El plasma fresc congelat (PFC) és un producte sanguíneu fet de la porció líquida de la sanc sancera.[1] S'utilisa per a tractar afeccions en les que hi ha nivells baixos dels factors de coagulació sanguínea (INR> 1,5) o nivells baixos d'atres proteïnes sanguínees.[1][2] També es pot utilisar com a decorregut de tongada en l'intercanvi de plasma.[3][4] L'us de plasma ABO compatible no és necessari, pero és recomanat.[5][6] No es recomana el seu us com un expansor de volum.[1] S'administra per injecció llenta en una vena.[3]

Plasma fresca congelada


Els efectes secundaris inclouen nàusees i picazón.[1] En rares ocasions poden ocórrer reaccions alèrgiques, coàguls de sanc o infeccions.[1][2] No està clar si l'us durant l'embaràs o l'alletament és segur per al bebé.[3] Es deu tindre més cuidat en les persones en deficiència de proteïna S , deficiència de IgA o insuficiència cardíaca.[3] El plasma fresc congelat es compon d'una mescla complexa d'aigua, proteïnas, carbohidrats, grasses i vitaminas.[2] Quan es congela dura aproximadament un any.[2]

El plasma va entrar per primera volta en us mèdic durant la Segona Guerra Mundial.[2] Està en la llista de medicaments essencials de l'Organisació Mundial de la Salut, els medicaments més efectius i segurs que es necessiten en un sistema de salut.[7] En el Regne Unit costa al voltant de £30 per unitat.[8] També existixen atres versions que inclouen plasma congelat dins de les 24 hores posteriors a la flebotomia, plasma pobra en crioprecipitado i plasma tractat en detergent/solvent.[2]

Definició

En els Estats Units es referix a la porció líquida d'una unitat de sanc completa que s'ha centrifugado, separat i congelat a −18 grados Celsius (−0.4 °F) o més fret dins de les huit hores de la recolecció de la donació de sanc total o per mig d'un dispositiu de aféresis.[9] La frase "PFC" s'usa a sovint per a referir-se a qualsevol producte de plasma transfundido. L'atre plasma comunament transfundido, el plasma congelat dins de les 24 hores posteriors a la flebotomia (PF24), té indicacions similars a les de el PFC. PF24 té nivells llaugerament més baixos de Factors V i VIII que PFC. PF24 és en realitat més utilisat que PFC en els Estats Units.

Usos mèdics

Hi ha algunes indicacions específiques per a PFC. Estes generalment es llimiten al tractament de deficiències de proteïnes de coagulació per a les quals els concentrats de factors específics no estan disponibles o no són desijables. Una dosis habitual de plasma és de 10-20 ml/kg de pes del receptor.[10]

Les indicacions per a l'us de PFC inclouen lo següent:

  • Tongada de les deficiències aïllades de factors. PFC s'usa per a tractar trastorns hemorrágicos rars quan no es dispon de concentrats de factors específics. PFCes el tractament habitual per a la deficiència de factor V.[11]
  • Reversión de l'efecte de la warfarina.
     
    Warfarina
    Els pacients que estan anticoagulats en warfarina presenten deficiències en els factors de coagulació II, VII, IX i X depenents de la vitamina K funcional, aixina com en les proteïnes C i S. Estes deficiències funcionals poden revertir-se per mig de l'administració de vitamina K. Per a pacients anticoagulats que sagnen activament o que requerixen cirugia d'emergència, es deu usar el concentrat de complex de protrombina (idealment, CCP de quatre factors), si està disponible.[12] PFC/PF24/plasma descongelado solament es deuen usar si no es dispon de tractaments alternatius més efectius. El grup de treball ASA recomana començar en 5-8 ml/kg de PFC per a la reversió de la warfarina i tornar a verificar els valors de laboratori.[12]
  • Us en la deficiència de antitrombina III. El PFC pot usar-se com una font d'antitrombina III en pacients en deficiència d'este inhibidor i que se someten a cirugia o que requerixen heparina per al tractament de la trombosis. Existixen formes purificades, derivades de humans, aixina com formes recombinantes de antitrombina III disponibles en els EE. UU.
  • Tractament de inmunodeficiencias. El PFC és útil en bebés en inmunodeficiencia secundària associada a enteropatía greu que pert proteïnes i en la que la nutrició parenteral total és ineficaç. El PFC també pot usar-se com una font d'immunoglobulina per a chiquets i adults en inmunodeficiencia humoral. No obstant, el desenroll d'una immunoglobulina purificada per a us intravenoso (és dir, IVIG) ha reemplaçat en gran mida al plasma fresc congelat.
  • Tractament de la púrpura trombocitopénica trombótica. L'intercanvi terapèutic de plasma en PFC/PF24 o plasma descongelado com a líquit de tongada es considera el tractament d'elecció per als pacients en púrpura trombocitopénica trombótica provada o sospitada (PTT).

No es recomana PFC a menos que hi haja un sagnat en curs o que hi haja un problema significatiu de coagulació sanguínea. És dir, el PFC no s'usa en persones per a revertir la warfarina si no hi ha sagnat, inclús per a un INR > 9 a menos que necessiten cirugia urgent. Tampoc s'usa en cirugia electiva, o cirugia que no siga d'emergència.[13]

El plasma descongelado està fet de PFC o PF24 i es manté refrigerat (a 1-6 °C). una volta descongelado pot almagasenar-se fins a per 5 dies.[10]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2015) British national formulary : BNF 69, 69 edició, British Medical Association, p. 172. ISBN 9780857111562.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Shaz, Beth H.; Hillyer, Christopher D.; Roshal, Mikhail; Abrams, Charles S. (2013). Transfusion Medicine and Hemostasis: Clinical and Laboratory Aspects (en en), Newnes, pp. 209–212. ISBN 9780123977885. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «Sh2013» está definido varias veces con contenidos diferentes
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Plasma Intravenous Advanced Patient Information - Drugs.com». www.drugs.com. Archivat des de l'original, el 11 de giner de 2017. Consultat el 10 de giner de 2017.
  4. ↑ Schwartz, Joseph; Padmanabhan, Anand; Aqui, Nicole; Balogun, Rasheed A.(June 2016).«Guidelines on the Use of Therapeutic Apheresis in Clinical Practice-Evidence-Based Approach from the Writing Committee of the American Society for Apheresis: The Seventh Special Issue».Journal of Clinical Apheresis.31(3): 149–338.ISSN 0733-2459.doi:10.1002/jca.21470.
  5. ↑ Sikka, Paul K.; Beaman, Shawn T.; Street, James A. (2015). Basic Clinical Anesthesia (en en), Springer, p. 102. ISBN 9781493917372.
  6. ↑ Aglio, Lindo S.; Lekowski, Robert W.; Urman, Richard D. (2015). Essential Clinical Anesthesia Review: Keywords, Questions and Answers for the Boards (en en), Cambridge University Press, p. 218. ISBN 9781107681309.
  7. ↑ «WHO Model List of Essential Medicines (19th List)». World Health Organization (April 2015). Archivat des de l'original, el 13 de decembre de 2016. Consultat el 8 de decembre de 2016.
  8. ↑ Yentis, Steven M.; Hirsch, Nicholas P.; Ip, James (2013). Anaesthesia and Intensive Care A-Z: An Encyclopedia of Principles and Practice (en en), Elsevier Health Sciences, p. 147. ISBN 9780702053757.
  9. ↑ Sally V. Rudmann (18 de febrer de 2005). Textbook of blood banking and transfusió medicine, Elsevier Health Sciences, pp. 247–. ISBN 978-0-7216-0384-1. Consultat el 16 de novembre de 2010.
  10. ↑ 10,0 10,1 (2014) Technical manual, Fung, Mark K., Grossman, Brenda J., Hillyer, Christopher D., Westhoff, Connie M., American Association of Blood Banks., 18th edició, Bethesda, Md.: American Association of Blood Banks. OCLC 881812415. ISBN 1563958880.
  11. ↑ Mumford, Andrew D.; Ackroyd, Sam; Alikhan, Raça; Bowles, Louise(1 de novembre de 2014).«Guideline for the diagnosis and management of the rare coagulation disorders».British Journal of Haematology.167(3): 304–326.ISSN 1365-2141.doi:10.1111/bjh.13058.
  12. ↑ 12,0 12,1 Keeling, David; Baglin, Trevor; Tait, Campbell; Watson, Henry(1 d'agost de 2011).«Guidelines on oral anticoagulation with warfarin – fourth edition».British Journal of Haematology.154(3): 311–324.ISSN 1365-2141.doi:10.1111/j.1365-2141.2011.08753.x.
  13. ↑ «Society for the Advancement of Blood Management | Choosing Wisely». www.choosingwisely.org. Consultat el 1 d'agost de 2018.