Esclereida

Archiu:Plant cell type sclerenchyma sclereid.png

Microfotografía d'una braquiesclereida. Observe's la grossa paret celular i el chicotet lumen en el centre.

Archiu:Dionysia kossinskyi sclereids.TIF

Esclereidas filiformes en un pétal de Dionysia.

En histologia vegetal, la esclereida és un tipo de cèlula en una grossa paret celular secundària que formen part del esclerénquima. Si be poden presentar formes molt irregulars, usualment són més o menys isodiamétricas. La seua missió és la d'aportar rigidea a teixits molt lignificados (molt durs), com l'endocarpo de la fruta de l'os. No obstant, li les pot trobar formant nòduls en teixits parenquimáticos relativament blans, com el córtex del talle del nogal, o aïllades, com les que es poden trobar en el mesocarpo de la pera.

Archiu:Esclereidas.jpg

Esclereidas del endocarpo de nabius

Orige

Poden originar-se a partir de cèlules del meristema fonamental que s'individualisen molt pronte com primordios de esclereidas. Les esclereidas dels teixits vasculars —xilema i floema— s'originen a partir de derivades del procámbium o del cámbium. Les de l'epidermis s'originen a partir de la protodermis. Poden originar-se secundariament per esclerosis de cèlules parenquimáticas, com les que es presenten en el floema secundari.

Estructura

Les esclereidas són generalment cèlules mortes a la madurea pero, en alguns casos, poden conservar la seua citoplasma durant llarcs periodos de temps (fins a 5 anys). Les parets celulars són secundàries i lignificadas. La paret celular varia en gruixa, en ocasions pot ser tan grossa que ompli casi totalment el lumen celular. Pot presentar puntuacions simples o ramificadas.

Bibliografia

• Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
• Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.