Anar al contingut

Ristra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ristra
Ristras de chiles (ajíes o guindillas).
Un yapa mala o sarta de contes de fusta de tulasi
Per a el gènero de Lepidòpters vore Anomis.

Una ristra (del llatí, restula; dim. de restis, 'cuerdo')[1] és un conjunt d'elements d'un mateix orige, uns a continuació dels atres, units freqüentment en una guita (corda prima de cànem) o cordel.

Atres térmens comuns són sarta o sartal (lat., sarta; pl. de sartum, 'nugat'), horca o horco (referit únicament a una ristra d'alls), castanya, garba, rastra o braç.[2]

Us

En gastronomia

Les ristras més comunes són les de certs aliments, com els chorizos, alls o pimentós. El motiu d'enfilar estos aliments en cuerdos és per a poder-los penjar en grans cantitats ya siga en llocs interiors per a que es curen, o en llocs exteriors per a que es sequen al sol.

Els caps d'all, per eixemple, es trenen sanceres a partir dels fulls verts.[3] Esta pràctica és comuna en algunes zones del sur d'Espanya. També es fa en cebes o mazorcas de dacsa. Els chorizos i uns atres embotits en ristra, es formen en un budell i es nuguen en la corda per a dividir-los en porcions més menudes.[4] També els chiles (ajíes o guindillas) i atres tipos de pimentons es nuguen en ristras per a secar-se al sol.

Vore també: Chile sec

Durant la Feira dona Cebola de Sangenjo, Espanya, s'otorga un premi a la ristra de cebas més llarga elaborada durant l'any.[5]

  • Les ristras d'alls apareixen a sovint en la lliteratura i cine com a método per a aüixar als vampirs, penjades al coll a modo de collar.
  • En alguns llocs, els coches de boda solen dur penjada darrere una ristra de llandas per a que facen soroll i els veïns s'enteren de la bona notícia.

Sentit figurat

En el llenguage coloquial[6] i figurat, són freqüents les analogia de la «ristra» per a atres objectes o conceptes que es repetixen successivament o colocats un tras de un atre. Per eixemple: «El número π té una ristra de decimals»; «Això que dius és una sarta de mentires».


En alguns llenguages de programació, a les coleccions llineals de senyes se'ls sol cridar ristras. És particularment usat l'expressió ristra de caràcters per a referir-se al tipo de senyes string.[7]


Referències

  1. ↑ Coromines, Joan (1967). Breu diccionari etimològic de la llengua castellana, 2 edició, Editorial Gredos, p. 509. ISBN 84-249-1331-0.
  2. ↑ Idáñez d'Aguilar, A. F. (2015). Lèxic de la Regió Prebética: Llímits del llenguage andalús i del murcià, Edicions de l'Universitat de Múrcia, p. 93. ISBN 978-8416038947.
  3. ↑ «All en ristra» (en es-es). Productors d'all Dispaman - Horta Nature. Archivat des de l'original, el 4 de juny de 2020. Consultat el 2020-12-30.
  4. ↑ montesierra. «¿Quins tipos de chorizo existixen i para qué servixen?» (en es-es). Montesierra. Consultat el 2020-12-30.
  5. ↑ «Onze anys entrellaçant cebes en èxit» (en es). La Veu de Galícia (2017-09-06). Consultat el 2020-12-30.
  6. ↑ Diccionario de la lengua española
  7. ↑ (2009) Iniciació a la programació. Ada com a primer llenguage, Lulu, p. 133. ISBN 978-1409268000. Consultat el 2020-12-30.