Xibalbá

En la mitologia maya, Xibalbá, Xib'alb'a o Xb'alb'a (del quiché xib'al, "por, esglai" i el qeqchí b'a, 'lloc', "Lloc de la por" és el món subterràneu regit per les divinitats de la malaltia i de la mort: Hun-Camé i Vucub-Camé. Forma part important dins del cicle mític dels bessons Hunahpú i Ixbalanqué, narrat en el Popol Vuh de la cultura maya quiché. En recents investigacions, s'ubica l'entrada a Xib'alb'a en una cova propenca al llogaret Balbatzul, en el municipi de Cobán, Guatemala, ya que es troba just abans de baixar a la planicie de la Franja Travessera del Nort.

Etimologia

Es deriva de la raïl ___protected_title_4___', o la seua forma abstracta, xib'al, "por" o "esglai"; i del locatiu b'a, que pròpiament dit és un locatiu q'eqchi'; la versió k'iche' seria b'al. Per açò, ha segut traduït com "Lloc de la Por o Esglai". No obstant, Xib'alb'a va ser una "kicheanisació" d'un nom q'eqchi' més antic, idioma a on la paraula per al inframón és Xb'alb'a, que es deriva del radical q'eqchi' b'a el "ocultar, amagar". Per lo tant, Xib'alba' i Xb'alb'a signifiquen "Lloc Amagat".

Ubicació

En investigacions recents, l'entrada a Xib'alba' s'ubica en el llogaret Balbatzul, Cobán, Alta Verapaz. 'B'alb'a' és el nom q'eqchi' per a Xib'alb'a; i ___protected_title_5___ és 'cerro', el topònim lliteralment significa "cerro (o poble) de Xib'alb'a". Es propon este lloc com l'entrada a Xibalbá, perque conta en una cova venerada, ademés, els atres topònims de la regió encaixen en la proposta; el nom del riu Temal de Chamá, és una corrupció del náhuatl ___protected_title_6___ "pus, matèria", per lo que es traduïx com "riu de Pus"; i naix en Sa Xook, "lloc de alacranes". I justament en el Popol Wuj, els rius de Pus i de Alacrán són mencionats com alguns que els Héroes Bessons varen creuar per a aplegar al inframón, concordant nítidamente com en el mit. El llogaret Balbatzul, es troba just abans de baixar a la planicie de la Franja Travessera del Nort. Segons el Popol Wuj, el camí a Xibalbá que prenen els Héroes Bessons és el camí negre, el quin segons el mural oest de Sant Bartolo, datat en el 100 a.C., es constata que es percebia com una serp negra, relacionant esta en el riu Ik'bolay ubicat en la regió que, encara que és el nom de la "barba groga", lliteralment es traduïx com a 'serp' (b'olay) 'negra' (___protected_title_7___). Ya investigadors anteriors havien ubicat Xibalbá en la FTN, per ser una regió de gran sistemes de coves, com les coves de Candelaria.

Vore també

• Mictlán
• Uay
• Way chivo

Bibliografia

• Abreu Gómez, Ermilo (2008). Popol Vuh (Colecció Popular), 2a. edició, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9789681668396. Consultat el 06:19 6 ago 2011 (UTC).
• González Torres, Yólotl (1999). Diccionari de Mitologia i Religió de Mesoamérica. Mèxic: Larousse.
• Els mayas antics. (1941). Mèxic: El Colege de Mèxic.
• Megged, Nahum. (1991). L'univers del Popol Vuh. Anàlisis històric, sicològic i filosòfic del mit quiché. Mèxic: Diana/UNIVA.
• Morley, Sylvanus G. (1965). La civilisació maya. Mèxic: FCE.
• Recinos, Adrián. (1978). El Popol Vuh (Les antigues històries del Quiché). Costa Rica: Universitària Centre Americana.
• Trejo, Marcia. (2009). Fantasmario mexicà. Mèxic: Trillas. ISBN 978-607-17-0069-8
• Trejo, Marcia. (2004). Guia de sers fantàstics del Mèxic Prehispánico. Mèxic: Vila. ISBN 968-5414-24-6
• Saravia, Albertina. (1981). Popol Vuh (antigues històries dels indis quichés de Guatemala). Mèxic: Porrúa, Col. Sàpien Quants núm. 36.
• Vila Rojas, Alfonso. (1987). Els elegits de Deu. Etnografia dels mayas de Quintana Rosegue. Mèxic: INI. Col. Les Cultures "Mits i Llegendes" núm. 56.