Anar al contingut

Escut de Finlàndia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El escut de Finlàndia mostra un lleó coronat de peu sobre un fondo de gules (roig). El lleó alça una espasa en la seua enguantada mà dreta i està chafant un sabre curvat. El lleó, la corona, i el torra de l'espasa i del sabre són d'or, de la mateixa manera que l'ensambladura del guant. Les fulles de les armes i el guant són platejats. El fondo està adornat en nou roses platejadas.

Quan el rei Gustavo I de Suècia, mort en 1560 va otorgar al seu fill Juan el títul de Duc de Finlàndia en 1556, el territori va rebre un escut d'armes propi que va anar provablement aprovat pel rei en 1557; encara que per lo que se sap, el duc mai ho va utilisar. Ademés dels emblemes nacionals, este escut d'armes va incloure atres dos símbols que es referixen al nort i al sur de Finlàndia, les àrees que hui són Satakunta i Varsinais Suomi (Finlàndia genuïna). Estos dos símbols serien més vesprada conservats en els escuts d'armes d'abdós províncies.

Despuix de la seua ascensió al tro suec, el rei Juan III va adoptar en 1581 el títul de "Gran Duc de Finlàndia i Carelia". Va ser provablement en esta época o una miqueta més vesprada, quan Finlàndia va rebre un segon escut d'armes, el qual és una miqueta semblat a l'actual. Es pensa que este va ser modelat sobre un escut esculpido per a la làpida del Rei Gustavo I en la catedral d'Upsala, completada en 1591. Este monument va ser dissenyat durant el regnat del germà major de Juan, Erik XVI, qui va anar rei de 1560 a 1568, pero solament es va completar 30 anys més vesprada durant el regnat de Juan. L'escut va ser provablement dissenyat per l'artiste del duc Willem Boyen, qui va servir baix el regnat de Gustavo I i Erik XVI.

No hi ha modo de saber si el segon escut d'armes de Finlàndia va ser purament producte de l'imaginació de Willem Boyen, o si va respondre als desijos de Erik XVI o a alguna atra desconeguda tradició històrica. Se sap, no obstant, que Erik XVI estava interessat en l'heràldica. Este tema ha segut objecte d'important debat acadèmic entre estudiosos i llaics.

En tot cas, el consens general ha segut que el símbol del lleó es deriva del blasón de la família Folkung, el qual està inclós entre els blasones reals de Suècia. Les dos espases varen ser preses de l'escut d'armes de Carelia, el qual va ser exhibit per primera volta públicament en 1560 en una bandera en el funeral pel Rei Gustavo I de Suècia.

La colocació del sabre curvat rus baix les pates del lleó és indubtablement un reflex de la situació política de l'época. Suècia i Rússia estaven casi constantment en guerra i els suecs varen fer us d'este instrument de propaganda per a significar que ells tenien el peu posat sobre els seus enemics. Les nou roses són decoratives, encara que erròneament s'han interpretat com referint-se a les nou províncies històriques de Finlàndia. Mereix la pena senyalar que el número de roses ha variat a lo llarc dels sigles.

Quan en 1917 Finlàndia va conseguir la seua independència, "les armes del lleó" es varen convertir en l'escut d'armes de la nova nació. Abans d'esta, havia servit com a símbol comú per a tot el territori suec a l'est del golf de Botnia, i de 1809 a 1917, com a escut d'armes del Gran Ducado de Finlàndia, periodo en el que el país estava baix govern rus.

L'escut d'armes finlandés apareix en la bandera oficial de l'estat, en els sagells oficials, monedes, billets i sagells postals. En el coche del president, est ocupa el lloc d'una matrícula.

No va ser fins a 1978 que es va aprovar una llegislació oficial sobre l'escut d'armes de Finlàndia. Esta especifica la descripció oficial i prohibix la venda de l'escut d'armes nacional baix pena de multa.

Escuts històrics

[editar | editar còdic]

Variants actuals

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escut_de_Finlàndia&oldid=1214329»