Refugi marítim
Un refugi marítim fa referència a un port coster protegit de forma natural, o be a una cala o baïa en una profunditat i determinades característiques que permeten ancorar o amarrar una embarcació i brindar-li protecció contra el vent, les corrents i l'onage.[1] Un refugi pot ser tant natural com a artificial, sent este últim construït per mig de l'us de malecones, embarcaderos o rompeolas.[2] Un eixemple de refugi naval artificial és el port de Long Beach en Califòrnia (Estats Units), que solia ser una série de marismas i planures de marea massa poc profundes per als barcos mercants moderns ans que es dragara per primera volta a principis del sigle XX.[3]
Història
Des dels seus començos, la navegació va amprar determinats llocs costers, com a baïes, ensenar o desembocadures de rius, que varen oferir refugis segurs per a atracar les embarcacions primitives. Els pobles navegants com fenicios, grecs, vikingos i polinesios varen donar us a estos llocs privilegiats per al desenroll del comerç, actes de pirateria i migracions. El poble fenicio va dotar de fars als refugis naturals per a favorir els viages nocturns, donant inici a la construcció de ports artificials. D'esta manera, en el sigle XIII a. C., varen construir ports de pedra en Tir i Sidón en una tècnica polida.[4] Un dels principals ports artificials de l'antiguetat va ser el d'Aleixandria, alçat en l'any 331 a. C. davant la necessitat de protegir les seues embarcacions.[5] En el posterior creiximent del tràfic marítim, els refugis marítims varen donar cabuda a instalacions que satisfeen les necessitats tècniques i comercials, com és el cas dels ports migevals del mar del Nort o ciutats mediterrànees com Gènova, Venècia o Barcelona.[4]
El descobriment d'Amèrica i la posterior obertura de noves rutes marítimes i comercials va aumentar el tamany i calat dels bucs, lo que va obligar des del sigle XVI a la construcció de molls per a facilitar la càrrega i descàrrega de mercaderies. En el sigle XIX, el desenroll dels bucs de vapor, substituint la propulsió per vent, va permetre aumentar notablement el tonellage i la capacitat de càrrega de les embarcacions, per lo que els ports varen tindre que modernisar-se en conseqüència.[4]
Pirateria
Durant tota l'història de la navegació ha segut comuna que pirates i bucaneros aprofitaren els refugis marítims naturals per a guarecerse. Un eixemple és el cas de Port Royal, que en un inici va ser conquistat per Anglaterra en 1665. Estos varen construir un fort en el sur de l'illa de Jamaica aprofitant un refugi coster natural. Davant la poca població del poble propenc a la fortificació, els colon varen invitar a pirates per a assentar-se en el refugi marítim i aixina contar en defensa contra els atacs espanyols. L'ocupació de bucaneros va aumentar per les condicions favorables del port natural, que contava en la profunditat adequada per a protegir als barcos fondejats.[8]
Tipos
Es poden trobar tant refugis marítims naturals com a artificials. Abdós presenten característiques diferents, encara que poden proporcionar la mateixa funció. Mentres que alguns països protegixen els seus ports naturals en tal de conservar l'entorn, uns atres ampren refugis artificials per a amprar instalacions més productives. Alguns eixemples de refugis manipulats pel ser humà inclouen el port de Róterdam en Països Baixos o el d'Houston en Estats Units, mentres que alguns ports naturals es poden trobar en Visakhapatnam (Índia) o Trincomalee (Sri Lanka). Un atre tipo de refugi marítim inclou els ports lliures de gèl, ubicats prop del pol nort i sur, sent alguns exponents els ubicats en Hammerfest (Noruega) i Múrmansk (Rússia).[9]
Referències
- ↑ «harbour» (en en). The Free Dictionary. Consultat el 17 de giner de 2022.
- ↑ «Glossary of Marine Terms» (en en). Consultat el 17 de giner de 2022.
- ↑ «Los Angeles and Long Beach Harbors» (en en). Archivat des de l'original, el 23 de febrer de 2014. Consultat el 18 de giner de 2022.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Orige i Evolucion dels ports» (2012). Consultat el 18 de giner de 2022.
- ↑ «seua-història-i-evolucion/ Ports: La seua història i evolució». Confluència Portuària (17 de maig de 2019). Archivat des de l'seua-història-i-evolucion/ original, el 18 de giner de 2022. Consultat el 18 de giner de 2022.
- ↑ «Columbretes, història viva», Alce, 24 d'agost de 2009. Consultat el 18 de giner de 2022.
- ↑ «Història i cultura». Generalitat Valenciana. Consultat el 18 de giner de 2022.
- ↑ «L'història de Port Royal, Jamaica» (30 de maig de 2019). Consultat el 18 de giner de 2022.
- ↑ «The Meaning Of Harbour And Its Function» (en en) (22 d'octubre de 2017). Consultat el 18 de giner de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refugio marítimo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.