Ninjutsu
El ninjutsu (忍術?), també conegut com shinobi-jutsu, i com ninpō (忍法?), és l'art marcial japonés de l'espionage i la guerrilla.
Esta art marcial es basa en grups de tècniques i tàctiques (considerades clásicamente 20, mencionades més avant) que han utilisat supostament els ninjas durant sigles. Les primeres senyes que es tenen de l'utilisació de ninjas en el camp de batalla data del V, lo que nos dona una idea de l'antiguetat d'este estil de lluita, que es complementava en l'aprenentage de moltes habilitats útils per a l'espionage, com la caracterisació o falsificació de documents, aixina com certes pràctiques esotèriques derivades del Mikkyo, budisme esotèric japonés.
En l'arribada d'Oda Nobunaga, els ninja varen ser perseguits en un intent de detindre la seua creixent influència i poder. Encara que açò va provocar que alguns clans ninja s'estengueren per tot Japó en tindre que fugir d'Iga. Ya en el XVII es varen utilisar per última volta de forma massiva en el tumult cristià de Kyushu en 1637. A mediats i fins del periodo Edo, comença el decliu en l'ús dels shinobi, donat el llarc periodo de pau establit per la família Tokugawa. Entre els sigles XVII i XIX es va prohibir llegalment l'ús dels mercenaris ninja, lo que va fer que s'utilisaren de forma clandestina i a escala menuda.
En el XX Japó va utilisar el ninjutsu com a forma d'entrenament de les seues tropes d'èlit.cita requerida No obstant eren tropes regulars dotades d'un entrenament especial, sense que es puga aplegar a considerar-los verdaders ninjas. L'últim registre real sobre l'ocupació dels ninja per part del govern japonés data de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
L'internacionalisació del Ninjutsu ve de mans del mestre Masaaki Hatsumi, teòric hereu de nou tradicions marcials antigues del Japó (Ryu), entre elles tres d'orige ninja, i sis d'orige samurai, dins de la seua organisació, la cridada Bujinkan.
En EE. UU. a principos dels 80 el mestre Kim Ashida i el mestre Harunaka Hoshino de la Ninja Empire Harunaka Hoshino participen activament en el desenroll i difusió de l'art al mateix temps que el Ninjutsu de Bujinkan en Stephen Hayes. El mestre Frank Dux pertanyent a la American Koga ryu Ninjutsu (actual Dux ryu) va ser un dels instructors més actius en donar a conéixer este art marcial. Va ser l'actor i artiste marcial Jean Claude Van Damme que va protagonisar la película en 1.980 que relata la participació del ninja Frank Dux en uns campeonats d'arts marcials.
Art marcial
En l'actualitat el ninjutsu es llimita a l'ús de colps, luxacions articulars, llançaments, derribos i us d'armes tradicionals; buscant formar a l'individu, de forma similar al conjunt de les arts marcials tradicionals modernes o gendai budo actual (com el Judo, l'Aikido, el karate-Do, el Kendo, etc.) Encara que en els nivells més alts d'esta disciplina es realisen seminaris molt exclusius en Japó sobre la seua faceta sicològica, esotèrica, us de verins i d'explosius.
En realitat, no pot considerar-se a l'antic ninjutsu com un art marcial tradicional més; en el sentit clàssic del terme, ya que les disciplines que el ninja devia conéixer anaven molt més allà de les tècniques de lluita o de combat en i sense armes. Com ya s'ha dit, la pràctica del Ninpo Mikkyo, o pràctiques esotèriques, i del Kuji-kiri (cort de nou sílabes, posicions místiques en els dits que canalisen l'energia), el qual legendariamente proporcionava al ninja poders sorprenents, eren d'estudi obligat per als clans ninja, els qui preferien tàctiques de terror i espionage, molt més sotils que el clàssic bujutsu o art marcial del samurái.
No obstant, és un freqüent error històric el considerar separades conceptualment les tècniques de combat del ninja i del guerrer samurái, ya que aquelles són una evolució o adaptació d'estes (segons certs autors). Potser per culpa de l'indústria cinematogràfica i documentals erròneus, es tendix a considerar al ninja com l'enemic del samurái, quan la realitat apunta a una possible simbiosis que els situaria en més estreta comunió. Remarquem que molts líders ninja eren al mateix temps samurái de renom, que ocultaven la seua condició clandestina com indicava la tradició; i inclusivament molts ninja servien com a espies, i informantes a diferents clans feudals; servint en contades ocasions com a assessins.
Acunyament del terme Shinobi o ninja
Hi ha els qui diuen que va ser el príncip Shotoku Taishi qui va nomenar shinobi a un gran estratega en la recolecció d'informació. Shi significa hacedor, No que és expert i Bi que es llig com a informació i d'ahí sembla haver derivat el terme. cita requerida
Les 20 disciplines del ninjutsu (ninja no bugei ju happan)
L'entrenament ninja clàssic contempla, a lo manco a nivell històric, l'aprenentage de vint disciplines.:[1]
- Taijutsu: Maneig del cos; moviments, desplaçaments i combat desarmat.
- Kenjutsu: esgrima de sabre, incloent la ninjato o shinobigatana.
- Bojutsu: tècniques de lluita en bastons de diversos tipos o tamanys.
- Hanbojutsu: art de combatre en un bàcul.
- Shurikenjutsu: llançament, manipulació i combat en elements cortapunzantes.
- Kusarijutsu: maneig de cadenes, solia usar-se la Kusarigama, una hoz japonesa en cadena i contrapeso en l'extrem o la Kusarifundo, una cadena extremadament llarga.
- Sôjutsu: maneig de llances.
- Naginatajutsu: us de la Naginata, espècie de alabarda en forma d'espasa curva en asta molt llarga.
- Bajutsu: equitació, lluita i tècniques a cavall.
- Kuji Kiri: posicions esotèriques de mans, les quals segons es dia dotaven al ninja d'habilitats sobrehumanas.
- Suijutsu: nade, lluita, combat i tècniques en l'aigua.
- Kayakujutsu: fabricació i ocupació de pólvora i explosius.
- Bo Ryaku/Kyojutsu Tenkan Ho: estratègia d'engany intercanviant lo verdader i lo fals.
- Cho Ho: espionage.
- Shinobi Iri: ocultació i camuflage (en tot tipo de climes i ambients exteriors i interiors).
- Inton Jutsu: infiltració.
- Henso Jutsu: caracterisació, interpretació i disfrassos.
- Tingues Mon: meteorologia.
- Chi Mon: geografia.
- Seishin Teki Kyoyo: desenroll espiritual.
En canvi, les díhuit habilitats del bujutsu samurái eren les següents:
- Taijutsu: Combat sense armes.
- Kenjutsu o Kendo: Us de la Katana o sabre de bambú (shinai).
- Iai Nuki o Battojutsu: desenvaine i cort en l'espasa.
- Kusarijutsu: combat en cadenes, tornem a l'eixemple de la Kusarigama.
- Bojutsu: combat en bastons.
- Yarijutsu: combat en Llança
- Naginatajutsu: us de la Naginata, espècie de alabarda en forma d'espasa curva en asta molt llarga. És més be per a les esposes dels samurái, puix no és comuna que estos l'ampren.
- Kyokuten: combat en ambients extrems.
- Suitonjutsu: natació, métodos d'ocultació en l'aigua i us d'aigua racionada.
- Bajutsu: tècniques per a montar i combatre a cavall.
- Hanbojutsu: art de combat
anar en un bàcul.
- Yajutsu: tècniques de arquería.
- Yoroi Kumi-Uchi: combat usant armadura.
- Hojojutsu: tècniques en cordes, podria dir-se que són tècniques de lligaça.
- Juttejutsu: combat usant Jutte.
- Saiminjutsu: ilusions (ilusionismes i prestidigitació).
- Shurikenjutsu: tècniques de llançament de Shuriken, no és comú per a un samurái.
- Seishin Teki Kyoyo: desenroll espiritual.
Com es pot vore, les habilitats del ninja són un refinament, o si es vol una especialisació de la forma de comprendre l'art de la guerra del samurái. Açò nos acosta a una interrelació entre el ninja i el samurái, que llunt de ser similar a la que presenta la cinematografia, apunta potser cap a una òsmosis, tant a nivell de coneiximent, com de tàctica i estratègia, i inclús de sers humans. No en va, famosos samurai varen ser al mateix temps destacats ninja de clans famosos, i viceversa. Inclús vàries escoles antigues de tradició nítidamente noble, és dir, samurái, incloïen el ninjutsu dins del seu programa, tant entorn a la tècnica com a les citades tàctica i estratègia.cita requerida
L'Art Ninja es complementaria en atres coneiximents propis de moderns agents de camp, com els primers auxilis, l'orientació, coneiximents d'alimentació molt particulars, tècniques per a anar i desplaçar-se en silenci o transportant ferits, l'ocupació d'armes amagades o camuflades (les cridades Kakushi Buki, i en definitiva tot allò que fora útil per a la seua llabor).
El parament ninja (shinobi gi o shinobi shuzoku)
Les diverses escoles de Nin Jutsu que existixen en l'actualitat ampren majoritàriament un keikogi de color negre o blau obscur. Pese a la creència popular, el tradicional trage negre en capucha del ninja del folclore és solament un concepte popular, derivat de les robes que ampraven els tramoyistas del teatre kabuki, per a confondre's en el fondo de color obscur. L'utilitat d'eixe robage per a passar inadvertit es va assimilar sincréticamente com a part del parament del ninja en el folclore japonés.
Estils
Entre les escoles o «Ryu» més coneguts (es creu que en Japó perduren uns pocs més reservats només a japonesos) a nivell mundial està Bujinkan de Maasaki Hatsumi (la més difosa en diferència), Genbukan de Shoto Tanemura, Yagami Ryu, liderada en Amèrica pel Roshi Dave Hyuga i Jinenkan de Manaka Usui, entre uns atres. Cap d'estes escoles està reconeguda en Japó com a escoles Koryu, Nihon Kobudō Kyōkai i Nihon Kobudō Shinkōkai reusaron admetre-les ya que carixen de documents (makimono) anteriors a l'any 1868. Les escoles occidentals de Ninjutsu Gendai o escoles modernes podem citar Dux ryu (Koga ryu moderna), Ashida Kim ninjutsu, To Shin Do de Sthepen Hayes, Fuma ryu Ninja Empire Harunaka Hoshino (Fuma ryu modern), Ninpo Kito ryu (escola híbrida jujutsu/kenpo/ninjutsu) que rescata conceptes del Fuma ryu antic, Tom ryu Shinobi jutsu Christa Jacobson, Frank Noriega Ninjutsu i Duncan Koga ryu Ninjutsu.
En Japó, és reconegut com a representant oficial i hereu de les escoles de Iga i Koga al mestre Jinichi Kawakami.cita requerida
Referències
- ↑ Collado, J.M. (1992). Ninjutsu: Las escuelas tradicionales, España: Editorial deportiva Esteban Sanz.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ninjutsu de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.