Mayúscules quadrades romanes
L'escritura romana més antiga que es coneixen gràcies a múltiples inscripcions esta enterament constituïda per lletres mayúscules , com a l[1]as mayúscules quadrades romanes, també cridades mayúscules quadrades lapidarias, mayúscules monumentals i en la seua versió manuscrita quadrata o mayúscules elegants, són la forma de caligrafia de l'antiga Roma que va donar orige a les mayúsculas actuals. Varen escomençar a denominar-se mayúscules en oposició a les lletres minúscules que apareixerien posteriorment en l'Edat Mija en l'escritura merovingia i carolingia. Les lletres capitals quadrades romanes constituïen una escritura myúscula angular, sent a sovint escrita sense separació entre paraules o en un punt situat a mija altura.
Forma
2.jpg)
(Nota: l'O i la J no són de l'época romana, es varen usar a partir de el XVIII).
Les mayúscules quadrades es caracterisen per la seua forma, principalment de llínees rectes en ànguls nets i chicotetes serifas en les terminacions. Les seues curves són suaus, pràcticament circulares. Alterna traços grossos i estrets tant en les rectes que es creuen com en els traços curvos. Les lletres tendixen a tindre la mateixa altura i esgambi, per això la denominació de quadrades.
L'abundància de llínees rectes i l'absència d'enllaços entre lletres en este tipo de caligrafia són degudes a que va ser dissenyada ans que es generalisara l'escritura en tinta. Estes lletres varen ser concebudes per a ser inscrites sobre tablillas de fanc o cera, o ben gravades sobre pedra o qualsevol atre material dur, a on el traçat de rectes és més ràpit i fàcil que el de les curves.
Usos
S'usaven per a les inscripcions en monuments i tombes, i en alguns manuscrits, quan s'usa en llibres, és coneguda com a mayúscula elegant o quadrata.[2] Varen alcançar la seua forma definitiva i varen ser amprades més habitualment entre la segona mitat de el I i el III, és dir, durant els regnats d'Augusto, Tiberio, Trajano, Adriano i Marco Aurelio. Per a l'escritura d'us quotidià, els romans usaven en més freqüència les mayúscules cursivas.[3] Eixemples notables de l'us de les mayúscules quadrades es poden trobar en les inscripcions del Panteó de Agripa, la columna de Trajano, l'arc de Tito, tots ells en Roma.
S'usaven per a les inscripcions en monuments i tombes, i en alguns manuscrits, quan s'usa en llibres, és coneguda com a mayúscula elegant o quadrata. Varen alcançar la seua forma definitiva i varen ser amprades més habitualment entre la segona mitat de el I i el III, és dir, durant els regnats d'Augusto, Tiberio, Trajano, Adriano i Marco Aurelio. Per a l'escritura d'us quotidià, els romans usaven en més freqüència les mayúscules cursivas. Eixemples notables de l'us de les mayúscules quadrades es poden trobar en les inscripcions del Panteó de Agripa, la columna de Trajano, l'arc de Tito, tots ells en Roma.[4]
En inscripcions llatines antigues, quan es tractava de documents d'importància menor, les lletres mayúscules podien ser actuarias (rústiques), en escritura menys cuidada i en aspecte de lletres traçades a pinzell, més estretes i altes.[5]
En inscripcions llatines antigues, quan es tractava de documents d'importància menor, les lletres mayúscules podien ser actuarias (rústiques), en escritura menys cuidada i en aspecte de lletres traçades a pinzell, més estretes i altes.
Abans de el IV, les mayúscules quadrades servien per a escriure les còpies de lux de les obres dels autors clàssics, especialment Virgilio, les obres dels quals apareixen en els tres únics manuscrits supervivents en esta caligrafia. Despuix de el V, esta caligrafia va ser caent en desús, quedant només per a les lletres dels títuls de les portades dels llibres o l'encapçalament dels capítuls, sent substituïda per atres com, per eixemple, la caligrafia uncial.
Els caràcters de titular Felix de Monotype (1934) es basen en l'alfabet de 1463 dissenyat per Feliciano, basat a la seua volta en les inscripcions romanes.
Vore també
Referències
- ↑ «L'escritura mayúscula romana» (en és). Tentulogo. Consultat el 2025-01-12.
- ↑ Eixemple de mayúscula elegant en la colecció de papirs exhibida en l'universitat de Michigan.
- ↑ Eixemple de mayúscula cursiva romana exhibits en la colecció de papirs de l'universitat de Michigan.
- ↑ «L'escritura mayúscula romana» (en és). Tentulogo. Consultat el 2025-01-13.
- ↑ Taralebarg (ed.): «Mayúscules quadrades romanes > Informació, Biografia, Archiu, Història.» (en és). WIKIDAT. Consultat el 2025-01-13.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mayúsculas cuadradas romanas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.