El método dels volums finits (MVF) és un procediment utilisat per a representar i evaluar equacions en derivades parcials en forma d'equacions algebraiques.[1] Per a això, les integrals de volum en una equació diferencial parcial que contenen un terme de divergència es convertixen en integrals de superfície, utilisant el teorema de la divergència. A continuació, estos térmens s'evaluen com a fluix en les superfícies de cada volum finit. Degut a que el fluix que s'introduïx en un volum donat és idèntic al que ix del volum adjacent, es tracta d'un método conservativo. Una atra ventaja del método dels volums finits és que es formula fàcilment per a permetre malles no estructurades. El método s'utilisa en molts paquets de fluidodinámica computacional. El terme "volums finits" fa referència al chicotet espai que rodeja a cada nodo en una malla.[2]

Els métodos de volums finits es poden comparar i contrastar en els método de les diferències finitas, que aproximen derivades utilisant valors nodales, o al método dels elements finits, que crea aproximacions locals d'una solució utilisant senyes locals i genera una aproximació global unint-les. Pel contrari, un método de volums finits evalua expressions exactes per al valor promig de la solució en un cert volum i utilisa estes senyes per a construir aproximacions de la solució dins de les celes.[3][4]

Eixemple

Considere's un problema simple 1D d'advección: Plantilla:NumBlk

Ací, ρ=ρ(x,t) representa la variable d'estat i f=f(ρ(x,t)) representa el fluix de ρ. Convencionalment, f positiu representa el fluix cap a la dreta, mentres que f negatiu representa fluix cap a l'esquerra. Si es asumime que l'equació (Plantilla:EquationNote) representa un mig decorregut d'àrea constant, es pot subdividir el domini espacial, x, en volums finits o celes en centres indexats com i. Per a una cela en particular i, es pot definir el valor promig de volum de ρi(t)=ρ(x,t) en el moment t=t1 i x∈[xi−12,xi+12], com

Plantilla:NumBlk

i el temps t=t2 com,

Plantilla:NumBlk

a on xi−12 i xi+12 representen ubicacions de les cares o brodes aigües dalt i aigües avall, respectivament, de la cela i-ésima.


Integrant l'equació (Plantilla:EquationNote) respecte al temps, es té que:

Plantilla:NumBlk

a on fx=∂f∂x.

Per a obtindre el promig de volum de ρ(x,t) en el moment t=t2, s'integra ρ(x,t2) sobre el volum de la cela, [xi−12,xi+12] i es dividix el resultat per Δxi=xi+12−xi−12, és dir

Plantilla:NumBlk

Ara se supon que f  té un bon comportament i que es pot invertir l'orde d'integració. Ademés, deu recordar-se que el fluix és normal a l'unitat d'àrea de la cela. Ara, ya que en una dimensió fx≜∇⋅f, es pot aplicar el teorema de la divergència, és dir, ∮v∇⋅fdv=∮SfdS, i substituir l'integral de volum de la divergència pels valors de f(x) evaluats en la superfície de la cela (vores xi−12 i xi+12) del volum finit de la següent manera:


a on fi±12=f(xi±12,t).

Per lo tant, es pot obtindre un esquema numèric semidiscreto per al problema anterior en centres de cela indexats com i i en fluix de vora de cela indexats com i±12, diferenciant (Plantilla:EquationNote) sobre el temps per a obtindre:


a on els valors dels fluix de vora, fi±12, poden reconstruir-se per mig d'interpolació o extrapolació dels promijos de les celes. L'equació (Plantilla:EquationNote) és exacta per als promijos de volum; és dir, no s'han realisat aproximacions durant la seua deducció.

Este método també es pot aplicar a una situació 2D considerant les cares nort i sur junt en les cares este i oest al voltant d'un nodo.

Llei general de conservació

També es pot considerar el problema general de la llei de conservació, representat per la següent equació en derivades parcials,

Plantilla:NumBlk

Ací, 𝐮 representa un vector d'estats i 𝐟 representa el tensor de fluix corresponent. Novament es pot subdividir el domini espacial en volums o celes finits. Per a una cela en particular, i, es pren l'integral de volum sobre el volum total de la cela, vi, lo que dona


En integrar el primer terme per a obtindre el promig de volum i aplicar la teorema de la divergència al segon, s'obté


a on Si representa l'àrea de superfície total de la cela i 𝐧 és un vector unitari normal a la superfície i que apunta cap a fòra. Llavors, finalment, es pot presentar el resultat general equivalent a (Plantilla:EquationNote), és dir


Novament, els valors dels fluix de vora es poden reconstruir per mig d'interpolació o extrapolació dels promijos de les celes. L'esquema numèric real dependrà de la geometria del problema i de la construcció de la malla. La reconstrucció MUSCL s'utilisa a sovint en esquemes d'alta resolució quan es produïxen colapses o discontinuïtats en la solució.

Els esquemes de volum finit són conservativos, ya que els promijos de les celes canvien a través dels fluix de vora. En atres paraules, la pèrdua d'una cela és sempre el guany d'una atra.

Vore també

Referències

  1. ↑ LeVeque, Randall (2002). Finite Volume Methods for Hyperbolic Problems. ISBN 9780511791253.
  2. ↑ Wanta, D.; Smolik, W. T.; Kryszyn, J.; Wróblewski, P.(October 2021).«A Finite Volume Method using a Quadtree Senar-Uniform Structured Mesh for Modeling in Electrical Capacitance Tomography».Proceedings of the National Academy of Sciences, Índia Section A: Physical Sciences.92(3): 443–452.doi:10.1007/s40010-021-00748-7.(en en)
  3. ↑ Fallah, N. A.; Bailey, C.; Cross, M.; Taylor, G. A.(2000-06-01).«Comparison of finite element and finite volume methods application in geometrically nonlinear stress analysis».Applied Mathematical Modelling.24(7): 439–455.ISSN 0307-904X.doi:10.1016/S0307-904X(99)00047-5.(en en)
  4. ↑ Ranganayakulu, C. (Chennu) (2018-02-02). «Chapter 3, Section 3.1», Compact heat exchangers : analysis, design and optimization using FEM and CFD approach, Seetharamu, K. N., Hoboken, NJ. OCLC 1006524487. ISBN 978-1-119-42435-2.