Paavo Nurmi

Paavo Johannes Nurmi (Turku, 13 de juny de 1897-Helsinki, 2 d'octubre de 1973) va ser un atleta finlandés especialiste en les proves de mija i llarga distància. Conegut com el «Finlandés volador», va dominar en les proves atlètiques d'inicis de el XX. Va establir 22 plusmarques mundials oficials en distàncies que van dels 1500 metros als 20 quilómetros i va guanyar un total de nou medalles d'or i tres d'argent en els 12 events olímpics en els que va participar. En el seu millor moment, Nurmi va defendre exitosamente el títul en les proves de 800 metros en avant durant 121 carreres. En els seus 14 anys de carrera, es va mantindre invicte en els events de camp trabucant i en els 10 000 metros.cita requerida
Pertanyent a una família treballadora, Nurmi va abandonar l'escola als 12 anys per a ajudar a la seua mare. En 1912, inspirat pels ardits olímpics d'Hannes Kolehmainen, va començar a desenrollar un estricte programa d'entrenament. Nurmi va prosperar durant el seu servici militar, a on va establir plusmarques nacionals en el camí al seu debut internacional en els Jocs Olímpics de Amberes 1920. Despuix de guanyar medalla d'argent en els 5000 metros, va véncer en els 10 000 metros i en les proves de camp a través. Tres anys més tart, Nurmi es va convertir en el primer i únic corredor en mantindre la plusmarca mundial en la milla, els 5000 metros i els 10 000 metros al mateix temps. Va establir noves plusmarques olímpiques en els 1500 i 5000 metros en solament una hora de descans entre abdós carreres i, en París 1924, va obtindre les medalles d'or en abdós distàncies. Aparentment incólume davant l'ona de calor de París, Nurmi va guanyar totes les seues carreres i va retornar a casa en cinc medalles d'or, encara que resentit, ya que els oficials finlandesos li varen impedir participar en els 10 000 metros.[1]
Lluitant contra lesions i problemes de motivació despuix de la seua exhaustiva gira pels Estats Units en 1925, Paavo va vore els seus rivals Ville Ritola i Edvin Wide convertir-se en desafius cada volta més sérios. En els Jocs Olímpics de Ámsterdam 1928, Nurmi va recuperar el títul en els 10 000 metros; no obstant, va ser vençut en els 5000 i en els 3000 metros en obstàculs. Llavors va dirigir la seua atenció a les llargues distàncies, vencent les plusmarques mundials en events com l'hora i la marató de les 25 milles. Encara que va buscar acabar la seua carrera en l'or en la marató, tal com havia fet el seu ídol Kolehmainen, en un cas controvertit que va tensar les relacions entre Finlàndia i Suècia i que va desnugar una série de problemes en l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme —IAAF —, Nurmi va ser suspés poc abans dels Jocs Olímpics de Los Àngeles 1932. Dos dies abans de la cerimònia d'obertura, un consell de l'IAAF li va impedir participar. En 1934, la seua suspensió es va fer definitiva i, finalment, va optar per retirar-se.[2]
Posteriorment, Paavo va entrenar a corredors finlandesos, va recaptar fondos per al seu país durant la Guerra d'Hivern i va treballar com mercero, contractiste i inversor i va obtindre una de les fortunes més grans del seu país. En 1952, va encendre el pebetero olímpic dels Jocs Olímpics d'Helsinki. La seua velocitat i esquiva personalitat li varen guanyar renoms com a «Finlandés fantasma», mentres que els seus guanys, métodos d'entrenament i estil per a córrer varen influir en generacions de corredors de fondo i mediofondo. Nurmi, qui rarament corria sense un cronómetro en la seua mà, és acreditat com introductor de la tècnica del tranc regular. Va fallir el 2 d'octubre de 1973, als 76 anys d'edat.[3]
Infància
Paavo Nurmi va nàixer el 13 de juny de 1897 en Turku, Finlàndia, fill de Johan Fredrik Nurmi i Matilda Vilhelmina Laine.[4] Els seus germans, Siiri, Saara, Martti i Lahja, varen nàixer en 1898, 1902, 1905 i 1908, respectivament.[5] En 1903, la família Nurmi es va traslladar de Raunistula a un apartament de 40 m² ubicat en el centre de Turku, a on Paavo va viure fins a 1932.[5] El jove Nurmi i els seus amics recorrien sis quilómetros —en ocasions dos voltes al dia— d'anada i regrés per a practicar natació en Ruissalo.[6] Als 11 anys, Nurmi va córrer els 1500 metros en 5:02 minuts.[7] En 1909, el seu germà Lahja va fallir[5] i un any despuix el seu pare, víctima d'hemoptisis.[4] La família va travessar sérios problemes financers, aplegant inclús a rentar el seu cuina a una atra família i a viure en tan sol un quarto.[7] També, Nurmi es va vore obligat a abandonar l'escola i treballar com recadero en un forn.[5] A pesar de que va deixar de córrer activament,[7] es va mantindre en forma espentant carretas pesades en les escarpadas ales de Turku.[4]
Als 15 anys, Nurmi va revivar el seu interés pel atletisme despuix d'inspirar-se en les actuacions d'Hannes Kolehmainen,[8] qui va guanyar tres ors i un argent en els Jocs Olímpics d'Estocolm 1912.[9] Varis dies despuix, Paavo va comprar el seu primer parell de tenis.[6] Va entrenar principalment camp trabucant en estiu i esquí de fondo en hivern.[7] En 1914, va ingressar en el club deportiu Turun Urheiluliitto i va guanyar la seua primera carrera en els 3000 metros.[4] Al cap de dos anys, va corregir el seu programa d'entrenament per a incloure caminada, sprint i calistenia.[7] Al mateix temps continuava proveint a la seua família per mig del seu nou treball en el taller Ab. H. Ahlberg & Co. de Turku, en a on va treballar fins a ingressar al servici militar en una companyia d'ametralladoras de la Brigada Pori en abril de 1919.[7] Durant la guerra civil finlandesa es va mantindre políticament passiu i concentrat en el seu treball i en les seues ambicions olímpiques.[7] Despuix de la guerra va decidir no unir-se a la recent formada Federació Deportiva dels Treballadors de Finlàndia, encara que va escriure alguns artículs per a l'orgue principal de la federació i va criticar la discriminació contra molts dels seus companyers treballadors i atletes.[7]
En l'eixèrcit, ràpidament va impressionar en les competicions atlètiques; mentres que alguns marchaven, Nurmi corria les distàncies en un rifle en el seu muscle i una mochila plena d'arena.[4] El seu tozudez li va comportar certes dificultats en els seus suboficials, no obstant, es va vore favorit pels seus oficials superiors,[4] a pesar de que es va negar a prestar el jurament dels soldats.[7] Ya que el comandant de l'unitat, Hugo Österman, era conegut aficionat deportiu, a Nurmi i atres pocs atletes se'ls va donar temps lliure per a practicar.[7] Paavo va improvisar nous métodos d'entrenament en els barracons de l'eixèrcit; corria darrere dels trens, agarrant-se del parachoques atrasser, per a estirar el seu tranc i usant botes de l'eixèrcit revestides de ferro per a enfortir les seues cames.[7] Pronte va començar a establir marques personals.[4] En març de 1920, va ser ascendit a veta —Alikersantti—. El 29 de maig de 1920, va establir la seua primera plusmarca nacional en els 3000 metros i va véncer en els 5000 metros en les proves de selecció olímpica en juliol.[8]
Carrera
Amberes 1920 – París 1924
Nurmi va fer el seu debut internacional en agost de 1920 en els Jocs Olímpics de Amberes, Bèlgica.[4] Va guanyar la seua primera medalla olímpica en finalisar segon en la final dels 5000 metros, vencent al suec Eric Backman i sent vençut pel francés Joseph Guillemot. Esta es va convertir en l'única derrota de Nurmi davant un atleta no finés en els Jocs Olímpics.[8] Més tart va guanyar l'or en els seus uns atres tres events: els 10 000 metros, vencent a Guillemot i al britànic James Wilson en la curva final i millorant la seua marca personal per casi un minut,[10] la carrera de camp trabucant, vencent a Backman i al també finlandés Heikki Liimatainen i l'event de camp trabucant per equips, en el que va ajudar a Liimatainen i a Teodor Koskenniemi a véncer als equips britànic i suec. Les seues victòries varen permetre a la seua família recuperar els servicis de llum elèctrica i aigua en la seua casa de Turku.[5] Ademés, va rebre una beca en la que va poder realisar un curs de tres anys en ingenieria mecànica en una escola industrial d'Helsinki.[4]
Encorajat per la seua derrota davant Guillemot, les carreres de Nurmi es varen convertir en una série d'experiments que va analisar meticulosament.[11] Conegut pel seu frenètic ritme en els primers regressos, Paavo va començar a carregar un cronómetro i a repartir més uniformemente els seus esforços a lo llarc de les carreres.[12] Va buscar perfeccionar les seues tècniques i tàctiques a un punt tal que les actuacions dels seus rivals pergueren sentit.[11] Aixina, en Estocolm en 1921, va establir la seua primera plusmarca mundial en els 10 000 metros.[13] A l'any següent, va trencar les plusmarques mundials dels 2000, 3000 i 5000 metros.[12] En 1923, va agregar a la seua llista la plusmarca dels 1500 metros i la milla.[12] La seua proea de defendre exitosamente la plusmarca en la milla, els 5000 i 10 000 metros al mateix temps no ha segut conseguida per cap atre atleta des de llavors.[8] També va provar la seua velocitat en els 800 metros, conseguint guanyar el Campeonat Finlandés de 1923 en una nova plusmarca nacional.[14] Eixe mateix any es va graduar com ingenier i va retornar a la seua casa per a iniciar la seua preparació en vistes dels pròxims Jocs Olímpics.[4][5]
El seu viage als Jocs Olímpics de París 1924 es va vore amenaçat per una lesió en la genoll, no obstant, va conseguir recuperar-se i va recomençar el seu entrenament dos voltes al dia.[14] El 19 de juny, va participar en les finals dels 1500 i els 5000 metros, distàncies en les que va establir noves plusmarques mundials.[15] En la primera, va córrer els primers 800 metros casi tres segons més ràpit.[15] El seu únic retador, el nortamericà Ray Watson es va donar per vençut —lo que finalment li va enviar al quint lloc— poc abans de l'últim regrés; davant esta situació, Nurmi va poder reduir la seua velocitat, afiançar la seua victòria i obtindre la plusmarca olímpica per tres segons.[15][16] En la segona final, iniciada menys de dos hores despuix de la primera, Nurmi es va enfrontar a un dur contendent, el seu connacional Ville Ritola, qui va véncer en els 3000 metros en obstàculs i en els 10 000 metros.[15] Ritola i el suec Edvin Wide varen assumir que Paavo estaria exhaust i varen tractar d'acabar-ho corrent a un ritme de plusmarca mundial.[17][18] Comprenent que ara competia contra els dos hòmens i no contra el rellonge, Nurmi va tirar el seu cronómetro a la pastura.[17] Els finés varen conseguir superar al suec i varen continuar el seu duel.[15] En la recta final, Paavo va aumentar la seua velocitat i va conseguir mantindre al seu rival un metro per darrere.[15]
En els events de camp trabucant, la calor de 45 °C[19] va causar que solament 15 de 38 competidors pogueren participar en la carrera final.[15][20] Huit finalistes varen tindre que ser retirats en llitera.[15] Un atleta va començar a córrer en círculs després d'aplegar a l'estadi, fins que va botar a les grades i es va colpejar en caure desmayat.[21] Wide, qui va conseguir liderar en els començos de l'event, va ser un dels que es varen desvanir durant el desenroll del mateix, inclús es va informar —incorrectament— que havia fallit en l'hospital.[22][23] Nurmi va mostrar solament lleus signes d'agotament després de véncer a Ritola per la victòria per casi un minut i mig.[15] Despuix de l'arribada de Paavo i Ritola, s'entrevea una derrota per a Finlàndia en l'event per equips, ya que el tercer finés, Liimatainen, desorientat i pasmat va alcançar l'estadi, empero a penes conseguia alvançar.[24] Un atleta davant d'ell es va desmayar a tan sol 50 metros de finalisar; Liimatainen es va detindre i va tractar de trobar el camí cap a fòra de la pista, pensant que havia alcançat la llínea de meta.[24] Despuix d'ignorar els crits que li llançaven i mantindre en suspens als espectadors, va reprendre la direcció correcta i va finalisar la carrera en el lloc 12, assegurant aixina l'or per al seu equip.[15][24] Els presents es varen mostrar estupefactos davant l'espectàcul del que acabaven de ser testics, lo que finalment va dur a les autoritats olímpiques a retirar la competició de camp trabucant del programa olímpic.[25][26]
En la carrera per equips de 3000 metros del següent dia, Nurmi i Ritola varen finalisar en primer i segon lloc; Elias Katz va assegurar l'or per a Finlàndia en terminar en quint.[15] En total, Paavo va guanyar cinc ors en cinc events, no obstant, va deixar els Jocs resentit en les autoritats finlandeses, els qui varen distribuir les proves entre els seus corredors estrela i li varen impedir defendre el seu títul en els 10 000 metros, la seua competició més volguda.[15][27] Despuix de retornar a Finlàndia, Nurmi va establir, en eixe event, una plusmarca mundial que va durar 13 anys.[27] Va conseguir mantindre la plusmarca mundial en els 1500, 3000, 5000, 10 000 metros i la milla simultàneament.[28]
Gira nortamericà i Ámsterdam 1928
A principis de 1925, Nurmi va iniciar una àmpliament publicitada gira pels Estats Units. Va competir en 55 events (45 en pista coberta) a lo llarc de cinc mesos, iniciant el 6 de giner en el Madison Square Garden.[29] El seu debut va ser una còpia de les seues #proea en Helsinki i París.[29] Va derrotar a Joie Ray i Lloyd Hahn per a guanyar la milla i a Ritola per a guanyar els 5000 metros, una volta més establint noves plusmarques mundials en abdós distàncies.[29] Ademés va trencar dèu plusmarques mundials en pista coberta en events regulars i va conseguir varis millors temps en distàncies poc utilisades.[29] En total, va guanyar 51 dels events, va abandonar una carrera i va perdre tres: dos d'elles eren carreres en hándicap i la tercera, una carrera de mija milla en el Yankee Stadium a on va perdre davant el nortamericà Alan Helffrich.[29][30] Esta derrota va posar fi a la racha de 121 carreres de Nurmi, quatre anys de victòries en les distàncies de 800 metros en avant.[31] A pesar del seu acérrimo odi a perdre,[4] Nurmi va ser el primer en felicitar a Helffrich.[30] La gira va aumentar en gran medida la popularitat de Paavo en els Estats Units, inclús es va reunir en el president Calvin Coolidge en la Casa Blanca.[32] No obstant, va finalisar la gira en por d'haver competit massa i d'haver agotat les seues forces.[33]
Va lluitar per mantindre's motivat, al mateix temps que s'intensificaven els seus problemes en el reumatisme i el tendó calcàneu.[4] En 1926, va renunciar al seu treball com a dissenyador de maquinària i va començar a estudiar negocis.[4] En ingressar al món de les finances, un dels seus assessors va ser Risto Ryti, director del Banc de Finlàndia.[4] Eixe mateix any, en Berlín, va trencar la plusmarca mundial que Wide va impondre en els 3000 metros, i la va millorar poc despuix en Estocolm,[28] a pesar de que Nils Eklöf va buscar en repetides ocasions reduir el seu ritme en un intent d'ajudar a Wide.[34] Nurmi, furiós en els suecs, va jurar mai tornar a córrer en Eklöf.[35] Més tarde eixe any, en octubre, va perdre una carrera de 1500 metros i la seua plusmarca mundial davant l'alemà Otto Peltzer.[36] Açò va significar la primera volta en casi cinc anys i 133 carreres que Nurmi era derrotat en una distància superior als 1000 metros.[31] A l'any següent, les autoritats fineses li varen prohibir participar en competicions internacionals per refusar-se a córrer contra Eklöf en el Finnkampen, cancelant el seu resquit en Peltzer.[37] Nurmi va finalisar la seua temporada i va amenaçar, fins a finals de novembre, en retirar-se dels Jocs Olímpics de Ámsterdam 1928.[38] En la selecció olímpica, va guanyar el bronze en els 1500 metros, per lo que va decidir concentrar-se en distàncies més llargues.[39] Va agregar les carreres d'obstàculs al seu programa, event en el que solament havia competit dos voltes;[39] l'última volta va ser una victòria en un event de dos milles en obstàculs en el Campeonat Britànic de 1922.[40]
En els Jocs Olímpics, va participar en tres events. Va obtindre l'or en els 10 000 metros,[41][42] no obstant, abans de la final dels 5000 metros, es va lesionar en la classificació dels 3000 metros en obstàculs:[41] en caure d'esquenes en el bot d'aigua, es lastimó la cadera i el peu.[41] Lucien Duquesne es va detindre a ajudar-ho, mostrant-se agraït pel gest, en l'últim tram, Nurmi li va oferir deixar-li guanyar l'eliminatòria, no obstant, Duquesne es va negar i va finalisar en segon lloc, per darrere de Paavo.[41] En els 5000 metros, va perdre l'or davant Ritola i es va vore obligat a lluitar per l'argent en Wide, la que finalment va conseguir guanyar.[41][43] Batallant en les lesions, es va tindre que conformar en el segon lloc en la final dels 3000 en obstàculs.[41] En l'últim regrés, encara que alluntat del restant, va aplegar nou segons despuix que el seu compatriota Toivo Loukola.[41][44] El bronze va ser per al també finlandés Ove Andersen.[41][44]
Trasllat a les grans distàncies
Nurmi va declarar a un periòdic suec: «esta és la meua última temporada en la pista. Estic començant a envellir. He corregut durant 15 anys i ya tinc suficient».[4] No obstant, va continuar corrent, encara que va tornar la seua atenció a les grans distàncies. En octubre, va trencar les plusmarques mundials dels 15 quilómetros, les 10 milles i l'hora en Berlín.[13] La plusmarca de l'hora de Nurmi va permanéixer durant 17 anys, fins que, en 1945, Viljo Heino va córrer 129 metros més.[45] En giner de 1929, Paavo va començar la seua segona gira pels Estats Units en Brooklyn.[46] Va sofrir la seua primera derrota en la milla davant Ray Conger en el Wanamaker Mile.[47][48] Nurmi va aplegar segon, sèt segons més llent que en 1925 quan va conseguir la seua plusmarca mundial;[47] immediatament es va començar a especular si la milla s'havia convertit en una distància molt curta per a ell.[49] A l'any següent, va establir una nova plusmarca mundial en els 20 quilómetros.[13] I en juliol de 1931, va demostrar que encara podia guanyar en distàncies curtes, en véncer a Lauri Lehtinen, Lauri Virtanen i Volmari Iso-Hollo en les dos milles.[50][51] Ell va ser el primer corredor en completar eixa distància en menys de nou minuts.[50] Va buscar competir en sol dos events en els Jocs Olímpics de Los Àngeles 1932: els 10 000 metros i la marató.[52]
No obstant, en abril de 1932, el Consell Eixecutiu de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme —IAAF— va suspendre a Nurmi dels events atlètics internacionals, per una investigació sobre el seu estatus d'amateur.[53] Les autoritats de la Federació Finlandesa d'Atletisme varen criticar a l'IAAF per actuar sense una audiència,[53] no obstant varen accedir a portar a terme l'investigació. S'acostumava que l'IAAF acceptara les decisions finals de les federacions nacionals;[54] Associated Press va escriure que hi havia «pocs dubtes respecte a si l'organisme internacional acceptaria una eventual exoneración de Nurmi per part de la federació finesa».[53] Una semana despuix, la federació de Finlàndia va resoldre a favor de Nurmi, al no trobar evidència de les alegacions de professionalisme.[54] Despuix d'açò, Nurmi esperava que la seua suspensió fora alçada a temps per a competir en els Jocs Olímpics pròxims.[55]
El 26 de juny de 1932, Paavo va iniciar el seu primera marató durant la selecció olímpica. Va finalisar la marató de 40.2 quilómetros en 2:22:04, sis minuts més ràpit que Armes Toivonen, qui més tart guanyaria el bronze olímpic.[56][57] Este temps va establir una plusmarca olímpica no oficial.[58] Confiat de que hi havia conseguit suficient, Nurmi es va retirar de les carreres per problemes en el tendó calcàneu.[59] El Comité Olímpic Finlandés va registrar a Nurmi per als 10 000 metros i per a la marató.[60] The Guardian va reportar que «alguns dels seus temps de selecció varen ser increibles».[21] Paavo va començar a entrenar en la vila olímpica de Los Àngeles a pesar de la seua lesió.[8] Es va centrar en finalisar la seua carrera en un or en la marató, tal com havia fet Kolehmainen poc despuix de la Primera Guerra Mundial.[61]
Los Àngeles 1932 i carrera posterior
Menys de tres dies abans dels 10 000 metros, una comissió especial de l'IAAF, conformada pels mateixos sèt membres que varen suspendre a Nurmi, va rebujar les seues inscripcions i li va impedir competir en Los Àngeles.[62] Sigfrid Edström, president de l'IAAF i president del consell eixecutiu de l'organisme, va senyalar que el congrés de l'IAAF, l'inici de la qual estava programat per al dia següent, podria no reincorporar a Nurmi en els Jocs, no obstant, analisaria el cas.[62] La Associated Press va denominar açò com «una de les maniobres polítiques més hàbils en l'història de l'atletisme internacional», i va escriure que els Jocs serien ara «com Hamlet sense el célebre Danés en l'elenc».[63] En resposta, centenars de persones varen protestar en Helsinki. Els detalls del cas no varen ser revelats a la prensa, empero, es creïa que les evidències contra Paavo eren declaracions jurades de promotors de carreres alemans, els qui afirmaven que Nurmi havia rebut entre 250 i 500 dólars per carrera quan va ser a Alemània en l'autumne de 1931.[63] Les declaracions varen ser realisades per Karl Ritter von Halt després de que Edström li amenaçara dient que si no proveïa evidència contra el finés, es voria obligat a prendre «escrites mides contra l'Associació Alemana d'Atletisme».[64]
En vespres de la marató, tots els participants de l'event llevat els finlandesos, la posició dels quals era coneguda, varen presentar una petició solicitant que es permetera la participació de Nurmi.[65] La mà dreta de Edström, Bo Ekelund, secretari general de l'IAAF i president de la Federació Sueca d'Atletisme, es va acostar als oficials finlandesos i els va assegurar que podria ser capaç de realisar els apanys necessaris per a que Nurmi participara en la marató fòra de la competició.[65] No obstant, Finlàndia va sostindre que, mentres el deportiste no fora declarat com a professional, est devia tindre dret a participar en la carrera oficialment.[65]
A pesar de que dos semanes abans se li va diagnosticar una tirada en el tendó calcàneu,[66] Nurmi va afirmar que podria guanyar l'event per cinc minuts.[8] El congrés va finalisar sense declarar a Nurmi com a professional; no obstant, l'autoritat del consell d'inhabilitar a un atleta va ser confirmada en una votació de 13-12.[67] No obstant, per lo tancat de la votació, l'assunt va ser pospost fins a la reunió en Estocolm en 1934.[67] Nurmi es va negar a convertir-se en professional[68] i va continuar corrent com amateur en Finlàndia.[8] En 1933, va córrer, per primera volta en tres anys, els 1500 metros i va guanyar el títul nacional en el seu millor temps des de 1926.[69][70] En la reunió de l'IAAF celebrada en agost de 1934, en votació es va decidir que la suspensió de Nurmi de l'atletisme amateur internacional anara definitiva.[71] El 16 de setembre de 1934, Nurmi es va retirar de l'atletisme en una victòria en els 10 000 metros en Viipuri.[8]
Vida posterior
Mentres es va mantindre actiu, Nurmi va ser conegut per la seua reserva respecte als seus métodos d'entrenament. Sempre corria solament i, en cas que algú fora lo suficientment atrevit per a acompanyar-li, aumentava el seu ritme i ràpidament ho agotava. Inclús el seu companyer de club, Harri Larva, va deprendre poc d'ell.[72] Despuix de finalisar la seua carrera, Paavo va passar a ser entrenador de la Federació Finlandesa d'Atletisme; va entrenar als corredors per als Jocs Olímpics de Berlín 1936.[14] No obstant, en maig de 1935, junt en tot el consell de directors, Nurmi va renunciar a la federació en acabant de que es decidira reiniciar les relacions atlètiques en Suècia.[73] No obstant, tres mesos despuix va continuar sent entrenador; els atletes finesos de llargues distàncies varen conseguir tres medalles d'or, tres d'argent i un bronze en Berlín.[14][74] En 1936, va obrir una tenda de roba per a cavallers en Helsinki.[75] El lloc es va convertir en una atracció turística.[76] No obstant, Paavo va passar el seu temps en una habitació atrassera, encarregant-se d'una atra nova incursió de negocis: la construcció.[75] Durant la seua fase de constructor, Nurmi va construir 40 edificis de departaments en Helsinki en al voltant de 100 apartaments en cada u.[77] Despuix de cinc anys, es va convertir en millonari.[76] El seu més gran rival, Ritola, va acabar vivint en un dels seus apartaments, a mitat de preu.[61] Ademés de la construcció, Paavo també va fer una fortuna en el mercat bossístic; eventualment es va convertir en una de les persones més riques del seu país.[78]
En febrer de 1940, durant la Guerra d'Hivern entre Finlàndia i l'Unió Soviètica, Nurmi va retornar als Estats Units en el seu pupil, Taisto Mäki, qui es va convertir en el primer home en córrer els 10 000 metros en menys de 30 minuts, per a reunir fondos i recolzar la causa finlandesa.[8] En la campanya d'ajuda, dirigida per l'expresident nortamericà Herbert Hoover, Nurmi i Mäki varen realisar un tour de costa a costa.[79] Hoover va rebre als dos com a «embaixadors de la millor nació deportiva del món».[80] Mentres es trobava en Sant Francisco, Paavo es va enterar de que un dels seus aprenents, Gunnar Höckert, campeó olímpic en 1936, hi havia mort en combat.[81] A finals d'abril, va retornar a Finlàndia[82] i va participar en la Guerra de Continuació en una companyia de transport i com a instructor. Abans del seu licenciamiento en giner de 1942, va ser promogut a sargent de personal i posteriorment a sargent de primera classe.[7]
En 1952, persuadit per Urho Kekkonen, primer ministre de Finlàndia i expresident de la Federació d'Atletisme d'eixe país, Nurmi va encendre el pebetero olímpic dels Jocs Olímpics d'Helsinki.[78] La seua arribada va deixar pasmats als espectadors; Sports Illustrated va escriure «el seu célebre tranc era inconfundible per als espectadors. Quan va aparéixer, les onades de crits varen aumentar d'un rugit a un tro. Quan els equips nacionals es varen congregar en el camp i varen vore la figura de Nurmi, varen trencar files com a estudiants emocionats, corrent cap a la vora de la pista».[83] Despuix d'encendre el pebetero, Nurmi va passar l'antorcha a Kolehmainen, qui va encendre un atre pebetero ubicat en la torre del Estadi Olímpic.[61]
Encara que Nurmi creïa que rebia molt crèdit com a atleta pero molt poc com a home de negocis,[4] el seu interés en l'atletisme mai va acabar.[84] En vàries ocasions va retornar a la pista; va córrer per última volta el 18 de febrer de 1966 en el Madison Square Garden, invitat pel New York Athletic Club.[85] En 1962, va predir que els països en major benestar començarien a batallar en els events de llarga distància: «Quant major siga el nivell de vida d'un país, pijors seran els resultats en els events que demanen treball i problemes. M'agradaria advertir a esta generació: "No deixen que esta vida cómoda els faça pereosos. No deixen que els nous mijos de transport maten els seus instints d'eixercici físic. Moltes persones jóvens s'acostumen a utilisar l'automòvil inclús per a chicotetes distàncies"».[86] En 1966, front a 300 invitats de clubs deportius, va criticar l'estat de l'atletisme de llarga distància en Finlàndia, culpant als eixecutius deportius de ser buscadors de publicitat i turistes i demandant als atletes sacrificar tot per a conseguir alguna cosa.[87] Nurmi va conseguir viure per a vore la renaixença de l'atletisme finlandés en la década de 1970, liderat per atletes com Lasse Virén i Pekka Vasala.[84] Va complementar l'estil de Virén i va advertir a Vasala que es concentrara en Kipchoge Keino.[4]
Encara que va acceptar l'invitació del president Lyndon B. Johnson per a visitar una volta més la Casa Blanca en 1964,[88] Nurmi va viure una vida aïllada fins que, a partir de la segona mitat de la década de 1960, va començar a donar entrevistes a la prensa.[89] En el seu natalici número 70 va acceptar ser entrevistat per la Yle, la companyia de radiodifusió pública de Finlàndia, solament despuix d'enterar-se de que Kekkonen seria la seua entrevistador.[90] Sofrint problemes de salut, en a lo manco un atac cardíac, un accident cerebrovascular i deterioració visual, en algunes ocasions, va parlar amargament sobre el deport, cridant-ho un desperdici de temps en comparació a la ciència i l'art.[91] Va fallir el 2 d'octubre de 1973 en Helsinki. Va rebre un funeral d'Estat,[92] al que va assistir Kekkonen, qui va destacar a Nurmi: «Les persones exploren els horisons en busca d'un successor. Pero ningú aplega i ningú aplegarà, la seua classe es va extinguir en ell».[61] A demanat de Nurmi, qui gojava de la música clàssica i tocava el violí,[4] es va tocar el Vaiennut viulu de Konsta Jylhä durant el seu funeral.[93] Està enterrat en una tomba familiar en el cementeri de Turku.
Vida personal i image pública
Entre 1932 i 1935, Nurmi va estar casat en la socialité Sylvi Laaksonen.[4] Donat el seu nul interés en l'atletisme, Laaksonen es va mostrar en contra de que Nurmi ensenyara el deport al seu fill Matti. En 1933 va declarar a Associated Press: «La seua concentració en l'atletisme m'ha forçat a acodir en un juge per a [solicitar] un divorç».[94] No obstant, Matti Nurmi es va convertir en un corredor de mija distància i, posteriorment, un home de negocis «artífex del seu èxit». La relació de Paavo en el seu fill va ser calificada de «incómoda». Matti va admirar més al seu pare com a home de negocis que com a atleta; abdós mai varen parlar sobre la seua carrera atlètica. Com a corredor, els 3000 metros va ser el millor event de Matti, inclús va aplegar a igualar la marca del seu pare. L'11 de juliol de 1957, en la carrera en la que els «tres Olavis» (Salsola, Salonen i Vuorisalo) varen trencar la plusmarca mundial dels 1500 metros, Matti va finalisar en el nové lloc en marca personal, 2.2 segons més llent que el seu pare quan va alcançar la plusmarca mundial d'eixa categoria en 1924.[77]
Nurmi va gojar dels massages i de les saunes, donant crèdit a estos últims de les seues actuacions durant l'ona de calor de París en 1924.[95] Mantenia una dieta versàtil, encara que va ser vegetarià des dels 15 als 21 anys.[95] Se li identificava com un neurasténico, ademés de ser conegut com un «taciturno», «d'expressió pétrea» i «enterc».[4] Es creïa que no tenia amics propencs, pero ocasionalment socialisava i mostrava el seu «sarcàstic sentit de l'humor» al reduït grup de persones que coneixia.[4] Pese a ser aclamat com la figura deportiva més gran durant la seua cénit,[96] Nurmi era contrari a la publicitat i els mijos de comunicació,[4] aplegant a declarar despuix del seu natalici número 75 que «la fama i reputació mundans són menys valiosos que un nabiu podrido».[77] El periodiste francés Gabriel Hanot va criticar l'intensiu abordage de Nurmi als deports i va escriure en 1924 que Nurmi «és inclús més sério, reservat, concentrat, pessimiste, fanàtic. Hi ha tanta fredor en ell i el seu autocontrol és tan bo que mai, ni per un moment, mostra els seus sentiments».[97] Alguns contemporàneus li varen malnomenar Suuri vaikenija (El gran silenciós).[98] Ron Clarke va destacar que la seua persona era un misteri per als periodistes i per als corredors finesos: «Inclús per a ells, ell mai va ser ni una miqueta real. Era enigmàtic, com una esfinge, un deu en un núvol. Era com si tot el temps estiguera interpretant un paper en un drama».[97]
No obstant, Nurmi va ser més receptiu en els seus companyers atletes que en els mijos de comunicació. Va intercanviar idees en Charles Paddock i va aplegar a entrenar en el seu rival Otto Peltzer.[36][99] Nurmi va dir a Peltzer que oblidara als seus oponents: «Conquistar-se a sí mateixa és el major repte d'un atleta».[36] Paavo va ser conegut per emfatisar l'importància de la fortalea sicològica: «La ment ho és tot; els músculs [són solament], peces de caucho. Tot lo que soc, ho soc gràcies a la meua ment».[100] Sobre les excentricitats de Nurmi en la pista, Peltzer va descriure que «en la seua impenetrabilidad, era un Buda esgolant-se sobre la pista. Cronómetro en mà, regrés despuix de regrés, corre cap a la cinta, subjecte sol a les lleis d'una taula matemàtica».[101] El maratonista John Kelley, que ho va conéixer en els JJOO de 1936, va assegurar que encara que al principi semblava ser fret en ell, despuix de charrar una miqueta Nurmi li va preguntar el seu nom: «Es va sostindre en mi — ell estava tan emocionat. ¡Yo no podia creure-ho!».[102]
La seua velocitat i esquiva personalitat li varen guanyar sobrenoms com a «finlandés fantasma» i «Paavo l'incomparable»,[97] mentres que la seua destrea matemàtica i l'us del cronómetro varen dur a la prensa a descriure-ho com una màquina corredora.[103] Un periodiste va escriure que Nurmi era com un «Frankenstein mecànic creat per a aniquilar al temps».[104] Phil Cousineau va senyalar que «la seua innovació —la tàctica de marcar-se el ritme en un cronómetro— va inspirar i va afligir a les persones en una época a on el robot es va convertir en un símbol del modern ser humà desalmado».[104] Un dels rumors més populars era que ell tenia un «cor extravagant» i un pols molt baix.[105] Durant el debat sobre el seu amateurisme, es va chancejar sobre Nurmi en afirmar que era el «atleta en el pols més baix i el preu més alt».[106]
Llegat
| Distància | Marca | Data | Ubicació |
|---|---|---|---|
| 1500 metros | 3:52.6 | 19 de juny de 1924 | Helsinki |
| Milla | 4:10.4 | 23 d'agost de 1923 | Estocolm |
| 2000 metros | 5:26.3 | 4 de setembre de 1922 | Tampere |
| 2000 metros | 5:24.6 | 18 de juny de 1927 | Kuopio |
| 3000 metros | 8:28.6 | 27 d'agost de 1922 | Turku |
| 3000 metros | 8:25.4 | 24 de maig de 1926 | Berlín |
| 3000 metros | 8:20.4 | 13 de juliol de 1926 | Estocolm |
| Dos milles | 8:59.6 | 24 de juliol de 1931 | Helsinki |
| Tres milles | 14:11.2 | 24 d'agost de 1923 | Estocolm |
| 5000 metros | 14:35.4 | 12 de setembre de 1922 | Estocolm |
| 5000 metros | 14:28.2 | 19 de juny de 1924 | Helsinki |
| Quatre milles | 19:15.4 | 1 d'octubre de 1924 | Viipuri |
| Cinc milles | 24:06.2 | 1 d'octubre de 1924 | Viipuri |
| Sis milles | 29:36.4 | 8 de juny de 1930 | Londres |
| 10 000 metros | 30:40.2 | 22 de juny de 1921 | Estocolm |
| 10 000 metros | 30:06.2 | 31 d'agost de 1924 | Kuopio |
| 15 000 metros | 46:49.6 | 7 d'octubre de 1928 | Berlín |
| 10 milles | 50:15.0 | 7 d'octubre de 1928 | Berlín |
| Carrera d'una hora | 19 210 m | 7 d'octubre de 1928 | Berlín |
| 20 000 metros | 1:04:38.4 | 3 de setembre de 1930 | Estocolm |
| Relleu 4 × 1500 m | 16:26.2 | 12 de juliol de 1926 | Estocolm |
| Relleu 4 × 1500 m | 16:11.4 | 17 de juliol de 1926 | Viipuri |
Nurmi va trencar 22 plusmarques mundials oficials en distàncies entre els 1500 metros i els 20 quilómetros.[13][107] Ademés va establir 58 no oficials.[77] Les seues plusmarques mundials en pistes cobertes varen ser considerades no oficials ya que l'IAAF va ratificar les marques fins a la década de 1980.[13] El seu récort de la major cantitat de medalles d'or olímpiques va ser igualat per la gimnasta Larisa Latynina en 1964, el nadador Mark Spitz en 1972 i l'atleta Carl Lewis en 1996 i, en 2008, el nadador Michael Phelps va conseguir véncer-ho.[108] La marca de la major cantitat de medalles en els Jocs Olímpics va ser superada en 1960 quan el esgrimista Edoardo Mangiarotti va alcançar el seu 13.ª medalla.[109] En 1996, la revista Clave va seleccionar a Nurmi com el olimpista més gran de l'història[110] i en 2012, va ingressar al Saló de la Fama de l'Atletisme.[111]
Nurmi va introduir la tècnica del tranc regular, marcant-se el ritme en el cronómetro i repartint la seua energia de manera uniforme a lo llarc de les carreres.[112] «Quan corres contra el temps, no tens que córrer a tota velocitat. Uns atres no poden mantindre el ritme si és constant i difícil fins al final», va raonar.[8] Archie Macpherson va destacar que «en el cronómetro sempre en la seua mà, [Nurmi] va elevar l'atletisme a un nou pla d'aplicació inteligent de l'esforç i va anar el precursor de la forma científicament moderna de preparar als atletes».[113] Nurmi va ser considerat un pioner en l'apreciació de l'entrenament; va desenrollar un programa sistémico d'un any que incloïa tant treball de fondo com a intervals de marcha.[114][115] Peter Lovesey va escriure que Nurmi «va accelerar el progrés de les plusmarques mundials; desenroll i personificó l'acostament analític de l'atletisme; va ser una profunda influència no solament en Finlàndia, sino en tot lo món de l'atletisme. Nurmi, el seu estil, tècnica i tàctiques varen ser creades per a ser infalibles i realment això semblaven, a mida que, incesantement, els seus successius imitadors en Finlàndia conseguien millorar les seues marques».[72] Cordner Nelson va donar crèdit a Nurmi de popularisar l'atletisme com un deport d'espectador: «la seua marca en el món de l'atletisme va ser major que la de tots els hòmens anteriors a ell. Més que qualsevol atra persona, va elevar l'atletisme a la glòria d'un deport major en els ulls dels fanàtics internacionals i ells ho honoraron a ell com un dels més grans atletes en el deport».[97]
Els guanys de Nurmi i els seus métodos d'entrenament varen inspirar, en vàries generacions, a futures estreles de l'atletisme. Quan era chiquet, Emil Zátopek corejava «¡Soc Nurmi! ¡Soc Nurmi!» en entrenar.[77] Zátopek va basar el seu sistema d'entrenament en lo que li va anar possible trobar sobre els métodos de Nurmi.[116] Lasse Virén idolatrava a Nurmi i s'havia planejat que estos es reuniren per primera volta el dia en que Nurmi va fallir.[101] Hicham El Guerrouj es va tornar corredor per a poder «repetir els guanys del gran home del que el seu yayo va parlar». Es va convertir en el primer home, despuix de Nurmi, en guanyar els 1500 i 5000 metros en la mateixa edició dels Jocs Olímpics.[117] En Ámsterdam 1928, Kazimierz Wierzynski va guanyar la medalla d'or en el concurs de poesia en el seu poema Olympic Llorer, que incloïa un vers sobre Nurmi. En 1936, Ludwig Stubbendorf i el seu cavall Nurmi varen guanyar les medalles d'or en les competicions individual i per equips de l'event hípico.[118]
En 1925, Wäinö Aaltonen esculpió una estàtua de bronze de Nurmi. L'original va ser colocada en el museu d'art Ateneum, encara que també existixen còpies en Turku, Jyväskylä, front al Estadi Olímpic d'Helsinki i en el Museu Olímpic de Lausana, Suïssa.[119] En 1961, quan els restants del buc suec Vasa varen ser alçats de la mar, es va descobrir una còpia en miniatura de l'estàtua de Nurmi, una broma realisada pels estudiants de l'Universitat Tecnològica d'Helsinki.[120] Atres estàtues de Nurmi varen ser esculpidas per Renée Sintenis en 1926 i per Carl Eldh, l'obra de les quals Löpare () de 1937 representa una carrera entre Nurmi i Edvin Wide.[118] En 1925 es va publicar en Suècia Boken om Nurmi () , el primer llibre biogràfic de l'atleta finés.[118] En 1961, Finnair va donar el nom del corredor al seu primer Douglas DC-8.[121] L'antic rival de Nurmi, Ville Ritola, va abordar l'avió quan va retornar a Finlàndia en 1970.[118] En 1980,[122] l'asteroide (1740) Paavo Nurmi descobert per l'astrònom finlandés Yrjö Väisälä en 1939 es va nomenar en honor de Nurmi.[123]
El Marató Paavo Nurmi, que se celebra anualment des de 1969, és el marató més antic de Wisconsin.[124] En Finlàndia, un atre marató du el nom de Nurmi i es realisa cada any en Turku des de 1992,[125] junt en la competició d'atletisme denominada Paavo Nurmi Games, que va iniciar en 1957.[126] La Finlàndia University, una universitat nortamericana d'orige finlandés, va nomenar el seu centre d'atletisme en honor a Nurmi.[127] En 1987, el Banc de Finlàndia va emetre un billet de 10 marcs en el retrat de Nurmi. No obstant, en 1993, el billet va ser reemplaçat per un de 20 marcs en el retrat de Väinö Linna.[128] En 1997, un històric estadi de Turku va ser renomenat com a Estadi Paavo Nurmi.[118] 20 plusmarques mundials s'han establit en eixe estadi, incloent les plusmarques en els 1500 metros i la milla de John Landy, en els 3000 metros de Nurmi i en els 10 000 metros de Zátopek.[129] En la ficció, Nurmi apareix en Marathon Man (1974) de William Goldman, com l'ídol del protagoniste.[130] En 2000 es va estrenar en l'Estadi Olímpic d'Helsinki una òpera sobre Nurmi: Paavo Suuri. Suuri juoksu. Suuri uni. () escrita per Paavo Haavikko i en música composta per Tuomas Kantelinen.[131] En un episodi de Els Simpsons, Mr. Burns presumix que en una ocasió va reglotar a Nurmi en el seu antic automòvil.[132]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Jocs Olímpics|20px|Vore el portal sobre Jocs Olímpics]] Portal:Jocs Olímpics. Contingut relacionat en Jocs Olímpics.
Referències
- ↑ Lleal, Tolo (2022-06-13). «L'increible història del 'finlandés volador'» (en és-és). Llibertat Digital. Consultat el 2023-10-01.
- ↑ «Llegendes» (en és-és). www.europeana.eu. Consultat el 2023-10-01.
- ↑ «L'història de vida de Paavo Nurmi» (en es). ESPN.com.ar (2016-02-06). Consultat el 2023-10-01.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 Societat de Lliteratura Finesa (2000). «Nurmi, Paavo (1897 - 1973)» (en anglés). 100 #faç from Finland: a biographical kaleidoscope. FLS. Consultat el 1 de juliol de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Paavo Nurmi's Home» (en anglés). Sports Museum of Finland. Archivat des de l'original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 1 de juliol de 2014.
- ↑ 6,0 6,1 Luhtala, 2002, pp. 15
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 Raimo Railo. «Legendaarinen Paavo Nurmi - sata vuotta ja ylikin suomalaista urheilua, gosa 11» (en finlandés). Suomen Liikunta ja Urheilu. Archivat des de l'original, el 4 de juliol de 2014. Consultat el 1 de juliol de 2014.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 «Paavo Nurmi» (en anglés). Sports Museum of Finland. Consultat el 1 de juliol de 2014.
- ↑ «Hannes Kolehmainen» (en anglés). Sports Reference. Archivat des de l'original, el 2 de novembre de 2012. Consultat el 1 de juliol de 2014.
- ↑ «Paavo Nurmi at the Olympic Games: Antwerp 1920» (en anglés). Sports Museum of Finland. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ 11,0 11,1 Lovesey, 1968, pp. 98
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Lovesey, 1968, pp. 99
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «Paavo Nurmi's World Records (Approved by the IAAF)» (en anglés). Sports Museum of Finland. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Matti Pesola. «SUL 100 vuotta - Paavo Nurmi» (en finlandés). Elite Games. Archivat des de l'original, el 18 de maig de 2015. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 «Paavo Nurmi at the Olympic Games: Paris 1924» (en anglés). Sports Museum of Finland. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ «Athletics at the 1924 Paris Summer Games: Men's 1,500 metres» (en anglés). Sports Reference. Archivat des de l'original, el 23 de setembre de 2010. Consultat el 1 de juliol de 2014.
- ↑ 17,0 17,1 Sears, 2001, pp. 214
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 174.
- ↑ «Paavo Nurmi : makes the impossible possible» (en anglés). Comité Olímpic Internacional (13 de juny de 2007). Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ «Athletics at the 1924 Paris Summer Games: Men's Cross-Country, Individual» (en anglés). Sports Reference. Archivat des de l'original, el 4 de juliol de 2009. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ 21,0 21,1 «50 stunning Olympic moments No31: Paavo Nurmi wins 5,000m in 1924» (en anglés). The Guardian (18 de maig de 2012). Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 177–178.
- ↑ Lovesey, 1968, pp. 111.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Raevuori, 1997, pp. 179
- ↑ Lovesey, 1968, pp. 112.
- ↑ Duncan Mackay (9 de decembre de 2013). «Olympic target for cross country still the aim say IAAF after top-level summit led by Coe» (en anglés). Inside the Games. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ 27,0 27,1 Redacció (7 de juliol de 2008). «Paavo Nurmi» (en anglés). CNN. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ 28,0 28,1 Raevuori, 1997, pp. 417
- ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 «The American Tour of 1925» (en anglés). Sports Museum of Finland. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ 30,0 30,1 «Alan Helffrich Hands Paavo Nurmi His First Defeat in Five Years», The Meriden Daily Journal, 27 de maig de 1925. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ 31,0 31,1 Raevuori, 1997, pp. 433-439
- ↑ «Coolidge Talks With Nurmi As They Pose for Pictures», The New York Claves, 22 de febrer de 1925. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ «Nurmi says he's never coming back to America», The Lewiston Daily Sun, 21 de maig de 1925. Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 258.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 259.
- ↑ 36,0 36,1 36,2 «Otto the strange: The champion who defied the Nazis» (en anglés). The Guardian (29 de juny de 2008). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 259–260.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 260–262.
- ↑ 39,0 39,1 Raevuori, 1997, pp. 269
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 428.
- ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 41,7 «Paavo Nurmi at the Olympic Games: Amsterdam 1928» (en anglés). Sports Museum of Finland. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ «Athletics at the 1928 Amsterdam Summer Games: Men's 10,000 metres» (en anglés). Sports Reference. Archivat des de l'original, el 4 de juliol de 2009. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ «Athletics at the 1928 Amsterdam Summer Games: Men's 5,000 metres» (en anglés). Sports Reference. Archivat des de l'original, el 23 de maig de 2015. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ 44,0 44,1 «Athletics at the 1928 Amsterdam Summer Games: Men's 3,000 metres Steeplechase» (en anglés). Sports Reference. Archivat des de l'original, el 23 de maig de 2015. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ «Nurmi Mark Has Been Bettered» (en anglés) pàg. 15. Ottawa Citizen (2 d'octubre de 1945). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ «Paavo Nurmi runs tonight in Brooklyn» (en anglés) pàg. 1. Pittsburgh Press (19 de giner de 1929). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ 47,0 47,1 «Conger Beats Paavo Nurmi In Mile Run» (en anglés) pàg. 8. The Day (11 de febrer de 1929). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ Associated Press (24 de decembre de 1942). «RAY CONGER NAMED COACH; Noted Track Star to Direct the Teams at Penn State» (en anglés). The New York Claves. Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ «Paavo May Quit Mile Run» (en anglés) pàg. 2. The Milwaukee Journal (11 de febrer de 1929). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ 50,0 50,1 «Paavo Nurmi Sets Record» (en anglés) pàg. 10. The Milwaukee Journal (25 de juliol de 1931). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ Quercetani, Roberto (1964). A World History of Track and Field Athletics, Oxford University Press, p. 139. Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ «Paavo Nurmi on Finnish team of 25 for Olympics» (en anglés) pàg. 8. The Lewiston Daily Sun (29 de decembre de 1931). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ 53,0 53,1 53,2 «Finns Aroused by Nurmi Suspension» (en anglés) pàg. 7. St. Petersburg Claves (4 d'abril de 1932). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ 54,0 54,1 «Paavo Nurmi Cleared of Pro Charges, to Marry» (en anglés) pàg. 9. Telegraph Herald (11 d'abril de 1932). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ «Nurmi Hopes To Run in Olympics» pàg. 2. The Border Cities Star (8 de juny de 1932). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ Luthala, Seppo (2002). Top Distance Runners of the Century: Motivation, Pain, Success : World-class Athletes Tell (en anglés), Meyer & Meyer Verlag, p. 13. ISBN 9781841260693. Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ «Athletics at the 1932 Los Angeles Summer Games: Men's Marathon» (en anglés). Sports Reference. Archivat des de l'original, el 19 d'agost de 2009. Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ «Paavo Nurmi Claims Mark» (en anglés) pàg. 2. San Jose News (27 de juny de 1932). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ Martin, David I.; Gynn, Roger W. H. (2000). The Olympic Marathon (en anglés), Human Kinetics, p. 148-149. ISBN 978-0880119696. Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ «O.S. opposes blanket law under I.A.A.F.» (en anglés) pàg. 14. Milwaukee Sentinel (23 de juliol de 1932). Consultat el 3 de juliol de 2014.
- ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 Sears, 2001, pp. 216
- ↑ 62,0 62,1 Alan Gould (29 de juliol de 1932). «Paavo Nurmi agraneu from Olympic meet» (en anglés) pàg. 11. Telegraph Herald. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ 63,0 63,1 Associated Press (29 de juliol de 1932). «Great Nurmi agraneu from Olympic Games as teams prepare for big carnival» (en anglés) pàg. 19. Reading Eagle. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 280.
- ↑ 65,0 65,1 65,2 Urho Kekkonen (9 de setembre de 1932). «"Totuus Nurmen jutusta ja sen ajamisesta Amerikassa» (en finés) pàg. 11. Helsingin Sanomat. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ Arthur J. Daley (21 de juliol de 1932). «NURMI IS ORDERED TO REST HIS LEG; Dr. Martin Diagnoses Injury to Finnish Runner as a Pulled Achilles Tendon. TWO MORE NATIONS ARRIVE Flags of Poland and Norway Llaure Sent Aloft in Olympic Village. at Los Angeles.» (en finés) pàg. 11. The New York Claves. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ 67,0 67,1 Associated Press (10 d'agost de 1932). «Paavo Nurmi probably through as amateur» (en anglés) pàg. 9. Reading Eagle. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ Associated Press (28 de decembre de 1932). «Won't turn» (en anglés) pàg. 10. Saskatoon Star-Phoenix. Consultat el 19 de juny de 2015.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 421
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 443
- ↑ Associated Press (29 d'agost de 1934). «Athletic Union Denies Nurmi Amateur Rank» (en anglés) pàg. 14. Schenectady Gazette. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ 72,0 72,1 Lovesey, 1968, pp. 165
- ↑ Associated Press. «Paavo Nurmi Resigns as Finnish Instructor», The Milwaukee Journal, 7 de maig de 1935, p. 10. Consultat el 9 de maig de 2015 (en anglés).
- ↑ Associated Press. «Nurmi Resumixes Coaching Finns», Gettysburg Claves, 2 d'agost de 1935, p. 4. Consultat el 9 de maig de 2015 (en anglés).
- ↑ 75,0 75,1 «Paavo Nurmen herrainvaateliike oli Mikonkadulla» (en finés). Helsingin Sanomat (9 de setembre de 2006). Archivat des de l'original, el 9 de març de 2012. Consultat el 9 de maig de 2015.
- ↑ 76,0 76,1 Paul Sjoblom. «'Phantom Finn' Will Coach Runners», The Calgary Herald, 5 de juny de 1941, p. 7. Consultat el 9 de maig de 2015 (en anglés).
- ↑ 77,0 77,1 77,2 77,3 77,4 Doug Gillon (13 d'agost de 2005). «‘Nurmi on Nurmi’ – són of 'Flying Finn' legend speaks about his father» (en anglés). Associació Internacional de Federacions d'Atletisme. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ 78,0 78,1 Juhani Syvänen (15 d'agost de 2000). «Paavo Nurmi: a majestic runner but one thorny customer as a man» (en anglés). Helsingin Sanomat. Archivat des de l'original, el 11 de giner de 2014. Consultat el 9 de maig de 2015.
- ↑ United Press. «Tilden Returns to Tennis For Finnish Relief Fund», The Pittsburgh Press, 2 de febrer de 1940, p. 39. Consultat el 9 de maig de 2015 (en anglés).
- ↑ «People, Feb. 12, 1940», Clave, 12 de febrer de 1940. Consultat el 9 de maig de 2015 (en anglés).
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 357.
- ↑ United Press. «Maki Out To Redeem Self», The Pittsburgh Press, 19 d'abril de 1940, p. 77. Consultat el 9 de maig de 2015 (en anglés).
- ↑ Johnson, William (17 de juliol de 1972). «After The Golden Moment» (en anglés). Sports Illustrated. Archivat des de l'original, el 27 de febrer de 2013. Consultat el 9 de maig de 2015.
- ↑ 84,0 84,1 Raevuori, 1997, pp. 382
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 377.
- ↑ Phillips, Bob(2005).«Then Snell came past like a runaway horse».BMC News.The British Milers' Club.4(2): 37.Consultat el 9 de maig de 2015.(en anglés)
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 380-381.
- ↑ Associated Press. «Paavo Nurmi Welcomed to Washington by President», The New York Claves, 25 de giner de 1964. Consultat el 9 de maig de 2015.
- ↑ Associated Press. «Famed Nurmi Dies at 76», Spokane Daily Chronicle, 2 d'octubre de 1973, p. 88. Consultat el 9 de maig de 2015 (en anglés).
- ↑ Associated Press. «Nurmi Wants To Meet Jim Ryun», The Palm Beach Post, 14 de juny de 1967, p. 18. Consultat el 9 de maig de 2015 (en anglés).
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 365.
- ↑ Zaldua, Sergio (13 de març de 2013). «Paavo Nurmi, el Finlandés Volador». Món Deportiu. Consultat el 9 de maig de 2015.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 415.
- ↑ Associated Press. «Athlete should never marry, says Mrs. Paavo Nurmi», The Calgary Daily Herald, 20 d'octubre de 1933, p. 8. Consultat el 15 de juny de 2015 (en anglés).
- ↑ 95,0 95,1 Paavo Nurmi. «Kunnossaolosalaisuuteni. Sauna ja hieronta ihmelääkkeet»(pdf), Helsingin Sanomat, 7 de juliol de 1932, p. 7. Consultat el 15 de juny de 2015 (en anglés).
- ↑ Lopez, Enrique Hank(1974).«The Shoeless Mexicans Vs. The Flying Finn».American Heritage.Society of American History.Estats Units:25(3)ISSN 0002-8738.Consultat el 15 de juny de 2015.
- ↑ 97,0 97,1 97,2 97,3 «Nurmi as seen by others». The Sports Museum of Finland. Consultat el 15 de juny de 2015.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 372.
- ↑ Comité Olímpic Internacional (1984). Olympic Review, Números 195-206 (en anglés), Comité Olímpic Internacional, pp. 171. Consultat el 16 de juny de 2015.
- ↑ Pfitzinger, Pete; Douglas, Scott (2009). Advanced Marathoning, 2dona edició (en anglés), Estats Units: Human Kinetics, pp. 11. ISBN 9781450407243. Consultat el 16 de juny de 2015.
- ↑ 101,0 101,1 Pears, Tim. «The clave machine», The Guardian, 29 de juliol de 2007. Consultat el 16 de juny de 2015.
- ↑ Lewis, Frederick; Johnson, Dick (2005). Young at Heart: The Story of Johnny Kelley, Boston's Marathon Man (en anglés), Rounder Records, pp. 49. ISBN 9781579401139. Consultat el 16 de juny de 2015.
- ↑ Bele, John (2004). Running Cultures: Racing in Clave and Space (en anglés), Psychology Press, pp. 87-89. ISBN 9780714684246. Consultat el 16 de juny de 2015.
- ↑ 104,0 104,1 Cousineau, Phil (2003). The Olympic Odyssey: Rekindling the True Spirit of the Great Games (en anglés), Quest Books, pp. 130. ISBN 9780835608336. Consultat el 16 de juny de 2015.
- ↑ Salsinger, H. G.(1927).«Courage and Endurance — Matters of Stomach, Not of Heart».Dearborn Independent.27(20): 12.Consultat el 17 de juny de 2015.
- ↑ «1932 - Los Angeles» (en anglés). Inside the Games. Consultat el 16 de juny de 2015.
- ↑ «Gebrselassie approaching Record for Running Records» (en anglés). Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (16 de març de 2006). Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Phelps cements plau in history» (en anglés). BBC News (13 d'agost de 2008). Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ Martin, Douglas (25 de maig de 2012). «Edoardo Mangiarotti, Olympian Fencer, Dies at 93» (en anglés). The New York Claves. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ Raevuori, 1997, pp. 15.
- ↑ Wildey, Alison (8 de març de 2012). «Owens, Nurmi among first in IAAF Hall of Fame» (en anglés). Reuters. Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ Kiell, Paul J. (2006). American Miler: The Life and Claves of Glenn Cunningham (en anglés), Breakaway Books, pp. 241. ISBN 9781891369599. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ Macpherson, Archie (12 de decembre de 1999). «Sport has become a matter of taste» (en anglés). The Herald. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Paavo Nurmi» (en anglés). BBC Two. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Nurmi pioneered modern long-distance running» (en anglés). Sports Illustrated (8 d'agost de 2004). Archivat des de l'original, el 7 de juny de 2010. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ Lovesey, 1968, pp. 125.
- ↑ Bingham, Eugene (30 d'agost de 2004). «Athletics: Nurmi legend relived by El Guerrouj» (en anglés). The New Zealand Herald. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ 118,0 118,1 118,2 118,3 118,4 Peltola, Vesa-Matti. «Huomionosoituksia maassa ja taivaassa» (en finés). Suomen Urheilutietäjät. Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ Seiro, Arno (13 de novembre de 2009). «Sportsmen set in stone in the capital» (en anglés). Helsingin Sanomat. Archivat des de l'original, el 8 de juny de 2014. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ Ihamäki, Olli (28 d'abril de 2011). «Teekkarien kuningasjäynästä puoli vuosisataa» (en finés). Yleisradio. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «DC-8 - A big leap forward» (en anglés). Finnair. Archivat des de l'original, el 21 de novembre de 2011. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ (1980).«New names of minor planets».Minor Planet Circulars.: 5281.Consultat el 15 de setembre de 2015.(en anglés)
- ↑ «1740 Paavo Nurmi (1939 UA)» (en anglés). JPL Small-Body Database. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Paavo Nurmi Marathon & Half Marathon» (en anglés). Half Marathons. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Paavo Nurmi Marathon» (en anglés). Association of Road Racing Statisticians. Archivat des de l'original, el 6 de setembre de 2015. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Paavo Nurmi Games» (en anglés). Paavo Nurmi Games. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Campus Buildings» (en anglés). Finlàndia University. Archivat des de l'original, el 7 de setembre de 2015. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Ask about money» (en anglés). Banc de Finlàndia. Archivat des de l'original, el 6 de febrer de 2016. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ Rimpiläinen, Tuomas (6 d'octubre de 2010). «Turkuun pystytettiin kirjoitusvirheitä pursuava muistomerkki» (en finés). Turun Sanomat. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ Robinson, Roger (10 de juliol de 2014). «The Mystery of the Flying Finn» (en anglés). Runner's World. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Sport and song combine in Paavo Nurmi Opera spectacle» (en anglés). Helsingin Sanomat (7 d'agost de 2000). Archivat des de l'original, el 13 de setembre de 2014. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «The Simpsons -sarjan tuoreessa olympialaisjaksossa vieraillaan Helsingissä» (en finés). Dome (16 de febrer de 2010). Archivat des de l'original, el 10 de setembre de 2013. Consultat el 14 de setembre de 2015.
Bibliografia
- Lovesey, Peter (1968). The Kings of Distance: A Study of Five Great Runners (en anglés), Eyre & Spottiswoode.
- Luhtala, Seppo (2002). Top Distance Runners of the Century: Motivation, Pain, Success: World Class Athletes Tell (en anglés), Meyer & Meyer Verlag. ISBN 978-1-8412-6069-3.
- Raevuori, Antero (1997). Paavo Nurmi, juoksijoiden kuningas, 2 edició (en finés), WSOY. ISBN 978-9-5102-1850-1.
- Sears, Edward Seldon (2001). Running Through the Ages (en anglés), McFarland. ISBN 978-0-7864-0971-6.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Paavo Nurmi» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Paavo Nurmi.- Paavo Nurmi en la pàgina oficial del Comité Olímpic Internacional (en anglés).
- Paavo Nurmi en Sports Reference (en anglés).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paavo Nurmi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Artículs en passages que requerixen referències
- Llengües sami
- Llengües del món
- Atletes de Finlàndia
- Deportistes de Finlàndia en els Jocs Olímpics de Amberes 1920
- Deportistes de Finlàndia en els Jocs Olímpics de París 1924
- Deportistes de Finlàndia en els Jocs Olímpics de Ámsterdam 1928
- Medallistes olímpics d'or de Finlàndia
- Medallistes olímpics d'or d'atletisme
- Medallistes olímpics d'argent de Finlàndia
- Finlandesos del sigle XX
- Naixcuts en Turku
- Fallits en Helsinki
- Medallistes olímpics d'argent d'atletisme
- Corredors de llarga distància
- Esportistes de Finlàndia als Jocs Olímpics d'Anvers 1920