Inquietut
La inquietut[1] o desasosiego és, segons una teoria postulada per Liebert i Morris en 1967, un dels components principals de l'ansietat. L'atre component seria la emocionalidad. Esta última es referix als síntomes fisiològics tals com suar, sofrir palpitacins o tindre alta la pressió arterial.
L'individu inquiet porta a terme una conversació negativa en si mateixa que li impedix concentrar-se en lo que fa. Eixemple: Els estudiants que ansiosos durant un examen, es diuen repetidament que van a suspendre o que la memòria els falla. Estos pensaments interferixen en l'acció verdaderament important en eixe moment que és fer l'examen. Açò ocorre perque les àrees del cervell encarregades de resoldre les preguntes de l'examen s'estan utilisant en especular possibilitats sense importància. La ment ansiosa es caracterisa aixina per la dificultat que té per a focalizar els seus recursos mentals eficientemente.
L'inquietut pot referir-se també a una sensació de preocupació. Per eixemple, una mare pot dir que està inquieta perque el seu chiquet no ha aplegat a casa a l'hora que deguera. Pot ser també preocupació per conductes que porten a terme els demés: "Em preocupa que no menge verdura".
