Oxalis pes-caprae

Oxalis pes-caprae (Oxalis pes-caprae)

Oxalis pes-caprae, coneguda com a agres, agret, agrillo o atres noms comuns, és una espècie de planta herbàcea del gènero Oxalis en la família Oxalidaceae.

Descripció

És una planta herbàcea perenne, de fins a 40 cm d'altura, sense talle aéreu, pero en rizoma, ramificat o no, —en primes radicillas laterals parduzco-negruzcas— que pot aplegar a 20 cm de llarc, vertical i blanquecino, originant-se en un bulbo centimétrico ovoide i acuminado, envolt en una corfoll de color pardo. Dit bulbo està profundament enterrat i el rizoma pot dur uns quants bulbillos més, també centimétricos; en el seu àpiç estan implantades, en una roseta basal, les fulls trifoliadas, estipulades (estípulas rectangulars, d'àpiç ciliat) pecioladas (peciol de 3-20 cm, en pèls glandulíferos), en folíols obcordiformes escotados, de 6-22 per 10-40 mm, en fes glabra i màrgens i envés més o menys pelosos (este últim, finamente alveolado) són de color vert i en o sense taques violáceas en les dos cares. Els fulls es tanquen, per mig d'un pulvínulo peloso conformat per anells mòvils, retraent-se els folíols cap a avall, a ple sol i es queden obertes solament quan enfosquix alguna cosa. La inflorescència és una cim umbeliforme d'1-20 florés pentámeras terminals en un pedúncul glabro de 6-35 cm de llarc i els pedicels de l'umbela, pelosos, d'1,5-2 cm de llarc i en, en la base de l'umbela, bràcteas i bracteolas triangulars/lanceoladas apicalmente terminades per un parell d'excrescencia de color anaranjado. Les flors tenen els sàpia-hos lanceolados, de color vert, pelosos i en dos excrescencia tuberculiformes en els seus àpiços, mentres els pétals, en número de 5, encara que a voltes el doble, de 12-25 per 10 mm, són glabros o alguna cosa pelosos i de color groc dorat. El periant es retrau, enrollándose els pétals quan ensombrece; o siga tot lo contrari que els fulls. El gineceo té un ovari pentacarpelar en 5 estil lliures i pelosos, mentres el androceo té els seus 10 estam en filaments glabros i anteras grogues, organisats en 2 verticilos, els de el verticilo intern més llarcs que els de l'extern. El frut, quan existix, és una càpsula oblongocilíndrica curta (5-8 mm) i d'àpiç agut, subglabra, en 3-4 llavors milimétricas per lóculo, globosas, agudes i alveoladas de color pardo.

Segons els entesos a on creix esta planta no creix cizaña (males herbes).^{cita requerida}

Hàbitat, distribució geogràfica i propagació

És espècie ruderal/arvense: creix en cultius (olivarés, almendralés, cítrics, etc.), canyarés, en sols remoguts, alguna cosa humits des del nivell de la mar fins a altituts de 800 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), i florix des de setembre fins a maig. També es cultiva en jardins, a on, en general, no fructifica o dona fruts vans. En la península ibèrica, és escapada de dits jardins i, llavors, com no fructifica, la seua reproducció seria exclusivament vegetativa, per mig dels seus rizomes en bulbillos, de dispersió principalment antropócora, per mig del transport de substrats contaminats (residus de jardineria, removiment de terres contaminades, etc.).

Encara que originalment era endèmica de Namíbia i de la regió de La Veta en Suràfrica, hui dia és subcosmopolita, puix s'ha aclimatado en moltes regions del món (freqüentment en influència marítima), entre les quals s'inclouen la Conca mediterrànea, zones d'Europa, oest d'Estats Units, Mèxic i Austràlia, entre unes atres; totes zones a on és considerada una maleza invasiva. La presència de diverses formes de l'espècie —d'estil curt o d'estil llarc— en la península ibèrica i atres regions a on es va introduir podria indicar orígens i etapes distintes d'introducció, des de mediats del sigle XIX fins a finals del sigle XX. En Espanya, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

Taxonomia

Oxalis pes-caprae va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 1, p. 434, 1753.

Etimologia

• Oxalis: prestat del llatí oxǎlis, -ǐdis, ‘agrella’, del grec όξαλίς, -ίδος óxalís, óxalídos, en el mateix significat; derivat de όξύς óxýs, ‘agut’, ‘picante’, aludint al sabor agre dels fulls i el talle. Ya evocat per Plinio el Vell en el seu Naturalis Història (20, 231).
• pes-caprae: compost pels vocablos llatins pēs, pědis (derivat del grec πούς poús, ‘peu’) i caprae, ‘cabra’, o siga, ‘peu de cabra’, aludint provablement a la forma dels folíols dels fulls.

Sinonímia

• Acetosella cernua (Thunb.)
• Bolboxalis cernua (Thunb.)
• Oxalis burmannii Jacq.
• Oxalis cernua Thunb.
• Oxalis cernua var. namaquana Sond.
• Oxalis ehrenbergii Schltdl.

• Oxalis grandiflora Arechav.
• Oxalis kuibisensis R Knuth
• Oxalis lybicaViv.
• Oxalis mairei R. Knuth ex Engler

Tàxons infraespecíficos acceptats

• Oxalis pes-caprae f. pleniflora (Lowe) Sunding

Nom comú

Castellà: agret, agrillo, agre, agres (5), agritos, aleluya, canari, canaris, ceba, cebollica, dormilones, flor de somi, flor del somi (3), matacañas, matapán (3), talle, trebina, trebo, trébol (2), villanetas, vinagrera, vinagreras, vinagreta (4), vinagrillo. Les sifres entre paréntesis, indiquen la freqüència de l'us del vocablo en Espanya. També: agricos, en les zones castellà parlants de la Província d'Alacant (Vega Baixa del Segura) Agritol en Guardamar del Segura.

Galeria

• 
  Flores
• Fulls
  Fulls
• Bulbos i raïls
  Bulbos i raïls
• Planta sancera
  Planta sancera

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Oxalis pes-caprae.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oxalis pes-caprae.