República d'Irlanda

Éire Ireland República d'Irlanda
Capital:	Dublin
Ciutat més poblada:	Dublin
Forma de Govern:	República
President:	Mary McAleese
Llengües:	irlandés (oficial), anglés.
Ubicació:	53 26 N 6 15 W 53° 26' N 6° 15' O
Altitut:	??
Superfície:	70.237 km2
Població:	4.062.235 hab.
Densitat:	47 hab/km2 (2007)
Gentilici:	Irlandés/ Irlandesa
Moneda:	Euro
Prefix Telefònic:	+353
Us Horari:	CET ((UTC)
Domini de Internet:	.ie
Membre de:	ONU, UE, OSCE, CIN, OEI, COE.

Irlanda (Éire [ˈeːrʲə], en irlandés; Ireland, en anglés), és un país del noroest d'Europa que forma part de l'Unió Europea (UE). La seua capital és Dublin (en irlandés: Baile Átha Cliath i en anglés: Dublin). En l'any 1949 se declarà l'estat irlandés com a la República d'Irlanda (en anglés Republic of Ireland, en irlandés: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia a l'intens color vert dels camps irlandesos.

L'illa d'Irlanda és pel seu tamany la tercera illa d'Europa, i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'Europa Continental, en la vertent occidental de la Mar d'Irlanda, a l'oest de l'illa de Gran Bretanya, i es troba rodejada per centenars d'illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit, que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.

El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (l'occidental de les nomenades Illes Britàniques), contra la costa del noroest d'Europa. El sext restant pertany a Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit i part de l'província irlandesa històrica de l'Ulster. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: Leinster (irlandés: Laighin), Ulster (irlandés: Cúige Uladh), Connacht (irlandés: Connachta) i Munster (irlandés: An Mhumhain).

Història

Artícul principal → Historia d'Irlanda.

Prehistòria i Edat Antiga

Newgrange, un dels passages funeraris del complex Brú na Bóinne.

Els habitants originaris d'Irlanda eren caçadors i recolectors durant el periodo Mesolític i usaven ferramentes de pedra. Al voltant de l'any 3000 a.C. varen evolucionar a la Edat de Bronze, cultivant grans, criant animals domèstics i fabricant armes, ferramentes i joyeria de bronze. Al començament del 2000 a.C., varen construir grans santuaris i tombes de pedra (megalits), encara observables en el païsage irlandés. En el sigle I a. C. estava baix el control dels pictos, gent del Neolític descrita en el folclore irlandés com Fir Bolg.

Escòcia pren el seu nom de "Scotus", terme llatí que significa "irlandés" (la forma plural és "Scoti", "irlandesos"). Açò fa referència als colonisadors gaèlics d'Irlanda, país que els romans inicialment varen cridar "Scotia" (forma femenina de "Scotus"). Els irlandesos que varen colonisar l'actual Escòcia eren coneguts com "Scoti". Els romans de la fase del baix imperi utilisaven el nom "Caledònia" per a referir-se a l'actual Escòcia.

Beltane.

Els primers celtes varen aplegar al voltant de 1600 a.C. fundant l'Irlanda celta. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: Leinster, Munster, Ulster i Connacht. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les Tuatha, o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un monarca denominat Gran Rei.

La llista tradicional dels nomenats en el títul de «Rei Suprem d'Irlanda» se remonta a mils d'anys, a mitan II mileni a.C., encara que les primeres parts de la llista són prou mítiques. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'estil de vida dels celtes, des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.

Els Anals dels quatre mestres (en irlandés, Annala Rioghachta Éireann) o els Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres són una crònica de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el 2242 a.C. i el 1616 d. de C., encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del 550 a.C. Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys 1632 i 1636 en el monasteri franciscà del Comtat de Donegal.

Beltane o Bealtaine (en irlandés ‘Bon Foc’) era un antic dia festiu irlandés que es celebrava l'1 de maig. Per als celtes, Beltane marcava el començament de la temporada d'estiu pastoral, quan les manades de ganado es portaven cap a les pastures d'estiu i a les terres de pastura de les montanyes. En irlandés modern Mi na Bealtaine (més de Bealtaine) és el nom del més de maig. A sovint, s'abrevia el nom del més com Bealtaine, coneixent al dia festiu com Lá Bealtaine. Una de les principals activitats de la festivitat consistia en encendre fogueres en les montanyes i tossals en ritual i significat polític en Oidhche Bhealtaine (La vespra de Bealtaine). En gaèlic escocés modern, s'usa sol Lá Buidhe Bealtaine (el dia groc de Bealltain) per a descriure el primer dia de maig.

Sant Patrici (384-461), un arquebisbe i missioner vengut d'Escòcia, va aplegar a Irlanda per a convertir als habitants al cristianisme. Va poder realisar importants conversions dins de les famílies reals i, a través de les escoles monacals, va introduir la paraula escrita (en llatí). A la mort de Sant Patrici, l'èlit irlandesa ya era lletrada i registrava la seua història per escrit. Irlanda es va transformar casi exclusivament en cristiana i en centre d'erudició i cultura, pero la major part d'este llegat va ser destruït durant les incursions vikingues dels sigles IX i X.

Idioma

Els idiomes oficials són l'irlandés (Gaeilge), idioma celta natiu, i l'anglés, el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. Deprendre irlandés és obligatori en l'educació, pero l'anglés és amplament predominant. Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els Gaeltacht) se troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en zones aïllades, principalment cap a la costa occidental.

Música

En Irlanda es cuida molt la música tradicional irlandesa, pero a banda destaquen figures musicals de finals del sigle XX com Christy Moore, Pat Ingolsby, Shane MacGowan i Sinéad O'Connor. També destaca la banda de rock U2, The Corrs, The Cranberries, Bob Geldof, Gary Moore, Thin Lizzy, Horslips, Rory Gallagher, Westlife, Chris De Burgh i Van Morrison. En música més tradicional destaquen Enya, The Dubliners, Tara Blaise i The Chieftains entre atres, a banda de James Galway (flautiste clàssic).

Mitologia

Part de la mitologia del poble irlandés en la narració arturiana en la princesa irlandesa Isolda d'Irlanda (coneguda també com a Isolda la Justa i Isolda la Bella), que és filla del rei Anguish i d'Isolda, la regina mare. És un dels personages principals dels poemes Tristán de Béroul, Tomàs de Bretanya i Gottfried von Strassburg.

Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic Leprechaun, sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que li deixes marchar.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre República d'Irlanda.
• Govern d' Irlanda
• Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda
• Embaixada d'Espanya en Irlanda
• Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004
• Informació de la OMS sobre Irlanda
• Un viage per Irlanda
• Browse Ireland - Directori
• Guia de viages d' Irlanda