Menstruació en la Grècia antiga
En la Grècia clàssica dels sigles V i IV ser dòna era menstruar segons la ginecologia d'Hipocrátes. La menarquia o primer periodo menstrual solia començar als catorze anys, indicant que la jove ya era físicament capaç de concebre i que ya estava preparada per al matrimoni.
En les descripcions mèdiques que es conserven de l'época es mencionen característiques de la menstruació relacionades a la cantitat del fluix menstrual, al temps de duració del cicle, als dies que durava el sagnat o a la caracterisació de la sanc,etc.
Etimologia
Sanc menstrual en grec (καταμήνια) està etimológicament relacionat en la paraula «lluna» i en la repetició mensual, puix el terme «menstruació» deriva de la paraula llatina mensis que significa més, que a la seua volta es relaciona en la paraula grega mene que significa lluna.[1]Sorano de Éfeso afirmava que el nom es devia a que la menstruació actuava com a ració mensual per al feto en creiximent.[2]
Context i característiques generals
Els estudis dels cossos humans en l'antiguetat clàssica es feyen a partir dels sentits i en la seua majoria es privilegiava l'observació.[3]En el seu defecte, també s'ajudaven de la comparació en certs animals cuadrúpedos com els porcs per a comprovar o desmentir les seues creències, per lo que entendre els processos interns dels cossos era prou complicat.[2]Ademés, junt en la teoria dels quatre humor els decorreguts corporals tenien una importància fonamental i no es vea el cos humà com una colecció d'òrguens, sino de líquits.[3][4]
La menarquia es concebia com un procés intern que ocorria abans de la sanc es manifestara externament.[5]Per lo tant, podia ser més fàcilment observada i estudiada, facilitant als meges de l'época calcular cada quant menstruaba una dòna o quantificar la cantitat de sanc que expulsava en promig. Es tenia establit un promig de 2-3 dies de sagnat en una cantitat estimada de màxim 1 pinta de sanc per cicle, encara que hi ha debat sobre estes sifres.[2]De fet, a pesar de que es tenien en conte les excepcions, eixir-se dels paràmetros establits significava directament malaltia o esterilitat, puix la malaltia resultava principalment d'un desequilibri entre els decorreguts del cos.[3]Para Hipócrates la culpa de les malalties es devia a la retenció i supressió de la sanc menstrual com en el cas de l'histerisme impulsada per Galeno.[5]
Se li atribuïa certa importància a la cantitat de sanc que devien perdre les dònes, en especial perque existia una expectativa hipocrática d'una major i més ràpida eliminació de humor de la pancha; i en això, d'una gran abundància del fluix menstrual per raons nutricionals o naturals, ya que es considerava al cos de les dònes com una gran glàndula de característiques blanes o esponjosas.[6]La majoria dels coneiximents que es tenien sobre l'anatomia femenina eren teories com la del úter errante o suposicions de caràcter social que no tenien forma de ser comprovades, per lo que es desconeixien en gran partix les diferències fisiològiques entre els cossos dels hòmens i les dònes.[2]
Els hipocráticos consideraven que l'úter devia omplir-se per complet en sanc abans de cada periodo menstrual, perdiéndo constantment la mateixa cantitat, puix creïen que la velocitat d'esta pèrdua depenia de l'obertura del στόμα (la boca del coll uterí) del úter. Per esta raó, es creïa que per a menstruar sanament la dòna devia haver tingut relacions sexuals perque segons ells el seu úter estava més obert.[7]Es pensava que la cantitat de sanc que l'úter podia contindre i descarregar era finita i que tots els orificis del cos d'una dòna estaven conectats en el seu úter, llavors, si algun sagnava la seua menstruació s'anava a agotar. També tenien la concepció de que les dònes produïen i almagasenaven sanc menstrual al mateix ritme tot l'any degut a que consideraven que la seua constitució física casi no canviava entre mesos com la dels hòmens, aplegant a menstruar el mateix dia tots els mesos.[2]
Concepcions i usos
La fertilitat, el part i la maternitat gojaven d'una gran importància social que es podia evidenciar en la relació dels ritos matrimonials en la virginitat i el derramamiento de sanc. Era comú que les dònes passaren la major part dels seus anys fèrtils embarassades o alletant, lo que causava l'absència de menstruació.[6]
El fluix menstrual era vist pels hipocráticos com alguna cosa perjudicial, pero també podia ser usat com a tractament mèdic, ofrena, fertilisant agrícola o poció màgica.[8]Algunes dònes com Sotira (partera grega) varen promoure els beneficis medicinals màgics del fluix menstrual recomanant-ho com a tractament para: la ràbia, la malaria, l'epilèpsia i inclús fins a com anticonceptiu per a les ruques. Per un atre costat, Plinio el Vell també aplegue a afirmar en Història natural, que els efectes d'entrar en contacte en el fluix menstrual eren perjudicials.[1]
Relació en la lluna
La vinculació de les dònes en els fenomens llunars complia una funció important en la cultura del periodo. Es creïa que el cicle menstrual estava directament relacionat en el llunar i que abdós tenien la mateixa duració. Els grecs veen la menstruació com el resultat final d'un procés que ocorria durant la lluna menguante, identificant la lluna nova o νεομηνίη com el primer dia despuix del sagnat menstrual. Ademés, creïen que els cossos de les dònes estaven influenciats pel seu entorn extern i que per això totes menstruaban al mateix temps. En la mitologia popular la lluna s'associava en les dònes i es pensava que el seu periodo menys fèrtil era quan el seu úter estava ple de sanc.[2]
Era important per a la societat i l'estat promoure les relacions sexuals, la fertilitat i els embarassos. Els rituals femenins aportaven informació sobre la consistència de la sanc menstrual i depenien com a tal de l'harmonia física de les dònes entre sí i en la lluna. Per la seua banda, la sanc saludable d'una dòna es creïa que podia repondre el cos ciutadà, aixina com el propi, per lo que s'esperava que fora igual a la sanc d'una víctima sacrificial sana.[2]
El sacrifici
El simbolisme corporal hipocrático alinea a les dònes madures en víctimes sacrificiales, presentant el seu sagnat com una part essencial de la vida de la ciutat. A pesar de que la menstruació podia ser vista com alguna cosa secret i vergonyós, els escritors mèdics relacionen la sanc menstrual en la sacrificial que era exhibida públicament per a mantindre la relació humà-divina.[5]
Cult a la deesa Artemisa
La deesa de la caça Artemisa també era considerada una figura protectora dels chiquets i especialment les chiquetes, sent fonamental per als cicles de vida femenins, sobretot aquells que implicaven el derramamiento de sanc. El cult a esta deesa solia celebrar-se en el santuari de Braurón, les chiquetes del regne devien servir-li abans del matrimoni vestint-se com a orsoes i realisant actes rituals en el seu santuari. Este ritual pretenia representar la transformació de chiquetes salvages i animalescas en "mares goses".[8]
La vestimenta
Per a les dònes gregues la menstruació marcava moltes de les etapes més significatives de les seues vides i es relacionava en aspectes com la vestimenta i l'apariència física. En la menarquía les penyores tradicionals devien ser més llargues i modestes, es presentaven teles brodades dedicades a la deesa i resaltava la presència de cinturons.[8]
El cinturó en la vestimenta femenina reflectia les etapes de la vida d'una dòna grega. Una chiqueta no usa cinturó, el primer li'l posa en la pubertat i es dedica a Artemisa com a part del procés matrimonial; en la nit de bodes s'usa un cinturó especial que simbòlicament desnuga el cònjuge de la mateixa forma que una dòna casada li'l desnuga en el part. Artemisa és «menstruación», la liberador del cinturó (agnus castus).[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Cultural aspects and mythologies surrounding menstruation and abnormal uterine bleeding».Best Practice & Research Clinical Obstetrics & Gynaecology.40
- 121–133.doi:10.1016/j.bpobgyn.2016.09.015.Consultat el 2026-04-25.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Menstrual Bleeding according to the Hippocratics and Aristotle».Transactions of the American Philological Association (1974-).119
- 177.doi:10.2307/284268.Consultat el 2026-04-25.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Medicine and the Senses: Humors, Potions, and Spells».A Cultural History of the Senses in Antiquity.
- 139–162.doi:10.5040/9781474233057.ch-006.Consultat el 2026-04-25.
- ↑ Horstmanshoff, Manfred; King, Helen; Zittel, {{{nom3}}} (2012-06-22). Blood, Sweat and Tears, BRILL. ISBN 978-90-04-22920-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Hippocrates' Woman».doi:10.4324/9780203025994.Consultat el 2026-05-23.
- ↑ 6,0 6,1 Sanz Mingote; Lara Nava, {{{nom2}}} (1988). Tractats Hipocráticos IV, 1st ed edició, Gredos, Editorial, S.A. ISBN 978-84-249-1282-6.
- ↑ «Menstruation Products and Perceptions: Breaking Through the Crimson Ceiling».Young Historians Conference.Consultat el 2026-04-25.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Dress, Gender and the Menstrual Culture of Ancient Greece, by Amy Pence-Brown, at the Museum of Menstruation and Women's Health». www.mum.org. Consultat el 2026-04-25.
- ↑ Totelin, Laurence M. V. (2020-11-23). A Woman in Flux: Fluidity in Hippocratic Gynaecology, BRILL, pp. 220–236. doi:10.1163/9789004443143_011. ISBN 978-90-04-44314-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Menstruación en la Grecia antigua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.