Prelatura territorial de Schneidemühl
La prelatura territorial de Schneidemühl o de Piła (en latín: Territorialis Praelatura Schneidemühlensis, en alemán: Freie Prälatur Schneidemühl i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Alemània, el territori de la qual forma hui partix de Polònia. Es tractava d'una prelatura territorial llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Breslavia. Va ser suprimida el 28 de juny de 1972.
Territori i organisació
La prelatura territorial tenia 9601 km² i estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en quatre territoris no contigus a lo llarc de la frontera que separava Alemània de Polònia, que hui es repartixen entre els voivodatos de: Pomerania Occidental, Gran Polònia, Lubusz i Pomerania. Des del 28 de juny de 1972 el seu territori es repartix entre les diòcesis de Zielona Góra-Gorzów i Koszalin-Kołobrzeg.
.svg){kind=link}
La sèu de la prelatura territorial es trobava en la ciutat de Schneidemühl (en polac: Piła), en a on es trobava la Catedral de la Sagrada Família (hui una parròquia pertanyent a la diòcesis de Koszalin-Kołobrzeg).
En 1958 en la prelatura territorial existien 100 parròquies. En 1933 existien 74 parròquies agrupades en 8 decanat [entre paréntesis els seus actuals noms polacs]: Schneidemühl (Piła), Bomst (Babimost), Schlochau (Człuchów), Lauenburg in Pommern-Bütow (Lębork-Bytów), Betsche (Pszczew), Deutsch Krone (Wałcz), Fraustadt (Wschowa) i Flatow (Złotów).
Història
En territori alemà
Ocupada pels eixèrcits alemà i austrohúngaro en l'estiu de 1915, Polònia (fins a llavors territori del Imperi rus) va ser proclamada regne independent per les potencies ocupants el 5 de novembre de 1916 i en finalisar la Primera Guerra Mundial va recuperar la seua independència l'11 de novembre de 1918 (Segona República polaca). El Tractat de Versalles de 1919 convalidó la restauració de la nació polaca, que no existia com un estat lliure des de principis del XIX, en territoris escindits dels tres imperis suprimits: l'alemà, l'austrohúngaro i el rus.
Els territoris de la arquidiócesis de Gniezno i Poznan[nota 1] i de la diòcesis de Culm (en polac: Chełmno) es varen incloure en la nova Polònia. No obstant, parts d'estes circumscripcions varen permanéixer en territori de la nova Alemània (la República de Weimar) a causa de la nova frontera interestatal. Es tractava de la província de Marca Fronteriça de Posen-Prusia Occidental (en 7695 km²), pertanyent a la arquidiócesis de Gniezno i Poznan (Gnesen-Posen en alemà), i els districtes (en alemà: kreis) de Stolp, Lauenburg in Pommern i Bütow, en la província de Pomerania, pertanyent a la diòcesis de Culm.
L'1 de decembre de 1920 l'arquebisbe Edmund Dalbor de Gniezno-Poznan va nomenar un delegat (el presbítero Robert Weimann, excanónigo de Poznan) en els poders d'un vicari general per als cinc decanat en 45 parròquies i en entre 80 000 i 100 000 fidels catòlics. El bisbe Augustinus Rosentreter de Culm, no obstant, es va negar a separar els tres decanat en els districtes de Lauenburg in Pommern i Bütow i en Pomerania, en al voltant de 40 000 catòlics.
L'1 de maig de 1923 la Santa Sèu va erigir els territoris de la província de Marca Fronteriça de Posen-Prusia Occidental i els districtes de Lauenburg in Pommern i Bütow en administració apostólica en sèu en la ciutat de Tütz (en polac: Tuczno) que contava en 332 443 habitants, i va nomenar a Robert Weimann com a primer administrador apostólico. Dos anys despuix Weimann va morir en Munich i li va succeir el presbítero Maximilian Kaller, qui l'1 de juliol de 1926 va traslladar la sèu de l'administració apostólica a Schneidemühl, que era la capital de la província de Marca Fronteriça de Posen-Prusia Occidental.
Despuix del concordato en Prusia del 14 de juny de 1929[1] i en la bula Pastoralis officii nostri del papa Pío XI del 13 d'agost de 1930, l'administració apostólica va ser transformada en prelatura nullius de Schneidemühl, sufragánea de la arquidiócesis de Breslavia (llavors també territori alemà), al mateix temps elevada al ranc de sèu metropolitana. L'iglésia de la Sagrada Família va ser erigida com a catedral de la prelatura i Franz Hartz, canonge del capítul de la catedral de Berlín, va ser nomenat primer prelat.[2] El prelat tenia els mateixos poders i deures que l'ordinari d'una diòcesis. Ademés, tenia dret a ser membre de la Conferència Episcopal Alemana en dret a vot. La bula també va definir el territori de competència de la prelatura, format pels decanat de Betsche, Bomst, Deutsch Krone, Flatow, Fraustadt, Lauenburg in Pommern, Schlochau i Schneidemühl. El districte de Stolp (que fins a 1923 havia format part de la diòcesis de Culm, ubicat al noreste en Pomesania), va ser incorporat a la diòcesis de Varmia.
El prelat Franz Hartz va permanéixer en el càrrec fins a giner de 1945, quan va tindre que fugir, en la població alemana de la prelatura, davant l'alvanç del Eixèrcit Rojo soviètic i va quedar varat en Fulda al final de la Segona Guerra Mundial. Va morir el 15 de febrer de 1953 sense haver mai renunciat oficialment.
En territori polac
Despuix de l'ocupació soviètica i els tractats de pau que varen seguir a la Segona Guerra Mundial i el naiximent de la nova frontera estatal entre Alemània i Polònia en la llínea Óder-Neisse, la prelatura es va trobar completament en l'estat polac. No obstant, l'establiment dels règims comunistes va impedir qualsevol negociació per a la reorganisació dels territoris de les diòcesis involucrades; este punt mort va durar fins a 1972.
En març de 1945 Polònia va anexar l'àrea i les noves autoritats polaques varen expulsar a la majoria de la població alemana restant i supervivent a l'Alemània ocupada pels aliats entre 1945 i 1948. Els catòlics alemans que varen fugir o varen ser expulsats de la prelatura en 1945 i es varen refugiar en Alemània Occidental havien mantingut la seua pròpia identitat cultural. Per a la seua pròpia comunitat varen elegir vicaris capitulars en les persones de Ludwig Sebald Polzin (1953-1964) i Wilhelm Volkmann (1964-1972). Polzin, que es va eixercitar com a sacerdot en Rokitten (Rokitno) des de 1936, va ser expulsat el 22 de juny de 1945. Varat en Berlín va organisar el "Katholischer Flüchtlingsdienst" (Servici Catòlic de Refugiats), que s'ocupava dels refugiats i expulsats indigents.
La moradura August Hlond, arrogando la seua poder plenipotenciario papal especial per a reorganisar el episcopado polac, també va nomenar administradors apostólicos per a les diòcesis alemanes ara baix el domini polac. Encara que Hartz no havia dimitit, Hlond va nomenar el 15 d'agost de 1945 a Edmund Nowicki (1900-1971) en efecte a partir de l'1 de setembre com a administrador de la prelatura i la diòcesis de Berlín a l'est del riu Óder. Nowicki va ser nomenat administrador de Cammin, Lebus i la prelatura Schneidemühl (en polac: administrador Kamieński, Lubuski i Prałatury Pilskiej), en sèu en Gorzów Wielkopolski (Landsberg upon Warthe). El govern polac anticlerical de Bolsław Bierut va depondre i va desterrar a Nowicki de l'administració en 1951. Aixina ho va reemplaçar el vicari Tadeusz Załuczkowski, seguit pel vicari Zygmunt Szelążek en 1952.
Finalment, en 1972 un acort entre la Santa Sèu i el govern polac va permetre redefinir les circumscripcions eclesiàstiques polaques en la part occidental del país. La prelatura de Schneidemühl va ser aixina suprimida de facto en la bula Episcoporum Poloniae del 28 de juny de 1972 i el seu territori es va incorporar a les noves diòcesis de Koszalin-Kołobrzeg i Gorzów.[3]
Des de llavors, s'han designat visitadores apostólicos per als feligresos de la prelatura de Schneidemühl que viuen en Alemània, primer el prelat Paul Snowadzki des de 1972 a 1982 i després el prelat Wolfgang Klemp des de 1982 a 1997.[4] Posteriorment, Lothar Schlegel va servir com visitador apostólico per als fidels alemans de Danzig, Varmia i Schneidemühl. Schlegel es va retirar el 4 d'octubre de 2011 i un nou visitador apostólico no va ser designat. A fins de 2016 tots els visitadores apostólicos varen ser cancelats sense tongada.
Notes
- ↑ Estes dos arquidiócesis estaven unides aeque principaliter des de 1821.
Referències
- ↑ Text del concordato, en italià i alemà, en: Acta Apostolicae Sedis, 21 (1929), pp. 521-543. Vore en particular el nº 6, pp. 523-524.
- ↑ (en llatí) Bula Pastoralis officii nostri, AAS 23 (1931), pp. 34-41.
- ↑ (en llatí) Bula Episcoporum Poloniae, AAS 64 (1972), pp. 657-659.
- ↑ (en alemà) Sabine Voßkamp, Katholische Kirche und Vertriebene in Westdeutschland: Integration, Identität und ostpolitischer Diskurs 1945-1972, Stuttgart: Kohlhammer, 2007, (=Konfession und Gesellschaft; Bd. 40), S. 395. ISBN 3-17-019967-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prelatura territorial de Schneidemühl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.