Mentzelia aspera
Mentzelia aspera[1] és una herba anual de la família Loasaceae. És cridada "pega roba", nom que també es dona a vàries atres espècies d'atres grups taxonòmics, en similars característiques. Atres noms comuns són “amors”, “pega pega”, “pega roba”; i “T saay yu'um”, “Tsots'kab” en maya.[2] el nom del gènero Mentzelia prové del botànic alemà de el XVII, Christian Mentzel (1622-1701).[3]
Descripció
És una herbes anual, erecta de 0.3 a 1.5 m alt. Tallos grocs-verdosos, extremadament trencadiços, en tricomas proveïts de chicotets ganchos.
Les fulles són alterns, pecíols 1 a 2.5 cm llarc i 0.1 cm ample; làmines de 5 a 10 cm llarc, 3.5 a 7 cm ample, triangulars, base en forma de falca, àpiç llaugerament terminat en punta, marge generalment serrat irregularment o a voltes dentado; fes en tricomas marcadament llarcs, llaugerament proveïts de chicotets ganchos, el envés en tricomas proveïts de chicotets ganchos, curts i llarcs, en base eixamplada.
Les #inflorescència són de 2 a 4 o solitàries, en un dicasio; les bràctees són opostes, al voltant de 3 cm llarc i 1.5 cm ample; bractéolas 0.5 a 1 cm llarc, 0.3 a 0.5 cm ample. les flors són anaranjadas, que carixen de soport; hipantio de 0.6 a 1.1 cm llarc i 1.5 a 2 mm ample, cilíndric llaugerament estret en la base, en tricomas proveïts de chicotets ganchos, càliç els sépals dels quals estan molt junts i es cobrixen uns a uns atres, en lòbuls 4 a 8 mm llarc i de 2 a 2.5 mm ample, anchamente lanceolados, en tricomas proveïts de ganchos; corola en pétals de 0.5 cm llarc i 0.8-1.0 cm ample; presenta estams de 20 a 30, en dos séries, inclosos en la corola, 3 a 5 mm llarc, els filaments externs de 3 mm llarc, extensos en forma de pétal, soldats en la base i soldats als pétals, filaments interns d'1.8 mm llarc, molt prim; les anteres són grogues; l'estil és de 5.0 mm, molt prim. Els fruts ocorren en càpsules d'1.5 a 2.5 mm llarc, 1.5 a 3 mm ample, cilíndriques dehiscentes, en tricomas, proveïdes de chicotets ganchos; i les llavors 6 a 9, de 2.5 a 3.5 mm llarc i 1.5 mm ample, irregularment més llargues que amples, de color groc-grisàcees. Mentzelia aspera es distinguix per la relació entre la llongitut dels sépals i el frut. El frut és molt més llarc que el càliç, una atra característica distintiva és pel color vert- groguenc dels seus tallos. Esta espècie florix de juny a giner.[4]
Distribució i hàbitat
El gènero Mentzelia conté unes 80 espècies en el món, de les quals 9 es encentran en Mèxic. Este gènero es distribuïx des de Canadà fins a Sudamérica, incloent les Antilles i illes Galápagos, no obstant, la major part de les espècies, es troben del suroest d'Estats Units fins a Centroamérica.
Mentzelia aspera es distribuïx des dels Estats Units a Sudamérica, incloent les Antilles. En Mèxic s'ha registrat en els Estats d'Aguascalientes, Baixa Califòrnia, Baixa Califòrnia Sur, Campeche, Chiapas, Chihuahua, Durango, Guanajuato, Guerrero, Hidalgo, Mèxic, Michoacán, Nayarit, Oaxaca, Pobla, Querétaro, Sant Luis Potosí, Sinaloa, Sonora, Veracruz, Yucatán i Zacatecas.[4]
Creix i es desenrolla en bosc tropical caducifolio, dominat per espècies arborescentes. A on la temperatura anual mija oscila entre els 20 i 29 °C, en pluges estacionals molt marcades i la precipitació mija de les quals anual varia entre els 300 i 1200 mm, generalment es desenrolla en sols someros i pedregosos. Esta espècie es distribuïx en elevació de 600-1900 m s. n. m.[4]
Estat de conservació
És una espècie d'àmplia distribució, per lo que no es troba baix alguna categoria de protecció en Mèxic, d'acort a la NOM-059- ECOL- SEMARNAT- 2010. Tampoc és una espècie baix alguna categoria de protecció de l'UICN.
Referències
- ↑ «Catalogue of Life: 2020-02-24. Detalls de l'espècie : Mentzelia aspera L.». Consultat el dijous, 16 d'abril de 2020.
- ↑ Martínez, M. 1994. Catàlec de noms vulgars i científics de les plantes mexicanes. Fondo de Cultura Econòmic de Mèxic. Companyia Editorial continental. Mèxic. D.F.
- ↑ Universitat de Sonora i l'Universitat Estatal d'Arizona.. «Ret de Herbarios del Noroest de Mèxic. Mentzelia aspera L.». Consultat el dijous, 16 d'abril de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Villanueva-Almanza, L. Flora de la vall de Tehuacán-Cuicatlán. Fascículo 93. LOASACEAE. Institut de Biologia. UNAM. 2011. pp 14-15.
Enllaços externs
- Naturaliste. pega roba (Mentzelia aspera).
- Enciclovida. pega roba (Mentzelia aspera).
Ret de Herbaris del Noroest de Mèxic. Mentzelia aspera L.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mentzelia aspera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.