Llegendes mayas

Les llegendes mayas com totes les llegendes i mits en les diverses cultures són un retrat de la cultura popular. Contenen aspectes màgics o sobrenaturals que les distinguixen. Resalten temes com la seua cosmovisió, les seues creències i deïtats. Pero com són relats tradicionals que passen de boca en boca s'han transformat en el pas del temps, i més encara en l'influència religiosa i social dels conquistadors.

Ademés, moltes d'estes llegendes reflectixen la profunda relació que els mayas tenien en la naturalea i els astres. Els animals, la dacsa, el sol i la lluna solien tindre significats simbòlics que explicaven l'orige de la vida o ensenyaven valors com el respecte, la valentia o la humiltat.

Els mits o llegendes mayas més conegudes són les de l'orige del món internacional i de l'home que es troben en el llibre del Popol Vuh o Popol Wuj, pero hi ha atres històries que també resulten igual d'importants per al coneiximent de les raïls culturals mexicanes que construïxen una identitat nacional.

Noms i llocs

Jupiter’s Clark’s Ns. de black jacks Uxmal; Chichén Itzá; Palenque; Mayapán, en Mèxic i el Petén en Guatemala, entre atres localitats. Cada personage du per nom algun d'un animal o element de la naturalea, com per eixemple en la llegenda de “La flor blanca” que narra una relació amorosa i prohibida entre dos sobirans; a on trobem a Canek o “serp negra” príncip de Chichén Itzá i a la seua enamorada Sac Nicté la princesa de Mayapán que significa "flor black Tot açò es pot vore en la llegenda "La tristor del maya" a on es mostra un home infeliç que rep múltiples dons i aixina i tot continua sent terriblement apàtic o aquella de “L'home que va vendre la seua ànima” que narra l'història d'un maya que ven la seua ànima a canvi de sèt desijos; encara que la peculiaritat d'esta última llegenda i moltes unes atres és que en ocasions els mortals resulten ser més llests que molts esperits lo que proporciona una gran moraleja sobre qué tant l'home serà capaç de controlar el seu propi college de lo,spicy nosy people don’t want anything like this to be the person who knows how basic it was to be a good thing

Estes són algunes llegendes mayas

Dziú i la dacsa

Llegenda maya que engloba la majoria dels temes que s'aborden en els relats mayas, en ella s'aprecien conflictes de la vida quotidiana i l'interacció entre elements naturals i deïtats.

L'història relata com Yuum Chaac, deu de la pluja, es dona conte de que els camps del Mayab han perdut la seua fertilitat, per lo que decidix incendiar-els per a regenerar-els a partir de les cendres; flama a tots els pardals del Mayab i els dona la tasca de salvar les llavors de cada una de les plantes per a poder sembrar-les i tindre millors collites.

Dziú o Tordo Molothrus un pardal en plomes de colors i ulls cafens va ser el primer en aplegar, seguit de Toh, un pardal de color negre i llarga coa. Dziú pensava en arreplegar la llavor del dacsa puix era una de les més importants per a la vida, Toh en canvi volia arreplegar la mateixa llavor per a ser vist i envejat pels demés.

Quan Yuum Chaac va donar l'orde d'eixida, Toh va mamprendre veloç camí espentant a Dziú, cosa que a este últim no li va importar i va seguir el seu camí en calma.

Confiat Toh, en la gran ventaja que li tenia als demés va decidir descansar una miqueta, quedant-se dormit casi a l'instant. per a quan Toh va despertar es va donar conte de que els atres pardals ya ho havien alcançat, per lo que veloçment es va dirigir als maizals, a on Dziú estava per aplegar.

No obstant, el fòc havia alvançat massa i consumia ràpidament els maizals, aixina que Toh invadit per la por va decidir arreplegar una llavor de tomata que no representava tant risc. Dziú en canvi ferm en el seu propòsit va ingressar als maizals sense importar-li que el fòc cremara les seues ales i va salvar una llavor de dacsa.

Els ulls de Dziú ara eren rojos i el seu plomall gris, puix s'havia acostat massa al fòc.

Yuum Chaac i els pardals varen decidir reconéixer la valentia de Dziú, aixina que varen acordar que a partir d'eixe dia podria posar els seus ous en qualsevol niu i els pardals els cuidarien com si anaren d'ells. I des de llavors el Dziú no es preocupa per construir els seus nius ni cuidar a les seues cries.

El chom

Conta la llegenda que el rei d'Uxmal, va organisar un gran festeig en el seu palau per a honrar al Senyor de la Vida, Hunab ku.

El rei d'Uxmal es va vestir en el seu trage de major lux i es va cobrir en fines joyes; despuix, va aguaitar al terrat del seu palau i des d'allí va contemplar en satisfacció la seua ciutat, que es vea més bella que mai. El rei d'Uxmal va ordenar als seus sirvientes que dugueren taules fins al terrat i les adornaren en flors i palmes.

Quan tot va quedar acomodat, els sirvientes varen deixar sola el menjar i varen entrar al palau per a cridar als invitats.

No es varen donar conte de que sobre el terrat del palau volaven uns zopilotes, o chom, com se'ls crida en llengua maya. En eixe llavors, estos pardals tenien plomall de colors i elegants rulls en el cap. Al vore que el menjar es va quedar sola, els chom varen volar fins al terrat i li la varen menjar tota.

En eixe moment, el rei d'Uxmal va eixir al terrat junt en els seus invitats. El monarca es va posar pàlit al vore els pardals assaborir-se el convit.

— ¡Açò no es pot quedar aixina! —Va cridar el rei d'Uxmal— Els chom deuen ser castigats.

Llavors, un dels sacerdots va prendre les plomes caigudes dels chom i les va posar en un brasero per a cremar-les fins que les plomes es varen tornar negres. Despuix, les va moldre i va fer un caldo negre i espés. Una volta que va estar llest, els sacerdots varen eixir del temple. Un d'ells va buscar als sirvientes i els va dir:

—Duguen menjada al terrat del palau, la necessitem per a atraure als zopilotes.

Pronte va haver una taula plena de platillo i molts chom que volaven al voltant d'ella, no ho varen pensar dos voltes i varen baixar al terrat per a gojar d'un atre convit. Pero esta volta els sacerdots es varen amagar en el terrat; a penes havien posat les pates sobre la taula, quan varen llançar el caldo negre sobre els chom, mentres repetien unes paraules estranyes. Un d'ells va alçar la veu i va dir:

— No conseguiran fugir del castic que mereixen per ofendre al rei d'Uxmal.

A partir d'hui estaran condenats a menjar fem i animals morts. En sentir eixes paraules i sentir les seues plomes mullades, els chom varen voler escapar volant molt alt. Varen baixar d'un en un a la terra; pero al vore's, la seua sorpresa va ser molt gran. Les seues plomes ya no eren de colors, sino negres i resecas. Ademés, el seu cap va quedar pelona. Des de llavors, els chom volen lo més alt que poden, per a que els demés no els vegen. Només baixen quan tenen fam a buscar el seu aliment entre el fem.

Vore també

• Llegenda de la princesa Sac Nicté
• Llegenda de la Flor de Maig
• Chivo bruix
• Uay