Uay

Uay (també s'escriu Huay) (en maya: bruix, hechicero, nigromante, encantador, mac, nagual.) és un vocable en idioma maya usat en el surest de Mèxic per a denominar fenomens d'encantamiento. Encara que també són coneguts en atres noms, com nahual en el restant de Mèxic i en Guatemala.

S'aplica com a prefix a diversos ents fantasmagóricos que formen part de les llegendes de la regió.

El Uay en l'antiguetat clàssica Maya

Per als mayas antics, la paraula maya «uay» s'usava per a referir-se a un animal - real o quimérico - que compartia la seua essència en cada persona; una espècie de "esperit acompanyant". En la seua accepció original, el uay podia també ser un objecte o fenomen (estrela, fòc, cometa, arc iris) o una combinació de tots els elements anteriors. Per eixemple, un Ajaw de Ceibal tenia per way a un "Jaguar Aquàtic". Llingüísticament, la partícula "uay" sembla tindre una raïl relacionada en el somi o la transfiguración mística, ya que el seu significat persistix entre les diverses llengües mayas. Despuix de la conquista, la demonisació de les antigues creències mayas va donar com a resultat que el uay passara a ser vist com alguna cosa relacionat en la bruixeria i la màgia negra.^{cita requerida} En Mèxic i Guatemala, se li dona el nom de nahuals a estos sers.

Diversos tipos de Uay que es nomenen

• Ah uay xibalbá: home que té la forma de dimoni o parla en el dimoni.
• Ah uay chaac: nigromante que feya ploure.
• Uay chivo: ent humà en cap de chivo que envist per les nits a les seues víctimes.
• Uay balam: bruix que té la forma d'un jaguar.
• Uay pek o Uay peek: hechicero que adopta la forma d'un gos.
• Uay mistún, també Uay cen: bruix en forma de gat.
• Uay tamán: fantasma en forma de moltó.
• Uay cax: gallina fantasma que apareix acompanyada de 100 pollets que atordixen en el seu piar.
• Uay chup: donyet lúbrico o lujurioso que es fica en les cases per a tindre relacions sexuals en chicones i chicons.
• Uay cot: àguila fantasmagórica o au monstruosa, engendre en forma de gavilà, "més veloç que el vent".
• Uay poop: pardal negre carnicero en el cos del qual està l'esperit de Kakasbal. Cau sobre les seues víctimes i li les du per a sempre.

El vocable Uay també és usat en Yucatán, Mèxic, per a expressar sorpresa, por: ¡Uay, em vares esglayar!

Kakasbal

El Kakasbal mencionat no era un Uay, toda vez que no era producte d'una transmutació d'algun bruix, pero la gent els assimilava. El terme maya, que lliteralment vol dir "cosa mala", s'aplica a un ent maligne, molt alt, en varis braços i cames, pelut, que de nit vagava pel camp destrossant plantes i animals, matant hòmens i bevent la sanc dels chiquets. Este ser fantasmal i malvat vi a ser substituït per el "coco" dels espanyols, en que fins a la data s'esglaya als chiquets.

Llegenda

Són diverses les formes en que el Uay (el bruix) es transmuta o les formes d'animal que adopta per a conseguir els seus comesos generalment malévolos. Abunden els relats sobre el Uay en els pobles mayas de la península yucateca. No ha deixat d'haver històricament, casos en que algú decidix aparentar una figura fantasmal d'este tipo per a aporegar o violentar a la comunitat. Es conta, per eixemple, el cas ocorregut en Yaxcabá, municipi en el sur de Yucatán, en a on un astut comerciant disfrassat en un petate, aparentant ser el Uay Poop, conseguia que els ingenus habitants es refugiaren en les seues cases, mentres ell procedia a transitar pel poble en les seues mercaderies de contrabando i producte de furts, per a dur-les, sense ser vist, els seus cellers en mig de la nit.

Vore també

• Espanyol de Yucatán
• Nahual
• Gos negre (fantasma)

Bibliografia

• Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicà. Mèxic: Trillas. ISBN 978-607-17-0069-8
• Trejo Silva, Marcia (2004). Guia de sers fantàstics del Mèxic Prehispánico. Mèxic: Vila Editors. ISBN 968-5414-24-6
• Trejo Silva, Marcia (2008). Mònstruos mexicans. Mèxic: Diana. ISBN 978-968-13-4387-3