Anar al contingut

Carl Lewis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Save The World Awards 2009 show06 - Carl Lewis.jpg
Carl Lewis
Archiu:Save The World Awards 2009 show06 - Carl Lewis.jpg
Carl Lewis

Frederick Carlton Lewis (Birmingham, Alabama, 1 de juliol de 1961),[1] més conegut com Carl Lewis, és un atleta nortamericà especialiste en proves de velocitat i bot de llongitut que va guanyar 10 medalles olímpiques durant la seua carrera (1984-1996), en un total de 9 medalles d'or i 1 d'argent en els Jocs Olímpics; més 8 medalles d'or, 1 d'argent i 1 de bronze en els Campeonats del Món d'Atletisme.

Biografia

[editar | editar còdic]

És fill del jugador de pol americà William Arthur Lewis i de la vallista (Evelyn). En 15 anys, Lewis va començar a competir en bot de llongitut. En la seua alta velocitat de sprint; també va fer bones actuacions en proves de velocitat.

En 1980, en només 19 anys i 6 mesos, Carl va ser seleccionat per a l'equip olímpic nortamericà d'atletisme, pero el boicot del seu país als Jocs Olímpics de Moscou 1980 va retardar el seu debut.

En els anys següents, Lewis va fer les millors marques de la temporada en els 100 metros i en el bot de llongitut, i sorprés per conseguir marques de relleu en certa facilitat. Va emergir com a estrela mundial. Es va confirmar en els Campeonats del Món d'Atletisme inaugurats en Helsinki, Finlàndia, en 1983, a on Lewis va obtindre el seu primer gran èxit internacional, conseguint la victòria en els 100 m, bot de llongitut i relleus 4×100 m.En 1984, va ser drafteado pels Dallas Cowboys i Chicago Bulls, equips de fútbol americà i bàsquet respectivament.[2]

Es va tornar vegano (vegetarià sense ous ni làcteus) en 1990, i ell mateixa narra en el seu llibre "Very Vegetarian" (molt vegetarià) que despuix d'este canvi va tindre el millor eixercite deportiu de la seua vida.[3]

En 2024 va participar en el concurs de televisió d'Antena 3 Mask Singer: endevina quí canta, baixe la caraça de Colla.[4]

Carrera deportiva

[editar | editar còdic]

En estes mateixes proves i el 200 plans, participaria un any més vesprada en els Jocs Olímpics de Los Àngeles 1984, a on va guanyar els 4 ors, igualant aixina la gesta de Jesse Owens en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936. En la primera ronda del bot de llongitut va botar 8.54 metros.[5]


En 1987, en els campeonats del Món d'Atletisme de Roma va guanyar l'or en bot de llongitut i en els relleus 4 × 100 m, pero va ser segon en els 100 m plans, en ser superat pel canadenc Ben Johnson. No obstant, anys despuix Ben Johnson va ser desposseït de tots els seus triumfos i récorts a causa d'haver-se demostrat l'us de substàncies prohibides, per lo que Carl Lewis va passar a ser el guanyador dels 100 m.

En els Jocs Olímpics de Seül 1988 va afegir dos medalles d'or més per al seu medallero, convertint-se en el primer atleta en guanyar la competició de bot de llongitut en dos Jocs Olímpics consecutius. Va obtindre una polèmica victòria en els 100 m plans, en acabant de que l'atleta canadenc Ben Johnson fora descalificat pels resultats de la prova antidopage, que varen revelar que havia consumit esteroides [6] En els 200 m, va anar per sorpresa vençut pel seu compatriota Joe DeLoach. En la carrera 4 × 100 m de relleus l'equip va ser descalificat (inclús sense que Lewis correguera) per un incorrecte passe del testic.

Campeonats del Món de 1991: Les millors actuacions de Lewis

[editar | editar còdic]

Durant la temporada de 1991, Carl Lewis i el seu companyer d'equip Leroy Burrell, varen dominar les proves de velocitat. En les carreres anteriors al Campeonat Mundial de Tòquio, Japó, Burrell va batre el récort mundial de Carl Lewis, deixant-ho en 9,90 s.


Tòquio va ser la sèu del Campeonat del Món d'Atletisme de 1991. En la final dels 100 m, Lewis es va enfrontar als dos hòmens que havien ocupat el número un del món els dos últims anys: Burrell i el jamaicà Raymond Stewart.[7] En lo que seria la carrera de 100 metros més profunda de l'història fins a eixe moment, en sis hòmens terminant en menys de dèu segons, Lewis no només va derrotar als seus oponents, sino que va recuperar el récort mundial en un crono de 9,86 s.[8] Encara que ya havia segut plusmarquiste mundial en esta prova, esta era la primera volta que creuava la llínea de meta en "WR" junt al seu nom en les pantalles jagantes de televisió, i la primera volta que podia assaborir el seu guany en el moment en que es produïa. Despuix se li va poder vore en llàgrimes en els ulls. "La millor carrera de la meua vida", va dir Lewis. "La millor tècnica, la més ràpida. I ho vaig fer en trenta anys".[9] El récort mundial de Lewis es mantindria durant casi tres anys.[10][11][12] Lewis també va dur a l'equip de relleus de 4 × 100 m a un atre récort mundial, 37,50 s, la tercera volta eixe any que duya a un equip de 4 × 100 m a un récort mundial.

Lewis va acreditar els seus excepcionals resultats en part a la dieta vegana que va adoptar en 1990.

Enfrontament en bot de llongitut contra Powell

[editar | editar còdic]

Els Campeonats del Món de 1991 són potser més recordats per la final de bot de llongitut, considerada per alguns com una de les millors competicions de tots els temps en qualsevol deport.[13] Lewis s'enfrontava al seu principal rival dels últims anys, Mike Powell, medalla d'argent en la prova en els Olimpiades de 1988 i millor saltador de llongitut de 1990. Lewis duya una década sense perdre una prova de bot de llongitut, guanyant les 65 reunions consecutives en les que havia competit. Powell havia segut incapaç de derrotar a Lewis, a pesar de que a voltes realisava bots propencs al récort del món, només per a vore cóm es decretaven faltes[14] o, com en el cas d'atres competidors com Larry Myricks, realisant bots que el propi Lewis havia superat en contades ocasions, només per a vore cóm Lewis els superava en el seu següent o últim intent.[15][16]

El primer bot de Lewis va ser de 8,68, récort del Campeonat del Món, i una marca superada només per atres tres ademés de Lewis en tots els temps. Powell, que va botar primer, hi havia flaqueado en la primera ronda, pero va botar 8,54 per a reclamar el segon posat en la segona ronda.[17] Lewis va botar 8,83, en ajuda del vent, en la tercera ronda, una marca en la que hauria guanyat totes les competicions de bot de llongitut de l'història, llevat dos. Powell va respondre en una falta llarga, estimada en uns 8,80. El següent bot de Lewis va fer història: el primer bot que superava el récort de Bob Beamon. L'anemómetro indicava que el bot havia segut assistit pel vent, per lo que no podia considerar-se un récort, pero seguiria contant en la competició, 8.91 va ser el major bot de l'història baixe qualsevol condició.[17]

En la següent ronda, Powell va respondre. El seu bot es va medir com 8,95; esta volta, el seu bot no va ser una falta, i en una medició de l'anemómetro de 0,3 m/s, molt dins de lo llegalment permés per a un récort. Powell no només havia botat 4 cm més que Lewis, sino que havia eclipsat la marca de 23 anys establida per Bob Beamon i ho havia fet a baixa altura.[17] A Lewis encara li quedaven dos bots, encara que ara ya no perseguia a Beamon, sino a Powell. Va botar 8,87, que era una nova millor marca personal en condicions de vent llegal, i després un últim bot de 8,84. Va perdre aixina la seua primera competició de bot de llongitut en una década.[18] El 8,95 de Powell i els dos bots finals de Lewis seguixen sent, a data de maig de 2021, els tres millors bots a baixa altura de l'història. Lo més llunt que ningú ha botat des de llavors en condicions llegals és 8,74.[19]


La reacció de Lewis davant la que fon una de les millors competicions de l'història d'este deport va ser oferir un reconeiximent al guany de Powell.[17]"Simplement ho va fer", va dir Lewis sobre el bot guanyador de Powell. "Va estar aixina de prop, i va anar el millor de la seua vida."[20] Powell va botar tant o més llunt en dos ocasions posteriors, encara que abdós varen ser bots en altitut en ajuda del vent: 8,99 en 1992 i 8,95 en 1994.[21] Els millors resultats posteriors de Lewis varen ser dos bots en vent a favor en 8.72, i un 8.68 en condicions llegals, mentres que en les rondes de classificació en els Jocs Olímpics de Barcelona.[22]

En referència als seus esforços en els Campeonats del Món de 1991, Lewis va dir: "Est ha segut la millor trobada que he tingut mai" [23] Track and Field News estava dispost a anar inclús més allà, sugerint que despuix d'estos campeonats, "s'havia tornat difícil argumentar que no és el millor atleta que jamai haja chafat una pista o un camp d'atletisme"[23] Els extraordinaris resultats de Lewis en 1991 li varen valdre el ABC's Wide World of Sports de l'any. Atleta de l'Any, premi que va compartir en l'estrela de la gimnàsia Kim Zmeskal.

Jocs Olímpics Barcelona 1992

[editar | editar còdic]

En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va guanyar el seu tercer títul en bot de llongitut, disciplina de la que s'havia consolidat com a màxim dominador durant la década de 1980, i va tornar a ser or en relleus 4×100 m. No va poder competir en els 100 m al no classificar-se en la proves de selecció del seu país.

En els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 no va conseguir la classificació en les proves de velocitat, i no va poder formar part de l'equip de relleus nortamericà, en una polèmica decisió.[6] No obstant, va tornar a véncer en bot de llongitut per quarta volta consecutiva, un ardit que solament havien conseguit el llançador de disc Al Oerter i el regatista Paul Elvstrøm. Era el seu nové i últim or olímpic.

Entre els distints guardons que se li han concedit cal destacar el nomenament com "Atleta de l'any" per part de l'IAAF en dos ocasions (1988 i 1991), Premi Jesse Owens (1982 i 1991) i el Premie Príncip d'Astúries dels Deports en l'any 1996.

Lewis es va retirar despuix dels Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i ara és actor en Los Àngeles, Califòrnia.

Suspensió cautelar

[editar | editar còdic]

En abril de 2003, Sports Illustrated va publicar algunes de les 30 000 pàgines de documents oficials del USOC que varen demostrar que en 1988, Lewis, i atres 11 atletes nortamericans havien dau positiu en proves antidopage. Despuix d'apelar el seu suspens cautelar, alegant haver ingerit els estimulants prohibits, efedrina, pseudoefedrina i fenilpropanolamina,[24] de forma no intencionada, Lewis va poder participar en els JJ. OO. de Seül, a on li va ser entregada la medalla d'or despuix de vore's descalificat Ben Johnson.[25] Encara que la prensa internacional especialisada va reaccionar de manera molt crítica, tant en Lewis com en el USOC per demostrar abdós actituts «arrogants, farisaicas i hipòcrites»[26] davant el cas, l'escàndal va ser a menys per la major cobertura mediàtica que s'estava donant a l'invasió d'Iraq que havia començat poques semanes abans.[25]

Embaixador de Bona Voluntat

[editar | editar còdic]

En el 16 d'octubre de 2009, Carl Lewis va ser nomenat Embaixador de Bona Voluntat de la Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ "Pensava que els Jocs Olímpics de Barcelona varen ser lo millor, pero ésto és una maravella" · ELPAÍS.com
  2. ↑ «La NBA drafteó a un bebé, a Carl Lewis, a un farmaceútico...». As. Consultat el 2023-05-27.
  3. ↑ Llibre per Carl Lewis "Very Vegetarian"Lewis va caure en la vereda «seua-experiència-com a-vegetarià-en-el-llibre-molt-vegetarià/ Copia archivada». Archivat des d'el seua-experiència-com a-vegetarià-en-el-llibre-molt-vegetarià/ original, el 27 de juliol de 2013. Consultat el 11 de decembre de 2013.
  4. ↑ «¡Sorpresa! Carl Lewis s'amagava despuix del Panda de Mask Singer». Antena 3. Consultat el 17 d'octubre de 2024.
  5. ↑ Puchta, Herbert; Stranks, Jeff (2010). «Making friends», English in Mind (en anglés), Cambridge University Press, p. 43. ISBN 9788483237908.
  6. ↑ 6,0 6,1 Biografies i Vides. «Carl Lewis». Consultat el 26 d'agost de 2004.
  7. ↑ «World Rànquings by Athlete: 100m».
  8. ↑ Track and Field News, novembre de 1991, vol. 44, #11, p. 9
  9. ↑ «ESPN Classic – King Carl had long, golden reign». Espn.go.com.
  10. ↑ «12th IAAF World Championships In Athletics: IAAF Statistics Handbook. Berlin 2009.» págs. Pages 546, 547. Monte Carlo: IAAF Mija & Public Relations Department (2009).
  11. ↑ «Breu història del bot de llongitut: el dia que va volar Powell». Sonámbulos. Consultat el 17 d'agost de 2012. «ha perdut el campeonat mundial de bot de llongitut a pesar de realisar 4 bots consecutius de més de 8,80 m.»
  12. ↑ «Lewis vs Powell: els millors bots de l'història». Consultat el 20 de decembre de 2015.
  13. ↑ stm 2001 Has A Lot To Live Up To, BBC News.
  14. ↑ «Mike Powell». Usatf.com.
  15. ↑ Track and Field News, September 1988, vol. 41 #9, p. 18–19
  16. ↑ Track and Field News, August 1991, vol. 44 #8, p. 14–15
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 «USATF - News». usatf.org.
  18. ↑ Track and Field News, novembre de 1991, vol. 44, #11, p. 30-31
  19. ↑ «Long Jump All Clave List». IAAF.
  20. ↑ "¡29-4½! Soaring Powell Conquers Beamon's Record", The New York Claves, 31 d'agost de 1991
  21. ↑ «Mike POWELL - EE.UU. - Récort mundial de bot de llongitut i dos ors en Campeonats del Món.». Sporting Heroes.
  22. ↑ «Carl Lewis Career Facts & Statistics -LEWIS' 28 FOOT JUMPS».
  23. ↑ 23,0 23,1 Track and Field News, novembre de 1991, vol. .44, #11, p. 8
  24. ↑ Denham, Bryan I. i Duke, Andrea «Hegemonic Maculinity and the Rogue Warrior» en Examining identity in sports mija Billings, Andrew C. i Hundley, Heather L. En Google Books, consultat el 4 de giner de 2012
  25. ↑ 25,0 25,1 Denham, Bryan I. «Hero or hypocrite? United States and international media portrayals of Carl Lewis amid revelations of a positive drug test.» International Review for the Sociology of Sport 19/2 (2004)
  26. ↑ Denham, Bryan I. «Hero or hypocrite? United States and international media portrayals of Carl Lewis amid revelations of a positive drug test.» International Review for the Sociology of Sport 19/2 (2004) (abstracte) [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 4 de giner de 2012

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carl_Lewis&oldid=623680»