Nacionalitat austríaca

La nacionalitat o ciutadania austríaca o austríaca és el víncul jurídic que lliga a una persona física en la República d'Àustria i que li atribuïx la condició de ciutadà. La llei d'esta nacionalitat es basa en el concepte jurídic de ius sanguinis (dret de sanc). En atres paraules, generalment s'adquirix la nacionalitat austríaca per ser fill d'a lo manco un ciutadà austríac, independentment del lloc de naiximent.[1] Tots els ciutadans austríacs són automàticament ciutadans de l'Unió Europea.
Història
Entre 1812 i 1918, la ciutadania en l'Imperi austríac (despuix de 1867, l'Imperi austrohúngaro) va ser regulada pel Allgemeines bürgerliches Gesetzbuch (ABGB).[2] El sistema de Heimatrecht es va introduir en 1859, definint la ciutadania a nivell municipal: el Heimatrecht en un municipi determinat, garantisava el dret de residència en el mateix i el respal social per a les persones indigents. El sufragi (elecció del Consell Imperial) per a tots els ciutadans varons en Heimatrecht es va introduir en 1906. A partir de 1863, els municipis es varen vore obligats a mantindre un registre (Heimatrolle) de tots els ciutadans.[2] La majoria d'ells estarien registrats com a membres d'una parròquia de l'Iglésia catòlica (Pfarrmatrikel); mentres que per als no catòlics, es va introduir un registre separat (Zivilmatrikel) en 1870. La ciutadania s'otorgava per ascendència, matrimoni o naturalisació (despuix de dèu anys de residència o assumint un càrrec públic).[2] La mateixa també podria revocar-se en cas d'una absència de més de dos anys. Per un principi de subsidiariedad, la ciutadania en un municipi implicava la ciutadania del territori de la Corona en el que es trobava eixe municipi. La ciutadania austríaca general (allgemeines österreichisches Staatsbürgerrecht) per a tots els de les terres de la Corona cisleitiana, representades en el Consell Imperial, es va introduir en 1867, en una ciutadania hongaresa separada, reconeguda per les terres de la Corona hongaresa.
La Primera República d'Àustria va reconéixer a tots els ciutadans de l'Àustria Alemana com a ciutadans austríacs, a partir del 13 de decembre de 1918. També es va reconéixer com a ciutadanes a totes les persones en residència permanent en el territori de l'Àustria Alemana des d'a lo manco 1914.[2] Als individus que residien en un municipi dels territoris perduts (en l'excepció de Galícia, Dalmacia i Istria), que estaven fora de l'Àustria Alemana, se'ls va donar el dret de declarar-se germanoaustríacos i aixina rebre la ciutadania.[3] La nova constitució de 1920 va introduir el sistema d'estats (Bundesländer). La llei de nacionalitat ara es manejava a nivell estatal (Landesbürgerschaft), encara vinculada a la ciutadania municipal (Heimatrecht) a través del principi de subsidiariedad. Una nova llei de nacionalitat aprovada en 1925, va permetre la naturalisació despuix d'un periodo de residència permanent d'a lo manco quatre anys. Ademés, els docents d'una universitat nacional rebien automàticament la ciutadania, i les dònes casades obtenien automàticament la nacionalitat del seu cònjuge.[2]
Entre el 13 de març de 1938 i el 27 d'abril de 1945, Àustria va formar part de l'Alemània nazi (vejau Anschluss) i, a partir del 3 de juliol de 1938, es va aplicar la llei de nacionalitat alemana.[4] En 1945, despuix de la derrota del nazisme, Àustria es va restablir i li va otorgar la ciutadania a totes les persones que hagueren segut austríaques en eixa data si la llei de nacionalitat austríaca anterior a 1938 haguera permaneixcut en vigor i sense interrupció. Tots els austríacs que havien tingut la nacionalitat alemana la varen perdre.[5]
En 1955, Àustria va tornar a convertir-se en un Estat independent, i la llei de nacionalitat actual es va aprovar originalment en 1965, sent renovada en 1985 per a reflectir l'igualtat de gènero, introduint una simetria perfecta per a l'adquisició de la nacionalitat a través del matrimoni per qualsevol de les parts.[2] La llei ha segut actualisada vàries voltes: en 1986, 1988, 1993, 1994, 1997, 1998, 2006 i 2013.
Adquisició
Per naiximent en Àustria
El naiximent en Àustria no conferix en sí mateixa la ciutadania austríaca. No obstant, pot conduir a una reducció del periodo de residència llegal requerit per a la naturalisació. Se supon llegalment, fins que es demostre lo contrari, que els chiquets abandonats menors de sis mesos, trobats en territori de la República d'Àustria, tenen ciutadania austríaca.[6]
Per ascendència
Des de l'1 de setembre de 1983, els chiquets naixcuts baix matrimoni adquirixen automàticament la nacionalitat austríaca en nàixer si a lo manco un dels seus pares és ciutadà austríac en eixe moment.[nota 1] Els naixcuts dins d'un matrimoni abans d'eixa data, solament podien obtindre la ciutadania si el seu pare era austríac.[7] Per lo tant, els chiquets naixcuts d'una mare austríaca casada en un pare estranger no calificaven per a obtindre la ciutadania. No obstant, un fill llegítim —o llegitimat— d'un pare estranger, naixcut abans de l'1 de setembre de 1983, ara pot adquirir la nacionalitat austríaca en notificar el seu desig de «convertir-se en un ciutadà lleal de la República» si:[6]
- A l'1 de setembre de 1983, no estava casat i encara no havia complit els 19 anys;
- Mai havia segut nacional austríac o va perdre la nacionalitat austríaca per llegitimació; i
- La seua mare era ciutadana austríaca quan este va nàixer.
Els chiquets naixcuts fòra del matrimoni, obtenen la nacionalitat en nàixer si en eixe moment la seua mare és ciutadana austríaca.[nota 1] Els fills illegítims de pare austríac i mare estrangera, naixcuts a partir de l'1 d'agost de 2013, poden obtindre la nacionalitat austríaca si en les primeres huit semanes des del seu naiximent (o abans del mateix), el seu pare reconeix la paternitat, o be la mateixa és determinada judicialment dins del mateix determini.[8][7][nota 1]
Si un fill extramatrimonial no va adquirir la nacionalitat de conformitat en lo descrit en el paràgraf anterior, es convertirà en ciutadà austríac (sempre i quan siga menor de 18 anys i fadrí) quan:[6][nota 2]
- Els seus pares es casen entre sí; o
- En el moment de la declaració de llegitimitat si en eixe instant el seu pare posseïx la nacionalitat austríaca (o si va fallir prèviament i era ciutadà austríac el dia de la seua mort).
Si el chiquet ya ha alcançat l'edat de 14 anys, ell i el seu representant llegal deuen donar el seu consentiment per a l'adquisició de la ciutadania dins dels tres anys posteriors al matrimoni dels pares del chiquet o a la declaració de llegitimitat.[6]
Per adopció
Un chiquet menor de 14 anys resident en Àustria, que va ser adoptat per a lo manco un ciutadà austríac, obté la nacionalitat per mig d'un procediment altament simplificat d'otorgamiento.[7][6]
Per naturalisació
Àustria posseïx una de les lleis de ciutadania més estrictes de tota Europa.[9] Els requisits generals per a solicitar la nacionalitat per naturalisació són els següents:[6][10][11]
- Haver residit en Àustria de forma llegal i contínua durant a lo manco dèu anys, incloent un mínim de cinc anys en permís de residència. No obstant, en certs casos és possible solicitar la ciutadania abans d'este temps.
- Carir d'antecedents penals (condenes o procediments penals pendents —tant en Àustria com en l'estranger—, o infraccions administratives greus).
- Les relacions internacionals de la República d'Àustria no deuen vore's afectades significativament per la concessió de la ciutadania al solicitant.
- No tindre relacions en atres països de tal naturalea que la concessió de la nacionalitat seria perjudicial per als interessos de la República d'Àustria.
- Segons el seu comportament previ, el solicitant té una actitut positiva cap a la República d'Àustria i no representa una amenaça per a la pau, orde i seguritat públics.
- Tindre una font d'ingressos segura, a menos que el solicitant no puga complir en açò per raons per les quals no és responsable (per eixemple, per una discapacitat o malaltia greu permanent).
- No tindre prohibició de residència ni cap procediment pendent per a revocar el permís de residència en Àustria, un atre Estat membre del Espai Econòmic Europeu o Suïssa, aixina com cap orde d'expulsió emesa en els últims díhuit mesos.
- No tindre relació propenca en un grup extremiste o terroriste.
- Renunciar a la ciutadania estrangera (a menos que açò siga impossible o irrazonable).
- Demostrar coneiximent del idioma alemà.[nota 3]
- Demostrar un coneiximent bàsic del sistema democràtic i els principis fonamentals derivats del mateix, aixina com també de l'història d'Àustria i del estat federat en el que residix el solicitant, a través d'un examen de naturalisació.[nota 3]
Naturalisació simplificada
Algunes persones poden obtindre la ciutadania baix condicions més lleus que aquelles que estan previstes en la naturalisació regular. Per eixemple, el requisit de residència pot reduir-se o no aplicar-se en els següents casos:
- Cònjuges o parelles registrades de ciutadans austríacs (reduït a sis anys).[nota 4][nota 5] La parella deu estar casada o en unió registrada des de fa a lo manco cinc anys i conviure en la mateixa casa.[6][12] Esta és fins ara la llei més restrictiva de tots els països membres de l'Unió Europea sobre els cònjuges estrangers que obtenen la ciutadania d'un Estat membre.
- Ciutadans d'atres països del Espai Econòmic Europeu (reduït a sis anys).[6][12]
- Naixcuts en Àustria (reduït a sis anys).[6][12][nota 6]
- Persones en coneiximent de l'idioma alemà en el nivell B2 del MCER o en prova d'integració personal sostenible (reduït a sis anys).[6][12]
- Persones l'adquisició de les quals de la ciutadania és d'interés per a la República d'Àustria, per guanys extraordinaris —ya realisats o esperats— en l'àmbit científic, econòmic, artístic o deportiu (no s'aplica el requisit de residència, entre uns atres).[13]
- Exciudadanos austríacs (no s'aplica el requisit de residència), en els següents casos:
- Si varen perdre la seua ciutadania, per eixemple, en convertir-se voluntàriament en ciutadans d'un atre país. Poden tornar a adquirir-la si residixen en Àustria i la mateixa va ser posseïda per a lo manco dèu anys ininterromputs ans que la pergueren.[14]
- Un individu que va perdre la nacionalitat austríaca quan era chiquet (que no siga per privació), pot tornar a adquirir-la per mig d'una declaració dins dels dos anys despuix de complir els 18 anys.[6]
- Les persones que varen perdre la seua nacionalitat per casar-se en un ciutadà estranger, poden tornar a adquirir-la si el matrimoni es va terminar per la mort d'este últim o per un atre motiu, sempre i quan es presente la solicitut dins dels cinc anys posteriors a la dissolució del mateix.[6]
També se li sol concedir la ciutadania (sense temps d'espera) als fills menors d'edat[nota 7] i fadrins d'una persona a la que se li va otorgar la nacionalitat austríaca.[6]
La naturalisació simplificada també inclou els següents grups de persones:
Persones en dret d'asil
En setembre de 2018, el requisit de residència per a les persones en dret d'asil va ser estés de sis a dèu anys. Esta modificació va ser criticada pel Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i per organisacions no governamentals.[15]
Residents de llarga data
Una persona que ha vixcut en Àustria durant a lo manco trenta anys, o quinze anys en casos d'integració personal i ocupacional sostenible, té dret a obtindre la ciutadania.[6]
Apátridas naixcuts en Àustria
Una persona naixcuda en Àustria[nota 6] que ha permaneixcut sent apátrida des del seu naiximent, pot obtindre la ciutadania dins dels dos anys despuix de complir els 18 anys d'edat si ha vixcut en Àustria durant a lo manco dèu anys, inclosos cinc anys continus abans de la solicitut.[6]
Sobreviviente de l'Holocaust i els seus descendents
El 19 de setembre de 2019, el Parlament d'Àustria va aprovar una esmena a la llei de nacionalitat, en la finalitat de facilitar l'adquisició de la ciutadania als sobreviviente del Holocaust[nota 8] i els seus descendents. La mateixa va entrar en vigor l'1 de setembre de 2020.[16]
Les següents persones seran elegibles per a obtindre la nacionalitat austríaca per esta via:[16][17]
- Ciutadans austríacs[nota 9] i individus que varen ser ciutadans dels Estats successors de l'antiga Monarquia austrohúngara o apátridas —pero que tenien la seua residència en territori austríac—, que es varen vore obligats a abandonar Àustria abans del 15 de maig de 1955 perque varen ser perseguits —o varen tindre motius per a témer tal persecució—[18] pel règim nazi, o perque varen sofrir per la seua llealtat a una Àustria democràtica.[18]
- Descendents d'estes persones fins a la tercera generació (fills, nets i bisnietos),[19] inclosos els chiquets que varen ser adoptats sent menors d'edat.
Les persones elegibles podran adquirir —o recuperar, en el cas dels sobreviviente que varen ser ciutadans austríacs en el passat— la ciutadania per mig d'una declaració, i no se'ls exigirà que vixquen en Àustria o que renuncien a la seua nacionalitat actual. Els descendents de segona i tercera generació, poden transmetre la seua ciutadania austríaca recent adquirida als seus fills menors d'edat.[19] cal aclarir que la llei serà aplicada tant als judeus com als no judeus. Segons la llei austríaca, s'entén per «sobreviviente de l'Holocaust» a totes les víctimes de la persecució nazi (sobreviviente dels camps de concentració, aquells que es varen amagar durant la guerra o varen fugir dels nazis, etcétera).[20]
Les principals diferències entre la llei anterior i la que rig des de l'1 de setembre de 2020, són les següents:[21]
- En la llei anterior, les víctimes solament podien recuperar la ciutadania si varen fugir d'Àustria abans del 9 de maig de 1945. En l'actual llei, este periodo va ser estés fins al 15 de maig de 1955. Açò significa que els sobreviviente dels camps de concentració, aixina com aquells que varen sobreviure a la persecució nazi amagats i varen deixar Àustria més vesprada —fins al 15 de maig de 1955—, ara també seran elegibles per a obtindre la ciutadania si varen ser ciutadans o residents d'Àustria (és dir, apátridas o ciutadans dels països successors de l'antiga Monarquia austrohúngara) ans que el règim nazi aplegara al poder. Els descendents d'estes persones també tindran dret a solicitar la ciutadania.
- Els fills de mares austríaques naixcuts abans de l'1 de setembre de 1983, han segut exclosos de l'obtenció de la ciutadania. En la llei actual, hi haurà igualtat de drets per a tots els fills de sobreviviente de l'Holocaust austríac: la ciutadania s'otorgarà per igual a tots els descendents, independentment de si l'antepassat perseguit pels nazis —sent ciutadà o resident d'Àustria— va ser home o dòna.
- Com es va mencionar anteriorment, la llei vigent també li concedirà la ciutadania austríaca als ciutadans de països successors de l'antic Imperi austrohúngaro que varen ser perseguits pel règim nazi, sempre que vixqueren en Àustria en eixe moment. Els descendents d'estes persones també tindran dret a solicitar la ciutadania austríaca.
Individus tractats erròneament com a ciutadans austríacs
Un estranger pot solicitar la ciutadania si notifica per escrit que ha segut tractat erròneament com a nacional per una autoritat austríaca durant, a lo manco, els últims quinze anys, i no és responsable d'açò.[6]
Professors universitaris (abolit)
Pel fet de que el nomenament com a professor universitari en una universitat o escola d'art austríaca també implicava convertir-se en funcionari —fins al 31 d'agost de 2001—, els ciutadans estrangers rebien automàticament la ciutadania austríaca quan assumien el càrrec.[22] En este cas especial de naturalisació, es va permetre la doble ciutadania. Ademés, els cònjuges i fills fadrins menors d'edat d'estes persones, també podien accedir a la ciutadania a través d'una declaració.
L'entrada d'Àustria a l'Unió Europea en 1995, va significar que els ciutadans d'atres països membres ara gojaven dels mateixos drets d'accés a l'ocupació que els austríacs, com a conseqüència d'una integració europea més àmplia. A causa d'açò, el otorgamiento automàtic de la ciutadania als professors era vàlit sol per a ciutadans de països no pertanyents a l'Unió Europea. No obstant, des de l'1 de setembre de 2001, els llocs per a professors universitaris s'anuncien exclusivament com a ocupacions del sector privat. En conseqüència, la disposició de conferir automàticament la ciutadania als professors universitaris estrangers va quedar obsoleta, i finalment va ser derogada per un canvi de llei en 2008.[23]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Àustria|20px|Vore el portal sobre Àustria]] Portal:Àustria. Contingut relacionat en Àustria.
- Document d'identitat (Àustria)
Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 En este cas, la mort del progenitor austríac abans del naiximent del chiquet, no impedix l'adquisició de la ciutadania per part d'este últim, sempre que el progenitor fora ciutadà austríac el dia de la seua mort.
- ↑ Açò també s'estendrà als fills illegítims d'una dòna llegitimada, o d'un home llegitimat si este reconeix la paternitat, o be la mateixa és determinada judicialment. Si dits chiquets ya han complit els 14 anys, les condicions requerides en alcançar eixa edat s'aplicaran en conseqüència.
- ↑ 3,0 3,1 S'apliquen excepcions, per eixemple, per a menors de 14 anys o persones que posseïxen una mala salut mental o física (en particular, problemes del parla i l'oïment), entre unes atres.
- ↑ Açò també inclou als cònjuges o parelles registrades d'estrangers que varen obtindre la ciutadania austríaca.
- ↑ Açò també s'aplica als estrangers sense residència en Àustria, degut a que el seu cònjuge o parella registrada de nacionalitat austríaca treballa en l'estranger per a una autoritat austríaca en l'exterior o una corporació pública austríaca, en la mida en que els negocis de dita corporació en l'exterior siguen d'interés per a la República d'Àustria.
- ↑ 6,0 6,1 Es considera que els naixcuts en barcos que arboren un pabelló marítim d'Àustria o en avions de nacionalitat austríaca, varen nàixer en territori nacional.
- ↑ Les persones que posseïxen una discapacitat física o mental significativa, estan exentes de complir en el requisit de minoria d'edat.
- ↑ Molts judeus varen perdre la seua ciutadania, la qual els va ser revocada per decret del règim nazi. Ademés, molts sobreviviente de l'Holocaust varen perdre la ciutadania per fugir d'Àustria, convertir-se en ciutadans d'un atre país, o per unir-se a forces armades estrangeres.
- ↑ També inclou als austríacs que varen escapar del règim nazi entre 1938 i 1945 com a ciutadans alemans, ya que, durant este periodo, Àustria formava part de l'Alemània nazi, i tots els austríacs (llevat els judeus, a els qui se'ls va revocar la ciutadania) tenien la ciutadania alemana.
Referències
- ↑ European Journal (25 d'abril de 2019). «Àustria: The long road to citizenship» (en anglés). DW News. Consultat el 16 d'agost de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Entwicklung der Staatsbürgerschaft in Österreich» (en alemà). Demokratiezentrum Wien. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Staatsgesetzblatt 1918-1920» (en alemà). alex. onb. ac. at. Consultat el 17 de juny de 2020.
- ↑ «Verordnung über die deutsche Staatsangehörigkeit im Lande Österreich. Vom 3. Juli 1938» (en alemà). documentArchiv. de (3 de febrer de 2004). Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «German Case | Foreign Law Translations» (en anglés). law. utexas. edu. Consultat el 11 de juliol de 2019.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 «Staatsbürgerschaftsgesetz 1985» (en alemà). Sistema d'Informació Llegal de la República d'Àustria. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Nacionalitat austríaca». Embaixada d'Àustria en Mèxic. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Ciutadania». Embaixada d'Àustria en Buenos Aires. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Àustria: llarc camí a la nacionalisació». Deutsche Welle (25 d'abril de 2013). Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Citizenship» (en anglés). HELP. gv. at. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Citizenship» (en anglés). migration. gv. at. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Adquisició de la Nacionalitat Austríaca» (PDF). Centre d'Assessorament per a Migrants. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Granting citizenship for extraordinary achievements» (en anglés). Sitie web oficial de la ciutat de Viena. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Austrian Citizenship and Citizenship Certificate» (en anglés). Consulat General d'Àustria en els Àngeles. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Naturalisation - Àustria» (en anglés). Asylum Information Database. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ 16,0 16,1 «Àustria Extends Citizenship to Descendants of Victims of Nazi Persecution» (en anglés). Embaixada d'Àustria en Washington. Archivat des de l'original, el 22 d'abril de 2022. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Acquiring Austrian citizenship for persons persecuted by the Nazi regime and their descendants» (en anglés). Portal web oficial de la ciutat de Viena. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ 18,0 18,1 «Austrian Citizenship» (en anglés). Embaixada d'Àustria en Washington. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ 19,0 19,1 «Privileged access to Austrian citizenship for descendants of holocaust survivors» (en anglés). DORDA. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Austrian citizenship for Holocaust survivors» (en anglés). lawoffice. org. il. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Austrian citizenship» (en anglés). restitution. or. at. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Staatsbürgerschaftswesen» (en alemà). salzburg. gv. at pàg. 19. Archivat des de l'original, el 24 de juliol de 2014. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Bundesgesetzblatt für die Republik Österreich» (en alemà) (PDF). Sistema d'Informació Llegal de la República d'Àustria (4 de giner de 2008). Consultat el 16 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nacionalidad austríaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.