Anar al contingut

Moneda de Navarra i Bearne

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Casa de la Moneda de Navarra i Béarn (francés: Monnaie de Navarre et Béarn) es va formar per mig de la fusió de la Ceca de Navarra (francés: Monnaie de Navarre) de Saint-Palais, la construcció dels quals va ser autorisada originalment pel rei Carlos II de Navarra en 1351, i lloc baix l'autoritat de la Cambra de Comptos de Pau el 4 de giner de 1527, en les dos Cases de la Moneda de Bearn (francés: Monnaies de Béarn) de Pau i de Morlaas, en Bearn, en 1562.

Prensa volant monetal (Museu de Navarra)
Mapa de cecas migevals del regne de Pamplona, primer, i de Navarra, despuix

Cecas

Els edificis que albergaven les cases de moneda normalment es dien "Hôtel de la Monnaie". En algunes ocasions se'ls crida també "Château de la Monnaie" . Tant en Morlaas com en Pau, les cases de moneda varen tindre el seu orige en les residències oficials del vescomte de Béarn en Morlaas i dels reis de Navarra en Pau respectivament. La torre del castell de Pau en la que s'ubicava la ceca es coneixia com la "Tour de la Monnaie" .

A una casa de moneda en sí, ademés de ser cridada pel seu nom propi, com Monnaie de Saint-Palais o Monnaie de Pau, a sovint també li la denomina ferme de monnaie (facenda de moneda) i atelier de la monnaie (taller de la moneda), o colectivament com ateliers monétaires,[1] en l'obres i registres francesos antics. En bearnés, s'observa el nom secque (també seque i socques), ademés de moneda i monederie, per a designar la casa de moneda o taller monetari.[2] La secque bearnés té el mateix significat que ceca en castellà, zecca en italià, i molt provablement es deriva directament de la paraula el nom provinent de la paraula hispanoárabe sikka (en àrap سكّة), és dir, "(casa de) moneda" o més generalment "lloc a on es fabrica moneda", influït per la proximitat a Espanya.

Les tres cases de moneda, que encara funcionaven en el XV, varen ser subcontractades a administradors privats per mig de llicències renovables cada sis anys. Es varen batre monedes de distints valors en nom i en benefici del rei de Navarra i vescomte de Bearn, ademés de medalles i fiches.

A partir del 19 d'agost de 1494, la moneda va tindre tipos de canvi paritari en monedes del mateix valor falcades en el Regne de França.[3][4]

Frontera del Hôtel de la Monnaie, en la rue de la Monnaie, en Saint-Palais. En una escassa població de 300 persones, 100 d'elles treballen en la fundició de moneda i atres 60 en l'acunyament.

Cases de Moneda de Navarra

En Saint-Palais, l'antic Hôtel de la Monnaie es diu ara "Maison dones Têtes", situat en la Rue du Palais de Justice.

En el moment de la seua creació en 1351, Saint-Palais tenia una població d'uns 300 habitants, dels quals 100 treballaven en la ceca (60 treballadors en la fundició per a fondre el metal fins a convertir-ho en líquit i 40 tallant escuts d'argent en les efigies d'Enrique III de Navarra (IV de França) i de Luis II de Navarra (XIII de França); l'últim escut falcat duya l'efigie de Luis XIV de França;

En 1386, Saint-Palais era una de les quatre cases de moneda del Regne de Navarra, sent les atres tres Sant Joan Peu de Port, Pamplona i Monreal. En algun moment despuix de 1402, la Casa de la Moneda va deixar de funcionar.[5] La Casa de la Moneda de Navarra en Saint-Palais va estar tancada despuix de 1527 durant un temps, pero reoberta en 1579.[4][5] Va cessar la seua activitat en 1672.

Sant Joan Peu de Port

Els registres mostren l'existència d'una ceca en Sant Joan Peu de Port en 1386, una de les quatre del Regne de Navarra.[5] En 1401 encara es mantenia activa. Poc més se sap sobre esta casa de moneda a partir dels registres dels archius francesos.

Cases de moneda de Bearne

Morlaas

Les monedes, cridades "sòus morlaneses", que eren de curs llegal en tota Gasconya i en Bearne, varen ser falcades en Morlaas [6] en el castell de la Hourquie [7] (bearnés: Forcas),[1] la residència oficial del vescomte de Bearn, des del IX. Estava situada en un chicotet replanell al sur de la Plau du Vaig marchar. En 1096, en les cartes del Papa Urbà II,[1] s'escriu que l'iglésia de Sainte-Foi de Morlaas està situada en el comtat de Béarn, en una localitat anomenada Furcas.[2][8]

En els primers anys, es tractava de monedes senzilles fetes de coure i bronze, pero més vesprada Gastón Febo va ordenar que la ceca de Morlaas falcara escuts d'or i argent. Les monedes falcades en Morlaas, en les que estan gravades les vaques heràldiques, símbols de Bearne, eren denominades a sovint "vaquetas" (és dir, menudes vaques).

  • Moneda falcada en Morláas
  • Diners morlanés (anvers)
    Diners morlanés (anvers)
  • Diners morlanés (revers)
    Diners morlanés (revers)

La reputació de la moneda de Morlaas era gran. Per això, en 1366 Carlos II de Navarra, rei de Navarra, que buscava donar als seus florines la perfecció dels aragonesos i dels florentinos, va cridar a Juan d'Estebe, que era el cap de la Casa de la Moneda de Morlaas.[9][2] En 1434, Juan I de Foix, vescomte de Bearn, va nomenar a Peyroten d'Arblade, de Mont-de-Marsan, maître particulier de la ceca de Morlaas durant dos anys.[2] Per a això va instalar la ceca en el castell de Morlaas.[2] El nou maître particulier es va comprometre contractualmente a falcar "morlaàs blancs", que per definició incloïen diners, les "medalhes morlanes" (és dir, obolos i meallas ) i, per últim, una moneda cridada pogese que tenia el valor d'un quarto de diners.[2] El vescomte es va comprometre contractualmente a proporcionar quatrecents marcs d'argent, segons el pes de Colónia (en francés: poids de Colónia),[10] que Peyroton d'Arblade devia falcar durant el primer any del contracte.[2]

En 1484, Jean de Gardey, del comtat de Pardiac, va ser destituït del seu càrrec de maître de la Casa de la Moneda de Morlaas en el pretext de que no era Bearnés i que pagava drets senyorials inferiors a la mitat del valor real de la Casa de la Moneda. Quan Arnaud d'Abbadie va ser nomenat maître de la Casa de la Moneda de Morlaas, es veu que la casa de la moneda encara estava ubicada en el castell en 1484, perque està escrit que falcarà monedes en "el nostre castell, casa i casa de la moneda de Morlaas" (bearnés: "nostre castet, mayson et monederie de Morlàas").[2][11]

Abans de 1488, Morlaas tenia el privilegi exclusiu de falcar monedes per a Bearn, despuix de lo que Juan III d'Albret, llavors rei de Navarra, comte de Foix i vescomte de Bearn, va concedir privilegis a Pau i noves cartes de palesa per a Saint-Palais.

Bascle de Lagrèze va escriure que la Casa de la Moneda de Morlaas estava tancada i que els mòles, forges i atres equips varen ser traslladats a Pau al voltant de 1554, pero açò sembla imprecís, ya que hi ha registres de que es va seguir falcant monedes en Morlaas fins a ben entrada la década de 1660, i, inclús, despuix.[12]

En 1562, Auger de Lagarde va prometre falcar monedes en "el taller monetari i el castell de la Casa de la Moneda de Morlàas" (bearnés: "la secque et castet de la moneda de Morlàas".) [2] [13]

Blanchet sospitava que la producció en la Casa de la Moneda de Morlaas es va suspendre cap a 1619, al no tindre constància d'entregues o enviaments posteriors a esta data. [14] Si es va suspendre la producció, va durar poc, perque un decret escrit de 6 de maig de 1637, dictat per consell dels funcionaris de la ceca, ordenava que es produïren "baquetas" en la ceca de Morlaas "... fins a un valor i cantitat màxims d'1.000 lliures en un periodo de dos semanes, exigint explícitament als funcionaris, treballadors i monetaris de la casa de moneda que donen a dites "baquetas" d'esta collita una forma, un diàmetro i una redondez distints per a que puguen distinguir-se fàcilment. contra falsificacions, i que per a garantisar encara més açò, els senyors Dupont, primer president de la Cambra de Contes, de Cachalon, el mestre de contes i el fiscal general, deuen estar presents durant la nova producció, a menos que es requerixca una producció major. ordenat per la Cambra per a satisfer les necessitats públiques." [14][15]

Segons pareix, el taller va tornar a tancar-se per un periodo de temps desconegut, ya que en 1662 els monetaris de Morlaas varen presentar als Estats de Bearne una solicitut per a reobrir el taller per a la producció de monedes d'or i argent.[16] La seua solicitut aparentment no va ser concedida, perque en l'Assamblea de la Noblea dels Estats de Bearne en Nay el 10 de setembre de 1663, es va fer una nova solicitut per a que els Estats intercediren davant El seu Majestad, "... per a obtindre el seu decret que la Casa de la Moneda de Morlaas siga reobert, a lo manco per a la producció de monedes de cinc i dèu ardit [17] (un ardit equivalia a un sext de sol, és dir, monedes de 15 i 30 diners), necessàries per a l'us públic. [18]

Els mòles, forges i demés equipaments de la Casa de la Moneda de Morlaas varen ser finalment traslladats a Pau cap a 1690 i la casa de la moneda va deixar de funcionar, despuix de res menys que 600 anys de funcionament. Les referències que es poden trobar sobre la Casa de la Moneda de Morlaas en 1690 permeten concloure que el taller ya no estava en funcionament.[19] En els registres de la Casa de la Moneda de Pau es menciona el pagament de 37 lliures per les jornades amprades per a montar la 'prensa de la monoje' de Morlaas i la de Pau per Mathieu, Moulat i la Galère, carpinteros de Jurançon.[19] En el mateix registre, en assent de l'11 de maig de 1690, es menciona un pagament de 3 lliures pagades"... al ferrer del 'monoje ' pel seu temps i l'us del seu cavall per a anar a carregar una bàscula al 'Monoje de Morlaas' (sic)."[20][21] Sembla evident que si el taller de Morlaas encara existia, ya no estava funcionant i el seu equipament estava sent transportat a Pau.[21]

Despuix d'haver llogat l'antic Hôtel de la Monnaie de Morlaas, a finals del XVIII es va vendre el terreny que ocupava anteriorment.[22][23] Es diu que el castell de la Hourquie que albergava el Hôtel de la Monnaie va ser destruït en 1708.

Pau

Torre de la Moneda (Pau)[24]

En Pau, un castell de la Moneda, reconstruït en el XIV durant el regnat de Gastón Febo, estava situat en el "Borc Nau" (en espanyol, burc nou; en francés: "li Bourg neuf"), entre el Hôtel de la Baque i la Motte de la Couète de la Molère, no llunt del Moulin de la Dona. El Hôtel de la Baque evidentment va prendre el seu nom de les monedes de Morlaas, en les que estaven gravades les vaques heràldiques, símbols de Bearn, comunament cridades "vaquetas" (és dir, "vachettes" ) en aquella época.

Després es va construir un Hôtel de la Monnaie en la Torre de la Moneda (Tour de la Monnaie) del Castell de Pau en 1524.[24] Quan açò es va tornar massa menut, es va construir un Hôtel de la Monnaie més gran en 1554 a l'est del Torre de la Moneda original, pero contigu.[25][26] Va funcionar com casa de moneda des de 1554 fins a la Revolució Francesa. Els equips i ferramentes de la Casa de la Moneda varen ser traslladats a Monnaie de Bayona durant la Revolució, i en 1807 la Torre de la Moneda, el Hôtel de la Monnaie i totes les seues dependències varen ser llegalment separats del Castell de Pau i venuts pel govern.[27]

En 1617, la Cort de la Moneda de França en París va exigir que les tres cecas de Saint-Palais, Pau i Morlaas anaren posades baix la seua jurisdicció, pero esta reforma mai es va portar a terme. Una sentència dictada pel Parlament de Bordeus en 1642, menciona específicament el Parlament de Navarra i Bearn i la Cambra de Comptos de Navarra (Pau), pero no menciona en absolut la Cort de la Moneda de França en París.[28]

Blanchet va concloure, a partir de la falta de documents, que va poder descobrir que la Casa de la Moneda de Pau estava tancada en 1622, a lo manco durant algun temps.[29]

En 1662, Genisseau va incorporar per sorpresa la Casa de la Moneda de Pau al contracte general de la Casa de la Moneda de França, lo que va provocar objeccions en Pau, i que finalment varen ser declarades vàlides.[30]

En 1763, la Casa de la Moneda de Pau encara no estava baix l'autoritat de la Cort de la Moneda de França en París, raó per la qual la majoria de les monedes falcades en Bearne baix els regnats de Luis XIII de França i Luis XIV de França eren d'un tipo especial.[30]

En l'artícul 2 de l'Edicte d'octubre de 1775, el Rei finalment va colocar totes les responsabilitats per a les que el Tribunal del Parlament de Pau havia segut competent baix els auspicis de la Cort de la Moneda, baix l'autoritat de la Cort de la Moneda de França en París.[30]

  • Moneda falcada
  • Enrique II de Navarra (anvers)
    Enrique II de Navarra (anvers)
  • Enrique II de Navarra (revers)
    Enrique II de Navarra (revers)
  • Juana III de Navarra (anvers)
    Juana III de Navarra (anvers)
  • Juana III de Navarra (revers)
    Juana III de Navarra (revers)

Oficials de la Casa de la Moneda

Degut a que les cases de moneda estaven baix l'autoritat de la Cambra de Comptos de Navarra (Pau), el funcionari de major ranc de la casa de moneda, el Général dones Monnaies, era un funcionari de la Cambra de Comptos de Navarra (Pau). Cada una de les tres cases de moneda tenia el seu propi personal distint i separat. Els oficials de la Casa de la Moneda incloïen un Garde de la Monnaie, un Contre-Garde de la Monnaie, un Fiscal (francés: procureur), un Registrador (francés: greffier) i més vesprada un Ujier.

Dins de les pròpies cases de moneda (francés: Hôtel de la Monnaie), la direcció estava formada pel licenciatario, a sovint denominat "arrendatari" de la casa de moneda (francés: fermier), que normalment era el tesorer o director operatiu i financer (francés: directeur & trésorier particulier), gravador (francés: graveur), ensayador (francés: essayeur), preboste de moneder (prévôt dones monnayeurs), preboste d'ajusts (prévôt dones ajusteurs) i supervisor de diners (francés: tinent dones monnayeurs). Els "monnayeurs" eren els operadors dels equips i prenses necessaris per a falcar les monedes . Els "ajustadores" prenien les monedes recent falcades i les desbarbaban i polien.

En acabant de que Navarra i Bearn s'uniren al Regne de França en 1620, certs oficials varen eixercir funcions generals per a les tres cases de moneda.[31]

En 1635, el rei Luis XIII de França va confirmar les cartes de successió concedides als funcionaris de les cecas de Pau i Morlaas en 1631. Cada oficial pagava 293 lliures i 5 sòus per la confirmació de les seues cartes, despuix de lo que la successió dels càrrecs era per herència.[32]

En la seua Història monetària de Bearne, Blanchet va proporcionar llistats detallats, encara que incomplets, en referències dels Archius Departamentals dels Payrénées-Atlantiques, de les persones que varen ocupar els distints càrrecs de les tres cases de moneda de Saint-Palais,[33] Pau[34] i Morlaas.[35]

General de les Cecas

El Général dones Monnaies (espanyol: General de la Ceca), també conegut com Général Provincial (espanyol: General Provincial), era el títul dels juges establits en diferents províncies del regne per a presidir les sentències que es dictaven en jurisdiccions baix l'autoritat de la Cambra de Comptos de Pau, abans de 1691, i per la Tribunal de la Moneda del Parlament de Navarra i Bearn,[36] entre 1691 i la Revolució Francesa. Una sentència del Conseil d'État d'1 de juliol de 1625 els va otorgar el títul oficial de Conseillers Généraux Provinciaux dones Monnaies (espanyol: Consellers Generals Provincials de les Cases de Moneda).[36]

Eren responsables de l'auditoria i inspecció de les cases de moneda, i els gardes, més tarde juges-gardes, els reportaven directament.[36] S'encarregaven de remetre les actes de les seues visites en forma d'informes al Fiscal General, qui, a la seua volta, s'encarregava de remetre informes al Tribunal del Parlament.[36] Este últim va examinar els abusos comesos en els processos de producció i va pronunciar castics contra els fermiers/maîtres, funcionaris i treballadors de les cases de moneda.[36][37]

En un edicte de 30 de juny de 1696, el rei Luis XIV va reemplaçar als sèt generals provincials per vintihuit Conseillers Généraux Provinciaux, dels quals un era per a la ciutat de Pau i estava baix la jurisdicció del Parlament de Pau.[36] Estos nous consellers, de la mateixa manera que els seus homòlecs de la Cort de la Moneda, eren responsables de la prevenció de la falsificació i de les alteracions no autorisades de les monedes, treballant en paralel en els bailíacos, els senescals, els funcionaris del Présidial i els guàrdies de les cases de moneda.[36][38] El General de la Casa de la Moneda de Navarra i Bearn va resoldre els conflictes entre els funcionaris de la casa de la moneda, va contractar treballadors calificats i no calificats per a les cases de la moneda i es va pronunciar sobre les objeccions plantejades als procediments i sentències relatives a les cases de la moneda, quan varen sorgir, llevat en aquells casos en que varen ser apelats davant el Tribunal del Parlament.[36]

Abans de 1691, el General de la Casa de la Moneda va ser contractat per la Cambra de Comptos de Navarra (Pau) i li va prestar jurament. En acabant de que la Cambra de Comptos de Pau es fusionara en el Parlament de Navarra i Bearne en 1691, varen ser contractats i varen jurar davant la Cort de la Moneda del Parlament de Navarra i Bearne.[36] El seu remuneració ascendia a 1.333 lliures, 6 sòus i 8 diners a l'any.[36]

Generals de les Cecas de Navarra i Bearne (incomplet)
Nom Títul del càrrec Data indicada Data confirmada[39] Data pren del càrrec Data cessació en el càrrec Motiu Fonts
Bernard de Marca Trésorier de Nébouzan et Général dones Monnaies 1543 1566 [40][41][42]
Jean de Montgaurin Général dones Monnaies de Béarn 1583 1594 renúncia [43][44]
Jean de Sabaloa Général de la Monnaie de Navarre 1585 1587 [45]
Jean de la Garde Général dones Monnaies de Béarn 24 Dec 1594 1598 decés [44][46]
Duverger unknown 1594 [47]
Jean de Montgaurin Général dones Monnaies de Béarn 14 Jan 1598 1601 renúncia [48][49]
Isaac de la Garde Général dones Monnaies de Navarre et de Béarn 3 Dec 1601 1603 [49][50]
Antoine de Bénévent Général dones Monnaies de Navarre 25 Jun 1603 1605 [51][52]
Lagarde Général dones Monnaies de Béarn 1605 1608 [53][54]
De Vergès Général dones Monnaies de Navarre et de Béarn 1606 1609 [55][56]
De Lagarde Général dones Monnaies de Navarre et de Béarn 1608 [57]
Josué de Lagarde, Seigneur de Beucaire Général dones Monnaies de Béarn 1619 & 13 Jul 1652 [58][59][60]
Pierre de Laforcade, aka Pierre de Forcade Général dones Monnaies de Béarn 1626 1659 [61][62][63][64][65][66][67][68]
Saubat de Vergès Essayeur et Général 1627 [69]
Pierre de Laforcade, aka Pierre de Forcade Général dones Monnaies de Navarre 1634 & 1659 [70][71]
Belloc Général dones Monnaies de Navarre et de Béarn 1664 [72]
Belloc Général dones Monnaies de Béarn 1669 [73]
Larroque Général de la Monnaie de Navarre 1669 [73]
De Belloc Général dones Monnaies de Béarn 1684 [74][75]
Jacques Munié Directeur de la monnaie de Pau † 28 Jul 1709 [76]
Jean-Pierre de Lacroix Général dones Monnaies 1694 1717 [77][78][79]
Jérôme Bourjot Général dones Monnaies 1735 after 1752 [80][81]
David de Matheu Général Provincial de la Monnaie de Pau 1754 [82]
Pouts Général 1775 [83]
Pierre Picard or de Picard Général Provincial 1775 1784 [84]

Mestre General

El 25 d'octubre de 1497, Catalina de Navarra va nomenar a Jean, Senyor de Candau, Mestre General de la Casa de la Moneda de Morlàas, en substitució de Gaston de Saint-Jean, que havia fallit.[85] Es veu en este document que el Maître Général va rebre els jurament del seu càrrec dels maîtres particuliers, gardes, ensayeurs, prévôts i treballadors calificats i no calificats. Pero este títul sembla haver segut purament honorífic i atres documents mostren que la gestió de les cases de moneda pertanyia al maître particulier que llogava les cases de moneda i produïa monedes baix llicència.[86]

Mestres Generals de Morlaas (incomplete)
Nom Data indicada Data confirmada[39] Data pren del càrrec Data cessació en el càrrec Motiu Fonts
Gaston de Saint-Jean 1497 [11][21]
Jean, Seigneur de Candau 1497 [11][21]

Mestre Particular / Afirmador

El Mestre Particular (francés: Maître Particulier) llogava una casa de moneda o cases de moneda baix un contracte renovable de sis anys a la Cambra de Comptos de Navarra (Pau), més tarde Tall de la Moneda del Parlament de Navarra i Bearn, i produïa monedes, medalles i fiches baix la llicència otorgada en este contracte d'arrendament.

Al Mestre Particular se li sol denominar Afirmador (en francés, Fermier), paraula que té la seua raïl i significat en el fet de que el fermier era l'individu "... qui affermait [87] la fabrication..." [86] (que llogava la producció). Fermier, en este sentit, significa arrendatari, aquell que affermer (temps present) o affermait (temps passat). La Cambra de Comptos de Navarra (Pau) era l'arrendadora de les cecas.

Al final del seu contracte d'arrendament, l'arrendatari estava obligat a presentar una contabilitat detallada de tota la producció realisada en virtut del seu contracte d'arrendament, els drets senyorials pagats, les deduccions de pes i de llei registrades durant la producció, la remuneració dels distints funcionaris de la Casa de la Moneda i, en general, totes les despeses ocasionades.[88] Esta contabilitat va estar subjecta a una estricta verificació.[89]

L'arrendament es pagava al Tesorer de Bearn en tres quotes anuals: en la Candelaria, en Pentecostés i en Sant Miguel.[18] [89]

Els nous contractes d'arrendament de cases de moneda es varen anunciar originalment en el sò de trompetes. Posteriorment, va ser anunciat en tot el regne per mig de cartells impresos en Lescar.[89][90]

Mestre de la moneda / Director

Cap a finals del XVII, el Maître Particulier, un arrendatari, va ser substituït per un Director, un empleat. El carregue de director de la Casa de la Moneda costava 13.200 lliures i oferia una remuneració d'1.200 lliures.[89] El titular del càrrec també tenia dret a una bonificació, calculada en 5 sols per marc de monedes d'or i argent falcades.[89]

Guarda / Juge-Guarda

El guarda (francés: garde) de les cases de moneda era responsable de vigilar els tallers i d'impedir l'entrada de persones distintes de les que estaven degudament juramentades i empleades en la casa de moneda.[91] Les seues responsabilitats incloïen garantisar l'exactitut dels pesos, estar presents en les proves de preproducció, proves de posproducció i quan es varen medir els pesos, aixina com durant l'entrega i embalage de les monedes terminades.[91] Estaven obligats a dur registres de les matèries primeres utilisades en la producció i dels retarts en la producció per part dels treballadors i els moneders, aixina com a entregar als treballadors els dénéraux,[92] els pesos monetaris utilisats per a comprovar el pes de les monedes falcades, especialment les d'or, per a facilitar la correcta acunyament.[91] Quan les planches no eren perfectament redones o no estaven ben treballades, el guarda era responsable de fer-les refondre i refondre a costa dels empleats involucrats, aixina com d'impondre'ls multes o atres sancions, inclosa la suspensió del treball.[91] Els guardes també eren responsables de retirar del taller les ferramentes i instruments d'estampat utilisats per a falcar monedes i medalles, quan no estaven en us.[91][93]

Abans de finals del XVI, els Gardes dones Monnaies de Bearne no estaven obligats a pagar una fiança, pero el Fiscal General es va queixar davant Madame la Gouvernante de que la seua responsabilitat era tan important, pero no estaven obligats a pagar cap fiança.[91] Enrique III de Navarra va dictar un decret el 6 de decembre de 1590 ordenant que ningú podia ser contractat com a guàrdia sense pagar una fiança d'1.000 escuts sòus.[91][94]

Guardes de Morlaas (incompleta)
Nom Data indicada Data confirmada[39] Data pren del càrrec Data cessació en el càrrec Motiu Fonts
Guillem de Ladoue 1543 [40][25]
François de Loos 1562 1566 [25][95]
Jacques de la Molère 1574 [25][96]
Jean d'Estillart 1579 1579 renúncia [97][98]
Pierre de Rauzet 1579 renúncia[lower-alpha 1] [97][98]
Michel de la Molère 1580 [97][98]
Denis Vergeron 1580 1591 [98][99][100]
Pierre de Day 1599 [98][101]
Pierre de Day and Bayard 1604 [98]
Denis Vergeron 1611 renúncia[lower-alpha 2] [98][102][103]
Jacques de Noseilles 27 Feb 1617 27 Feb 1617 1627 [98][103][104][105]
Laforcade 1634 [62][98]
Jacques de Noseilles 1637 [66][98]
Denis de Nozeilles 1647 1656 [98][106][107]
Jean de Forgues 1657 [98][108]

Contraguarda / Controlador contraguarda

El 23 de novembre de 1606, el maître Pierre de Day va ser contractat com a primer contraguarda i, com este carregue era nou, el rei va fixar la remuneració en 125 lliures, és dir, la mateixa que per als guàrdies de l'época. Esta cantitat devia traure's dels fondos de Chambre dones Poids et Alois (anglés: Cambra de Pesos i Valors), en acabant de que es pagaren la remuneració dels demés funcionaris de la Casa de la Moneda i tots els demés despeses. El nou contraguarda devia pagar una fiança.[109]

El contraguarda era un oficial responsable de l'inspecció del treball en el taller monetari i de dur un registre del or, l'argent i els metals billon utilisats en la producció de monedes. Va comprovar els contes financers presentats pels empleats i agents de canvi i es va assegurar de que es pagaren en efectiu segons el tipo de canvi vigent. La contragarde estava classificada organizativamente en un nivell inferior a la garde o juge-garde, pero es reemplaçaven mútuament en les seues funcions en cas d'absència.

El carregue de contraguarda costava 8.800 lliures, oferia 800 lliures de remuneració i donava dret al seu titular a una bonificació de 6 denarios per marc d'or i argent aportat al intercanvi. [lower-alpha 3]

En un edicte de juny de 1696, Luis XIV de França va substituir als contraguardas per controladors contraguardas, les funcions dels quals seguien sent les mateixes i la remuneració de les quals ascendia a 1.066 lliures, 13 sols i 4 denarios. El salari es va incrementar en 200 lliures en 1700. [110] Ademés, a cada controlador contraguarda se li va assignar una vivenda, dins de la pròpia casa de moneda.

Els contraguards de Morlaas (incompleta)
Nom Data indicada Data confirmada[lower-alpha 4] Data pren del càrrec Data cessació en el càrrec Motiu Fonts
Pierre de la Garde, aka Pierre de Lagarde 1600 [98][111]
Pierre de Day 23 Nov 1606 [109]
Bayard 1619 [58][98]
Jeanne de Faget[lower-alpha 5] renúncia [98][112]
Jean de Forgues 2 Apr 1632 [98][112]
Els controladors de Morlaas (incompleta)
Nom Data indicada Data confirmada[lower-alpha 6] Data pren del càrrec Data cessació en el càrrec Motiu Fonts
Bertrand de Beaumont 1657 [98][113]
The Contrôleurs of Pau (incompleta)
Name Data indicada Data confirmada[lower-alpha 7] Data pren del càrrec Data cessació en el càrrec Motiu Fonts
Claude Joseph de Renoir before 1687 [114]

Moneder

Un treballador de la casa de la moneda responsable de l'acunyament (acunyament de monedes) [115]

Hi havia quatre moneders (en francés, monnayeurs) que no tenien una remuneració fixa. En canvi, guanyaven 1 sòu per marc d'or falcat, 6 diners per marc d'argent i 6 diners per marc d'or o argent refòs i reacuñado.[116]

Moneders de Morlaas (incompleta)
Nom Data indicada Data confirmada[lower-alpha 8] Data pren del càrrec Data cessació en el càrrec Motiu Fonts
Girard[117] 1088 1110 [98]
Juan d'Estebe[lower-alpha 9] 1366 [9][98]
Jean Péclaver 1594 [98][118]

Ensayador

El ensayador (francés: essayeur, provador) en cada casa de moneda tenia distints drets segons el periodo.[119] Esta secció, a diferència de les anteriors, resumix la posició del ensayador en les Cases de la Moneda franceses durant el XVI.[119] La situació en Navarra i Bearn hauria segut la mateixa.[119]

El ensayador era responsable de realisar el control de calitat provant l'or, l'argent i els mils de millons entregats al maître particulier de la casa de moneda com a matèries primeres per a la producció, aixina com els productes terminats.[119] Va estar present en totes les entregues.[119] Com a benefici adicional, tenia dret a conservar la mitat de les peuilles [lower-alpha 10] de totes les monnaie blanche (és dir, monedes d'or i argent) i monnaie noire (és dir, monedes de poc valor, en poc contingut de metals preciosos, com billon i coure) i el jardí l'atra mitat.[119] El ensayador i el maître particulier s'encarregaven de medir el valor i el guàrdia s'encarregava de medir el pes.[119] Estava prohibit que el ensayador estiguera associat en el maître particulier o el seu empleat, pero si havia prestat el jurament que habitualment prestaven els treballadors o els acuñadores, podia treballar o falcar junt a ells. [119]

En 1723, es va ordenar als ensayadores que marcaren els lingots d'or i argent que els duyen per a provar-els en els seus sagells únics i que mantingueren registres individuals. [119]

A finals del XVII, el carregue de ensayador en la Casa de la Moneda de Pau costava 3.000 lliures, oferia 125 lliures de remuneració i donava dret al seu titular a una bonificació de 8 denarios per marc d'or i 4 denarios per marc d'argent . produït. [119]

Ensayadores de Morlaas (incompleta)
Nom Data indicada Data confirmada[lower-alpha 11] Data pren del càrrec Data cessació en el càrrec Motiu Fonts
Jean d'Andonhs 1514 [98][120]
Jean de Pavie 1543 [40][121]
Bertrand Dumas and Jean Fournier 1562 1566 [95][121]
Sauvat d'Harfort 1573 1574 [41][96][121]
Guillaume Lamy 1581 [121][122]
Antoine de Belleville 1582 1592 [123][121][124][125]
Roger de Gassie 1593 1643 [121][126][127][128][129][130]

Gravador / Tallador

A finals del XVII, el tallador (francés: tailleur) o gravador (francés: graveur),[131] tenia 200 lliures de remuneració, i una bonificació de 16 diners per marc d'or i 8 diners per marc de monedes d'argent refoses.[116]

Atres oficials

La Casa de la Moneda de Pau també contava en quatre tiradors de barra (francés: tireurs d'agrana),[132] sense remuneració fixa, que compartien la bonificació en els monnayeurs.[116] Els ajustadores, huit en total, guanyaven 2 sòus per marc d'or i 1 sòu per sòu d'argent.[116]

Vore també

Notes

  1. ↑ en favor de Pierre de Rauzet
  2. ↑ a favor del seu gendre, Jacques de Noseilles
  3. ↑ Manuscrit of l'Intendant Li Bret, publicat per Mr. J.–I. Picot, en el lndicateur de Pau, en data de 27 d'abril de 1867
  4. ↑ per la Cambra de Comptos
  5. ↑ viuda de Pierre de la Garde
  6. ↑ per la Cambra de Comptos
  7. ↑ per la Cambra de Comptos
  8. ↑ per la Cambra de Comptos
  9. ↑ cridat de Morlaàs pel rei de Navarra
  10. ↑ Peuilles = nom de les dos mitats de la moneda o medalla que resulten de tallar-la per la mitat per al control de calitat.
  11. ↑ per la Cambra de Comptos

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Blanchet, 1893, p. 23.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Blanchet, 1893, p. 24.
  3. ↑ Blanchet, 1893, p. 91.
  4. ↑ 4,0 4,1 Dumas (1959), p. 298 (in French)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Blanchet, 1893, pp. 45-46.
  6. ↑ Site de l'office de tourisme du pays de Morlaàs
  7. ↑ Referència n.º IA00027025 en la Base Mérimée del Ministeri de Cultura de França.
  8. ↑ Marca, Histoire de Béarn, p. 302
  9. ↑ 9,0 9,1 Heiss, 1869, p. 39.
  10. ↑ Peuchet (1801), Vocablulaire dones termes de commerce, banque, manufactures, navigation marchande, finance mercantile et statistique, p.202 "poids+de+cologne"&pg=PA202 (in French)
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 AD64, I 326
  12. ↑ Blanchet, 1893, p. 25.
  13. ↑ AD64, B 925
  14. ↑ 14,0 14,1 Blanchet, 1893, p. 26.
  15. ↑ SSLAP (1887), p. 206 (in French)
  16. ↑ AD64, C 829
  17. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  18. ↑ 18,0 18,1 AD64, C 1232
  19. ↑ 19,0 19,1 Blanchet, 1893, pp. 26-27.
  20. ↑ Archives nationals, Z1B 934
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Blanchet, 1893, p. 27.
  22. ↑ AD64, DD 6
  23. ↑ AD64, BB 26
  24. ↑ 24,0 24,1 «PAU - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en és). aunamendi. eusko-ikaskuntza. eus. Consultat el 2024-09-13.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Blanchet, 1893, p. 28.
  26. ↑ Plans and Elevation of the Hôtel de la Monnaie in Pau (manuscript in French)
  27. ↑ Blanchet, 1893, p. 38.
  28. ↑ Blanchet, 1893, p. 2.
  29. ↑ Blanchet, 1893, p. 35.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Blanchet, 1893, p. 3.
  31. ↑ Blanchet, 1893, p. 4.
  32. ↑ Blanchet, 1893, pp. 2-3.
  33. ↑ Blanchet, 1893, pp. 45-48.
  34. ↑ Blanchet, 1893, pp. 30-45.
  35. ↑ Blanchet, 1893, pp. 23-30.
  36. ↑ 36,00 36,01 36,02 36,03 36,04 36,05 36,06 36,07 36,08 36,09 Blanchet, 1893, pp. 3-4.
  37. ↑ Pierre de Marca (1846), Antiquités du Béarn, pp. 26–27
  38. ↑ Abot de Bazinghen (1764), Traité dones monnoies, Vol. 1, pp. 547–552
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 per la Cambra de Comptos
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 AD64, B 236
  41. ↑ 41,0 41,1 AD64, B 928
  42. ↑ AD64, I 1727
  43. ↑ AD64, B 269
  44. ↑ 44,0 44,1 Laussat (1871), p. 261 (in French)
  45. ↑ AD64, B 5970
  46. ↑ Encàrrec fet per Catalina de Borbón
  47. ↑ AD64, B 3170
  48. ↑ Laussat (1872), p. 89 (in French)
  49. ↑ 49,0 49,1 Laussat (1872), p. 143 (in French)
  50. ↑ AD64, B 297
  51. ↑ AD64, I 2022
  52. ↑ SSLAP (1886), p. 143 (in French)
  53. ↑ AD64, B 3382
  54. ↑ AD64, I 1507
  55. ↑ AD64, B 3387
  56. ↑ AD64, B 3465
  57. ↑ AD64, B 3439
  58. ↑ 58,0 58,1 AD64, B 951
  59. ↑ AD64, B 2029
  60. ↑ SSLAP (1887), p. 220 (in French)
  61. ↑ AD64, B 3714
  62. ↑ 62,0 62,1 AD64, B 3792
  63. ↑ AD64, B 3776
  64. ↑ AD64, B 3782
  65. ↑ AD64, B 3796
  66. ↑ 66,0 66,1 AD64, B 3813
  67. ↑ AD64, B 3889
  68. ↑ AD64, B 3928
  69. ↑ AD64, B 344
  70. ↑ AD64, B3792
  71. ↑ AD64, B 391
  72. ↑ AD64, B 3967
  73. ↑ 73,0 73,1 AD64, B 3983
  74. ↑ AD64, B 214
  75. ↑ AD64, B 407
  76. ↑ Pau C BMS 1693-1711, Page 289
  77. ↑ AD64, B 4542
  78. ↑ AD64, B 224
  79. ↑ AD64, B 421
  80. ↑ AD64, B 4582
  81. ↑ AD64, B 468 - encara citat en este registre datat en 1752
  82. ↑ AD64, C 305 dtd. 27 Nov 1754, una carta en la que es qüestionen les seues qualificacions
  83. ↑ AD64, C 314
  84. ↑ AD64, B 4333
  85. ↑ AD64, I 326, Appendix XV
  86. ↑ 86,0 86,1 Blanchet, 1893, p. 7.
  87. ↑ Larousse: affermer
  88. ↑ Blanchet, 1893, pp. 11-12.
  89. ↑ 89,0 89,1 89,2 89,3 89,4 Blanchet, 1893, p. 12.
  90. ↑ AD64, B 3749
  91. ↑ 91,0 91,1 91,2 91,3 91,4 91,5 91,6 Blanchet, 1893, p. 13.
  92. ↑ Larousse: dénéral, dénéraux
  93. ↑ Abot de Bazinghen (1764), Traité dones monnoies, Vol. 1, pp. 602–608
  94. ↑ Laussat (1871), p. 257 (in French)
  95. ↑ 95,0 95,1 AD64, B 932
  96. ↑ 96,0 96,1 AD64, B 2211
  97. ↑ 97,0 97,1 97,2 AD64, I 2003
  98. ↑ 98,00 98,01 98,02 98,03 98,04 98,05 98,06 98,07 98,08 98,09 98,10 98,11 98,12 98,13 98,14 98,15 98,16 98,17 98,18 98,19 98,20 Blanchet, 1893, p. 29.
  99. ↑ AD64, B 278
  100. ↑ AD64, B 3091
  101. ↑ AD64, B 293
  102. ↑ AD64, B 318
  103. ↑ 103,0 103,1 SSLAP (1887), p. 131 (in French)
  104. ↑ AD64, B 328
  105. ↑ AD64, B 3757
  106. ↑ AD64, B 3874
  107. ↑ AD64, B 3918
  108. ↑ AD64, B 197
  109. ↑ 109,0 109,1 SSLAP (1886), p. 150 (in French)
  110. ↑ Abot de Bazinghen (1764), Traité dones monnoies, Vol. 1, p. 185
  111. ↑ AD64, B 3272
  112. ↑ 112,0 112,1 SSLAP (1887), p. 179 (in French)
  113. ↑ AD64, B 387
  114. ↑ Pau C Baptême 1671-1691, p. 193 (in French manuscript)
  115. ↑ [1] Larousse : monnayeur
  116. ↑ 116,0 116,1 116,2 116,3 Blanchet, 1893, p. 15.
  117. ↑ Cartul. de Morlàas, édition Cadier, p. 35
  118. ↑ AD64, I 1284
  119. ↑ 119,00 119,01 119,02 119,03 119,04 119,05 119,06 119,07 119,08 119,09 Blanchet, 1893, pp. 14-15.
  120. ↑ AD64, C 680, f° 96
  121. ↑ 121,0 121,1 121,2 121,3 121,4 121,5 Blanchet, 1893, p. 30.
  122. ↑ AD64, B 935
  123. ↑ AD64, B 936
  124. ↑ AD64, B 2620
  125. ↑ AD64, B 2803
  126. ↑ AD64, B 285
  127. ↑ AD64, B 3171
  128. ↑ AD64, B 3324
  129. ↑ AD64, B 3553
  130. ↑ AD64, B 3841
  131. ↑ Blanchet (1888), pp. 189–207 (en francés)
  132. ↑ definition: tireur d'agrana / barrier

Bibliografia

223–264.doi:10.3406/numi.1997.2138.Consultat el 2016-04-09.
231–240.Consultat el 2024-04-19.
297–334.doi:10.3406/numi.1959.1694.Consultat el 2016-04-25.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Moneda_de_Navarra_i_Bearne&oldid=1492695»