Atacs alemans a Nauru
Els atacs alemans contra Nauru es referixen als dos atacs contra Nauru en decembre de 1940. Estos atacs varen ser portats a terme per travessies auxiliars entre el 6 i el 8 de decembre i el 27 de decembre. Els assaltants varen afonar cinc bucs mercants dels aliats i infligieron greus danys a les importants instalacions de càrrega de fosfat de Nauru. A pesar de l'importància de l'illa per a les economies australiana i neozelandesa, Nauru no va ser defesa i la força alemana no va sofrir cap pèrdua.

Els dos atacs varen ser les operacions més eficaces portades a terme pels assaltants alemans en l'Oceà Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. Varen interrompre el suministrament de fosfat a Austràlia, Nova Zelanda i Japó, lo que va reduir la producció agrícola en estos països. En resposta, es varen desplegar bucs de l'Armada Aliada per a protegir Nauru i les propenques illes oceàniques i escoltar als bucs en l'Oceà Pacífic Sur. També es varen establir chicotetes guarnicions per a protegir les dos illes.
Antecedents
Nauru i la propenca Ocean Island varen ser importants fonts de fosfat per a la producció de fertilisants en Austràlia i Nova Zelanda i varen eixercitar un paper important en les indústries agrícoles d'abdós països en el moment de la Segona Guerra Mundial. La Comissió Britànica de Fosfat (BPC), en sèu en Melbourne, va gestionar l'extracció i exportació de fosfat de les illes i va dominar tots els aspectes de la vida de Nauruan.[1] Durant l'any que va terminar el 30 de juny de 1940, el BPC enviat casi un milló de tonellades de fosfat de Nauru i aproximadament la mitat d'eixa cantitat de l'illa de l'oceà usant la seua flota de quatre bucs ( Triádico, Triaster, Triona i Trienza) i bucs mercants noliejats.[2]
Com les illes no tenen ports o anclajes, les naus de fosfat es varen carregar assegurant-se als amarres profunts i embarcant la seua càrrega a través d'embarcaderos en voladizo. Durant els periodos de vent en el suroest, que són comuns de novembre a març, els barcos varen tindre que deixar de carregar i navegar llunt de l'illa fins que les condicions milloren. Era comú que a estos barcos se'ls permetera anar a la deriva per a aforrar combustible, i a sovint hi havia varis barcos que es trobaven front a Nauru.[3]
A pesar de la seua importància per a les economies d'Austràlia i Nova Zelanda, a Nauru i a les illes de l'Oceà se'ls havia assignat una prioritat baixa per als recursos militars llimitats que estaven disponibles per a protegir l'Estació d'Austràlia i abdós illes no estaven defeses en decembre de 1940. S'havien acumulat reserves estratègiques de fosfat. en Austràlia, no obstant, per a disminuir l'impacte d'un atac en les illes.[4]
A fins d'octubre de 1940, l'assaltant alemà Orion,[5] que va ser comandado pel Capità Kurt Weyher, es va trobar en Komet,[6] que va estar baix el mando del Capità Robert Eyssen, i el barco de suministraments Kulmerland en Lamotrek en les Illes Caroline. Eyssen era el més alt dels dos capitans, i va assumir el mando general de la força.[7] Els tres barcos varen operar front a la costa este de Nova Zelanda durant 18 dies durant novembre i varen afonar la chicoteta montanya russa Holmwood i el gran transatlàntic Rangitanecon dispars sense ser detectats per les dèbils defenses de Nova Zelanda els dies 25 i 27 de novembre respectivament.[8] Despuix d'estos atacs, els assaltants es varen dirigir a les illes Kermadec, a on varen traslladar a les seues dònes i chiquets presoners a Kulmerland el 29 de novembre. Els tres barcos despuix es varen dirigir a Nauru per a atacar l'indústria de fosfat de l'illa i la concentració de barcos que els capitans alemans sabien que usualment estava present.[7]
Atacs a Nauru
La força alemana va trobar el seu primer barco BPC mentres anava camí a Nauru. El 6 de decembre, el Triona, de 4413 tonellades llargues va ser atacada al noreste de les Illes Salomó i va ser afonat en torpedos despuix d'una persecució en la que tres dels seus tripulants varen morir a causa de les armes dels invasores. Els 68 sobreviviente varen ser capturats.
Els capitans dels assaltants tenien l'intenció de desembarcar i bombardejar les instalacions costeres de Nauru en amanecer del 8 de decembre, pero el mal temps els va obligar a concentrar-se en els barcos que es trobaven fòra de l'illa. En la nit del 7 de decembre, el Komet, que s'havia alvançat al reconeiximent i s'havia camuflat assimilant-se al barco mercant japonés Manyo Maru, va afonar el barco mercant Vinni, de 5181 tonellades llargues[9] aproximadament a 14 km al sur de Nauru. Mentres l'atacant era vist des de la vora, el seu disfràs va tindre èxit i es va assumir que era un barco mercant en destí a Japó.[10]
El buc Orión es va unir al Komet front a Nauru en la matinada del 8 de decembre i va atacar i va danyar a "Triadic" de 6378 tonellades i va afonar al Triaster de 6032 tonellades. El Komet va intentar afonar al Triadic en càrregues, pero no va tindre èxit i el Orión va afonar el barco mercant en dispars. El Komet va afonar el vapor britànic Komata de 3900 t. Despuix d'estos atacs, els dos assaltants i el Kulmerland es varen retirar i es varen reunir a uns 32 km a l'est de Nauru. Com el temps impedia un atraque en l'illa, es va decidir que Komet i Kulmerland anirien a Ailinglaplap en les Illes Marshall, a on el Komet es reabastecería de combustible mentres que el Orión operararía al noroest de Nauru. Despuix d'açò, els barcos es reunirien fòra de l'illa i farien un atre intent de desembarcar un grup d'assaltants.[10]
Quan les forces alemanes varen tornar a reunir-se front a Nauru el 15 de decembre, el temps va seguir sent massa mal per a permetre un desembarc i l'atac contra Nauru es va interrompre. Atres atacs contra el transport marítim es varen considerar poc pràctics, ya que els atacants havien interceptat mensages de radi en els que s'ordenava la dispersió dels bucs en destí a Nauru i Ocean Island. En canvi, els tres barcos alemans es varen dirigir a l'illa d'Emirau, administrada per Austràlia, per a desembarcar als 675 presoners que duyen en si. Mentres Weyher es negava a lliberar a cap dels presoners ètnics europeus a bordo del Orión, ya que creïa que «els oficials i tripulants entrenats són un problema tant per a Gran Bretanya com per al propi transport marítim», els barcos varen desembarcar a 343 europeus i 171 chinencs i persones ètniques del Pacífic Sur.
Afortunadament per als alemans, Emirau va ser una de les poques illes de la regió que no contava en una ràdio operada per Royal Australian Navy per a posar-se en contacte en les autoritats australianes.[11] Les dos famílies europees de l'illa varen proporcionar suministraments als presoners lliberats i varen enviar una canoa a Kavieng en Nova Irlanda a fin de que li'l notificara al govern colonial d'Austràlia. Es va despachar una goleta per a dur suministraments adicionals a Emirau i va aplegar el 24 de decembre. L'administrador colonial de Nova Bretanya i atres suministraments també varen volar a Emirau en un hidroavió. Els presoners lliberats varen ser embarcats en el vapor Nellore el 29 de decembre per a ser transportats a Townsville en Queensland, a on varen aplegar l'1 de giner de 1941. Varen proporcionar informació útil sobre les operacions dels assaltants alemans, i el personal naval alemà va emetre una directiva el 19 de febrer de 1941 que prohibia als assaltants lliberar a més presoners.[12]
Els tres barcos alemans es varen separar despuix de deixar Emirau el 21 de decembre. Orion es va dirigir a Lamutrik i despuix a Maug en les Illes Marianes per a revisar els seus motors, Kulmerland va ser a Japó, i només Komet va continuar les seues operacions en el Pacífic Sur i va intentar posar mines a les afores de Rabaul el 24 de decembre usant el seu pot a motor, pero este proyecte es va abandonar quan els motors del pot varen fallar.[11]
Vore també
- Ocupació japonesa de Nauru
- Frederick Royden Chalmers (Administrador de Nauru)
Bibliografia
- Forczyk, Robert (2010). German Commerce Raider vs British Cruiser : The Atlantic & The Pacific, 1941, Oxford: Osprey. ISBN 978-1-84603-918-8.
- Jackson, Richard (1998). «Forcing Force Development: The Impact of the German raiders on New Zealand's Maritime Defences», David Stevens (ed.). Maritime Power in the 20th Century: The Australian Experience, Sydney: Allen & Unwin. ISBN 1-86448-736-4.
- Pretes, Michael(2003).«The Nauru Connection».Wartime.Australian War Memorial.Canberra:(23)ISSN 1328-2727.
- Waters, Sydney David (1956). The Royal New Zealand Navy, Wellington: Historical Publications Branch.
Referències
- ↑ Pretes (2003), pp. 24–25
- ↑ Gill (1957), pp. 276–277
- ↑ Gill (1957), p. 277
- ↑ Gill (1957), p. 283
- ↑ «Hilfskreuzer (Auxiliary Cruiser) Orion». Archivat des de l'original, el 10 d'agost de 2014. Consultat el 5 de decembre de 2013.
- ↑ «Hilfskreuzer (Auxiliary Cruiser) Komet». Archivat des de l'original, el 15 d'octubre de 2016. Consultat el 5 de decembre de 2013.
- ↑ 7,0 7,1 Gill (1957), p. 280
- ↑ Jackson (1998), p. 94
- ↑ «MS Vinnis Story, Victim of Komet». Warsailors. com. Consultat el 5 de setembre de 2008.
- ↑ 10,0 10,1 Gill (1957), p. 281
- ↑ 11,0 11,1 Jackson (1998), p. 95
- ↑ Waters (1956), pp. 145-146
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ataques alemanes a Nauru» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.