Meteorit Murchison
El meteorit Murchison rep el seu nom de la localitat de Murchison, en el sur de l'estat de Victoria, en Austràlia. Els fragments del meteorit varen caure sobre el poble el 28 de setembre de 1969. El meteorit, una condrita carbonácea tipo II (CM2) contenia aminoàcits comunes com la glicina, alanina i àcit glutámico, pero també alguns poc comuns com l'isovalina i pseudoleucina.[1] L'informe inicial va establir que els aminoàcits eren racémicos, recolzant la teoria de que la seua font era extraterrestre. Es va aïllar també una mescla complexa d'alcanos que era similar a la trobada en l'experiment de Miller i Urey. La Serina i la treonina es consideren habitualment com a contaminants terrestres i estos composts es trobaven notablement absents en les mostres.
Més investigacions varen trobar que alguns aminoàcits estaven presents en excés enantiomérico.[2] L'homoquiralidad es considera una propietat biològica única. Es posaven en dubte algunes afirmacions sobre la base de que els aminoàcits que entren en les proteïnes no eren racémicos en el meteorit, mentres que el restant si lo eren.[3] En 1997 les investigacions varen mostrar que els enantiómeros individuals de Murchison estaven enriquits en l'isòtop 15N del nitrogen en comparació als seus corresponents terrestres, lo que confirmava una font extraterrestre de l'excés de l'enantiómero L-enantiomer en el sistema solar.[4] A la llista de materials orgànics identificats en el material del meteorit se li va afegir el poliol en 2001.[5]
Abundant en l'idea de que la homoquiralidad (l'existència de sol aminoàcits de la série L i sucres de la série D) va ser provocada per la deposición de molècules quirales dels meteorits, l'investigació va demostrar en 2005 que els aminoàcits com la L-prolina és capaç de catalizar la formació de sucres quirales. La catálisis és no llineal, lo que significa que la prolina en un excés enantiomérico del 20% produïx una alosa en un excés enantiomérico del 55% començant en el benziloxiacetaldeido en una reacció seqüencial de tipo aldólica en un dissolvent com el DMF.[6] En atres paraules una chicoteta cantitat d'aminoàcits quirales podrien explicar l'evolució dels sucres de série D.
D'acort en Engel, moltes llínees d'evidència indiquen que les porcions interiors dels fragments ben conservats del meteorit Murchison són prístinas (estaven intactes). Engel senyala al ranc d'aminoàcits que conté el meteorit i als estudis d'isòtops per a assentar la seua posició. Atres científics estan igualment convençuts de que l'evidència prova lo opost: de que el Meteorit Murchison està ara totalment contaminat per material orgànic terrestre.
Referències
- ↑ (1970).«Evidence for extraterrestrial amino-acids and hydrocarbons in the Murchison meteorite».228(5275)
- 923–926.
- ↑ «Distribution and enantiomeric composition of amino acids in the Murchison meteorite».296
- 837–840.doi:10.1038/296837a0.
- ↑ «On the reported optical activity of amino acids in the Murchison meteorite».301
- 494–496.doi:10.1038/301494a0.
- ↑ «Isotopic evidence for extraterrestrial senar-racemic amino acids in the Murchison meteorite».389
- 265–268.doi:10.1038/38460.
- ↑ «Carbonaceous meteorites as a source of sugar-related organic compounds for the early Earth».414
- 879–883.doi:10.1038/414879a.
- ↑ (2005).«Plausible origins of homochirality in the amino acid catalyzed neogenesis of carbohydrates».
- 2047–2049.doi:10.1039/b500589b.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meteorito Murchison» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.