Anar al contingut

Cospel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una mostra de cospel.

Un cospel és una «bola o disc de metal, de calitat i pes controlats, sobre el que es falquen els tipos de moneda o la medalla.» També es diu flan o flaón.[1] Per a la seua creació s'utilisava una coquilla o cospelera, «un instrument per a fondre els cospeles».[2]

Antigament s'amprava per a falcar, en un martillazo, l'anvers i el revers d'una moneda.[3][4][5] Es preparava per a tallar un riel en discs prims en bruto, segons la composició de l'aleació convinguda per l'autoritat monetària de la ceca.

Història

[editar | editar còdic]
Chapa metàlica original.

La seua etimologia procedix del verp llatí ««bola o disco de metal, de calidad y peso controlados, sobre el que se acuñan los tipos de moneda o la medalla.»», que es referix al disc de metal despuix de torcularse.

Antigament, en lloc de cospeles vérgens, a voltes es varen amprar monedes velles que es reacuñaban. En la majoria dels casos els dibuixos de la vella moneda desapareixien completament, pero hi ha a on es pot rastrejar la moneda anterior, lo que és de gran ajuda en arqueologia per a determinar la cronologia de les acunyament.[6]

Control del pes

[editar | editar còdic]
Peces en bruto en un sistema d'alimentació, perforades en una prensa.

El pes dels cospeles en bruto es regulava per mig d'una normativa a on s'establia una tolerància també definida. Aixina, en França, les tolerància de pes de les monedes de 20 francs d'or fins a 1914 eren de més o menys dos per mil.

Per a un pes teòric de 6,4516 grams, es varen acceptar per a l'acunyament peces en bruto en un pes entre 6,4387 i 6,4645 grams.

Es varen refondre els espais en blanc per baix de la tolerància baixa.

Els espais en blanc que superaven l'alta tolerància es varen refondre o varen llimar. Fins a aproximadament 1830 es podien archivar els espais en blanc. Pràctica identificable per la presència de recalats d'ajust.

Durant la circulació, el pes de la peça en bruto disminuïx. La diferència entre el pes teòric i el pes real es diu desove. Ademés del desgast per la circulació, el desove també va ser causat per les pràctiques de poda.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Alfaro Asins et al., 2009, pp. 54-55.
  2. Tabar Sarrías, 2001, p. 12.
  3. «Glossari» (en català). Museu Nacional d'Art de Catalunya. Consultat el 15 de febrer de 2020.
  4. Juan José Amengual (1878). Nou diccionari mallorquin-castellà-latin, J. Colomar, pp. 37–.
  5. (2001) Ilercavonia-Dertosa i els seves encunyacions monetàries (en català), Institut d'Estudis Catalans, pp. 55–. ISBN 978-84-7283-563-4.
  6. (1987) «Tecnicas acunyament», Numismàtica antiga de Hispania: iniciació al seu estudi, 2 revisada edició (en és), CYMYS, pp. 35-41. ISBN 9788485060443.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • V; V, {{{nom2}}}; V, {{{nom3}}}; V, {{{nom4}}} (2009). Diccionari de numismàtica, Ministeri de cultura, Secretaria general tècnica, Subdirecció general de publicacions, informació i documentació. ISBN 978-84-8181-405-7.
11–18.Consultat el 2024-04-14.


Referències

[editar | editar còdic]