Metropolitanato de Transilvania (antic)
El metropolitanato de Transilvania, d'Alba Iulia o de Bălgrad ( i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia ortodoxa de Constantinopla en l'actual Romania. Es tractava d'un metropolitanato bizantino, sèu metropolitana de la província eclesiàstica de Transilvania. Va ser suprimit el 19 de març de 1701 quan va ser incorporat a l'Iglésia catòlica.
Territori i organisació
El metropolitanato estenia la seua jurisdicció sobre els fidels ortodoxos residents en el principat de Transilvania.
La sèu del metropolitanato es trobava en la ciutat d'Alba Iulia des de 1572.
Història
Antecedents
L'organisació eclesiàstica en Romania es coneix des del IV. La província romana de Dacia, que existia allí, formava part de la regió de la prefectura del pretori d'Iliria, i per lo tant, els bisbes dacios estaven baix la jurisdicció del arquebisbe de Sirmium, qui estava subjecte a la jurisdicció del bisbe de Roma. Despuix de la destrucció de Sirmium pels hunos en el V, la regió eclesiàstica de Dacia va quedar baix la jurisdicció del arquebisbe de Tesalónica, qui estava subordinat a Roma fins que en 732 o 733[1] la arquidiócesis i tota Iliria oriental va ser transferida al patriarcat de Constantinopla per l'emperador León III el Isaurio.[2]
Des de 952 fins a 953, per invitació del líder tribal hongarés Gyula de Transilvania, els hongaresos de Transilvania varen ser misionados pel bisbe grec d'Hierotheos del patriarcat de Constantinopla, en centre en Sirmio. Després de que Esteban I es convertira en el primer rei d'Hongria i rebera el batisme com a catòlic circa 1000, va unificar a les tribus hongareses i va derrotar a Gyula, per lo que el catolicisme va ser adoptat en Transilvania. La diòcesis de Transilvania (també cridada diòcesis d'Ardeal, l'actual arquidiócesis d'Alba Iulia) va ser erigida en 1009 pel rei Esteban I. Durant l'invasió dels mongoles en 1241-1242 tot va ser destruït, pero després Transilvania va continuar sent part del Regne d'Hongria. Per a compensar les pèrdues humanes, el rei va assentar nous grups de saxons i rumans.
Metropolitanato ortodox de Transilvania
La primera evidència documental de l'existència de sèus episcopals ortodox en Transilvania data de la segona mitat del XIV. En 1376 una inscripció en la paret del monasteri de Râmeș mencionava a l'arquebisbe Gelasio. En 1456 es menciona a Juan d'Hunedoara i, en 1479 a Ioannicius del llogaret de Nandru, els qui varen poder haver segut metropolitans de tota Transilvania baix dependència del patriarcat de Constantinopla. De 1488 a 1550, la sèu de quatre metropolitans transilvanos va ser Feliac.[3]
Despuix de la derrota del Regne d'Hongria en la Batalla de Mohács el 9 d'agost de 1526 i l'ocupació otomana, el Principat de Transilvania va ser establit en 1543 com a vassall de l'Imperi otomà. Despuix de lo que la residència dels metropolitans es va traslladar a Geoagiu i, en 1572 a Alba Iulia, la capital transilvana.
Durant la Reforma protestant en Transilvania les propietats dels monasteris i parròquies varen ser nacionalisats per la dieta en 1556. Els príncips de Transilvania varen designar regentes calvinistas per a supervisar la diòcesis catòlica i el metropolitanato ortodox. La Dieta va ordenar l'expulsió de tots els sacerdots ortodoxos que es varen negar a convertir-se al calvinisme, pero el decret mai es va implementar. En eixes époques no s'havia produït encara la migració massiva rumana ortodoxa a Transilvania i en 1568 l'Edicte de Turda, que va reconéixer la llibertat de cult en Transilvania (a catòlics, luteranos, calvinistas i unitaris), no els va incloure per no contar en representants en la dieta del principat.
Metropolitanato uniato de Transilvania
- Artícul principal → Archieparquía de Făgăraș i Alba Iulia.
En 1688 Transilvania va quedar baix el domini del Imperi Habsburgo.[3] Els austríacs varen començar a implantar el catolicisme novament en eixes terres i en 1690 va ser restaurada la diòcesis catòlica d'Alba Iulia. Varen conseguir persuadir al metropolità Teofil Seremi per a que acceptara l'unió en l'Iglésia catòlica baix les condicions del Concili de Florencia, qui en febrer de 1697 [21 de març de 1697 del calendari gregoriano] la va proclamar i el 4 d'abril de 1697 va ser aprovat pel canceller imperial Franz Ulrich Kinsky, quedant l'Iglésia ortodoxa transilvana separada de la jurisdicció calvinista. Seremi va fallir sobtadament en juliol [agost] d'eixe mateix any.
El 22 de giner de 1698 un nou metropolità ortodox, Atanasie Anghel, va ser consagrat en Bucarest, pero el 7 d'octubre de 1698 va acceptar l'unió en Roma junt en 38 arciprestes. En 1700 el moradura Leopoldo Colonich ho va ordenar diácono i sacerdot segons el rito llatí i 4 de setembre de 1700 un sínodo va formalisar l'unió.[4] El 19 de març de 1701 l'unió va ser llegalisada per un decret de l'emperador Leopoldo I del Sacre Imperi Romà Germànic. El 25 de juny de 1701 Atanasie Anghel va ser nomenat bisbe del metropolitanato uniato d'Alba Iulia o Bălgrad.
Restauració ortodoxa
En 1696 (registre inicial en una carta datada el 5 de setembre de 1696), l'arquebisbe ortodox Joseph Stoyka de Maramureș va rebre el títul d'exarca de «tota la terra hongaresa» de mans del clero que discrepava de l'unió, encara que, segons una atra versió, ya havia rebut este títul del patriarca de Constantinopla en 1693. Segons algunes fonts, en 1694, el bisbe Joseph va firmar un acort en els calvinistas (el Consistori reformat de Transilvania) per a combatre conjuntament l'expansió del catolicisme. Despuix de la conversió del metropolità Atanasio, l'arquebisbe Joseph li va enviar una extensa carta en rumà denunciant l'unió i el papisme. Va participar activament en activitats anticatólicas i es varen celebrar concilios eclesiàstics antiuniatas en la seua aprovació. El 5 de març de 1705, l'arquebisbe Joseph va ser arrestat i encarcerat en el castell de Khust. A finals de 1706, Job (Circa) va ser elegit bisbe de Maramureș. Aprofitant l'Alçament de Rákóczi, el bisbe Job va conseguir restaurar breument el metropolità en Alba Iulia a principis de 1707, mentres que Atanasie Anghel va ser exiliat a Sibiu. Pels fracassos militars hongaresos, Job, condenat a mort en absència pels austríacs, va fugir al principat de Moldàvia a finals de 1707. Joseph Stoyka va continuar en les seues activitats illegals de respal a les comunitats ortodoxes fins a la seua mort en 1711, encara que l'Iglésia ortodoxa de Transilvania va permanéixer sense bisbe fins a 1761.
En 1744 va esclatar un alçament antiuniato en Transilvania. Finalment, en 1759 l'emperatriu María Teresa I d'Àustria va permetre el restabliment d'una diòcesis ortodoxa en Transilvania, despuix de lo que més de la mitat dels greco-catòlics es varen reconvertir a l'ortodòxia. La diòcesis ortodoxa de Sibiu es va formar en 1761 com a part del metropolità serbi de Karlovci i va estar dirigida per serbis fins a 1810. El 12 de decembre de 1864 el metropolità ortodox de Transilvania va ser restaurat com el metropolità autocéfalo d'Hermannstadt, en sèu en la ciutat d'Hermannstadt (Sibiu). Despuix de l'anexió de Transilvania a Romania l'1 de decembre de 1918, el 23 d'abril de 1919 el sínodo d'Hermannstadt va decidir incorporar el metropolitanato a l'Iglésia ortodoxa rumana com metropolità de Transilvania.
Referències
- ↑ Janin, op. cit., p. 206.
- ↑ Бурега Владимир. История Румынской Церкви: церковный аспект. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 «Istoric» (en ro). Mitropolia Ardealului.
- ↑ The Harper Collins Encyclopedia of Catholicism (Nova York: Harper Collins, 1995) 1132.
Bibliografia
- Ilarion Pușcariu (1900). Editura Tip. archidiecesane (ed.). Metropolia Românilor ortodocș@i din Ungaria ș@i Transilvania: studiu istoric despre reînființarea metropoliei, dimpreuna cu o colecțiune d'acte (en ro), p. 434.
- Nicolae Iorga (1904). Editura C. Göbl (ed.). Stefan cel Mare, Mihai Viteazul ș@i mitropolia Ardealului (en ro), p. 35.
- Vasile Mangra (1908). Ierarhia si Mitropolia Bisericei române din Transilvania si Ungaria (en ro), p. 127.
- Eusebiu R. Roșca (1937). Monografia mitropoliei ortodoxe române a Ardealului: Începând dela repausarea arhiepiscopului-mitropolit Andreiu baron de S̨aguna până astăzi. Contribut̨ii istorice (en ro), p. 310.
- Пэкурариу, Мирча Din trecutul Mitropoliei Ardealului ş@i Arhiepiscopiei Sibiului // Arhiepiscopia Sibiului — Pagini d'istorie. — Sibiu, 1981. — p. 23—64;
- Valeria Soroștineanu (2007). Editura Universitatii „Lucian Blaga” din Sibiu (ed.). Școala confessională românească din Arhiepiscopia Ortodoxă a Transilvaniei: (1899—1916) (en ro), p. 294. ISBN 978-973-739-404-0.
- Macarie Dragoi (2015). ed. by John Behr (ed.). Orthodox and Greek Catholics in Transylvania (1867-1916): Convergences and Divergences (Scholarly Monographs), p. 296. ISBN 0881415073.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metropolitanato de Transilvania (antiguo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.