Retícul regular
Un retícul regular (o també cuadrícula regular, encara que no tots els retículs estan formats per rectes paraleles)[1] és un teselado del espai euclídeo n-dimensional format per paralelotopos congruents entre sí.[2] El seu opost és un retícul irregular.
Són la base de procediments numèrics com el método dels elements finitos, el método dels volums finitos, el método de les diferències finitas i, en general, per a la discretización d'espais parametrizados. Ya que les derivades d'este tipo de variables es poden expressar convenientment com a diferències finitas, les cuadrículas estructurades[3] apareixen principalment en el método de les diferències finitas. Els retículs no estructurats oferixen més flexibilitat que les cuadrículas estructurades i, per lo tant, són molt útils en el método d'elements finitos i en el método de volums finitos.
Cada cela de la cuadrícula pot ser identificada per un índex (i, j) en dos dimensions o (i, j, k) en tres dimensions, i cada vèrtiç té assignat una coordenada en 2D o en 3D per als corresponents número real, representant dx, dy i dz l'espayat de la cuadrícula.
Cuadrículas relacionades
[editar | editar còdic]Una cuadrícula cartesiana és un cas especial, en el que els elements són quadrats unitaris o gavetes unitàries, i els vèrtiços són punts d'un retícul sancer.[4]
Una cuadrícula rectilínea és una teselación formada per rectànguls o ortoedros, que no són en general tots ells congruents entre sí. Les celes encara poden estar indexades per número entero com es va indicar anteriorment, pero la correspondència entre els índexs i les coordenades dels vèrtiços és menys uniforme que en una cuadrícula normal. Un eixemple d'una cuadrícula rectilínea que no és regular apareix en paper grafiado en escala logarítmica.
Una cuadrícula oblicua és una teselación formada per paralelogramos o paralelepípedes en el seu cas. Si les llongituts de les unitats són totes iguals, és una teselación de ròmbica o romboèdrica).
Una cuadrícula curvilínea o cuadrícula estructurada és una cuadrícula en la mateixa estructura combinatòria que una cuadrícula regular, en la que les celes són quadrilàters o cuboides generals, en lloc de rectànguls o cuboides rectangulars.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española 1. f. Conjunt dels quadrats que resulten de tallar-se perpendicularment dos séries de rectes paraleles.
- ↑ Uznanski, Donen.. «Grid.». From MathWorld--A Wolfram Web Resource, created by Eric W. Weisstein.. Consultat el 2012-03-25.
- ↑ J.F. Thompson, B. K . Soni & N.P. Weatherill (1998). Handbook of Grid Generation, CRC-Press. ISBN 978-0-8493-2687-5.
- ↑ Martin Erickson (2015). ¡Ajá! Soluciones, Edicions SM Espanya, pp. 463 de 277. ISBN 9788467589085.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Retículo regular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.