El marc finés/finlandés ( ) va ser la moneda oficial de Finlàndia. Va coexistir en l'euro des de 1999 a 2002, any en el que va eixir definitivament de circulació. Es dividia en 100 penics (). El còdic ISO 4217 per a esta unitat monetària era FIM i la seua abreviatura era mk.

Marc finlandés

Història

El marc va ser emés per primera volta en 1860 pel Banc de Finlàndia, substituint al rublo rus en una taxa de canvi d'1:1. En 1865 el marc es va deslligar del rublo i va unir el seu valor a l'argent. Despuix de l'independència de Finlàndia en 1917, la divisa va ser respalada pel valor de l'or. El patró d'or es va abandonar en 1940 i el marc va sofrir una greu inflació durant els anys de l'II Guerra Mundial. En 1963 es va fer una devaluació i es va crear un nou marc, equivalent a 100 dels antics.[1][2]

Finlàndia es va unir als Acorts de Bretton Woods en 1948. El valor del marc es va lligar al dólar en una taxa de canvi de 320 FIM = 1 USD, que va sofrir canvis en 1963 i 1967. Despuix de la finalisació dels Acorts de Bretton Woods en 1971, varen sorgir noves divises a les que prendre com a referència.[1] Ocasionalment la moneda es devaluaba, fins a en un 60 % entre 1975 i 1990, permetent acostar-se més al dólar nortamericà que a l'emergent marc alemà.[1] L'indústria paperera, que utilisava en les seues transaccions el dólar nortamericà, va ser culpada d'estes devaluació per a incrementar les seues exportacions. Vàries polítiques de control econòmic es varen eliminar i gradualment el mercat es va lliberalisar durant els anys 80 i 90.[1]

En 1991 el marc es va fixar al ECU, pero va tindre que deslligar-se als dos mesos en una devaluació del 12 %.[1] En 1992 Finlàndia va entrar en una gran recessió, causada per varis factors, sent el principal d'ells el gran deute interior produïda pel boom econòmic.[1] Un atre factor va ser el colapse de l'Unió Soviètica, ya que en esta es mantenien varis acorts econòmics que varen desaparéixer.[1] Com a resultat es varen abandonar les antigues taxes de canvi i el marc va eixir a flotació.[1] El seu valor va disminuir immediatament un 13 % i els preus varen convergir als nivells alemans.[1] Alguns mamprenedors que havien pres diners prestats en divisa estrangera es varen vore de sobte en un deute insostenible.[1]

En 1996 el marc finlandés es va unir al mecanisme europeu de tipos de canvi i en 1999 al euro per a ser substituït per este físicament en el 2002.[1] Es va especular molt si Finlàndia adoptaria l'euro per les fluctuacions del mercat i a la cridada bombeta tecnològica, factors que varen influir en el valor del marc.[1]


En el 2015 va haver una proposta dels nacionalistes finés de reprendre l'us de la divisa davant l'inestabilitat del Euro, lo que solament va quedar en una proposta.[3] El tipo de canvi fix preestablit sobre l'euro va quedar en:

  • 1 € = 5,9457 FIM

Monedes

Les primeres monedes que es varen falcar varen ser denominacions d'1, 5 i 10 penniä de coure, 25 i 50 penniä d'argent, i 1 i 2 marcs d'argent, i 10 i 20 marcs d'or. Despuix de l'I Guerra Mundial es varen substituir els metals nobles per monedes de 25 i 50 penniä i 1 marc de cuproníquel en 1921, seguides de 5, 10 i 20 marcs de bronze-alumini entre 1928 i 1931. Durant la Segona Guerra Mundial, el coure va substituir al cuproníquel en les denominacions de 25 i 50 penniä i 1 marc, seguides per uns acunyament de ferro de 10, 25 i 50 penniä i 1 marc. Durant este periodo també es varen emetre monedes de 5 i 10 penniä en forat.

En 1948 totes les monedes inferiors a 1 marc varen deixar de falcar-se. En 1952 es va introduir una nova série en monedes més chicotetes de ferro en denominacions d'1 i 5 marcs, seguides de les de 10, 20 i 50 marcs de bronze-alumini des de 1956, i denominacions de 100 i 200 marcs d'argent. Esta série es va mantindre fins a l'introducció d'un nou marc en 1963.

Les séries del nou marc es componien al principi de sis denominacions: 1 penniä d'alumini, 5 penniä de coure i més vesprada d'alumini, 10 penniä de bronze-alumini i despuix d'alumini, 20 i 50 penniä de bronze-alumini i 1 marc d'argent i més vesprada de cuproníquel. Des de 1972 es va introduir una nova moneda de 5 marcs de bronze-alumini.

Les monedes en circulació abans de l'euro varen ser les següents:

Image Denominació Metal Diàmetro
(mm)
Pes
(g)
Vora Anvers Revers
Anell Centre
10 penniä Cu+Ni 16,30 1,80 Pla Convallaria - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament 10 PENNIÄ · PENNI - Panal
50 penniä Cu+Ni 19,70 3,30 Pla Orso pardo - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament 50 PENNIÄ · PENNI - Verdet capilar
  1 marc Cu+A el 22,25 4,90 Pla Escut de Finlàndia - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament 1 MARKKA · MARK
5 marcs Cu+A el 24,50 5,50 Pla
SUOMI
FINLAND
Foca del llac Saimaa - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament 5 MARKKA · MARK - Parot i nenúfares
10 marcs Cu+Ni Cu+A el 27,25 8,00 Pla Urogallo - SUOMI · FINLAND - any d'acunyament 10 MARKKA · MARK - Jerbo

Vore també

Referències