El ecu[1] (European Currency Unit, en espanyol Unitat Monetària Europea —UME—)[2] va ser una unitat de conte usada en la Comunitat Europea (CE) —posteriorment Unió Europea (UE)— en propòsits monetaris, abans de ser reemplaçat pel euro l'1 de giner de 1999.

Unitat Monetària Europea
Vore també: Moneda comunitària
Ponderació de les monedes nacionals respecte al valor de l'ecu
Moneda Percentage segons periodo
1979–1984 1984–1989 1989–1998
BEF 9,64 8,57 8,183
DEM 32,98 32,08 31,955
DKK 3,06 2,69 2,653
ESP - - 4,138
FRF 19,83 19,06 20,316
GBP 13,34 14,98 12,452
GRD - 1,31 0,437
IEP 1,15 1,20 1,086
ITL 9,49 9,98 7,840
LUF - - 0,322
NLG 10,51 10,13 9,98
PTE - - 0,695

Era una cistella de monedes composta per les monedes dels Estats membres de la Comunitat Europea. El Mecanisme Europeu de Canvi va intentar minimisar les fluctuacions entre les monedes dels Estats membres i el ecu que a la seua volta va ser utilisat també en algunes transaccions financeres.[3]


El ecu va ser concebut el 13 de març de 1979 com una unitat de contabilitat interna. El còdic de moneda ISO 4217 era XEU. El símbol va ser ₠.

Història

Creat en 1975, el ecu va ser fins al 31 de decembre de 1998 l'unitat de conte del Sistema Monetari Europeu (SME) i dels documents jurídics i financers de la UE, es va amprar en crèdits sindicals i en les operacions comercials del mercat monetari, sent reemplaça pel Euro l'1 de giner de 1999.

El seu nom, ecu, etimológicamentcita requerida escude que prové del grec skytos, és representativa de la numismàtica francesa, ya que evocava al escut francés, la moneda de referència obligada en l'Europa continental durant quatrecents anys, des del seu orige en el XIII, els acunyament de la qual varen ser realisades per primera volta per Luis IX, abans de partir a les creuades, i que baix distintes improntes, va circular fins al XVII.


Ecu, per la seua resonància francesa, no era de l'agrade de tots, i el canceller d'Alemània Helmut Kohl va senyalar que li sonava igual a Ein Kuh, que en alemà es podria entendre com una vaca. En la reunió de Madrit del 12 de decembre de 1995, es va optar per cridar Euro a la moneda única comunitària, tenint una paritat 1:1 en el ecu.[4][5][6][7]

Per la seua condició d'unitat de conte (d'existència no física), mai es varen falcar monedes de ecu, salve per a ocasions commemoratives i per a coleccionistes. Tampoc es varen emetre billets oficials en esta unitat monetària, encara que sí es varen repartir espècimen de billets de 10 ecus en l'Exposició Universal de 1992 realisada en Sevilla (Espanya).[8]

Principals funcions de l'ecu[9]

Numerari: Per a la fixació dels tipos centrals en el mecanisme de canvis del Sistema Monetari Europeu. De les operacions d'intervenció i de crèdit.

Magnitut de referència en el sistema de taxes de canvi, ya que a partir de l'ecu es constituïa el “indicador de divergència”.
Mig de pagament i de reserves dels bancs de la Comunitat Econòmica Europea.

Funcionament

Es tractava d'una cistella de monedes, composta per la suma de cantitats fixes de dotze de les quinze monedes dels Estats membres, estimant-se el percentage de cada una d'elles en funció de tres criteris: la participació de cada una de les divises en el conjunt del comerç intracomunitario, el producte interior brut de cada país i la seua quota en el Fondo Europeu de Cooperació Monetària (FECM).

Respalat pel Fondo Europeu de Cooperació Monetària, el ecu va eixercitar un paper fonamental en el mecanisme de tipos de canvi (MTC), en virtut del com els estats membres devien mantindre el valor de les seues monedes nacionals dins d'una banda percentual respecte d'una paritat central. No obstant, el ecu no només depenia de el MTC. Les monedes dels membres de la UE que no pertanyien al MTC, com el Regne Unit i Itàlia, varen continuar sent partixes integrants de l'ecu.


La composició de l'ecu es va modificar en vàries ocasions, pero va quedar congelada l'1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea. Esta congelació devia ser irrevocable fins al començ de la tercera fase de l'Unió Econòmica i Monetària. No obstant, va variar el tipo de canvi de cada moneda front a les monedes d'atres estats membres de el SME i front al ecu. Si una moneda incrementava el seu valor sobre totes les demés, eren necessàries menys unitats d'esta moneda per a adquirir la mateixa cantitat de qualsevol de les restants monedes o de l'ecu de les que es precisaven anteriorment.

Es va aplegar a propondre el seu us per a contractes de deportistes d'èlit, com el cas d'Arvidas Sabonis.[10]

Vore també

Referències


Referències