Anar al contingut

Pasteurelosis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pasteurelosis és una malaltia infecciosa causada per bactèries dels gèneros Pasteurella i Mannhemia, principalment les espècies Pasteurella multocida i Mannheimia haemolytica.

Es tracta d'una malaltia, que afecta a numeroses espècies animals, incloent vaca, ovella, cabra, porc, gallina i conill. Depenent del hospedador la presentació de la malaltia serà diferent, prenent distints noms com pasteurelosis neumónica aguda vacuna, neumonia enzoótica ovina i caprino, còlera aviar o rinitis atrófica porcina. M. haemolytica és el principal agent en la pasteurelosis de rumiants i solament afecta a remugants (cap atra espècie i no és zoonótica), mentres que P. multocida afecta a múltiples hospedadores.

Els agents causals de la pasteurelosis es troben distribuïts per tot lo món. Això es deu a que es tracta de bactèries que es troben comunament com comensal de la mucosa del tracto respiratori superior de mamífers i aus. La seua supervivència en el mig ambient depén de les condicions de temperatura i humitat, inactivándose despuix d'una exposició al sol d'a lo manco 10 minuts, pero sent capaç de sobreviure fins a 1 any en condicions específiques en aigua.[1]

Etiologia

Pasteurella multocida és una bactèria Gram negativa, en forma de cocobacilos, immòvil, capsulada, anaerobio facultativa i no esporulada, que s'teñir per tinción bipolar típica. Es tracta d'una bactèria de la que s'han descrit múltiples variants fenotípicas, de les que es distinguixen quatre subespècies:[2]

  • P. multocida subsp. multocida
  • P. multocida subsp. septica
  • P. multocida subsp. gallicida

En referència a les característiques bioquímiques que permeten la seua identificació microbiana, P. multocida presenta un metabolisme fermentativo en absència de creiximent en agar MacConkey, catalasa, oxidasa i indol positiu i ureasa negatiu. Ademés, és una bactèria no hemolítica.

Es caracterisa per tindre antígenos somàtics O de naturalea lipopolisacárida que permet diferenciar fins a 16 serotipos, i antígenos capsulares que diferencien 5 serogrups (A, B, D, I i F). Cada u serà l'agent etiológico de distintes malalties en diferents espècies (no de manera estricta):[3]


Mannheimia haemolytica és també una bactèria Gram negativa, en forma de coco o bacil, immòvil, capsulado, anaerobio facultatiu i no esporulado. En la revisió taxonòmica realisada per Angen i col., 1999[4] l'antiga Pasteurella haemolytica és renombrada com Mannheimia haemolytica. No obstant, el terme "pasteurelosis" seguix preferint-se al de la mannheimiosis.

En referència a les característiques bioquímiques que permeten la seua identificació microbiana, M. haemolytica presenta un metabolisme fermentativo en absència de creiximent en agar MacConkey, catalasa i oxidasa positiu i ureasa i indol negatiu. Ademés, és una bactèria capaç de produir la beta-hemólisis o hemólisis completa en agar sanc, d'a on procedix el seu nom.

Esta espècie es dividix en 12 serotipos per hemaglutinaació indirecta segons les seues antígenos capsulares, dels que els agents causals més prevalentes de la pasteurelosis són el A1 i A6 (en menor extensió) en ganado vacú, mentres que en ganado oví i caprino és el serotipo A2.[5][6]

Diferencies a les proves bioquímiques entre Pasteurella multocida i Mannheimia haemolytica
Prova bioquímica P. multocida M. haemolytica
MacConkey No creix Creix
Oxidasa Positiu Positiu
Catalasa Positiu Positiu
Indol Positiu Negatiu
Ureasa Negatiu Negatiu
ONPG Majorment negatiu* Positiu
Beta-hemólisis Negatiu Positiu
Ornitina-Descarboxilasa Majorment positiu* Majorment negatiu*
Acidificació en Rafinosa Negatiu Majorment positiu*
Acidificació en Lactosa Majorment negatiu* Majorment positiu*
Acidificació en Manitol Majorment positiu* Positiu

*Depén del cep que s'estudie

Patologia

Pasteurelosis neumónica aguda vacuna

Mannheimia haemolytica i Pasteurella multocida són dos dels múltiples agents etiológicos causants del síndrome respiratori vacú (SBR). Esta malaltia es tracta d'un procés respiratori agut, en el que diferents agents infecciosos poden actuar de manera aïllada o conjunta,[7] que clínicament es caracterisa per signes respiratoris com a disnea, tós, descàrrega nassal, febra (40-41 °C), depressió, inapetencia, anorèxia, neumonia evident a l'auscultació.

En el cas de la pasteurelosis, les bactèries es consideren patógenos oportunistes. Són comensals de l'aparat respiratori i necessiten factors predisponentes i/o desencadenants que faciliten el seu descens al pulmó. Estos factors depenen del hospedador com és l'edat, puix afecta més a animals jóvens (menors d'un any),[8] pero sobretot es deu a factors ambientals i de maneig[9]ː

  • Estrés pel desmame, transport o arrimerament
  • Estrés per una fase d'adaptació a l'alimentació en el periodo d'esc
  • La mescla d'animals procedents de diferents explotacions en els cebaderos. Açò produïx que els animals entren en contacte en nous ceps
  • Deficient estat inmunitario per un mal encalostramiento en animals molt jóvens abans del desmame
  • Falta de bones condicions en el cebaderoː ventilació inadequada, alta humitat i temperatura, presència de substàncies irritantes com a metà
  • Poques zones d'aigua i menjar que favorixca el agrupamiento de molts animals
  • Infecció per part de virus que causen dany directe al parènquima pulmonar, facilitant la translocación de bactèries des de les vies respiratòries superiors.[7]


En el cas de l'infecció per pasteurelas, cursen en una bronconeumonía fibrinosa bilateral a on la pleuritis fibrinosa en adherencias, hepatizaació pulmonar i la formació de depòsits de fibrina són les lesions típiques. Com es dona en condicions en un gran compromís immunològic, els quadros observats solen ser greus, en alta letalitat. Un dels principals factors de virulència de M. haemolytica és la leucotoxina que interacciona en els leucocits per a que lliberen citoquinas proinflamatorias com l'interleucina 1, 6, i 8, aixina com el factor de necrosis tumoral α, causant una reacció inflamatoria exacerbada. Ademés la càpsula, adhesinas i proteïnes externes de membrana contribuïxen a la colonisació del pulmó i a l'evasió de la resposta immune, facilitant l'infecció.[10]

Neumonia enzoótica ovina i caprino

Malaltia respiratòria típica del ganado oví i caprino produïda principalment per M.haemolytica, encara que també està descrita l'infecció per P. multocida. Esta malaltia també pot ser causada per una atra bactèria de la família Pasteurellaceae, com Bibersteinia trehalosi.[11][12]

Es tracta d'una malaltia d'etiologia complexa puix ve donada generalment com una infecció secundària a raïl d'un compromís previ del tracto respiratori per l'infecció d'atres patógenos com el virus sincitial respiratori, el virus Parainfluenza-3, adenovirus o Mycoplasma ovipneumoniae que produïx la proliferació d'estes bactèries que es troben de forma natural en el tracto respiratori.[13] Ademés, pot iniciar-se per factors ambientals i de maneig com és el desmame i moviment a cebadero dels animals, lo que produïx un aument de l'estrés en l'animal, conseqüentment a un aument del cortisol i finalment inmunosupresión.

Afecta a totes les edats, no obstant, pels factors abans mencionats és més comú en animals jóvens recent desmamats i aquells recent traslladats a cebadero. Quant més jove és l'animal s'observen quadros septicémicos d'alta letalitat i morbilitat. No obstant la forma més comuna és la respiratòria en la que els animals experimenten febra alta (41-42 °C), disnea, tós, exsudat nassal mucopurulento, taquipnea, anorèxia. Estos signes clínics són deguts a la neumonia fibrinosa, principalment en els lòbuls cràneu-frontals. També es poden donar en casos més greus pleuritis i pericarditis.[14]


Sol presentar-se com brots aguts en la que els animals es recuperen als 14-20 dies. En molts casos la neumonia es cronifica, lo que afecta de manera directa al rendiment productiu, en un menor guany de pes.

Còlera aviar

Septicèmia aguda d'alta morbilitat i mortalitat produïa per Pasteurella multocida que afecta a gallines, pavos i aus selvades, principalment als majors de 8 semanes. També s'ha descrit un curs crònic i inaparente. Pràcticament està erradicada en Europa, solament té interés en aus selvades o aquàtiques. En EEUU, Centroamérica i Àfrica seguix sent un problema important.

Es caracterisa per una descàrrega nassal mucosa, conjuntivitis, disnea, cianosis de la cresta i barbetes, diarrea de color verdoso a hemorrágico i edema palpebral.[15] A nivell macroscòpic s'observa enteritis, neumonia, pericarditis, endocarditis, aerosaculitis, totes de tipo hemorrágico, sent molt característic la formació de petèquia en gran part dels òrguens interns de l'au.[16]

Segons la situació, per al seu tractament es pot optar per l'us d'antibiòtics com la sulfametazina, sulfadimetoxina o tetraciclinas. Si l'infecció és generalisada en l'explotació, no s'aplica tractament i se sol atallar per mig del sacrifici de totes les aus i la realisació d'un buit sanitari d'a lo manco 3 semanes.

Rinitis atrófica porcina

Es tracta d'una malaltia infecciosa porcina que es caracterisa per l'acurtada o deformació de la jeta, l'atròfia dels cornetes nassals i una reducció de la guany mig diari de pes (GMD) i del índex de conversió (IC), afectant de manera significativa al rendiment productiu i causant importants pèrdues econòmiques.[17][18] L'infecció es produïx per ceps toxigénicas (aquelles que la toxina dermonecrótica)[19] de P. multocida, del serogrup capsular D. Esta malaltia pot donar-se també com una infecció mixta junt en Bordetella bronchiseptica[18]. El tractament antimicrobiano és generalment ineficaç. El seu control passa per una millora en les mides de prevenció, principalment enfocades en una millora de les condicions ambientals (major ventilació i control de l'humitat i temperatura) i en un millor maneig, sobretot en époques de transició de desmame a esc, per a reduir l'estrés dels animals.

Pateurelosis en conills

Pasteurella multocida es troba de forma endèmica en granges cunícolas en més del 60% dels conills.[20] Generalment els conills són portadors asintomáticos, i no desenrollen la malaltia, no obstant, quan els conills es troben en situacions a on l'estatus sanitari de l'explotació és baix, P. multocida pot aplegar a ser el causant de fins a un 80% de les neumonia d'una explotació.[21] Quan la malaltia és evident pot aplegar a causar grans pèrdues econòmiques per la disminució del rendiment de crío en les conill reproductores i inclús per la mort dels gazapos.


Esta patologia afecta principalment a les vies respiratòries altes (fosses nassals) a on la rinitis és el principal signe clínic, que pot mostrar-se des d'una inflamació fins a la producció d'úlceres en exsudat mucopurulento. En casos més greus també afecta a les vies respiratòries baixes, produint bronconeumonía i pleuritis, aixina com otitis mija i conjuntivitis. En casos més greus, s'observen quadros septicémicos en metritis, mastitis, abcesos en coll i cap, i pericarditis.[22][23]

Zoonosis per P. multocida[24]

Infecció per P. multocida causada principalment per ferides causades per mordiscos o arrapades de gossos i gats. Estos generalment no presenten la malaltia, sent portadors asintomáticos del patógeno. Es caracterisa per l'inflamació de la zona afectada, que si no és tractada pot derivar en la formació d'un absceso, i en casos més severs en artritis sèptica i osteomielitis.[25] Realment este patógeno té poca importància a nivell humà, puix la transmissió horisontal persona a persona no ha segut demostrada encara.[26]

Vore també

Referències

  1. ↑ «THE EFFECTS OF SIX ENVIRONMENTAL VARIABLES ON PASTEURELLA MULTOCIDA POPULATIONS IN WATER».Journal of Wildlife Diseases.25(2)
    232–239.ISSN 0090-3558.doi:10.7589/0090-3558-25.2.232.Consultat el 2022-12-09.
  2. ↑ García Benzaquén, Nerea (2010) Caracterisació fenotípica i genètica d'aïllats de "Pasteurella multocida" obtinguts de ganado porcí. https://eprints.ucm.es/aneu/eprint/10552/1/T31539.pdf
  3. ↑ «Influence of chondroitinase on indirect hemagglutination titers and phagocytosis of Pasteurella multocida serogroups A, D and F».Veterinary Microbiology.47(3-4)
    287–294.ISSN 0378-1135.doi:10.1016/0378-1135(95)00127-1.Consultat el 2022-12-19.
  4. ↑ «Taxonomic relationships of the [Pasteurella haemolytica complex as evaluated by DNA-DNA hybridizations and 16S rRNA sequencing with proposal of Mannheimia haemolytica gen. nov., comb. nov., Mannheimia granulomatis comb. nov., Mannheimia glucosida sp. nov., Mannheimia ruminalis sp. nov. and Mannheimia varigena sp. nov.»].International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology.49(1)
    67–86.ISSN 1466-5034.doi:10.1099/00207713-49-1-67.Consultat el 2022-12-09.
  5. ↑ «Capsular type diversity of Mannheimia haemolytica determined by multiplex real-clave PCR and indirect hemagglutination in clinical isolates from cattle, sheep, and goats in Spain».Veterinary Microbiology.258
    109121.ISSN 1873-2542.doi:10.1016/j.vetmic.2021.109121.Consultat el 2023-05-17.
  6. ↑ «Serotyping and antimicrobial resistance of Mannheimia haemolytica strains from European cattle with bovine respiratory disease».Research in Veterinary Science.124
    10–12.ISSN 0034-5288.doi:10.1016/j.rvsc.2018.12.021.Consultat el 2023-05-17.
  7. ↑ 7,0 7,1 «The epidemiology of bovine respiratory disease: What is the evidence for predisposing factors?».The Canadian Veterinary Journal = La Revue Veterinaire Canadienne.51(10)
    1095–1102.ISSN 0008-5286.Consultat el 2023-05-17.
  8. ↑ «Factors associated with average daily gain, fever and lameness in beef bulls at the Saskatchewan Central Feed Test Station».Canadian Journal of Veterinary Research = Revue Canadienne De Recherche Veterinaire.53(3)
    349–354.ISSN 0830-9000.Consultat el 2023-05-17.
  9. ↑ «Factors de risc del síndrome respiratori vacú en vedells lactants d'Argentina».Archius de Zootecnia.60(229)ISSN 0004-0592.doi:10.4321/S0004-05922011000100005.Consultat el 2022-12-19.
  10. ↑ «Mannheimia haemolytica: bacterial-host interactions in bovine pneumonia».Veterinary Pathology.48(2)
    338–348.ISSN 1544-2217.doi:10.1177/0300985810377182.Consultat el 2022-12-19.
  11. ↑ Pinte Jiménez (2016). Epidemiologia molecular de les poblacions bacterianes de "Mannheimia haemolytica i pasteurella multocida" associades a la presència de lesions neumónicas en corders en matador.
  12. ↑ García Álvarez, Andrés (2019) Tipificació molecular de "Mannheimia haemolytica i Pasteurella multocida" associades a la pasteurelosis neumónica ovina. https://eprints.ucm.es/aneu/eprint/55089/1/T41037.pdf
  13. ↑ Dona-li, Miller, Michael W. Knowles, Donald P. Bulgin, Marie S. Clay, Billy R. Cook, Walter E. Srikumaran, Subramaniam Scarfe, A. David Layfield, (2008-08-01). Pasteurellosis Transmission Risks between Domestic and Wild Sheep, Digitalcommonsuniversity of Nebraska - Lincoln. OCLC 749101495.
  14. ↑ Orós Montó (1995). Estudie histológico, inmunohistológico i microbiològic d'una rabera en antecedents de pleuroneumonía caprino.
  15. ↑ Boulianne, Martine; Blackall, Pat J.; Hofacre, {{{nom3}}}; Ruiz, {{{nom4}}} (2020-01-13). Pasteurellosis and Other Respiratory Bacterial Infections, 1 edició (en en), Wiley, pp. 831–889. doi:10.1002/9781119371199.ch19. ISBN 978-1-119-37116-8.
  16. ↑ «Estudie epizootiológico de còlera aviar en baïa Esperanza, Antàrtida».Universitat Nacional de l'Argent.doi:10.35537/10915/1467.Consultat el 2022-12-15.
  17. ↑ «Porcine atrophic rhinitis: snout radiography as an aid to diagnosis and detection of the disease».Veterinary Record.98(2)
    23–28.ISSN 0042-4900.doi:10.1136/vr.98.2.23.Consultat el 2022-12-15.
  18. ↑ 18,0 18,1 (2019-06-03) Diseases of Swine, 1 edició (en en), Wiley. doi:10.1002/9781119350927. ISBN 978-1-119-35085-9.
  19. ↑ Wilson, Brenda A.; Ho, {{{nom2}}} (2012). Pasteurella multocida Toxin Interaction with Host Cells: Entry and Cellular Effects (en en), Springer, pp. 93–111. doi:10.1007/82_2012_219. ISBN 978-3-642-31017-1.
  20. ↑ «Evaluation of Pasteurella Multocida Isolated from Rabbits by Capsular Typing, Somatic Serotyping, and Restriction Endonuclease Analysis».Journal of Veterinary Diagnostic Investigation.16(2)
    121–125.ISSN 1040-6387.doi:10.1177/104063870401600205.Consultat el 2022-12-13.
  21. ↑ «Staphylococcal infections in rabbit does on two industrial farms».Veterinary Record.160(25)
    869–872.ISSN 0042-4900.doi:10.1136/vr.160.25.869.Consultat el 2022-12-14.
  22. ↑ «Pasteurelosis».Bolletí de Cunicultura. 72: 37-40..Consultat el 14/12/2022.
  23. ↑ Nowland, Megan H.; Brammer, David W.; Garcia, {{{nom3}}}; Rush, {{{nom4}}} (2015). Biology and Diseases of Rabbits (en en), Elsevier, pp. 411–461. doi:10.1016/b978-0-12-409527-4.00010-9. ISBN 978-0-12-409527-4.
  24. ↑ «Pasteurella multocida: from zoonosis to cellular microbiology».Clinical Microbiology Reviews.26(3)
    631–655.ISSN 1098-6618.doi:10.1128/CMR.00024-13.Consultat el 2023-05-17.
  25. ↑ «Pasteurellosis as zoonosis».Internal Medicine (Tòquio, Japan).44(7)
    692–693.ISSN 0918-2918.doi:10.2169/internalmedicine.44.692.Consultat el 2022-12-19.
  26. ↑ «Pasteurella multocida Infection in a neonate: evidence for a human-to-human horisontal transmissió».The Pediatric Infectious Disease Journal.31(5)
    536–537.ISSN 1532-0987.doi:10.1097/INF.0b013i318245debd.Consultat el 2022-12-19.

Bibliografia

  • García Benzaquén, N. (2009). Caracterisació fenotípica i genètica d'aïllats de «Pasteurella multocida» obtinguts de ganado porcí. https://eprints.ucm.es/aneu/eprint/10552/
  • García Álvarez, A. (2019) Tipificació molecular de "Mannheimia haemolytica i Pasteurella multocida" associades a la pasteurelosis neumónica ovina. https://eprints.ucm.es/aneu/eprint/55089/
  • Pinte Jiménez, C. E. (2011). Epidemiologia molecular de les poblacions bacterianes de «Mannheimia haemolytica i pasteurella multocida» associades a la presència de lesions neumónicas en corders en matador. https://eprints.ucm.es/aneu/eprint/36608/


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pasteurelosis&oldid=1418198»