Província de Kurdistan
La província de Kurdistan (o a voltes Curdistán; en persa: استان کردستان, Ostān-i Kordestān; Plantilla:Lang-ku, Parêzgay Kurdistan) és una de les 31 províncies d'Iran.

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La província de Kurdistan té 28 817 km² de superfície que comprenen només una octava part de les zones kurdo habitades d'Iran o «Kurdistan iraní».[1]
Es troba a l'oest del país, és fronteriça en Iraq i llimita en la província d'Azerbaiyan Occidental al nort, Resolen al noreste i Kermanshah al sur. La seua capital i centre de la província és Sanandaj, (en kurdo: Sinne). Atres grans ciutats són Marivan, Baneh, Saqqez, Qorveh, Bijar, Sardasht Kamyaran i Diwandarreh. És una de les regions més montanyoses i fredes d'Iran.
Història
Tribus àries es varen establir en esta regió despuix de la seua immigració a Iran. És des d'ací a on varen escomençar els primers plans per a derrocar als assiris, concloent en la seua derrota final en el 612 a. C., i preparant l'escenari per al començ del Imperi Mig.
Quan els àraps islàmics varen atacar l'Imperi sasánida en l'any 634, molts kurdo varen resistir a la seua invasió, pero finalment varen tindre que sometre's al mandat musulmà. En el 835, un dels dirigents kurdo es va sublevar contra Al-Mutasim, pero va anar finalment derrotat. Els kurdo es varen sublevar vàries voltes contra els califes àraps, pero varen ser derrotats.
En els següents cent anys, el Kurdistan es va convertir en l'escenari de diversos conflictes entre els distints invasores, inclosos els mongoles i els timúridas. El seu decliu va començar en el XVI, quan el tràfic marítim va substituir a la famosa Ruta de la Seda.
Despuix de l'orde de Sultà Muhammad Khodabandeh (Öljaitü), es va construir una chicoteta ciutat en la regió de Bisutun en el nom de Soltanabad Chamchal per a funcionar com a centre polític i oficial del Kurdistan en l'Edat Mija. Va seguir sent la capital un sigle i mig més, fins que en l'any 1372, el govern es va traslladar al fort de Hassanabad, 6 km al sur de Sanandaj. Al voltant de el XIV, la tribu Ardalan es va establir en Sanandaj com a governants d'esta regió.
Segons els escrits de Sharafnama-Sharaf al-Din Bitlisi, abans conegut com el líder de la tribu, Bawa Ardalan, va anar un descendent de "Ahmad b. Marwan", que va governar en Diyarbakır. Ell es va assentar entre els goranis del Kurdistan i cap al final del periodo mongol es va fer càrrec de la regió de "Şllaure Zor", a on es va establir a sí mateixa com a senyor absolut. Ell és considerat com el fundador del principat de Ardalan, a este principat pertanyien els territoris de Zardiawa, Janaqin, Kirkuk, i Kifri, que ya eren la pàtria de la kurdo-goranis. La capital del principat per primera volta va ser Sharazour, pero es va traslladar a Sinne més alvance. Durant el regnat d'Ismail I, el fundador de la dinastia Safávida, els kurdo suníés (entre ells els Ardalan) varen ser recolzats pels califes otomans contra el govern chiíta dels safávidas. Quan Soleiman Khan Ardalan va aplegar al poder en l'any 1630, el tro va ser traslladat a Sanandaj i a partir de llavors, els governants varen contribuir al floriment i desenroll de la zona.
Actualment, el poble kurdo posseïx representació tant com Kurdistan iraní com a iraquí en l'UNPO.
Geografia
La província de Kurdistan és una regió totalment montanyosa que es pot dividir en dos seccions topogràfiques, l'occidental i l'oriental, segons si es troben a l'est o l'oest de Sanandaj. La província de Kurdistan està predominantment coberta per montanyes i tossals, té molts rius, llac i coves, per lo que sempre ha atret a un gran número de turistes i aficionats al montanyisme, l'esquí i els deports aquàtics. Té una superfície de 28 817 km², que per la seua extensió és similar a la d'Albània.
El Zarrinehorood, de 302 km de llarc, és un dels rius més llarcs de la província. Les riberes oferixen grans oportunitats per a la recreació per la seua abundant aigua, que és ideal per a la pràctica de deports nàutics. Este riu discorre cap al nort i desemboca en el llac Urmía. El riu Servixquen és un atre prominent riu d'esta província, recorre una llarga distància per a finalment unir-se al Tigris en Iraq. El Zarineh Rood i el Simineh són atres dos importants rius d'esta província. Existix un gran número d'espècies marines i aus que viuen en les riberes dels numerosos rius de la província, que poden trobar ahí el seu hàbitat ideal.
El llac Zarivar és el llac més bell de la província. Es troba als peus d'altes montanyes, oferint un atractiva vista. El llac té una profunditat màxima de 50 metros i una profunditat mija de 3 m, i està rodejat d'espessos boscs. Tota la colecció del llac, les montanyes i els boscs generen un panorama fascinant. Este llac, que té una llongitut de 5 km i un esgambi màxim d'1,7 km, se situa a l'oest de Marivan. L'assut del llac Vahdat, al nort de Sanandaj, oferix excelents oportunitats per a la peixca i els deports aquàtics. La província de Kurdistan es beneficia de moltes fonts d'aigua mineral, les més destaques són: Govaz al noroest de Kamyaran, Abetalkh prop de Bijar i Bava Gorgor al nort de Ghorveh.
La cova Kereftoo, prop de Divandarreh, és un lloc natural arqueològic únic. En l'interior de la cova hi ha una série d'antics edificis coneguts com el Temple de Heraclio, perque el nom d'este antic deu grec està tallat en el sostre d'una de les sales. La cova Shoovi, de 267 m de llarc, és una atra cova destacada, que es troba prop de la ciutat de Baneh.
El mont Charkhaln de 3330 m d'altura, el mont Chehelcheshmeh de 3173 m, el mont Hossein Bak de 3091 m, i el mont Masjede Mirza de 3059 m, són les atres grans montanyes de la província de Kurdistan.
La província de Kurdistan té vasts boscs i refugis a on habiten molts animals i aus, segurs dels danys dels sers humans, com el lleopart, el moltó, la cabra salvage, les hienes, els chacals, els llops, els rabosots i aus tals com la perdiu, l'ànet salvage, la cigonya, el loro i l'àguila.
Cultura
La població de la província en 1996 era de 1 346 383 dels quals el 52,42 % eren habitants de zones urbanes i 47,58 % de població rural. El poble kurdo és la població majoritària en esta província, parlen el dialecte sorani del kurdo, un idioma nort-occidental de les llengües iranias. La regió històrica es diu Ardalan.
La llengua kurdo està categorizada en el grup de les llengües indoeuropeas, en una distintiva forma gramatical. Este idioma en Iran té diversos dialectes: Sorani, Hewrami, Feyli, Kalhuri i Kurmanji. La majoria de les persones en la província de Kurdistan parlen variants de el kurdo sorani, també conegut com a dialecte "Ardalani". el kurdo hewrami també es parla al voltant de Marivan, en una regió anomenada "Hewramanî Text". En les parts orientals de la província com en Bijar i Qorveh estan habitades per azerbaiyanos que parlen azerí.
Ciutats i pobles
Economia
Les principals activitats dels habitants són l'agricultura i la ganaderia moderna. Els principals productes agrícoles són el blat, l'ordi i les frutes. Les principals activitats industrials en esta província són les indústries químiques, de metal, textils, de cuiro i d'alimentació.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Kurdistán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.