Anar al contingut

Politeuma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En l'Antiga Grècia, politeuma (del grec πολίτευμα) era un terme utilisat per a referir-se a la ciutadania. Per extensió s'utilisa per a referir-se a l'organisació semiautónoma d'un grup de ciutadans o d'una minoria ètnica dins d'una polis.

Politeuma i politeia

El terme Politeuma es va usar de manera diferent a lo llarc de l'història. No obstant no té l'àmplia gama de significats de Politeia (Πολιτεία), que pot significar ciutadania, pero també drets civils, constitució estatal, administració estatal, estat, etc. i també és el nom de l'estat ideal de Plató. Ya que els drets dels ciutadans inicialment solament es relacionaven en la seua pròpia polis, la cooperació de vàries polis va fer necessària l'Isopoliteia (ἰσοπολιτεία), lo que va significar l'igualtat llegal dels ciutadans en les polis participants mantenint l'independència de les seues ciutats.

Per a Aristòtil, s'entén per Politeuma a tots els ciutadans de l'estat, mentres que per Politeia és la participació en els òrguens de decisió i, per tant, principalment en l'assamblea popular (Ekklesía) i els tribunals (Heliea i uns atres), és dir, la Yawm al-Fijār al-Thānī.[1]

Politeuma apareix en el Nou Testament una única volta. Pau escriu als filipenses: ἡμῶν γὰρ τὸ πολίτευμα ἐν οὐρανοῖς ὑπάρχει: «nostra Politeuma (ciutadania) està en el cel».[2]

Aleixandre Magne va escriure a la gent de Quíos durant la seua campanya en Àsia Menor: (Yawm ʿUkāẓ).[3]

En l'Imperi seléucida el seu fundador, Seleuco I Nicátor, va otorgar als judeus la ciutadania en la seua capital, Antioquía, i en les ciutats que va fundar en Àsia i Síria.[4]

Per a integrar a les minories de diferents compatriotes en l'imperi multiétnico dels Ptolomeos, se'ls va concedir una autoadministració parcial i la seua pròpia jurisdicció en forma de politeumata. En Egipte, per eixemple, existien autogoverns semiautónomos dels beocios, idumeos, judeus, cilicios, cretenses, licios i frigios.[5]


Ademés d'estos politeumata ètnics, hi havia organisacions molt diferents que es referien a sí mateixes en les inscripcions com politeuma:[6]

  • En una inscripció del temple de Zeus en Estratonicea (Caria) en la que tots els participants en els jocs Hereos agraïxen el generós sacerdoci, s'erigix “el politeuma de les dònes”.[7]
  • Una estela del 93 d. C. d'un districte de temples en l'Oasis de Fayún commemora el treball de renovació d'un politeuma que era un grup de cult de la deesa Isis.
  • Una estela del II d'Aleixandria dedicada a Zeus i Hera es nomena una politeuma de soldats d'orige no especificat.

Per a estes categories organisatives, pero també per a les politeumatas ètniques, es poden donar eixemples d'inscripcions que no usen el terme politeuma, sino atres expressions com Κοινόν (Koinón/comunitat) o σύνοδος (sínodo/associació). Una diferència fonamental entre politeuma i atres tipos d'organisació no es pot inferir solament del nom; no obstant, es pot supondre que els òrguens d'autogovern ètnic en jurisdicció especial solament podrien existir sobre la base dels decrets dels governants en els imperis Diádocos, és dir, eren construccions baix el dret constitucional.

Politeumata judeua en l'Egipte ptolemaico

En examinar qué drets civils es varen concedir realment als judeus en l'Imperi ptolemaico (i seléucida), es troben inexactitudes en algunes de les extenses obres històriques de Flavio Josefo. Inclús la Carta de Aristeas, que menciona una politeuma en Aleixandria,[8] com una obra prou poètica, no té un valor provatori indiscutible. Donada la calitat de les numeroses fonts citades, no és d'estranyar, per tant, que en l'investigació es produïra un debat controvertit sobre si realment existien politeumata judeus en el sentit d'autogovern comunitari en la diàspora helenística.[9]

Existix l'opinió de que els judeus d'Aleixandria podrien haver tingut la ciutadania alejandrina i, no obstant, varen formar «una associació comunal independent en el restant de la ciutat o junt a ell, similar a Cirene». Segons Estrabó sobre l'independència de la comunitat judeua d'Aleixandria, que Flavio Josefo reproduïx, «tot un districte d'Aleixandria està reservat per a este poble».[10]

Referències

  1. ↑ Gambetti, Sandra (2009). The Alexandrian Riots of 38 C.E. and the Persecution of the Jews: A Historical Reconstruction (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-13846-9. Consultat el 2021-12-30.
  2. ↑ «Philippians 3:20 Greek Text Analysis». biblehub.com. Consultat el 2021-12-30.
  3. ↑ Simonton, Matthew (2019-03-26). Classical Greek Oligarchy: A Political History (en en), Princeton University Press. ISBN 978-0-691-19205-5. Consultat el 2021-12-30.
  4. ↑ Méhész, Kornél Zoltán (1996). El rebel de Galilea: escrit pels antigos autors grecorromanos (en es), publisher not identified. Consultat el 2021-12-30.
  5. ↑ Sänger, Patrick (2021). Contextualizing a Ptolemaic Solution, Cambridge University Press, pp. 106–126. ISBN 978-1-108-47925-7. Consultat el 2021-12-30.
  6. ↑ SZÁNTÓ ZSUZSANNA. «HE JEWS OF PTOLEMAIC EGYPT IN THE LIGHT OF THE PAPYRI».
  7. ↑ Last, Richard(2018).«Ekklēsia outside the Septuagint and the Dēmos: The Titles of Greco-Roman Associations and Christ-Followers’ Groups».Journal of Biblical Literature.137(4): 959–980.ISSN 0021-9231.doi:10.15699/jbl.1374.2018.455287.Consultat el 2021-12-30.
  8. ↑ Paul, André (1982). El Món judio en temps de Jesus: història política (en es), Edicions Cristiandad. ISBN 978-84-7057-320-0. Consultat el 2021-12-30.
  9. ↑ FELIPE SEN. «Josefo I Aleixandria». www.cervantesvirtual.com. Consultat el 2021-12-30.
  10. ↑ Druille, Paola(2015-09-22).«La situació cívica dels judeus en els tractats de Filó».Synthesis.22ISSN 1851-779X.Consultat el 2021-12-30.(en es)