Preclásico maya
El periodo preclàssic maya és el periodo de l'història maya que comprén des dels inicis de la ceràmica (cap a l'any 1000 a. C.) fins al adveniment del periodo clàssic prop de l'any 250 a. C i es subdivide en primerenc (cap al 1000 a. C.), mig (1000-400 a. C.) i tardà (400 a. C.- 250 a. C.). Els llocs arqueològics en major importància en este periodo inclouen Nakbe, Uaxactun, Seibal, Sant Bartolo, Cival, i El Mirador en Guatemala; Cahal Pech, Blackman Eddy, i Cerros en Belize; i Aguada Fénix, Calakmul, Yaxnohcah, Ichkabal, Komchén, i Xocnaceh en Mèxic.
Actualment, es considera que va ser en el sur dels territoris mayas a on va prosperar la civilisació maya, en llocs com Kaminaljuyú, Izapa, Mont Alt, i Pas de l'Amada.
Els periodos Mig i Tardà del preclàssic maya varen presenciar el desenroll del urbanisme, en una arquitectura monumental, de l'escritura i de les institucions polítiques, que inclouen als Senyors Divins.[1][2]
La societat maya va experimentar una série de transformacions profundes prop del 100 a. C que varen conduir a la cessació de les edificacions monumentals en moltes ciutats del periodo i l'afonada inferido dels seus sistemes polítics i econòmics, a sovint caracterisats com el colapse Preclàssic.
El preclàssic maya se situa en el context del periodo preclàssic mesoamericà, que es considera que termina en la destrucció de Cuicuilco i la consegüent alça de Teotihuacán.
Història
Preclàssic Primerenc (2000 a. C.–1000 a. C.)
Les raïls de la civilisació queden desconegudes a pesar de que els paràmetros són cada volta més clarificats. Les senyes migambientals prèvies indiquen la presència d'agricultors en la regió maya circa. 3000 a. C., a pesar de que els poblaments agrícoles permanents semblen haver-se desenrollat només gradualment. Anàlisis d'ossos de Mayas primerencs indiquen que, a pesar de que el dacsa ya representava un component important de la dieta (davall 30 % en Ceullo, Belize) el peix, carn d'animals de jocs, i un atre caçats o recolectats encara varen ser un component important de la dieta.[3] Junt en el desenroll gradual d'agricultura, les formes bàsiques de ceràmica varen aparéixer, primer en dissenys senzills. Al voltant d'este temps, la cultura olmeca va escomençar a emergir en propenc Tabasco, concedint a la Maya primerenca un soci comercial important i escomençant un periodo de contacte prolongat que tindria efectes profunts en la societat.
Preclàssic Mig (1000 a. C.–400 a. C.)
Al voltant de l'any 1000 a. C, va ser construït el centre ceremonial maya d'Aguada Fénix en Tabasco, este lloc arqueològic correspon a un moment de canvi gran per a la societat maya. Ya que abans de la seua construcció, els mayas eren seminómadas i no usaven la ceràmica. Vivien de la caça, de la peixca, i del cultiu de la dacsa. No obstant, a partir de la construcció de Aguada Fénix, es demostra que varen escomençar a usar la ceràmica i es varen tornar sedentaris.[4] Aguada Fénix marca l'inici de la construcció que desembocarà en les ciutats-estat mayas que floririen anys més vesprada.[5]
Els sigles com a poble agrícola havien format els principis d'una societat complexa: bens de prestigi com a espills d'obsidiana i mosaics de jade varen escomençar a aparéixer, aumentant la demanda per a comerç més extens. Els canals i esquemes de irrigaació varen reclamar l'esforç humà coordinat, en escala i complexitat creixents. Gradualment, els pobles varen escomençar a incloure places centrals ocasionalment realçats per albañilería. Per eixemple, el lloc de la Blanca va presentar una plaça central de més de vint m d'alt i en traces de albañilería fortament semblats a un cap en l'estil distintiu olmeca. Esteles gravades en pedra varen aparéixer durant este periodo, adornat en retrats de governants pero encara sense escritura maya. Les guerres semblen haver-se intensificat durant este periodo, evidenciat per armes més desenrollades, els governants escomencen a ser retratats com a guerrers, apareixen fosses massives i esquelets decapitats.
Al voltant de 900 a. C, la regió costera del pacífic va caure baix el domini de la ciutat-estat La Blanca el qual va colapsar entorn 600 a. C, per a ser reemplaçat per una política centrada en el lloc El Ujuxte. Un atre desenroll primerenc va ser provablement el lloc de Chalchuapa, una ciutat en extensos montículs de terra al voltant de varis places. Aixina i tot, provablement va ser governat pel primer verdader ciutat-estat maya: Kaminaljuyu; en la regió de l'actual a les vores de Llac Miraflores, Kaminaljuyu va desenrollar una estructura governamental poderosa, va organisar campanyes de rec massiu i monuments de pedra intrincados als seus governants. Estos monuments clarament descriuen captius de guerra, a sovint mostrant als governants que sostenint armes, indiquen la política bèlica de Kaminaljuyu dominant les terres altes guatemalteco per sigles. En Kaminaljuyu l'exportació principal era l'obsidiana, recurs essencial per a l'elaboració de fleches, gavinets, i atres armes aixina com bens de prestigi com a espills.
A pesar de que és difícil identificar l'etnicitat de les persones pels seus restants arqueològics, sembla que durant este periodo els Mayas varen escomençar una expansió sistemàtica cap al nort, ocupant el Petén Conca, ciutats com El Mirador, Tikal, Calakmul, i Tayasal serien construïdes. El lloc dominant d'estos colonizadores primerencs era Nakbé en la conca del Mirador, a on el primer Joc de Pilota Maya i el primer camí de pedra Maya varen ser construïts. Els governants de Nakbe varen construir vàries plataformes de pedra i intricados dissenys de pedra i monuments d'estuc.
Durant este periodo, la cultura olmeca va alcançar la seua cenit, centrat en la capital de La Venda en Tabasco prop dels centres mayas primerencs. Els olmecas, parlants de llengües Mixe–Zoqueanas, són generalment reconeguts com la primera civilisació en Amèrica. La seua capital, La Venda és considerada la primera ciutat planificada i traçada, i conté extensos treballs d'ingenieria i monuments de pedra, incloent els caps de pedra olmecas distintives. Els olmecas compartien vàries característiques en la maya més tardana, incloent una adoració al jaguar extensa, una dieta dominada per dacsa, i l'us de la planta de cacao. Vàries paraules es varen introduir a la llengua maya presumiblement per l'influència olmeca.[6] Molts d'estos conceptes de prestigi i cultura, indiquen que el Preclàssic Mig Maya estava impressionat i influït pels seus veïns del noroest.
Preclàssic tardà (400 a. C.–100 a. C.)
En el Tardà Preclàssic emergixen dos estats poderosos rivals en escales monumentals, Kaminaljuyu en les terres altes i El Mirador en el de les baixes.cita requerida
Preclàssic terminal (100 a. C. al 250 d. C.)
Els murals trobat en Sant Bartolo proporcionen informació important que considera mitologia i ritual d'inauguració real entorn 100 a. C.
"Colapse" preclàssic
El història de la civilisació perduda que misteriosament colapse per una raó desconeguda ha capturat l'imaginació popular per anys. lo que no és tan àmpliament sabut és que havia de fet dos "Colapses" un al final del Preclàssic i un més famós un al final del Clàssic. El colapse del Preclàssic es referix a la disminució sistemàtica i abandó d'importants ciutats com Kaminaljuyú i El Mirador en entorn 100 a. C.[7] Un número de teories ha segut propost per a explicar este "Colapse", pero el consens no està d'acort ací ni en el colapse més "famós" entre els periodos Clàssic i Posclàssic.
Cultura
Estructura social
El lloc arqueològic de K'o, associat en la Ciutat Maya d'Holmul localisat en Guatemala actualment, presumix la que sembla ser la tomba real gobernant maya més antic conegut.[8] Esta tomba ha segut datada a 350-300 a. C., i conté l'evidència més primerenca de l'institució d'ajaw (governant) en les terres baixes Mayas
Escritura
Vore Escritura maya.
Art i Arquitectura
L'arquitectura està basada en les tradicions arquitectòniques Mesoamericanes generals. Varen construir piràmides a partir del periodo terminal preclàssic.
En 2010, arqueòlecs en Chiapa de Cabirol, al sur de Chiapas, Mèxic, varen anunciar haver trobat la tomba d'un dignatario dins d'una piràmide que pugues ser el sepeli més antic d'este tipo descobert en Mesoamérica. La data és d'aproximadament fa 2700 anys.[9]
Vore també
Referències
- ↑ Estrada-Belli, Francisco (2011). The First Maya Civilization: Ritual and Power Before the Classic Period, London: Routledge.
- ↑ Schele, Lindo; Freidel, David(1988).«Kingship in the Clapix Preclassic Maya Lowlands: The Instruments and Plaus of Ritual Power».American Anthropologist.90: 547–567.doi:10.1525/aa.1988.90.3.02a00020.
- ↑ Novetats de Tabasco. «Aguada Fénix explicaria el sorgiment de la Venda». Consultat el 13 de maig de 2021.
- ↑ BBC. «Aguada Fénix: cóm es va descobrir en Mèxic la construcció monumental maya més antiga i més gran jamai trobada». Consultat el 13 de maig de 2021.
- ↑ Campbell, Lyle; Kaufman, Terrence(1976).«A Linguistic Look at the Olmecs».American Antiquity.: 80–89.
- ↑ Acemoğlu, Daron; Robinson, James A. (2012). Why Nations Fail: The Origins of Power, Prosperity, and Poverty, p. 143. ISBN 978-0-307-71921-8.
- ↑ John Tomasic and Steven Bozarth (2011), New Data from a Preclassic Tomb at K'o, Guatemala.
- ↑ «Tomb Discovered Inside Southern Mexico Pyramid» (18 de maig de 2010). Consultat el 13 de giner de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Preclásico maya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.