Repressió política en l'Unió Soviètica

El monument commemoratiu a les víctimes del Gulag en San Petersburgo va ser fet a partir d'una roca del Camp de treballs de Solovkí, el primer camp de detenció en el sistema Gulag. El 30 d'octubre, se celebra el Dia de commemoració de les víctimes de la repressió política entorn a este monument.

A lo llarc de l'història soviètica, millons de persones es varen convertir en víctimes de la repressió política de l'Unió Soviètica, que va ser en varis graus un instrument de política interna de l'URSS des dels primers dies posteriors a la Revolució d'Octubre. Va tindre el seu punt més alt durant l'era estalinista, pero encara va existir durant el periodo de "desgel" (relaixació de la censura) de Nikita Jrushchov, seguit per un increment de la persecució dels dissidents soviètics durant l'estancament brezhneviano i no va deixar d'existir inclús durant la perestroika.

Orígens i primera época soviètica

En un inici, la base teòrica de la repressió va ser la visió marxiste en la lluita de classes i la consegüent noció de la dictadura del proletariat. El fonament jurídic es va formalisar en l'Artícul 58 del còdic penal de la RSFS de Rússia i artículs similars per a atres repúbliques soviètiques.

El terme "repressió", "terror" i atres paraules de fort contingut eren térmens normals utilisats en la política interna de l'Estat soviètic inicial, reflectint el fet de que la dictadura del proletariat devia aplicar la força de forma desapiadada per a eliminar la resistència de les classes socials que el marxisme considerava antagonista al proletariat. Esta fraseologia va ser gradualment abolida despuix del procés de desestalinizaació, pero el sistema de persecució d'opinions i activitats polítiques es va mantindre fins a la dissolució de l'Unió Soviètica.

Els dissidents eren cridats "enemics del poble". Els castics infligidos per l'Estat varen incloure l'eixecució sumaria, la tortura, l'enviament de persones al Gulag, reasentamientos forçats i el despulle dels drets civils. Algunes voltes, tots els membres d'una família, incloent als chiquets, eren castigats com "familiars de traïdors a la Mare Pàtria". La repressió va ser portada a terme per la Checa, OGPU i el NKVD en vàries onades consecutives conegudes com Terror Rojo, Colectivización, Gran Porga, Complot dels meges, entre uns atres. En numeroses ocasions, la policia secreta dirigia massacres de presoners. La repressió va ser eixercida en les repúbliques soviètiques i en els territoris lliberats pel Eixèrcit Rojo durant la Segona Guerra Mundial, incloent les Repúbliques bàltiques i Europa de l'Est.

La repressió estatal va dur a la resistència, la qual va anar brutalment sofocada per les forces militars, com va ser el cas de la Rebelió de Tambov, la Rebelió de Kronstadt i l'Alçament de Vorkutá. Durant la Rebelió de Tambov, les forces militars bolcheviques varen utilisar armes químiques contra pobles en població civil i rebels. Ciutadans prominents dels pobles varen ser, a sovint, presos per rehens i eixecutats si els rebels no es rendien.

Terror Rojo

Checoslovacs víctimes dels bolcheviques prop de Vladivostok.

Artícul principal → Terror Rojo (Rússia).

El Terror Rojo en l'Unió Soviètica va ser la campanya d'arrests massius i eixecucions portades a terme pel govern bolchevique. El Terror Rojo va ser anunciat oficialment el 2 de setembre de 1918 per Yákov Sverdlov i va terminar al voltant d'octubre de 1918; no obstant, Serguéi Melgunov va aplicar este terme a les repressions de tot el periodo de la guerra civil russa (1918-1922).

Bibliografia

• Schlögel, Karl. Terror i utopia. Moscou en 1937. Traducció de José Aníbal Campos. Barcelona: Editorial Penya-segat, 2014. ISBN 978-84-16011-32-2
• Slezkine, Yuri. La casa eterna. Saga de la Revolució russa. Traducció de Miguel Primerenc García. Barcelona: Editorial Penya-segat, 2021. ISBN 978-84-18370-22-9