Repte de Momo

El Repte de Momo (també conegut com "Joc de Momo" i en la seua forma anglesa Momo Challenge) és una farsa viral per a esglayar als chiquets,[1] una llegenda urbana sobre un inexistent "repte" de rets socials que es va escampar per Facebook, YouTube i mijos de comunicació. S'ha reportat que un usuari cridat Momo incita a chiquets i adolescents a realisar una série de tasques perilloses, inclosos atacs violents, dany autoinfligit i suïcidi. A pesar de les afirmacions de que el fenomen havia alcançat proporcions globals en juliol de 2018, el número de queixes reals és relativament chicotet i cap departament llegal o de policia ha confirmat que algú ha resultat ferit com a resultat directe del supòsit "repte". La preocupació i l'oix registrades per chiquets i adults es varen deure principalment als informes dels mijos de comunicació més que a "Momo", lo que ha dut a organisacions de caritat relacionades al conte infantil a vore les advertències contra el presunt fenomen com alguna cosa perniciós més que benèfic, creant una profecia autocomplida que pot encorajar als chiquets a buscar material violent en internet.
El repte es va convertir en un fenomen global en 2018 en acabant de que un periòdic indonesi reportara que havia causat que una chiqueta de 12 anys se suïcidara.[2] La visibilitat del fenomen va créixer en febrer de 2019 en acabant de que el Servici de Policia d'Irlanda del Nort publicara una advertència pública en Facebook i la personalitat de rets socials nortamericana Kim Kardashian publicara en el seu conte d'Instagram demanant que YouTube eliminara els presunts vídeos de "Momo".[3]
Antecedents i reaccions
El repte de l'estàtua nomenada "Momo" va cridar l'atenció del públic en juliol de 2018, quan va ser notat per la popular YouTuber ReignBot. Despuix de lo que personalitats mediàtiques i mijos massius de comunicació varen reprendre el història duent-la a l'atenció del públic en general. En el "repte" persones presentant-se a sí mateixes com un personage cridat Momo prenen com a blanc a menors d'edat, i per mig de mensages de WhatsApp tracten de convéncer-los de contactar-los en el seu teléfon mòvil. De la mateixa manera que en atres farses d'internet presentades com "reptes" com la Ballena blava, se li indica als jugadors que realisen una série de tasques. El rebuig a realisar-les té com a conseqüència amenaces greus cap al "jugador". Subsecuentemente, els mensages són acompanyats d'images perturbadoras o violència gràfica. Pares britànics afirmen que images de Momo han segut insertades en vídeos aparentment inocus de YouTube i YouTube Kids sobre Peppa Pig i Fortnite; estes afirmacions varen ser repetides pel grup "National Online Safety" (Seguritat nacional en llínea).[4]
Encara que les autoritats no han confirmat cap dany físic com a conseqüència d'això, o inclús que haja existit un intercanvi de mensages sostingut entre el personage Momo i alguna persona, forces policials i administracions escolars en varis continents han emés advertències sobre el repte de Momo i repetit consells habituals sobre seguritat en internet. WhatsApp encoraja als seus usuaris a bloquejar números relacionats en el "Repte de momo" i reportar-los a la companyia.
En comentar sobre els numerosos rumors de suïcidi relacionats en el Repte de Momo, experts en seguritat web i folcloristes que estudien llegendes urbanes han declarat que el fenomen és provablement un cas de pànic moral: un engany sensacionalisat alimentat per informes de mijos no verificats.[5] Benjamin Radford diu que "la Ballena blava i el Repte de Momo tenen totes les característiques d'un pànic moral clàssic", "alimentat pels temors dels pares de voler saber qué estan fent els seus fills. Existix una por inherent a lo que els jóvens estan fent en la tecnologia." Cap a setembre de 2018 la majoria dels números telefònics associats en "Momo" ya estaven fora de servici. El fundador del lloc de verificació d'informació Snopes, David Mikkelson, dubta que ningú haja eixit perjudicat i diu que tot l'assunt "be pot ser producte de persones abusives i bromistes que prenen un mecanisme útil per a incitar i atormentar a jóvens vulnerables en lloc de ser una part intrínseca d'un desafiu particular de rets socials."
En resposta als reportes, YouTube ha dit que "no ha rebut cap enllaç videos que mostren o promoguen el Repte de Momo en YouTube", pero permet notícies i vídeos destinats a crear consciència i educar sobre el supost fenomen.[4] El lloc web ha desmonetisat tots els vídeos que mencionen a Momo, inclosos els de les organisacions de notícies, senyalant que dit contingut viola les pautes de contingut per a anunciants. També ha colocat advertències en alguns vídeos de Momo que alerten als espectadors sobre contingut "inapropiat o ofensiu".[2]
Disseminació
Amèrica Llatina
En Argentina: A pesar de varis reportes de mijos que establien tentativament una relació entre el "repte de Momo" i el suïcidi d'una chiqueta de 12 anys d'Ingenier Maschwitz, les autoritats no han confirmat cap relació.
Autoritats en Brasil no han confirmat cap cas lligat al "Repte de momo". l'organisació no governamental nacional SaferNet ha segut consultada per pares preocupats i ha advertit que este és solament un d'una varietat d'estratègies d'extorsió per a obtindre diners i informació de persones.
En Colòmbia: La policia no ha confirmat els reportes noticiosos que lliguen la mort de dos jóvens en Barbosa a principis de setembre de 2018 en el "repte de Momo".
Autoritats mexicanes que investiguen crims per internet han distribuït informació detallada per als pares sobre els métodos del fenomen. Ells estimen que s'ha disseminat inicialment a partir d'un grup de Facebook freqüentat per jóvens. Advertixen també a aquells que han caigut en el "repte" que hi ha riscs de danys autoinfligits, hackeo i extorsió.
Àsia
En Índia El 29 d'agost de 2018, el departament d'investigació criminal (CID) en Bengala Occidental va indicar que declaracions reportades en els mijos sobre que les morts de dos adolescents estaven lligades al "repte de Momo" eren "improvables i faltes de cap evidència". El CID creu que la majoria de la gran cantitat d'invitacions al "Repte de momo" en Índia s'original localment com a bromes o intents de crear pànic. Un representant de el CID va declarar que "Fins ara el joc no ha provocat cap víctima, ni ningú ha reportat haver jugat ni tan sols el primer nivell del mateix."
La declaració de el CID va ser realisada despuix de semanes de cobertura mediàtica de casos no confirmats. En acabant de que la policia de Bengala Occidental fora alertada per un jove que va rebre una invitació al "repte de Momo" esta va emetre una advertència al respecte i l'unitat de crim cibernètic va obrir una investigació. La policia de Bombay ya havia començat a advertir a la població, pero no s'havien rebut denúncies. La policia no ha confirmat que el "repte de Momo" haja eixercitat cap paper en la mort d'una jove que es va suïcidar despuix de deixar una nota expressant estar descoratjada per les seues baixes calificacions o el suïcidi d'un estudiant d'ingenieria en Chennai.
La policia d'Odisha, encara que ha emés una advertència, està solicitant als mijos abstindre's de publicar reportes no confirmats que lliguen morts d'adolescents al "repte de Momo".
En Pakistan: El ministre de Tecnologia de l'Informació de Pakistan ha anunciat que el govern té plans per a crear una llegislació que convertixca en delicte la distribució de el "repte de Momo" aixina com el repte de la Ballena blava.
Europa
En França la policia no ha rebut reportes pel fenomen, pero un grup en el Ministeri de l'Interior està monitorisant la situació de forma diària.
En Alemània, la policia estava al tant sol de mencions fetes en cadenes de mensages. Demanen que la població actue de forma prudent en trobar esta classe de contactes telefònics.
La policia de Luxemburc va confirmar un cas en el seu territori pero cap dany.
En Espanya, la Policia Nacional espanyola advertix a la gent que és millor mantindre's alluntat de nous "reptes" que sorgixen en WhatsApp, indicant que el fenomen de "Momo" està en voga entre els adolescents.
Norteamérica
En Estats Units: A principis d'agost de 2018, vàries forces policials locals d'Estats Units varen començar a advertir a la població sobre els perills del fenomen. Algunes jurisdiccions han rebut vàries queixes al respecte, pero cap jurisdicció ha reportat que ningú haja segut llastimat en relació en el mateix.
El personage de "momo" també ha aparegut en el popular joc Minecraft com a resultat de mods no oficials creats pels usuaris del joc. Un oficial de policia en Ohio estava preocupat per vore a "Momo" en la còpia del joc del seu fill, tement que la presència de el "mod" poguera dur a la participació en el "repte". En acabant de que reportes de mijos començaren a posar en evidència la relació entre el "mod" de Minecraft i el "repte de Momo", Microsoft va anunciar que està prenent medides per a "restringir l'accés al mod" en qüestió.
En Canadà: En la província de Quebec, forces policials locals de Longueuil, Sherbrooke i Gatineau han indicat que persones en la seua jurisdicció han estat en contacte en el "repte de Momo" pero no han reportat víctimes i estan solicitant a la gent no utilisar el número de teléfon proveït en els mensages de WhatsApp i enviar captures de pantalla dels seus teléfons a les autoritats policials. La Policia Montada del Canadà i atres forces policials comuniquen que estan monitorisant l'expansió del fenomen.
Vore també
- Repte de la Ballena blava
- Pànic moral
- Ciberacossament
- "Shut Up and Dance", un episodi de la série de televisió Black Mirror en la trama de la qual apareixen mensages de text en reptes pertorbadors.
- Elsagate, un fenomen genuí sobre images perturbadoras en contingut per a chiquets de YouTube.
- Ayuwoki, un ser similar a Momo.
Referències
Referències
- ↑ «Retorne del repte Momo, que afecta a menors, és en realitat una farsa viral», L'Opinió, 1 de març de 2018. Consultat el 9 de març de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Alexander, Julia. «YouTube is demonetizing all videos about Momo», The Verge, 1 de març de 2019. Consultat el 7 de març de 2019.
- ↑ Sophie Lewis (28 de febrer de 2019). «Kim Kardashian warns parents of "Momo challenge," but YouTube says it sees no evidence». CBS News. Archivat des de l'original, el 8 de març de 2019. Consultat el 4 de març de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 O'Malley, Katie. «Momo 'challenge' appearing in Peppa Pig YouTube videos, parents llaure warned», The Independent, 27 de febrer de 2019. Consultat el 8 de març de 2019.
- ↑ «Satanic Panic 2.0: The Momo Challenge hoax [TW: Self-harm/suïcide]» (en en-us). Boing Boing. Archivat des de l'original, el 3 de març de 2019. Consultat el 1 de març de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reto de Momo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.