Monimiaceae

Erro al crear miniatura:

Monimiaceae

Les monimiàcees (Monimiaceae) és una família d'Angiosperma de l'orde Laurales. Consta de 23 gèneros en uns 150 espècies, que es distribuïxen pels tròpics del Vell i Nou Món, i les zones templades de Chile, Argentina, Nova Zelanda, Austràlia i Tasmania.

Descripció

• Arbres o arbusts perennifolios, rarament bejucos (Palmeria), aromàtics, usualment resinosos. Indumento de pèls simples, bífidos o estrelats, o glabros.
• Fulles decusadas, rarament en verticilos de 3-7, simples, sanceres a llaugerament serrades, coriàcees, en nervadura broquidódroma i vernaació conduplicada, sense estípulas, en eleócitos en el parènquima, usualment translúcidos. Estomas paracíticos, només en l'envés foliar. Fulls jovenils a voltes marcadament diferents de les adultes en espècies de Hortonia, Kibara, Steganthera i Tambourissa.
• Talles en nucs unilacunares i en 1-7 rastres foliares. Nucs de les branques alguna cosa unflats, els entrenudos llaugerament deprimits per baix d'aquells. Esclereidas hipocrepiformes del periciclo absents. Leño en radis amplis. Branques quadrangulars, ramificació terminal en dicasio. Corfa generalment plana, en chicotetes fissures, llevat en Kairoa, que presenta costelles de corcho prominents en el tronc.
• Inflorescèncias axilars o rarament terminals, a voltes aparentment supraaxilares, rarament caulifloras, cimosas, racemosas o en cim helicoide, o flors solitàries.
• Flors unisexuales, rarament perfectes, actinomorfas, rara volta oblicuas. Receptàcul perígino, ben desenrollat, globoso, urceolado a àmpliament campanulado, freqüentment en un vel que s'obri per un ostíol, en Kairoa i Tambourissa forma un pseudoperianto en obrir-se durant l'antesis. Periant en 3-molts elements sepaloides, petaloides o caliptrados, en disposició espiral, radial o decusada, en 2-3 verticilos, peristentes o caducs, o be periant vestigial a absent. Androceo en 8-150 estams verticilados, espirals o irregularment disposts, filantéreos, curts, en 2 lòbuls basals (nectarios) en Hortonia, Peumus i Monimia, anteras 4-esporangiadas (2-esporangiadas en Monimia), basifijas, extrorsas o introrsas, els microsporangios a voltes soldats dalt o avall, dehiscencia per clavills, conectivo prominent apicalment; estaminodios absents (presents en Hortonia i Peumus). Gineceo apocárpico, superior o immers en el receptàcul i inferior en Tambourissa, d'1-2000 o més carpelos sésiles o estipitados, a voltes els externs estèrils, estigma apical, sec, papiloso; hiperestigma present en Kibara, Hennecatia, Tambourissa i Wilkiea; òvul un per carpelo, erecto o péndola, anátropo (hemianátropo en Kibaropsis), bitégmico, crasinucelado, micropilo dirigit cap a l'àpiç de l'ovari, placentaació apical.
• Frut en polidrupa, tancat en el receptàcul o este dehiscente, carnoso, lluent, exponent els fruts, en drupa solitària en Xymalos. Exocarpo coriáceo, mesocarpo bla, a voltes en esclereidas i eleócitos, endocarpo gros i pétreo o cartáceo. Arilo estilar present en Monimia.
• Llavors 1 per frut, en endospermo abundant, oleoso, no ruminado, embrió recte, en 2 cotiledones (4 en Kibaropsis), aplicats o divergents, a voltes en la vora serrada.
• Polen globular a globular-oblato, en mónadas (tétradas en Hedycarya i Kibaropsis), inaperturado, exina granular, rugosa o equinada, tectada o intectada, imperforada, perforada o columelada, endexina, ectexina i capa basal presents o absents. El polen de Hortonia presenta característiques anómales per a la família: l'exina presenta grosses bandes semihelicoidales d'un pol a l'atre.
• Número cromosòmic: x = 19; n = 19-22, 39, 43, aprox. 44, aprox. 48, 57; 2n = 78.

Ecologia

La majoria són arbres o arbusts dels estrats inferiors de les selves, en ramificació poc densa, les espècies del gènero Palmeria són trepadoras leñosas. Algunes espècies de Steganthera i Kibara són mirmecófilas, presentant les plantes domacios nodales en poros. La polinisació és anemófila en algunes espècies, p. eix., Hedycarya arborea, en flors chicotetes que no segreguen néctar. Les flors de Tambourissa i Monimia segreguen néctar i produïxen una olor penetrant que atrau insectes, principalment mosques i escarabats, pero en Mollinedia la polinisació la porten a terme tisanópteros, que depositen els seus ous en els ulls florals, en l'interior dels quals es desenrollen les larves, i d'a on ixen els nous adults carregats de polen, una volta que els ulls s'han convertit en flors. En els gèneros en hiperestigma, el polen germina en el mucílac que cobrix l'estret ostíol del receptàcul femení i que actua com un mig transmissor dels tubos polínicos fins als verdaders estigmes, que es troben embebidos en el mateix mucílac. La dispersió de les drupes s'efectua per ornitocoria.

Notes

Els fruts que el seu endocarpo és papiráceo deurien considerar-se pròpiament com bayas, pero els hi ha també en el pericarpo completament sec, lo que correspondria a un aquenio. Abdós variants s'usen en la bibliografia consultada.