Ocupació japonesa de Nauru

La ocupació japonesa de Nauru va ser el periodo de tres anys (26 d'agost de 1942–13 de setembre de 1945) durant el qual Nauru, una chicoteta illa aïllada en l'oceà Pacífic administrada per Regne Unit, va ser ocupada pel Eixèrcit Imperial Japonés en el context de la Guerra del Pacífic i la Segona Guerra Mundial. Esta invasió tenia un doble objectiu: el control dels recursos de fosfat de l'illa i la construcció d'una base que reforçara la presència militar japonesa en la regió. Si ben no varen conseguir explotar el fosfat, els redactors varen poder, per un atre costat, atrincherar-se en el territori. Per açò, els nortamericans varen renunciar a desembarcar en el territori en la seua ofensiva en el Pacífic. L'infraestructura més important que varen construir va ser un aeròdrom, l'existència del qual va ser la causa de numeroses incursions aliades. La guerra va afectar durament a la població de l'illa. Aïllada per la conquista nortamericana del Pacífic i superpoblada per la presència d'un gran número de soldats redactors i treballadors forçats, l'illa va experimentar un estat d'hambruna. Les forces d'ocupació varen establir un règim molt dur, particularment en la població chinenca de Nauru, molt discriminada pels redactors. Els treballs forçats estaven molt estesos. La majoria de la població de Nauru va ser deportada a les illes Chuuk i va experimentar un aument de la taxa de mortalitat. La guarnició no es va rendir fins a onze dies despuix de la rendició de Japó, en ser neutralisada pels bombardejos nortamericans. Despuix de la guerra, els australians varen reprendre el control de l'administració de l'illa. El cost va ser elevat per a la població de Nauru, ya que va experimentar un dels majors descensos demogràfics de la seua història.

Situació preguerra

Erro al crear miniatura:

Mapa de Nauru en 1940 que mostra, en ralles horisontals, les àrees a on s'extrea fosfat.

El fosfat va començar a ser extret de Nauru l'any 1906, quan l'illa era colónia del Imperi alemà. El territori era molt codiciat per este recurs, ya que s'utilisa com fertilisant. Als pocs mesos de començar la Primera Guerra Mundial, Austràlia va ocupar militarment l'illa i, despuix de la derrota alemana al final de la guerra, Nauru es va convertir en un dels mandats de la Societat de Nacions baix el control de la Corona britànica i l'administració efectiva per part d'Austràlia. La població nativa va ser tractada de forma paternaliste per l'administració, les missions cristianes i la Comissió Britànica del Fosfat (CBF), que explotava els recursos minerals de l'illa. Els isleños mostraven poc interés per les activitats mineres i les seues principals activitats econòmiques eren la peixca i l'agricultura de subsistència. La CBF va contractar a molts treballadors estrangers procedents de China i archipèlecs del oceà Pacífic.^{cita requerida}

La societat nauruana es va modernisar per l'importació de bens de consum que, en canvi, va aumentar la seua dependència respecte al país oceànic. Varen començar a obtindre regalías per l'extracció de fosfat en els anys 1920, lo que els va permetre cobrir les seues necessitats bàsiques, pero la seua quantia era ínfima en relació en els beneficis que obtenien les companyies per la venda d'eixe recurs. La població va descendir per malalties per a les que no estaven inmunizados. El 26 d'octubre de 1932, la població nativa va alcançar la meta de 1500 persones que havien establit com la necessària per a la supervivència de l'ètnia. Esta data rep el nom de dia d'Angam.

A pesar de l'importància econòmica de Nauru per a Nova Zelanda i Austràlia, l'illa va quedar desprotegida; una clàusula del mandat de la Societat de les Nacions impedia la construcció de defenses costeres. El territori, molt aïllat geogràficament, no estava baix vigilància constant de la Marina australiana i es trobava fòra de l'alcanç de les patrulles aérees. Abans de l'esclat de les hostilitats en la Guerra del Pacífic, no semblava estar baix amenaça directa.

l'Imperi del Japó estava fermament arraïlat al nort de Nauru dins de l'ampli mandat de les illes del Pacífic i també suministrava a Nauru el fosfat de la CBF.

Demografia de Nauru en 1940

Chinencs	Occidentals	Oceànics	Total d'immigrants	Nauruanos	Població total
1350	192	49	1591	1761	3552
Font:Viviani, 1970, pp. 181

Amenaces en Nauru

Ataques alemans

Erro al crear miniatura:

Els atacs alemans a Nauru els dies 7, 8 i 27 de decembre de 1940.

Erro al crear miniatura:

Fotografia en blanc i negre d'una instalació industrial que descolla sobre una massa d'aigua. L'instalació sembla danyada ya que grans seccions d'ella estan inclinades cap a l'aigua. Equip de càrrega en voladizo de fosfat danyat despuix del bombardeig alemà a Nauru el 27 de decembre de 1940.

AP Els nauruanos varen tindre la seua primera experiència de la Segona Guerra Mundial en decembre de 1940 quan dos travessies auxiliars de l'Alemània nazi, bucs mercants convertits en bucs de guerra per adició d'armament i constituïts en bucs civils, es varen embarcar en incursions contra l'illa. Els seus atacs tenien per objecte detindre l'exportació de fosfat de Nauru i afectar aixina a l'agricultura de Nova Zelanda i Austràlia, que depenia en gran mida d'este producte. La floteta alemana formada pel Orion, el Komet i el Kumerland tenia l'intenció de desembarcar en l'illa i destruir l'infraestructura essencial. No obstant, per les mals condicions climàtiques, no es va poder aplegar a l'illa. Els atacs varen tindre lloc en dos etapes: entre el 6 i el 8 de decembre els bucs alemans varen afonar cinc cargueros que operaven al voltant de Nauru, després, el 27 de decembre un de les travessies va retornar per a bombardejar el port d'Aiwo i les estructures adjacents. Els danys causats varen provocar una interrupció de dèu semanes de l'exportació de fosfat de Nauru i varen aumentar les mides de vigilància marítima en tota la regió. Les autoritats australianes també varen decidir enviar un chicotet destacament de 50 soldats australians equipats en dos canons de campanya per a evitar que es repetira l'incursió alemana.

La decisió d'evacuar a les dònes i chiquets estrangers de l'illa es va prendre en març de 1941. El 27 de juliol, varen ser duts a Austràlia baix la protecció d'HMAS Westralia. El 3 de novembre, l'últim buc de transport carregat en fosfat va eixir de l'illa.

Japó entra en guerra

Per al Imperi del Japó, l'importància de Nauru era doble: per un costat codiciaven els depòsits de fosfat de l'illa, i per un atre costat Nauru era una bona base per a des de la qual portar a terme atacs aéreus contra les illes Gilbert i tallar la ruta marítima entre Austràlia i Amèrica del Nort.

El 7 de decembre de 1941, va tindre lloc l'atac a Pearl Harbor, marcant l'entrada en la guerra del Imperi del Japó contra els Estats Units. El dia 8 (que de fet correspon al mateix dia, per la llínea de canvi de data que separa els dos territoris), es va vore un avió de reconeiximent japonés sobre l'illa. El 9 de decembre de 1941 va tindre lloc la primera ofensiva: tres avions d'Islas Marshall varen bombardejar l'estació de radiocomunicació en l'illa sense poder fer cap dany. Els nauruanos, advertits per Banaba, ubicada 350 quilómetros a l'est, tenien temps per a refugiar-se. Al sendemà, un atre avió va retornar, en el mateix objectiu. El tercer dia, quatre avions redactors varen aparéixer en el cel de Nauru i finalment varen conseguir destruir l'estació de radiocomunicació. En tres dies, 51 bombes varen caure prop o sobre l'estació. Despuix d'esta operació, el governador Chamlers va enviar un mensage a Canberra dient que creu que els redactors no han tractat de destruir les instalacions mineres de fosfat perque tenen un clar interés en Nauru. Despuix d'estos primers bombardejos, tots els contactes marítims entre Nauru i el restant del món es varen interrompre. El barco Trienza de la CBF, encarregat de reabastecer l'illa, va ser retirat. Fins a finals de febrer de 1942, Nauru va rebre visites diàries d'avions de reconeiximent redactors. En el restant del oceà Pacífic, l'alvanç japonés seguia. Varen ocupar les illes Gilbert al noreste de Nauru en la Nadal de 1941, i en giner de 1942, varen prendre Rabaul, una ciutat en Papúa Nueva Guinea ubicada al sur de Nauru, a on varen establir una important base. L'illa va quedar llavors atrapada entre els dos fronts redactors. El 19 de febrer de 1942 va tindre lloc el bombardeig de Darwin: per primera volta en la seua història Austràlia va ser atacada en el seu sol per una potència estrangera. L'anunci d'esta operació va deixar a la població de l'illa tement per la seua vida.

Evacuació d'occidentals i chinencs

Erro al crear miniatura:

Li Triomphant, el barco de les forces navals de la França Lliure que va evacuar parcialment Nauru en febrer de 1942.

En acabant de que l'Imperi del Japó va entrar en la guerra, els líders de la CBF varen instar al govern australià a que li ajudara a evacuar el seu personal. No obstant, les autoritats varen ser llentes en reaccionar. Hi ha informes de que l'invasió de l'illa pel poder enemic va ser improvable per la falta d'un port i un aeròdrom d'aigües profundes. La seua reticència també es devia a la seua creència de que la retirada de tots els europeus resultaria en una pèrdua de prestigi per a Austràlia entre els nauruanos despuix de la guerra. La decisió es va prendre finalment a finals de giner de 1942. El pla inicial prevea l'evacuació de tots els occidentals, aixina com dels chinencs. Per la creixent presència de barcos redactors en la zona, l'evacuació es va confiar al barco Li Triomphant de les Forces navals de la França Lliure, un dels més ràpits de l'época. El 21 de febrer, es va unir al Trienza de la CBF, que ho esperava camuflat en una baïa de l'illa de Malakula en les Noves Hébridas, i va carregar 50 tonellades d'aliments per a Nauru. Després es va dirigir cap a l'illa i va aplegar el 23 del mateix més. La descàrrega dels aliments i l'aument dels civils es varen fer lo més ràpit possible. Contràriament al pla inicial, es va decidir no embarcar a tots els chinencs pel chicotet tamany del barco. 61 europeus, 391 chinencs i 49 membres de la guarnició britànica estaven a bordo, 191 chinencs es varen quedar arrere en acabant de que se'ls prometera tornar per ells, lo que no es faria per operacions militars. Abans d'anar-se, els eixecutius de la CBF varen sabotejar l'infraestructura de la mineria de fosfat.

Vore també

• Història de Nauru
• Atacs alemans a Nauru
• Guerra del Pacífic

Bibliografia

• (1970) Nauru, Phosphate and Political Progress (en en), Australian National University Press. ISBN 0708107656.
• (1996) ABC books (ed.). Island exiles (en en), Sydney, pp. 200. ISBN 0733304850.
• (1985) The Phosphateers: A History of the British Phosphate Commissioners and the Christmas Island Phosphate Commission (en en), pp. 586. ISBN 0522843026.
• G. Hermon Gill (1957). Australian War Memorial (ed.). Royal Australian Navy 1939–1942 (en en), Canberra.
• (2010) Japan focus (ed.). Japanese Atrocities on Nauru during the Pacific War: The murder of Australians, the massacre of lepers and the ethnocide of Nauruans (en en).