Cerros (Belize)

Cerros és un lloc arqueològic de la cultura maya que es localisa prop de la Baïa de Chetumal, al nort de Belize. El seu desenroll pot ubicar-se en el periodo Preclàssic Tardà de Mesoamérica (330 a. C.-100 d. C.). És un eixemple notable de les capacitats constructives dels antics mayas.
Història
El lloc, localisat estratègicament en la desembocadura del riu Nou, va anar un gran centre comercial en el surest de Mesoamérica. No solament és possible accedir a l'emplaçament a través del riu, sino també per la costa del Mar Carib. L'economia de la ciutat va estar basada principalment en la peixca, encara que un gran sistema de canals de rec va permetre l'irrigaació d'una important zona en el nort de Belize. Això va permetre la pràctica d'una productiva agricultura.
Descripció
El cor de Cerros, ubicat en la baïa de Chetumal, posseïx sèt grans estructures. Estes són els Temples 1, 2 i 3 —cridat Acrópolis oriental—, les canches Nort i Sur del joc de pilota, aixina com el Temple 4 —Acrópolis occidental—. El més conegut dels quatre temples de Cerros és el Temple 1, també cridat Estructura 5C-2. La construcció d'este edifici —el major de Cerros, en la ribera dreta del riu Nou— es calcula en l'any 50 d. C. Destaquen quatre mascarones d'estuc que es varen eixecutar sobre els murs del temple, que flanquegen abdós costats de l'escalinata d'ascens de la plataforma piramidal.
El mascarón superior de la dreta conté els jeroglífics mayas per a yax (primer), k’in (sol) i un de més que representa el horisó. Per lo tant, s'ha presupost que el mascarón devia ser una alusió al sol naixent, mentres que el mascarón opost sembla ser una representació del sol ponent. Existixen atres dos mascarones que representen l'aparició matutina de Venus, i conté glifos que representen a l'estrela del matí i a l'estrela vespertina. Les interpretacions d'estes peces de l'art maya indiquen que des de temps molt antics els pobles de la regió tenien un especial interés en l'observació astronòmica.
Les més voltes, els mascarones del Temple 1 de Cerros són interpretats com una representació als bessons mitològics Hunahpú i Ixbalanqué, parella que va descendir als inframóns i va derrotar als Senyors de Xibalbá, patrons de la mort en la religió maya precolombina. Hunahpú i Ixbalanqué —les peripècies del qual en el viage a Xibalbá són relatades en el Popol Vuh— representen no solament la conexió entre el món dels vius i el dels morts, sino també són una alusió al encumbramiento polític dels senyors mayas. De modo similar al dret diví dels reis, els ahau mayas es percebien a sí mateixos com a descendents dels heròics bessons d'un dels mits fundacionals de la civilisació maya. El Ahau maya no només era el cap polític de la seua ciutat i l'àrea baix el seu control, sino també fungía com un sacerdot que tenia la possibilitat d'entrar en contacte en els ancestros dels mayas i en les seues divinitats. Per això, un monument com l'Estructura 5C-2 de Cerros va poder haver tingut importants funcions rituals, amén d'implicacions polítiques com a emblema del poder real dels caps de la ciutat. El patró dels quatre mascarones també ha segut identificat en la Piràmide del Tigre, en el lloc d'El Mirador.
Encara que Cerros comprén grans construccions com el sistema de séquies i els camps agrícoles, la major part del lloc permaneix sense explorar.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerros (Belice)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.