Marque finlandés
El marc finés/finlandés ( ) va ser la moneda oficial de Finlàndia. Va coexistir en l'euro des de 1999 a 2002, any en el que va eixir definitivament de circulació. Es dividia en 100 penics (). El còdic ISO 4217 per a esta unitat monetària era FIM i la seua abreviatura era mk.
Història
El marc va ser emés per primera volta en 1860 pel Banc de Finlàndia, substituint al rublo rus en una taxa de canvi d'1:1. En 1865 el marc es va deslligar del rublo i va unir el seu valor a l'argent. Despuix de l'independència de Finlàndia en 1917, la divisa va ser respalada pel valor de l'or. El patró d'or es va abandonar en 1940 i el marc va sofrir una greu inflació durant els anys de l'II Guerra Mundial. En 1963 es va fer una devaluació i es va crear un nou marc, equivalent a 100 dels antics.[1][2]
Finlàndia es va unir als Acorts de Bretton Woods en 1948. El valor del marc es va lligar al dólar en una taxa de canvi de 320 FIM = 1 USD, que va sofrir canvis en 1963 i 1967. Despuix de la finalisació dels Acorts de Bretton Woods en 1971, varen sorgir noves divises a les que prendre com a referència.[1] Ocasionalment la moneda es devaluaba, fins a en un 60 % entre 1975 i 1990, permetent acostar-se més al dólar nortamericà que a l'emergent marc alemà.[1] L'indústria paperera, que utilisava en les seues transaccions el dólar nortamericà, va ser culpada d'estes devaluació per a incrementar les seues exportacions. Vàries polítiques de control econòmic es varen eliminar i gradualment el mercat es va lliberalisar durant els anys 80 i 90.[1]
En 1991 el marc es va fixar al ECU, pero va tindre que deslligar-se als dos mesos en una devaluació del 12 %.[1] En 1992 Finlàndia va entrar en una gran recessió, causada per varis factors, sent el principal d'ells el gran deute interior produïda pel boom econòmic.[1] Un atre factor va ser el colapse de l'Unió Soviètica, ya que en esta es mantenien varis acorts econòmics que varen desaparéixer.[1] Com a resultat es varen abandonar les antigues taxes de canvi i el marc va eixir a flotació.[1] El seu valor va disminuir immediatament un 13 % i els preus varen convergir als nivells alemans.[1] Alguns mamprenedors que havien pres diners prestats en divisa estrangera es varen vore de sobte en un deute insostenible.[1]
En 1996 el marc finlandés es va unir al mecanisme europeu de tipos de canvi i en 1999 al euro per a ser substituït per este físicament en el 2002.[1] Es va especular molt si Finlàndia adoptaria l'euro per les fluctuacions del mercat i a la cridada bombeta tecnològica, factors que varen influir en el valor del marc.[1]
En el 2015 va haver una proposta dels nacionalistes finés de reprendre l'us de la divisa davant l'inestabilitat del Euro, lo que solament va quedar en una proposta.[3] El tipo de canvi fix preestablit sobre l'euro va quedar en:
- 1 € = 5,9457 FIM
Monedes
Les primeres monedes que es varen falcar varen ser denominacions d'1, 5 i 10 penniä de coure, 25 i 50 penniä d'argent, i 1 i 2 marcs d'argent, i 10 i 20 marcs d'or. Despuix de l'I Guerra Mundial es varen substituir els metals nobles per monedes de 25 i 50 penniä i 1 marc de cuproníquel en 1921, seguides de 5, 10 i 20 marcs de bronze-alumini entre 1928 i 1931. Durant la Segona Guerra Mundial, el coure va substituir al cuproníquel en les denominacions de 25 i 50 penniä i 1 marc, seguides per uns acunyament de ferro de 10, 25 i 50 penniä i 1 marc. Durant este periodo també es varen emetre monedes de 5 i 10 penniä en forat.
En 1948 totes les monedes inferiors a 1 marc varen deixar de falcar-se. En 1952 es va introduir una nova série en monedes més chicotetes de ferro en denominacions d'1 i 5 marcs, seguides de les de 10, 20 i 50 marcs de bronze-alumini des de 1956, i denominacions de 100 i 200 marcs d'argent. Esta série es va mantindre fins a l'introducció d'un nou marc en 1963.
Les séries del nou marc es componien al principi de sis denominacions: 1 penniä d'alumini, 5 penniä de coure i més vesprada d'alumini, 10 penniä de bronze-alumini i despuix d'alumini, 20 i 50 penniä de bronze-alumini i 1 marc d'argent i més vesprada de cuproníquel. Des de 1972 es va introduir una nova moneda de 5 marcs de bronze-alumini.
Les monedes en circulació abans de l'euro varen ser les següents:
| Image | Denominació | Metal | Diàmetro (mm) |
Pes (g) |
Vora | Anvers | Revers | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Anell | Centre | |||||||
| 10 penniä | Cu+Ni | 16,30 | 1,80 | Pla | Convallaria - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament | 10 PENNIÄ · PENNI - Panal | ||
| 50 penniä | Cu+Ni | 19,70 | 3,30 | Pla | Orso pardo - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament | 50 PENNIÄ · PENNI - Verdet capilar | ||
|
|
1 marc | Cu+A el | 22,25 | 4,90 | Pla | Escut de Finlàndia - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament | 1 MARKKA · MARK | |
| 5 marcs | Cu+A el | 24,50 | 5,50 | Pla SUOMI FINLAND |
Foca del llac Saimaa - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament | 5 MARKKA · MARK - Parot i nenúfares | ||
| 10 marcs | Cu+Ni | Cu+A el | 27,25 | 8,00 | Pla | Urogallo - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament | 10 MARKKA · MARK - Jerbo | |
Vore també
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2018. Consultat el 31 de decembre de 2017.
- ↑ Història del marc finés en bbc. comaccesado el 31-12-2017. (en anglés)
- ↑ Returning to the Finnish markka - is it feasible?, Yle Ràdio. Accesado el 31-12-2017. (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marco finlandés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.