Franco belga
El franc belga va ser la moneda oficial del Regne de Bèlgica abans de l'introducció del euro l'1 de giner de 2002. Un franc belga es dividia en 100 cèntims. El còdic ISO 4217 per a esta moneda és BEF i la seua abreviatura comuna era fr.
Era equivalent al franc luxemburgués, tant en valor com en validea d'us. Es podien usar tant en Luxemburc com en Bèlgica les monedes i billets d'abdós divises
El canvi preestablit sobre l'euro va ser fixat en 1999 a raó de:
- 1 euro = 40,3399 BEF
Història
La conquista de molts països de l'Europa Occidental per les tropes napoleòniques va fer que el franc francés circulara àmpliament per estos territoris. En Flandes el franc va substituir al thaler, que a la seua volta va ser reemplaçat pel florín neerlandés quan es va formar el Regne Unit dels Països Baixos.
Despuix d'independisar-se d'Holanda, el nou Regne de Bèlgica va adoptar el seu propi franc en 1832, equivalent al franc francés. Posteriorment li varen seguir Luxemburc en 1848 i Suïssa en 1850. Itàlia, ya unificada, va adoptar la lira en una base similar a la de 1862.
En 1865, França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia varen crear l'Unió Monetària Llatina, a la que s'unirien Grècia i Espanya en 1868. Cada país tindria la seua pròpia moneda en un valor de 4,5 g d'argent o 290,322 mg d'or, totes intercanviables entre sí. En la década dels 70 el valor de l'or va fer que la situació es mantinguera estable fins a 1914.
En 1926 Bèlgica, de la mateixa manera que França, va experimentar una devaluación i un descens del consum, seguits de l'introducció d'una nova divisa d'or per a transaccions internacionals, el belga, equivalent a 5 francs, per lo que el país va abandonar l'unió monetària que va deixar d'existir a finals del mateix any. El belga va fixar la seua paritat a la lliura esterlina en una taxa de canvi de 35 belgues (175 francs) per lliura, per lo tant es va crear un nou patró d'or d'1 belga = 209,211 mg d'or. No obstant l'unió belga-luxemburguesa es va mantindre en 1921, establint les bases per a una unió econòmica plena en 1932. En 1935 el franc belga es devaluó un 28% fins als 150,632 mg d'or i la paritat entre els francs belga i luxemburgués es va revisar a 1 LUF = 1¼ BEF.
Despuix de l'ocupació alemana en maig de 1940, el franc es va fixar a la moneda alemana, en un valor de 0,10 pfennig, que es varen reduir a 0,08 pfennig en juliol. Despuix de la lliberació en 1944, el franc es va unir als Acorts de Bretton Woods, en un canvi inicial de 43,77 BEF = 1 USD establit el 5 d'octubre. Esta taxa es va canviar a 43,8275 BEF en 1946 i despuix a 50 BEF despuix de la devaluación de la lliura esterlina en setembre de 1949. L'última devalución que va sofrir el franc belga va ser en 1982.
En 1990, el franc belga, com a moneda forta, es va vincular al marc alemà.[1]
Llengües
Inicialment les monedes i els billets tenien la seua denominació en francés. No obstant, les monedes en la denominació en neerlandés varen aparéixer en 1869. Alguns acunyament posteriors duen les llegendes en abdós llengües. Quan els dos idiomes apareixien en la mateixa cara d'una moneda, es falcaven dos versions distintes: unes en la denominació en francés en la dreta i en neerlandés a l'esquerra, i viceversa. Els primers billets bilingües varen aparéixer al voltant de 1880, i a partir de 1992 es va introduir l'alemà en les denominacions. Alguns acunyament de monedes commemoratives duen també l'idioma alemà en la denominació.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Franco belga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.