Paul Elvstrøm

Paul Elvstrøm

Paul Bert Elvstrøm (Gentofte, 25 de febrer de 1928-Hellerup, 7 de decembre de 2016) va ser un deportiste danés que va competir en vés-la en les classes Finn, Firefly, Flying Dutchman, Snipe, Soling, Star, Tornado, 505 i 5.5 Metre.Plantilla:Olympedia

Va ser quatre voltes campeó olímpic (tres en la classe Finn i una en Firefly) i onze voltes campeó mundial en sèt classes diferents (Finn, 505, Snipe, Flying Dutchman, 5.5 Metre, Star i Soling).Plantilla:AntigidPlantilla:Isaf

Va participar en huit Jocs Olímpics d'Estiu, entre els anys 1948 i 1988, obtenint en total quatre medalles d'or: en Londres 1948 (classe Firefly) i en Helsinki 1952, Melbourne 1956 i Roma 1960 (classe Finn).Plantilla:Olympedia

Va ser el primer regatista en conquistar quatre títuls olímpics, i ho va fer en quatre Jocs consecutius. Pels seus numerosos triumfos i per la seua longevitat en la competició, fon un regatista que va fer llegenda en l'història de la vela. Va evolucionar este deport per mig d'una rigorosa preparació en els aspectes tècnics i físics.

Trayectòria

Inicis

Va començar a navegar als 12 anys en el Club de Vela d'Hellerup. La seua primera competició internacional que va disputar varen ser els Jocs Olímpics de Londres de 1948, en els que va obtindre la primera victòria de la seua carrera.

Jocs Olímpics

Va participar en huit Jocs Olímpics d'Estiu.Plantilla:OlympiandataPlantilla:Olympedia En els Jocs de Londres 1948 va competir en la classe Firefly i va quedar primer en la classificació final en 5543 punts, guanyant al nortamericà Ralph Evans i al neerlandés Jacobus de Jong.

Despuix del seu primer triumfo olímpic, va decidir canviar-se a la classe Finn. En la seua segona participació olímpica, en Helsinki 1952, va guanyar la classificació final en 8209 punts, per davant del britànic Charles Currey i del suec Rickard Sarby. En Melbourne 1956 va véncer en 7509 punts totals sobre el belga André Nelis i el nortamericà John Marvin. En Roma 1960 va obtindre la seua quarta i última medalla olímpica, quedant primer en la classificació general en 8171 punts, per davant del soviètic Alexandr Chuchelov i de André Nelis.

Va assistir als Jocs Olímpics de Tòquio 1964 com a entrenador de l'equip danés. Per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 va decidir competir en la classe Star junt en Poul Mik-Meyer, i varen terminar en quart lloc. En Munich 1972 es va canviar a la classe Soling i junt en Valdemar Bandolowski i Jan Kjærulff solament varen poder ser tretzens.

No va competir en les edicions de Montreal 1976 i de Moscou 1980.Plantilla:Olympedia En Los Àngeles 1984 va participar en la classe oberta Tornado junt en la seua filla Trine, i varen quedar quartos en la classificació final. En la seua última participació olímpica, Seül 1988, va competir novament en la classe Tornat en la seua filla, pero sense èxit i es va tindre que despedir en un quinzé lloc.

Campeonats

Va guanyar tres medalles en el Campeonat Mundial de Finn entre els anys 1956 i 1959, i una medalla d'or en el Campeonat Europeu de Finn de 1960.Plantilla:Iss També va obtindre dos medalles d'or en el Campeonat Mundial de 505 de 1957 i 1958, una medalla d'or en el Campeonat Mundial de Snipe de 1959, una medalla d'or en el Campeonat Mundial de Flying Dutchman de 1962 i una medalla d'or en el Campeonat Mundial de 5.5 Metre.Plantilla:Isaf

Va conseguir tres medalles en el Campeonat Mundial de Star entre els anys 1957 i 1967, i una medalla d'argent en el Campeonat Europeu de Star de 1958.Plantilla:Isaf

Va conseguir tres medalles en el Campeonat Mundial de Soling entre els anys 1969 i 1974, i tres medalles en el Campeonat Europeu de Soling entre els anys 1970 i 1972. Per últim, va obtindre una medalla de bronze en el Campeonat Mundial de Tornado de 1985 i dos medalles d'or en el Campeonat Europeu de Tornado, en els anys 1983 i 1984.Plantilla:Isaf

Palmarés internacional

Firefly Jocs Olímpics Any Lloc Medalla Classe 1948 Londres Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Firefly Finn Jocs Olímpics Any Lloc Medalla Classe 1952 Helsinki Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Finn 1956 Melbourne Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Finn 1960 Roma Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Finn Campeonat Mundial Any Lloc Medalla Classe 1956 Burnham Plantilla:CdP Plantilla:Med-p Finn 1958 Zeebrugge Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Finn 1959 Hellerup Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Finn Campeonat Europeu Any Lloc Medalla Classe 1960 Ostende Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Finn 505 Campeonat Mundial Any Lloc Medalla Classe 1957 n. d. Plantilla:Med-o 505 1958 n. d. Plantilla:Med-o 505 Snipe Campeonat Mundial Any Lloc Medalla Classe 1959 Porte Alegre Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Snipe Flying Dutchman Campeonat Mundial Any Lloc Medalla Classe 1962 Sant Petersburgo Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Flying Dutchman Star Campeonat Mundial Any Lloc Medalla Classe 1957 La Habana Plantilla:CdP Plantilla:Med-p Star 1966 Kiel Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Star 1967 Copenhague Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Star Campeonat Europeu Any Lloc Medalla Classe 1958 n. d. Plantilla:Med-p Star 5.5 Metre Campeonat Mundial Any Lloc Medalla Classe 1966 n. d. Plantilla:Med-o 5.5 Metre Soling Campeonat Mundial Any Lloc Medalla Classe 1969 Copenhague Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Soling 1971 Byron Bay Plantilla:CdP Plantilla:Med-b Soling 1974 Palm Beach Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Soling Campeonat Europeu Any Lloc Medalla Classe 1970 Hankø Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Soling 1971 Travemünde Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Soling 1972 Copenhague Plantilla:CdP Plantilla:Med-b Soling Tornado Campeonat Mundial Any Lloc Medalla Classe 1985 Travemünde Plantilla:CdP Plantilla:Med-b Tornat Campeonat Europeu Any Lloc Medalla Classe 1983 Skovshoved Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Tornado 1984 Medemblik Plantilla:CdP Plantilla:Med-o Tornado

Premis i reconeiximents

A nivell internacional, va ser condecorat en l'Orde Olímpica en medalla de bronze pel Comité Olímpic Internacional en 1982, va rebre el Trofeu Beppe Croce de la Federació Internacional de Vela en 1990 i va ingressar en el Saló de la Fama de l'ISAF en 2007.Plantilla:Antigid

En el seu país, va rebre el premi B.T. Guld pel periòdic B.T. en 1948, 1956 i 1967, i l'Insígnia d'Honor de l'Unió Danesa de Vela en 1982. Va ser nomenat cavaller de l'Orde de Dannebrog en 1985. En 1992 va ingressar en el Saló de la Fama del Deport de Dinamarca i en 1996 va ser elegit «Deportiste danés del sigle XX» per la Federació Deportiva de Dinamarca.

Atres activitats

Va intentar participar en la Copa Amèrica, va ser reclutat per l'armador francés Marcel Bich, i va construir un barco per a la campanya, pero va abandonar el proyecte al no sentir-se cómodo treballant baix órdens d'uns atres.

A banda del deport, va treballar com a dissenyador de veles i pots, i va fundar en 1954 la seua pròpia empresa, Elvstrøm Sails. Va aplegar a dissenyar 37 pots entre els anys 1964 i 1995. Va realisar imporantes contribucions al desenroll de la vela, com el «banc colgante» per a entrenar en l'hivern o l'us de jupetins colgantes per a aumentar el pes i exigir més resistència; també va inventar un jupetí salvavides que no restringix els moviments dels regatistas, un nou autoachicador o el bloc de cabrestante.

Per la seua activitat com a dissenyador, va ser guardonat en el Premi de Disseny Industrial Danés en 1984.

Va compartir els seus coneiximents i experiència a través de llibres, artículs i discursos. Alguns dels seus llibres, com Paul Elvstrom Explains the Racing Rules of Sailing, Expert Dinghy and Keelboat Racing, Elvstrom Speaks on Yacht Racing o FINNatics: The History and Techniques of Finn Sailing són bàsics per a la formació en el deport de la vela.

Els últims anys de la seua vida va patir la malaltia de Parkinson. Va fallir en 2016 als 88 anys.

La seua filla Trine va competir en el mateix deport, i junts varen conseguir guanyar dos voltes el Campeonat Europeu de Tornado.Plantilla:Olympedia