conservar l'orgue, el púlpit i les inscripcions bíbliques de la cúpula.

Arquitectura

Erro al crear miniatura:

Orgue a l'interior de l'iglésia

L'estructura actual de l'Iglésia Redona Luterana és un edifici central en estil clasicista. La cúpula artesonada en la seua llanterna descansa sobre columnes jónicas. La mitat de la sala en la cúpula redona està rodejada per un anell de galeria de dos pisos com un passadiç lateral.

L'eix visual d'esta senzilla sala blanca està dominat per l'orgue alt que Jonathan Bätz va construir en 1830 despuix del desastre de l'incendi. Té 49 registres en tres manuals i un pedal. El púlpit és part de la caixa de l'orgue dissenyada per Tieleman Franciscus Suys. El centre de la caixa de l'orgue està decorat en un cisne dorat com a símbol de Martín Lutero; Un cisne corona la llàntia de la cúpula, visible des de llunt.

Baix de la cúpula hi ha un pergamí en el versícul escrit en neerlandés: «Eenen anderen grond kan niemand leggen donen die gelegd is, welke is Jezus Christus» (1 Cor 3:11 BL).