Vernació

En Botànica, es denomina vernación a la disposició dels primordios foliares dins de l'ull, abans de produir-se l'obertura de la mateixa i el desenroll foliar complet. El terme prefoliación és sinònim seu. Es pot considerar la posició de cada primordio per separat (ptixis) o be la disposició relativa dels diferents primordios d'un mateix cicle (vernación pròpiament dita). La mateixa terminologia s'aplica a la disposició dels primordios del periant de la flor, que , en últim terme, són també estructures foliares modificades (antofilos). En este cas es parla de prefloración o estivación.

Es distinguixen els següents tipos de vernaació:

Vernación circinada d'una fronda nova en un falaguera.

Full de hosta sorgint en vernaació convoluta.

• circinada: el primordio s'enrolla transversalment d'àpiç a base, com un matasuegras; un bon eixemple ho proporcionen les frondes dels falagueres verdaderes i també els foliolos de les cícadas;
• conduplicada: el primordio es dobla a lo llarc del seu nervi mig; és el tipo de vernaació més usual;
• convoluta: el primordio s'enrolla longitudinalment com un tubo, solapando un de les seues vores l'atre (és un cas d'imbricació); és molt típic dels fulls de les gramíneas;
• corrugada: el primordio presenta plecs irregulars, en totes direccions; és característica dels pétals de Papaver i Cistus, entre uns atres;
• involuta: el primordio queda pla, pero les seues vores es curven, enrollant-se longitudinalment en major o menor grau, cap a la fes; es presenta, p. eix., en els fulls de Populus, Viola, etc.; és lo contrari de revoluta;
• plana: el primordio no presenta cap tipo de plec o curvatura;
• plegada: el primordio es plega a lo llarc de tots els nervis principals, com un palmito tancat;
• reclinada: el primordio es plega de través, de manera que l'àpiç s'acosta o toca la base; no és molt freqüent, es coneix en els fulls de Aconitum i Liriodendron;
• revoluta: el primordio queda pla, pero les seues vores es curven, enrollant-se longitudinalment en major o menor grau, cap al envés; es presenta, p. eix., en el baladre (Nerium), entre unes atres; és lo contrari de involuta;
• supervoluta: el primordio és convoluto, pero l'imbricació és fortament espiral.

Es presenten tres tipos principals de disposicions relatives dels primordios:

• oberta: les vores dels primordios no apleguen a tocar-se;
• valvar: les vores dels primordios són contigus sense aplegar a sobrepondre's; usualment els primordios són plans, pero es pot utilisar el terme induplicada si cada primordio és involuto o inclús conduplicado, o be el terme reduplicada si cada primordio és moderadament revoluto;
• imbricada: les vores dels primordios es monten uns sobre uns atres. En este cas, el més complex, es distinguixen diferents subtipos:

• coclear: un dels primordios és més gran i envol completament als demés; es diu que és vexilar o descendent (en el cas de l'estivaació, sobretot) si el primordio major és el més adaxial o posterior (vexilo o estandart), i es diu carinal o ascendent si el primordio major és el més abaxial o anterior (carena o quilla);
• contorta o retortillada: cada primordio té una vora montada sobre la vora de l'immediat i la seua atra vora queda montat per l'anterior, donant l'impressió d'estar retortillats, com, p. eix. en Convolvulus; si vist des de fòra, les vores monten en el sentit antihorario, es denomina levocontorta, i, si en sentit horari, dextrocontorta;

• equitante: els primordios externs rodegen completament als interns, oposts, sent tots conduplicados;
• imbricada o empizarrada: aplicada sobretot a l'estivaació pentámera, un primordio és totalment extern (les seues dos vores monten), un és totalment intern (les seues dos vores són montats) i els atres 3 intermijos;
• quincuncial o espiralada: aplicada sobretot a l'estivaació pentámera, dos primordios són totalment externs (les seues dos vores monten), dos totalment interns (les seues dos vores són montats), i el restant intermig;
• semiequitante o obvoluta: els primordios conduplicados envolen només el semilimbo del primordio que li seguix.