Riu Oja
El riu Oja és un curt riu del nort d'Espanya, del com, segons algunes discutides teories i la creència tradicional popular, procedix el nom de La Rioja en Espanya i que recorre la mateixa de sur a nort (Vore Etimologia de la Rioja). Naix en la serra de la Demanda, en el mont de les Herguijuelas, junt al port de la Demanda, a uns 2000 m s. n. m. Pansa per Posades, Ayabarrena, Sant Antón, Zaldierna, Ezcaray, Ojacastro, Santurde, Sant Dumenge de la Calçada, Villalobar de Rioja, Banys de Rioja, Castañares de Rioja, Casalarreina, i unix les seues aigües a les del ric Tirada en Cihuri, punt a partir del com se li coneix com a riu Oja-Tirada; posteriorment aplega a Anguciana i desemboca en l'Ebre a l'altura d'Haro.
El tram inicial del riu també rep el nom de El Renc o Glera, terme este últim que significa acumulació de cascajo. Esta característica del caixer fa que este pràcticament desaparega en Ojacastro i torne a aparéixer en Castañares de Rioja.
Etimologia
[editar | editar còdic]El vocablo Oja té orige vasc para uns i per a uns atres llatí.
Merino Urrutia,[1] historiador i alcalde d'Ojacastro en els anys 1912-13, sosté que la primera part del nom 'Ojacastro' prové del vasc. Este historiador estima que el vasc va ser la llengua autòctona dels primers pobladors de la vall, recolzant-se en les grafies "Ogga" i "Oia" (esta podria significar "bosc", segons Alarcos), i en la toponímia de la vall.[2]
Estudiosos com el Pare Mateo Anguiano Neva (XVII-XVIII), Constantino Garrán o Guillermo Rittwagen, defenen també l'orige vasc d'este vocablo.
Uns atres, no obstant, sostenen el seu orige llatí, argumentant que el castell pren el nom del riu Oja, cridat aixina per l'abundant vegetació que arrastraria. Pascual Madoz (XIX), defén este orige llatí, aixina com Ramón Menéndez Pidal; Carmen Ortiz Trifol emparenta la forma "olia" en el vocablo llatí "folia" (full).[3]
De fet, en la vall de Ojacastro es va parlar la llengua vasca durant sigles. En el Fur que els reis de Castella otorguen als habitants dels pobles de la vall de Ojacastro (any 1200) es concedix utilisar el vasc en els juïns.[4]
Geografia
[editar | editar còdic]
Del pico Gatón al ric Tirada
[editar | editar còdic]Naix en el Pla de la Casa a tres quilómetros de Posades a partir de dos torrents d'aigua, un de procedent del Pico Gatón i un atre de les Herguijuelas, formant la cascada de Pou Ozumbra, per a continuar barranc avall arreplegant aigua d'uns atres rieras.
L'Alt Oja
[editar | editar còdic]La vegetació en esta zona és de rouredes en les ales més solejades i hayedos en les umbrías, junt a un bosc mixt d'hages, fresnos, cerezos, tiles, arces, serbales, oms de montanya i roures albares.
Sobre la fauna, es poden observar cérvols, cabirols, javalins i llops. També són habituals mamífers de menor tamany, com la llúdria, la farda, el rabosot, el teixó, la gineta, el gat montés o el malifet ibèric en perill d'extinció.
Si mirem al cel es pot vore al àguila culebrera, la perdiu pardilla, el falcó abeller, l'aguileta pàlida, l'àguila calçada, l'àguila real i el muçol real.
Els llogarets de Ezcaray
[editar | editar còdic]El tram inicial del caixer fins a Ezcaray, presidit per la serra de la Demanda, està format per multitut de barrancs i valls que oferixen les seues aigües al riu. En este tram unix de forma natural els llogarets de Ezcaray (Cilbarrena, Zaldierna, Urdanta, Azárrulla, Sant Antón i Posades).
En esta localitat rep les aigües del riu Ciloria, provinent també de les ales de la Serra de la Demanda. Des de Ezcaray fins a Santurde abunden els boscs de ribera en els màrgens del riu.
Al seu pas per esta localitat turística i industrial, el riu discorre junt al parc Tenorio, un dels escenaris del Festival de Jazz de Ezcaray.
En esta localitat, el llit del Oja es troba a 740 m s. n. m. Junt al curs del riu es localisen chicotetes masses de bosc de ribera (chops, fresnos, arces, cerezos).
Existia un antic pont de tres arcs de mig punt que va ser reformat durant l'últim terç de el XVIII. Este pont, en 1831, no va resistir la forta avinguda del riu i va ser destruït. Fins a 1880 no es va rehabilitar el pas en un nou pont de fusta, proyectat per Fermín Manso de Zúñiga.
Poc despuix, es va realisar un de pedra i ya, en l'última década de el XX, l'actual pont de la carretera.
El Oja mig
[editar | editar còdic]A partir d'ací, el riu vertebra de nort a sur una extensa planura de terres planes i fèrtils fins a la seua desembocadura. El riu forma un caixer ample, trenat i compost per cudols i vores rodades.
A causa de l'agricultura intensiva que es desenrolla a partir d'esta localitat fins a la seua desembocadura, en la que dominen els cultius de remolacha, creïlla i cereal d'hivern, l'acuífero del Oja (junt en el del Zamaca, en Banyares) han segut declarats en l'any 2001 zones vulnerables a la contaminació per nitrat pel Govern de la Rioja.
En l'any 1044, Dumenge García que duya una vida de ermitaño, va construir en colaboració en Sant Gregorio de Ostia un pont de fusta sobre el Riu Oja i, a la mort d'est, un atre de pedra en substitució de l'anterior per a facilitar el pas dels peregrins que feyen el Camí de Santiago per la calçada romana que anava de Nájera a Redecilla del Camí, en la província de Burgos. Este pont ya no existix en l'actualitat.
Actualment, per la morfologia del caixer i als pous de rec frut de l'intensa activitat agrícola de la zona, el caixer regularment està sec fins a Castañares, localitat en la que l'aigua torna a aflorar a la superfície.
En esta localitat agrícola principalment d'agricultura de seca, en cultius majoritaris de blat i ordi, el riu baixa en direcció cap a la localitat veïna de Banys de Rioja.
El baix Oja
[editar | editar còdic]Situat entre el cerro El Castillar i la marge esquerra del riu, esta localitat té una image característica deguda a les choperas existents en el marge del Oja.
En Castañares, el riu que havia desaparegut en Ojacastro torna a aparéixer, adinsant-se en un espai totalment pla dedicat a l'explotació agrícola intensiva en absència de vegetació natural i posant el contrapunt en frondoses riberes i extenses plantacions de chops, al mateix temps que albarzers, serbales, saücs, sauces i nogales.
Ací troben el seu hàbitat diferents espècies de mamífers: talps, erizos, conills, turón, gat montés, rabosot, rata d'aigua i el escasísimo visón europeu.
Entre les aus es poden observar espècies estretament lligades al mig aquàtic, com el blauet, el ánade real, la polla d'aigua o la garza real, aixina com rapaces, tant nocturnes (autillo, cárabo i muçol chic ) com a diürnes: (gavilà, cernícalo, milano negre). En les choperas són abundants espècies cantoras: rossinyol bastardo, merla comuna, mosquitero comuna, papamoscas, carboneros, herrerillos, verdecillo, oropéndola.
Abans d'unir-se al ric Tirada prop de Cihuri, pansa per Casalarreina, última localitat que travessa en el seu recorregut.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.errioxa.com/3_personajes/4_1_varios/merino_urrutia.htm#nom José Juan Bautista Merino Urrutia
- ↑ http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=60178 José J. Batiste Merino Urrutia. Artículs de revistes.
- ↑ http://www.ojacastro.org/debate_etimologico.1362.0.html Debat etimològic sobre l'orige de 'Ojacastro'.
- ↑ Topònims dels llogarets de Ojacastro (Traducció del vasc): Arrupia = barranc - Garay = alt - Amunartia = entre dos cerros - Masoga-Masoa = bosc - Matalturria-Matalturra = font - Zabárrula = ferrería - Arbiza = sitie de naps - Barrena = zona baixa - Urizarna-Ulizarna = poble vell - Uyarra-Oyarra = bosc - Escarza = ezcarro (arce) - Larrea = prat, pasturage
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Oja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.