Anar al contingut

Propagació d'errors

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Marcheur-aleatoire.jpg
Cas de Propagació d'incertitut en un objecte tridimensional a causa de la aleatorietat.

En Estadística, la propagació d'incertitut (o propagació d'errors) és l'efecte de variables d'incertitut (o errors) en l'incertitut d'una funció matemàtica basada en ells. Quan les variables són els valors de medicions experimentals tenen incertitut per la medició de llimitacions (per eixemple, instrument de precisió), que es propaguen a la combinació de variables en la funció;

L'incertitut és normalment definida pel error absolut. L'incertitut també pot ser definida pel error relatiu Δx/x, que usualment és escrit com un percentage.

Més comunament, l'error en una cantitat, Δx, està donat per la desviació estàndar, σ. La desviació estàndar és la raïl quadrada positiva de la varianza, σ2. El valor d'una cantitat i el seu error són, a sovint, expressats com x±Δx. Si la distribució de provabilitat estadística de la variable és coneguda o pot ser assumida, és possible derivar l'interval de confiança per a descriure la regió dins de la qual el valor verdader de la variable pot ser trobat. Per eixemple, l'interval de confiança de 68% d'una variable pertanyent a una distribució normal és ± una desviació estàndar del valor, açò és, existix un 68% de provabilitat que el valor verdader es trobe en la regió x±σ. Si les variables estan correlacionadas, llavors la covarianza deu ser presa en conte.

Combinacions llineals

[editar | editar còdic]

Siga fk(x1,x2,,xn) un conjunt de k funciones que són combinacions llineals de n variables x1,x2,,xn en coeficients de combinació a1k,a2k,,ank,(k=1..m).

fk=inaikxi:𝐟=𝐚𝐓𝐱

i siga la matriu d'covarianza en x denotada per 𝐌𝐱.

𝐌𝐱=(σ12COV12COV13COV12σ22COV23COV13COV23σ32)

Llavors, la matriu de covarianaza 𝐌f, de f està donada per

Mijf=knlnaikMklxalj:𝐌𝐟=𝐚𝐓𝐌𝐱𝐚.

Esta és l'expressió més general per a la propagació de l'error d'un conjunt de variables a un atre. Quan els errors en x no estan correlacionados, l'expressió general se simplifica a

Mijf=knaik(σk2)xakj.

Observe's que, inclús encara que els errors en x puguen estar no correlacionados, els seus errors en f sempre ho estan. Les expressions generals per a una funció simple, f, són una miqueta més senzilles.

f=inaixi:f=𝐚𝐓𝐱
σf2=injnaiMijxaj=𝐚𝐓𝐌𝐱𝐚

Cada terme d'covarianza, Mij pot ser expressat en térmens del coeficient de correlació ρij per Mij=ρijσiσj, en lo que una expressió alternativa per a la varianza de f és

σf2=inai2σi2+inj(ji)naiajρijσiσj.

En el cas de que les variables x estiguen no correlacionadas, açò se simplifica més encara a

σf2=inai2σi2.

Combinacions no llineals

[editar | editar còdic]

Quan f és un conjunt d'una combinació no llineal de les variables x, generalment deu ser linealizada per aproximació a una expansió de la série de Taylor de primer orde, encara que en alguns casos poden derivar-se fòrmules exactes que no depenen de l'expansió.

fkfk0+infkxixi

A on fkxi denota la derivada parcial de fk sobre la variable i-ésima. ya que f 0k és una constant, no contribuïx a l'error en f. En conseqüència, la propagació de l'error seguix el cas llineal, vist anteriorment, pero reemplaçant els coeficients llineals, aik i ajk per les derivades parcials, fkxi i fkxj.

Eixemple

[editar | editar còdic]

Qualsevol funció no llineal, f(a,b), de dos variables, a i b, pot ser expandida com

ff0+faa+fbb

d'a on es té

σf2=(fa)2σa2+(fb)2σb2+2fafbCOVab.

En el cas particular que f=ab, fa=b,fb=a. Llavors

σf2=b2σa2+a2σb2+2abCOVab

o

(σff)2=(σaa)2+(σbb)2+2(σaa)(σbb)ρab.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]